Costella

En l'anatomia dels vertebrats, les costelles són ossos plans i curvos, que en el seu conjunt formen el tórax. La seua funció és la protecció dels pulmons i de la cavitat toràcica. En la majoria dels vertebrats rodegen el pit, permetent als que tenen pulmons expandir-los, facilitant la respiració. En general servixen de protecció als òrguens interns del tórax, com el cor, encara que en algunes espècies, especialment les serps, proveïxen soport i protecció a casi tot el cos.

En els sers humans

Les costelles humanes generalment són 12 a cada costat (24 en total): 7 verdaderes o esternales (I-VII), 3 falses o asternales (VIII-X), i 2 flotants (XI i XII), en forma d'arc en un cos en dos cares, externa i interna; dos vores, superior i inferior; i dos extrems, posterior i anterior.

Es troben en el tórax, constituïts per cartílec en la part més medial del seu alvertent anterior i per os en el seu alvertents lateral i posterior, que conformen la part més visible de l'armassó òsseu de la caixa toràcica, donant-li un aspecte de gàbia, que s'articulen en cada una de les dotze vèrtebras dorsals o toràciques en la part posterior i en l'esternó, a través del corresponent cartílec costal, en la part anterior.

En l'interior de la caixa toràcica es troben els pulmons i el mediastino. En este s'ubica el cor, esòfec, tráquea, ganglis limfàtics, clavada, aorta, vena cava superior i inferior.

Anatomia

Anatomia superficial d'una costella.

Totes les costelles s'unixen en la part posterior en les vèrtebres toràciques per mig de les articulacions costovertebrales. Els espais entre les costelles es diuen espais intercostales, estan ocupats pels músculs intercostales, artèries intercostales i nervis.

Les estructures base d'una costella són:

• Cap: Part interna del posterior de la costella; s'articula en la vèrtebra toràcica corresponent i en la vèrtebra que es troba sobre esta, a excepció de la primera i les 2 últimes, les quals s'articulen solament en les seues vèrtebres corresponents. És l'extrem més voluminós de l'os, a on existix una carilla articular cap a la columna vertebral.

Costelles verdaderes en roig, falses en vert i flotants en blau.

• Coll: Porció òssea angosta que s'unix al cap.

• Cos: Part principal de la costella. Ací s'inserta el múscul iliocostal.

• Tubèrcul: El tubèrcul de la costella és una eminència en la superfície posterior, en el creuament del coll i el cos de la costella. Totes les costelles típiques (tercera a la novena) presenten una carilla per a articular en el procés transverso de les vèrtebres toràciques. En el cas de les costelles flotants, estes carixen d'esta superfície articular.

Radiografia de tórax.

• Àngul: La separació entre l'àngul i el tubèrcul és progressivament major de la segona a la dècima costelles. La porció entre l'àngul i el tubèrcul és redona, asprosa i irregular, i servix per a l'inserció del múscul dorsal dent vèrtebra toràcica; falta este tubèrcul en els últims 3 parells de costelles.

• Regata: És la concavidad entre la vora de la cara interna en la vora inferior, per a on passa el paquet neuro-vascular intercostal (artèries, venes i nervis intercostales). També s'inserten els músculs intercostales respectius.

• Cresta: Estructura de la costella que es troba ubicada en el cap d'algunes costelles.

Totes les costelles tenen una cara externa i interna, en excepció de la primera costella, la qual té una cara superior i una inferior. En l'arc anterior de la primera costella es troba el Tubèrcul de Lisfranc, a on s'inserta el múscul escaleno anterior.

Classificació

• Cervicals: Unides a la sèptima vèrtebra cervical, són vestigiales en el ser humà, estant presents (habitualment solament una) en el 0,2% de la població mundial.

• Esternales: S'unixen directament al esternó, el responsable d'açò és el cartílec costal, que unix estes costelles en l'esternó.

• Asternales: S'unixen indirectament a l'esternó, unint-se primer al cartílec costal de la sèptima costella.

• Flotants: No estan unides a l'esternó.

En atres espècies

caixa toràcica d'un Eptesicus fuscus.

Els peixos tenen freqüentment dos conjunts de costelles unides a la columna vertebral. El primer, de les costelles dorsals, es troben en el septo que dividix els grups musculars principals en les seues porcions superior i inferior, proyectant-se lateralment des de la columna vertebral. El segon grup és el de les costelles ventrales, que sorgixen de la columna vertebral just per baix de les dorsals, i tanquen la zona inferior del cos, freqüentment unint-se en les puntes. No totes les espècies posseïxen abdós tipos, sent les dorsals les més comunament absents. En els taburons, per eixemple, no tenen costelles dorsals, i posseïxen solament unes molt curtes costelles ventrales, mentres que les lampreas no tenen cap tipo de costelles. En alguns teleósteos pugues haver alguns ossos similars a les costelles en la massa muscular.

En els tetrápodos solament hi ha un tipo de costelles, que són provablement homòlogues en les costelles dorsals dels peixos. En els tetrápodos primerencs cada vèrtebra posseïa un parell de costelles, encara que les de les vèrtebres toràciques eren típicament més llargues. Les de les vèrtebres sacras eren més curtes, i formaven part de la pelvis.

En la majoria de les formes subsecuentes moltes de les costelles primigènies s'han perdut, havent en les espècies vivents d'amfibis i reptils una gran varietat en la seua estructura i número. Les tortugues, per eixemple, solament tenen 8 parells de costelles, que han evolucionat en un closca òsseu o cartilaginoso, mentres que les serps poden tindre centenars de costelles, que cobrixen tot el llarc del seu tronc. Les granotes típicament no tenen costelles, a banda d'un parell sacre, que forma part de la pelvis.

Esquelet d'un gos (canis lupus familiaris), mostrant la localisació de les costelles.

En les aus les costelles apareixen com a ossos distinguibles solament en la zona toràcica, tenint algunes chicotetes costelles fusionades en les vèrtebres cervicals. Les costelles toràciques proveïxen una gran protecció en la zona dorsal, presentant un procés uncinado per a donar sustentació als músculs del muscle.

Els mamífers usualment solament posseïxen costelles toràciques, encara que hi ha costelles cervicals soldadas en els monotrema. En els marsupials i placentarios les costelles lumbars i cervicals són sol menuts remanentes, sent referides com a processos transversos. En general, l'estructura i número de les costelles dels mamífers és similar a les humanes. A diferència dels reptils, les costelles cabals no apareixen mai en mamífers.

Mamífers, com el cavall té de 18 a 19 costelles i el gos 13; és dir la cantitat costelles es veu influïda per la cantitat de vèrtebres toràciques, les quals s'articula la part òssea de la costella, per lo que la cantitat varia segons l'espècie. Les costelles també servixen per a protegir alguns òrguens com el cor, els pulmons, etc.