Miocardi
El miocardi (mio: múscul i cardio: cor) és el teixit muscular del cor, encarregat de bombejar la sanc pel sistema circulatori per mig del seu contracció. El miocardi està format per cardiomiocitos individuals, pero que en la seua funció actuen com un sincitio.
El múscul cardíac funciona involuntàriament, i per açò no es pot regular voluntàriament el ritme cardíac. És un múscul a on la despolarización té orige en les mateixes cèlules cardíaques, és dir, és autoexcitable (despolarización miogénica).
En les aurícules, les fibres musculars miocárdicas es disponen en fas que formen un verdader enreixat i descollen cap a l'interior (endocardio) en forma de relleus irregulars. El miocardi alcança la seua major gruixa en els ventrículs, que estan encarregats de bombejar la sanc.
El miocardi conté una ret abundant de capilars indispensables per a cobrir les seues necessitats energètiques.
Relació en atres capes
[editar | editar còdic]- l'endocardio és la capa més interna i forma el revestiment intern de les aurícules i els ventrículs. Està adherit al miocardi.
- l'epicardio és una membrana serosa, és la capa visceral que està pegada a la superfície del cor. Esta capa visceral junt en la làmina parietal forma el sac del pericardi.
Composició
[editar | editar còdic]
Un anàlisis qualitatiu, d'una mostra de teixit miocárdico presenta: cardiomiocitos, progenitors cardíacs adults, fibroblastos, endoteliocitos capilars, cèlules musculars planes, gliocitos i leucocits residents dins del teixit.[1]
El miocardi està compost per cèlules especialisades els cardiomiocitos que conten en una capacitat que no té un atre tipo de teixit muscular del cos: pot dur la conducció elèctrica del potencial d'acció. Ademés, algunes de les cèlules tenen la capacitat de generar un potencial d'acció, conegut com automaticidad del múscul cardíac.
El miocardi està subjecte a dos subconjunts elèctrics de control. El control elèctric de primer orde del miocardi es deriva del nodo sinusal. La propagació del control de primer orde del nodo sinusal està estretament lligada a descàrregues del sistema parasimpático. El control elèctric de segon orde del miocardi està baix control de l'influència simpàtica, dels nervis dels ganglis vertebrals i del nervi vago.
Les fibres estriadas i en ramificacions del miocardi formen una ret interconectada en la paret del cor. El múscul cardíac es contrau automàticament al seu propi ritme, de 60 a 100 voltes per minut.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2013).PLoS ONE.8(12)doi:10.1371/journal.posa.0082403.Consultat el 11 de juny de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Miocardio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.