Anar al contingut

Exhalació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Quan el diafragma es contrau els músculs abdominals relaixats s'estiren i l'abdomen s'abulta.I quan el diafragma es relaixa, els músculs abdominals retrocedixen elásticamente i l'abdomen torna a posició de repòs.

L'exhalació o espiración consistix en l'eixida de l'aire dels pulmons, és per tant el fenomen opost a l'inhalació. És una fase passiva de la respiració, perque el tórax es retira i disminuïxen tots els seus diàmetros, sense intervenció de la contracció muscular, tornant a recobrar el tórax la seua forma anterior. Els músculs posats en joc, en dilatar-se el tórax, es relaixen en esta fase; les costelles tornen a la seua posició inicial aixina com el diafragma.

L'espiraació es considera com un fenomen passiu, no obstant, si es tracta d'una espiraació forçada seria actiu, ya que intervenen en este acte els músculs intercostales interns i els músculs abdominals.[1]

En els accessos de tós es contrau també el múscul dorsal ample. Es produïx l'eixida d'aire en rapidea, lo que facilita l'expulsió de mucosidades i objectes estranys que podrien obstruir les vies respiratòries.[2]

Espiración i diferència en expiració

[editar | editar còdic]

No es deu confondre l'espiraació o exhalació en l'expiració, ya que este últim terme es referix a l'última espiraació que dona una persona, sent llavors sinònim de mort o decés.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «G367: Tema 2. Mecànica respiratòria». ocw.unican.és. Consultat el 14 de novembre de 2019.
  2. Ciències de la Naturalea i la seua didàctica, Julia Morros Sardá pág 99.
  3. Diccionario de la lengua española