Soroll cardíac

Els sorolls cardíacs són els escoltats en l'auscultació cardíaca. Normalment són dos sorolls (1º i 2º) separats entre sí per dos silencis (chicotet i gran silenci respectivament). En algunes ocasions es pot percebre l'existència d'un tercer soroll, i menys freqüentment un quart soroll.

Front del tórax, que mostra les relacions de la superfície d'oss (llínea negra punteada), pulmons (morat), pleura (blava), i cor (llínea roja). L'ubicació dels millors punts per a l'auscultació de les vàlvules del cor estan etiquetats en "M", "T", "A" i "P".

Primer soroll cardíac: causat per les vàlvules auriculoventriculares mitral (M) i tricuspídea (T).

Segon soroll cardíac: causat per vàlvules semilunares de l'aòrtica (A) i de la pulmonar (P).

Parts del cor obert i vist des de la paret toràcica. Ant. Segment anterior de la vàlvula tricúspide; A.O. Aorta; A.P. múscul papilar anterior; In. Artèria innominada; L.C.C. Artèria carótida comuna esquerra; L.S. Artèria subclavia esquerra; L.V. Ventrícul esquerre; P.A. Artèria pulmonar; R.A. Aurícula dreta; R.V. Ventrícul dret; V.S. Tabic interventricular.

En suma, els sorolls cardíacs es deuen als tancaments de les vàlvules en l'interior dels ventrículs o del començ de les grans artèries i que per la seua intensitat es propaguen a les parets del tórax; allí l'oït els capta com a sorolls.

Primer soroll

Coincidix en l'iniciació del choc de la punta i correspon al començ de la sístole ventricular. És més profunt i llarc que el segon i es percep en més claritat en els focs de la punta. Es diu sístole.

Resulta del tancament de les vàlvules mitral i tricúspide (vàlvules auricular-ventriculares) i de l'obertura de l'aòrtica i pulmonar (vàlvules sigmoideo) ademés de l'inici de la contracció ventricular.

La causa principal residix que la sanc, impulsada violentament contra les vàlvules auricular-ventriculares, a les que tanca, retrocedix contra les parets del ventrícul, torna sobre les vàlvules novament, etc; es produïxen aixina, vibracions de la sanc i de les parets ventriculares que, propagades, constituïxen la base física del primer soroll.

Normalment, la vàlvula mitral es tanca discretament abans que la tricúspide, no percebent-se abdós components per separat, per ser la diferència de temps molt escassa. En circumstàncies anormals, pot aumentar esta diferència i es perceben els dos components (desdoblament del primer soroll).Atres voltes, el tancament es produïx en més força, apareixent un soroll més nítit i pur (reforç del primer to).

Segon soroll

Coincidix en el començ de la diàstole ventricular i es percep en major nitidea en els focs de la base cardíaca. És el resultat del tancament de les vàlvules sigmoideo o semilunares (aòrtica i pulmonar), i de l'obertura de les vàlvules auriculoventriculares (tricúspide i mitral).

De la mateixa manera que ocorre en el primer soroll, els dos components principals d'este segon soroll no són simultàneus en el temps, sino que ocorren en un escassa diferència no perceptible. En condicions anormals es pot accentuar esta diferència, percebent-se llavors separats (desdoblament del segon soroll), açò ocorre perque es retarda el tancament de la vàlvula pulmonar. També pot percebre's anormalment un reforç del segon to análogament com ocorre en el primer.

En situacions especials, particularment en pacients pediàtrics, el desdoblament del segon to és freqüent i normal. Ademés, el desdoblament normal de T2 pot donar-se al auscultar pacients adults sense cardiopatia, associant-se a l'inspiració. L'explicació d'este fenomen està en relació en el descens diafragmàtic que aumenta la pressió intraabdominal (disminuint a la seua volta l'intratorácica) i l'increment subsecuente de la tornada venoso cap a cavitats dretes. Este aument de volum sanguíneu en el ventrícul dret comporta un major temps sistólico i un retart en el tancament de la vàlvula.

En cas d'estenosis mitral o tricuspidea, podem percebre l'existència del denominat esclafit d'obertura (soroll concomitant en l'obertura de les vàlvules auriculoventriculares que normalment no se senten). Tenen les mateixes característiques que el segon soroll i s'escolten immediatament a continuació del mateix.