Oxigenació
Plantilla:Pàgines relacionades
L'oxigenación es referix a la cantitat d'oxigen en un mig. En sanc li l'usa com a sinònim en saturació, que descriu el grau de capacitat de transport d'oxigen de l'hemoglobina, normalment 95-100%.
L'oxigenaació també es referix al procés d'afegitó d'oxigen a un mig com l'aigua o teixits corporals.
S'estudia si l'oxigenaació de teixits humans pot previndre malaltiaés com artrosis, i incloent el càncer. L'oxigenaació hiperbárica (HBO2) és la teràpia d'inhalació d'Oxigen (O2), a altes dosis,[1] (saturació que s'acosta al 100 %), per periodos curts i baix pressió dins d'una cambra completament presurizada, (per damunt d'1.5 Atmòsfera). Esta modalitat de tractament mèdic està indicat per a una série de malalties molt ben delimitades. És important destacar que els efectes físics, fisiològics i bioquímics obtinguts per mig d'esta terapèutica, són deguts a la saturació d'Oxigen a altes pressions, la Cambra Hiperbárica és solament el mig que s'ampra per a otorgar-ho, ya que de qualsevol atra manera l'ambient de tractament no podria conformar-se. L'administració tòpica d'oxigen en un àrea aïllada del cos o de les extremitats, no és oxigenaació hiperbárica cita requerida.
Vore també
Referències
- ↑ National Research Council (U.S.). Committee on Hyperbaric Oxygenation (1966). Fundamentals of Hyperbaric Medicine, National Academies, pp. 172–.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxigenación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.