Aorta
L'aorta és la principal artèria del cos humà,[1] medint fins a 2,5 cm de diàmetro (a l'altura del diafragma) en adults.[2] S'origina en el ventrícul esquerre del cor, el seu trayecte inicial és ascendent, posteriorment forma un arc cridat arc aòrtic i descendix travessant el tórax fins a aplegar al abdomen, a on es dividix en les 2 ilíacas comunes que es dirigixen als membres inferiors.[3] Transporta i distribuïx sanc rica en oxigen i dona orige a totes les artèries del sistema circulatori llevat les artèries pulmonars que naixen en el ventrícul dret del cor.[4]
Característiques
L'aorta és una artèria elàstica que partix de la porció superior del ventrícul esquerre,[5] la seua paret és flexible i extensible. Quan el ventrícul esquerre del cor es contrau en la sístole i propulsa la sanc cap a l'aorta, esta s'expandix. Este estiramiento produïx l'energia potencial que ajuda a mantindre la pressió sanguínea durant la diàstole, moment durant el qual es produïx la retracció de la paret de l'aorta.
Es diu distensibilidad arterial a la capacitat que tenen els gots sanguíneus per a distenderse i contraure's en resposta als canvis de volum i de pressió. La distensió de la porció inicial de l'aorta es propaga a lo llarc de les parets arterials en forma d'una ona de distensió que alcança les chicotetes artèries perifèriques i constituïx l'ona del pols. Pot detectar-se fàcilment per palpació de l'artèria radial en la nina.[6]
Parts de l'aorta
L'aorta es dividix en tres parts: aorta ascendent, arc aòrtic o cayado aòrtic i aorta descendent. Esta última es dividix en dos parts separades pel diafragma que es diuen aorta toràcica i aorta abdominal.
Aorta ascendent
És la primera porció de la aorta, medix uns cinc centímetros de llarc, part del ventrícul esquerre del cor en qui es comunica per mig de la vàlvula aòrtica. Res més eixir s'inclina cap a davant i la dreta, passant per davant de l'artèria pulmonar, en el seu mateix orige dona les dos primeres branques, l'artèria coronaria esquerra i dreta que són d'importància crucial, puix abastixen d'oxigen i nutrients al cor.[7][8] Presenta una dilatació en el seu inici denominada bulbo de l'aorta, que correspon a la visualisació exterior dels sens aòrtics (o de Valsalva), dels que s'originen les artèries coronarias.
Arc aòrtic
- Artícul principal → Arc aòrtic.
L'arc aòrtic, també cridat cayado aòrtic, es troba entre l'aorta ascendent i descendent. La seua porció central o proximal té forma de o invertida i dona orige al tronc braquiocefálico, la carótida comuna esquerra i la subclavia esquerra. En el punt mig d'este arc o cayado l'aorta passa des del mediastino anterior al mediastino posterior. En la paret de l'arc aòrtic es localisen gran cantitat de terminals nervioses sensibles a la pressió que reben el nom de barorreceptors i són de gran importància per al manteniment de la pressió arterial. Molt prop es troben els cossos aòrtics que són grups de cèlules que formen chicotetes estructures d'al voltant de 2 mm de diàmetro que contenen quimiorreceptores capaços de detectar els canvis en la composició de la sanc, sobretot la concentració d'oxigen.[9]
Aorta descendent
És la secció que va des de l'arc aòrtic fins al lloc a on es dividix en les artèries ilíacas comunes. En el seu camí travessa el diafragma que la diferència en dos regions: aorta toràcica i aorta abdominal.
Aorta toràcica
Es denomina aixina a la mitat de l'aorta descendent que va des del final del cayado aòrtic fins al diafragma. Diàmetro promig 2,5 cm.[10]
Aorta abdominal
- Artícul principal → Aorta abdominal.
Rep este nom la mitat de l'aorta descendent que comprén des del diafragma fins al forcall de la mateixa. Diàmetro promig 2 cm en abdomen mig i 1,8 cm en el forcall.
Referències
- ↑ Méndez, María del Carmen Migoya (2013-04). Primers auxilis (en es), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788428334440. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- ↑ Mèdica, SERAM Societat Espanyola de Radiologia (15 de decembre de 2010). Radiologia Essencial (en es), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788498351828. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- ↑ Latorre, Paloma Roque (2000). Educació per a la Salut (en es), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077440611. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- ↑ (2007) Lliure de la salut cardiovascular de l'Hospital Clínic Sant Carlos i la Fundació BBVA (en es), Fundació BBVA. ISBN 9788496515925. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- ↑ Kühnel, Wolfgang (2005). Atles color de citologia i histologia (en es), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788479038359. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- ↑ Distensibilidad arterial: un paràmetro més per a valorar el risc cardiovascular. Autor: JM. Sáez-Pérez. Semergen 2008;34:284-90 - DOI: 10.1016/S1138-3593(08)71904-X. Consultat el 21 d'abril de 2018
- ↑ Smith-Ágreda, José María (2004). Anatomia dels òrguens del llenguage, visió i oïment (en es), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788479038687. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- ↑ Smith-Agredixca, Víctor; Agredixca, Víctor Smith (1991). Manual d'embriologia i anatomia general (en es), Universitat de Valéncia. ISBN 9788437010069. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- ↑ Principis d'Anatomia i Fisiologia. Tortora - Derrickson. Consultat el 27 d'agost de 2022.
- ↑ Mèdica, SERAM Societat Espanyola de Radiologia (15 de decembre de 2010). Radiologia Essencial (en es), Mèdica Panamericana. ISBN 9788498351828. Consultat el 7 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aorta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.