Cicle cardíac

Erro al crear miniatura:

Cicle cardíac

El cicle cardíac és la seqüència d'events mecànics, sonors i de pressió, relacionats en el fluix de sanc per mig de les cavitats cardíaques, la contracció i relaixació de cada una d'elles (aurícules i ventrículs), el tancament i obertura de les vàlvules i la producció de sorolls. Este procés transcorre en menys d'un segon. La recíproca de la duració d'un cicle és la freqüència cardíaca (com se sol expressar en clapits per minut, cal multiplicar per 60 si la duració es medix en minuts).

Fases del cicle cardíac

Fases del cicle cardíac.

Animació del cicle cardíac.

En cada clapit es distinguixen cinc fases:

1. Omplit ventricular actiu (sístole auricular).
2. Contracció ventricular isovolumétrica.
3. Eyección.
4. Relaixació ventricular isovolumétrica.
5. Omplit auricular passiu.

Les tres primeres corresponen a la sístole.

Omplit ventricular actiu (sístole auricular)

El cicle s'inicia en un potencial d'acció en el nòdul sinusal que en un principi es propagarà per les aurícules provocant la seua contracció. En contraure's estes, s'expulsa tota la sanc que contenen cap als ventrículs. Això és possible gràcies a que en esta fase, les vàlvules auriculoventriculares (mitral i tricúspide) estan obertes, mentres que les sigmoideo (aòrtica i pulmonar) es troben tancades. Al final d'esta fase; tota la sanc continguda en el cor es trobarà en els ventrículs, donant pas a la següent fase.

Contracció ventricular isovolumétrica

L'ona de despolarizaació aplega als ventrículs, que en conseqüència comencen a contraure's. Açò fa que la pressió aumente en l'interior dels mateixos, de tal forma que la pressió ventricular excedirà a l'auricular i el fluix tendirà a retrocedir cap a estes últimes. No obstant, açò no ocorre, puix l'aument de la pressió ventricular determina el tancament de les vàlvules auriculoventriculares, que impediran el fluix retrògrat de sanc. Per lo tant, en esta fase totes les vàlvules cardíaques es trobaran tancades.

Eyección

La pressió ventricular també serà major que la pressió arterial en els grans gots que ixen del cor (tronc pulmonar i aorta) de modo que les vàlvules sigmoideo s'obriran i el fluix passarà dels ventrículs a la llum d'estos gots. A mida que la sanc ix dels ventrículs cap a estos, la pressió ventricular anirà disminuint al mateix temps que aumenta en els grans gots. Açò termina igualant abdós pressions, de modo que partix del fluix no passara, per gradient de pressió, cap a l'aorta i tronc pulmonar.

El volum de sanc que queda retingut en el cor en acabar l'eyecció es denomina volum residual, telesistólico o volum sistólico final; mentres que el volum de sanc eyectado serà el volum sistólico o volum clapit (aproximadament 70 ml).

Relaixació ventricular isovolumétrica

Correspon al començ de la diàstole o, lo que és lo mateix, al periodo de relaixació miocárdica. En esta fase, el ventrícul es relaixa, de tal forma que este fet, junt en l'eixida parcial de fluix d'este mateix (ocorregut en la fase anterior), fan que la pressió en el seu interior descendixca enormement, passant a ser inferior a la dels grans gots. Per este motiu, el fluix de sanc es torna retrògrat i passa a ocupar els sens aòrtic i pulmonar de les vàlvules sigmoideo, espentant-les i provocant que estes es tanquen (en ocupar la sanc els sens aòrtics, part del fluix passarà a les artèries coronarias, en orige en estos mateixos). Esta etapa es definix per tant com l'interval que transcorre des del tancament de les vàlvules sigmoideo fins a l'obertura de les auriculoventriculares.

Omplit auricular passiu

Durant els processos comentats anteriorment, les aurícules s'hauran estat omplint de sanc, de modo que la pressió en estes també serà major que en els ventrículs, parcialment buidats i relaixats. El propi gradient de pressió farà que la sanc circule des de les aurícules als ventrículs, espentant les vàlvules mitral i tricúspide, que s'obriran permetent el fluix en este sentit. Una nova contracció auricular en orige en el nòdul sinusal finalisarà esta fase i iniciarà la sístole auricular del següent cicle.

Factors

És important recordar que existixen diversos determinants de la funció cardíaca que poden alterar les fases del cicle: la precarga, la poscarga, el inotropisme, la distensibilitat i la freqüència.

1. La precarga depén del volum del ventrícul al final de la diàstole (VFD).
2. La poscarga representa la pressió aòrtica en contra de la que el ventrícul deu contraure's.
3. El inotropisme correspon a la força intrínseca que genera el ventrícul en cada contracció com a bomba mecànica.
4. La distensibilitat es referix a la capacitat que el ventrícul té d'expandir-se i omplir-se durant la diàstole. (Llei de Frank-Starling)
5. La freqüència cardíaca, és el número de cicles cardíacs per unitat de temps.

El cicle es repetix unes setenta y dos voltes per minut, pero pot incrementar-se o ralentisar-se segons les necessitats de l'organisme a través del sistema nerviós.

Sorolls cardíacs

Artícul principal → Soroll cardíac.

Per cada clapit, el cor emet dos sorolls cardíacs (lub-dub) separats un de l'atre per un silenci.

El tancament de les vàlvules mitral i tricúspide (cridades vàlvules auriculoventriculares) en el començ de la sístole, causa la primera part (lub) del soroll auscultatorio (lub-dub) que se sent quan es contrau el cor. Formalment, a eixe primer sò se li coneix com a primer soroll cardíac, o S₁. Eixe primer soroll cardíac és creat quan es tanquen les vàlvules mitral i tricúspide i de fet té dos components, un mitral (M₁) i un atre tricúspide (T₁).

La segona porció del lub-dub —el segon soroll cardíac o S₂—, és causat pel tancament de les vàlvules aòrtica i pulmonar al final de la sístole ventricular. A mida que es buida el ventrícul esquerre, la seua pressió disminuïx per baix de la pressió en l'aorta, aixina que la vàlvula aòrtica es tanca. Igualment, quan la pressió del ventrícul dret cau per baix de la pressió en l'artèria pulmonar, la vàlvula pulmonar es tanca. El segon soroll cardíac també té dos components, un d'aòrtic (A₂) i un de pulmonar (P₂). La vàlvula aòrtica es tanca primer que la vàlvula pulmonar i per això són audibles separadament un de l'atre en el segon soroll cardíac.

Vore també

• Pressió sanguínea
• Potencial d'acció cardíac
• Múscul cardíac
• Despesa cardíaca
• Electrocardiograma
• Bradicàrdia

Referències

• ^{[enllaç trencat]}
• «Propietats elèctriques del cor». Universitat de Cantanbria. Archivat des de l'original, el 18 de giner de 2012.
• Clifton Guyton, Arthur; E. Hall, John (2006). Textbook of Medical Physiology (11th ed.).
• García-Porrero, Juan Hurle González, McGraw-Hill. Anatomia Humana. Interamericana d'Espanya, S.A. 2005
• Ganong, William (2005). «28». Fisiologia Mèdica (20° edició). Manual Modern. pp. 513-528. ISBN 970-729-207-5