Circulació pulmonar
La circulació pulmonar o circulació menor és la que transporta la sanc no oxigenada des del ventrícul dret cap a l'artèria pulmonar i la distribuïx en els gots capilars dels alvéolos pulmonars. a on es oxigena i mamprén el camí de regrés a través de les venes pulmonars fins a alcançar l'aurícula esquerra del cor, completant el circuit. La funció de la circulació pulmonar és assegurar l'oxigenaació sanguínea per l'hematosis pulmonar. La circulació pulmonar més la circulació sistémica formen el sistema circulatori.
Fisiologia
En la circulació pulmonar, la sanc desoxigenada provinent dels teixits ix del cor dret per l'artèria pulmonar, i aplega als pulmons a on té lloc la difusió de l'oxigen des dels alvéolos cap a la sanc, i la difusió del diòxit de carbono en la direcció oposta. La sanc aixina oxigenada ix dels pulmons per les venes pulmonars, que la duen de tornada al cor esquerre, completant el cicle. La sanc és després distribuïda per tot el cos a través de la circulació sistémica abans de retornar de nou a la circulació pulmonar.
Cor
És l'orgue central de la circulació de la sanc. En el home té quatre cambres, dos aurícules i dos ventrículs. La circulació pulmonar s'inicia en el ventrícul dret.
Artèria pulmonar
Des del ventrícul dret, la sanc travessa la vàlvula semilunar i aplega a l'artèria pulmonar que es dividix en branques cada volta més chicotetes fins a alcançar els alveolos pulmonars, a on la sanc es oxigena. Per lo tant l'artèria pulmonar transporta sanc no oxigenada, a diferència de lo que ocorre en les artèries de la circulació sistémica.
Pulmons
.svg)
Les artèria pulmonar es dividix en branques cada volta més chicotetes que duen la sanc fins als gots capilars situats en els alveolos pulmonars, lloc a on es realisa l'intercanvi gaseós i es oxigena la sanc.
Venes pulmonars
La sanc ya oxigenada ix dels pulmons a través de les venes pulmonars que desemboquen en l'aurícula esquerra, completant aixina el circuit de la circulació pulmonar.
Circulació sistémica
En la circulació major o sistémica, la sanc ya oxigenada és bombejada des de l'aurícula esquerra, al ventrícul esquerre que l'impulsa a través de l'artèria aorta cap a tot el cos. Després de oxigenar tots els òrguens i teixits, retorna a l'aurícula dreta del cor a través de la vena cava inferior i la vena cava superior, completant el circuit sistémico i donant de nou inici a la circulació pulmonar.
Història
La circulació pulmonar va ser descrita per primera volta per Ibn al-Nafis en 1242, en la seua obra titulada Comentari sobre Anatomia en el Cànon de Avicenna, per lo que és considerat el pare de la fisiologia de la circulació sanguínea.[1] Tres sigles despuix Miguel Servet va escriure sobre la matèria en Christianismi restitutio (1553). Per haver segut una obra de teologia condenada per la majoria de les faccions cristianes de l'época, el descobriment va permanéixer en l'obscuritat fins a les dissecció de William Harvey en 1616.
Vore també
Referències
- ↑ Chairman's Reflections (2004), "Traditional Medicine Among Gulf Arabs, Part II: Blood-letting", Heart Views 5 , p. 74-85 [80].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circulación pulmonar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.