Aorta
La aorta és la principal artèria del cos humà,[1] medint fins a 2,5 cm de diàmetro (a l'altura del diafragma) en adults.[2] S'origina en el ventrícul esquerre del cor, el seu trayecte inicial és ascendent, posteriorment forma un arc cridat arc aòrtic i descendix travessant el tórax fins a aplegar al abdomen, a on es dividix en les 2 ilíacas comunes que es dirigixen als membres inferiors.[3] Transporta i distribuïx sanc rica en oxigen i dona orige a totes les artèries del sistema circulatori llevat les artèries pulmonars que naixen en el ventrícul dret del cor.[4]
Característiques
[editar | editar còdic]L'aorta és una artèria elàstica que partix de la porció superior del ventrícul esquerre,[5] la seua paret és flexible i extensible. Quan el ventrícul esquerre del cor es contrau en la sístole i propulsa la sanc cap a l'aorta, esta s'expandix. Este estiramiento produïx l'energia potencial que ajuda a mantindre la pressió sanguínea durant la diàstole, moment durant el qual es produïx la retracció de la paret de l'aorta.
Es diu distensibilidad arterial a la capacitat que tenen els gots sanguíneus per a distenderse i contraure's en resposta als canvis de volum i de pressió. La distensió de la porció inicial de l'aorta es propaga a lo llarc de les parets arterials en forma d'una ona de distensió que alcança les chicotetes artèries perifèriques i constituïx l'ona del pols. Pot detectar-se fàcilment per palpació de l'artèria radial en la nina.[6]
Parts de l'aorta
[editar | editar còdic]La aorta es dividix en tres parts: aorta ascendent, arc aòrtic o cayado aòrtic i aorta descendent. Esta última es dividix en dos parts separades pel diafragma que es diuen aorta toràcica i aorta abdominal.
Aorta ascendent
[editar | editar còdic]És la primera porció de la aorta, medix uns cinc centímetros de llarc, part del ventrícul esquerre del cor en qui es comunica a través de la vàlvula aòrtica. Res més eixir s'inclina cap a davant i la dreta, passant per davant de l'artèria pulmonar, en el seu mateix orige dona les dos primeres branques, l'artèria coronaria esquerra i dreta que són d'importància crucial, puix abastixen d'oxigen i nutrients al cor.[7][8] Presenta una dilatació en el seu inici denominada bulbo de l'aorta, que correspon a la visualisació exterior dels sens aòrtics (o de Valsalva), dels que s'originen les artèries coronarias.
Arc aòrtic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Arc aòrtic.
L'arc aòrtic, també cridat cayado aòrtic, es troba entre l'aorta ascendent i descendent. La seua porció central o proximal té forma de o invertida i dona orige al tronc braquiocefálico, la carótida comuna esquerra i la subclavia esquerra. En el punt mig d'este arc o cayado l'aorta passa des del mediastino anterior al mediastino posterior. En la paret de l'arc aòrtic es localisen gran cantitat de terminals nervioses sensibles a la pressió que reben el nom de barorreceptorés i són de gran importància per al manteniment de la pressió arterial. Molt prop es troben els cossos aòrtics que són grups de cèlules que formen chicotetes estructures d'al voltant de 2 mm de diàmetro que contenen quimiorreceptores capaços de detectar els canvis en la composició de la sanc, sobretot la concentració d'oxigen.[9]
Aorta descendent
[editar | editar còdic]
És la secció que va des de l'arc aòrtic fins al lloc a on es dividix en les artèries ilíacas comunes. En el seu camí travessa el diafragma que la diferència en dos regions: aorta toràcica i aorta abdominal.
Aorta toràcica
[editar | editar còdic]Es denomina aixina a la mitat de l'aorta descendent que va des del final del cayado aòrtic fins al diafragma. Diàmetro promig 2,5 cm.[10]
Aorta abdominal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aorta abdominal.
Rep este nom la mitat de l'aorta descendent que comprén des del diafragma fins al forcall de la mateixa. Diàmetro promig 2 cm en abdomen mig i 1,8 cm en el forcall.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Méndez (2013-04). el+cos+humà&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwiVxPu-qpTZAhVCthQKHVFCCR0Q6AEIJzAA#v=onepage&q=aorta%20és%20la%20principal%20artèria%20de el%20cos%20humà&f=false Primers auxilis (en és), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788428334440.
- ↑ Mèdica, SERAM Societat Espanyola de Radiologia (15 de decembre de 2010). donar%C3%A1metro&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwjop4DeqpTZAhVBohQKHcF_DXQQ6AEITzAH#v=onepage&q=aorta%202,5%20cm%20de%20vaig donar%C3%A1metro&f=false Radiologia Essencial (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788498351828.
- ↑ Latorre (2000). el+ventr%C3%ADculo+esquerre+de el+coraz%C3%B3n&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwj-lcfIq5TZAhVIXhQKHcxNDRQQ6AEIMjAC#v=onepage&q=aorta%20naix%20directament%20de%20la%20base%20de el%20ventr%C3%ADculo%20esquerre%20de el%20coraz%C3%B3n&f=false Educació per a la Salut (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077440611.
- ↑ (2007) el+sistema+circulatori&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwjw9ZCvq5TZAhUEbhQKHULaADgQ6AEIKjAA#v=onepage&q=aorta%20dona%20orige%20a%20totes%20les%20artèries%20de el%20sistema%20circulatori&f=false Lliure de la salut cardiovascular de l'Hospital Clínic Sant Carlos i la Fundació BBVA (en és), Fundació BBVA. ISBN 9788496515925.
- ↑ Kühnel, Wolfgang (2005). Atles color de citologia i histologia (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788479038359.
- ↑ Distensibilidad arterial: un paràmetro més per a valorar el risc cardiovascular. Autor: JM. Sáez-Pérez. Semergen 2008;34:284-90 - DOI: 10.1016/S1138-3593(08)71904-X. Consultat el 21 d'abril de 2018
- ↑ Smith-Ágreda (2004). Anatomia dels òrguens del llenguage, visió i oïment (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788479038687.
- ↑ Smith-Agredixca, Víctor; Agredixca, Víctor Smith (1991). Manual d'embriologia i anatomia general (en és), Universitat de Valéncia. ISBN 9788437010069.
- ↑ Principis d'Anatomia i Fisiologia. Tortora - Derrickson. Consultat el 27 d'agost de 2022.
- ↑ Mèdica, SERAM Societat Espanyola de Radiologia (15 de decembre de 2010). donar%C3%A1metro&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwjop4DeqpTZAhVBohQKHcF_DXQQ6AEITzAH#v=onepage&q=aorta%202,5%20cm%20de%20vaig donar%C3%A1metro&f=false Radiologia Essencial (en és), Mèdica Panamericana. ISBN 9788498351828.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aorta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.