Anar al contingut

Aerosol de pebre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Aerosol (desambiguació).
Una demostració de cóm s'utilisa l'aerosol de pebre.
Agents antidisturbis de la Policia Federal alemana rosant en gas pebre a un grup de manifestants.

L'aerosol de pebre o gas pebre és un compost químic que irrita els ulls fins al punt de causar llàgrimes, dolor i inclús ceguera temporal. S'utilisa per a dispersar disturbis o com a defensa personal. En casos excepcionals pot provocar la mort de l'afectat.[1]

El seu ingredient actiu és la capsaicina, un compost extret del frut de les plantes del gènero Capsicum en forma de oleorresina (OC). En els aerosols de defensa, dit ingredient actiu és diluït en un solvent generalment al 10 per cent de capsaicina i 90 de solvent (aigua o tricloretano).

El método HPLC (High Performance Liquid Cromatography) s'usa per a medir la cantitat de capsaicina dels diferents espráis de pebre. l'Escala Scoville (SHU) és l'utilisada per a medir la picantez dels espráis de pebre.

La vanililamida de l'àcit pelargónico (nonivamida o pseudocapsaicina), un anàlec sintètic de la capsaicina, s'utilisa en una versió de l'esprai de pebre conegut com a esprai PAVA, que s'utilisa en Anglaterra. Un atre compost químic sintètic és la morfolida de l'àcit pelargónico (4-nonanoilmorfolina). Va ser desenrollat i usat àmpliament en Rússia. La seua efectivitat comparada en l'esprai de pebre natural es desconeix, i ha causat algunes lastimaduras.

Els aerosols de pebre solen comercialisar-se en pots lo suficientment chicotets per a transportar-se o dissimular-se en una bojaca o un bosso. També existix un proyectil d'aerosol de pebre, que pot disparar-se des d'una pistola de paintball.

Efectes

  1. ↑ Chamorro, Héctor Mora (4 de juny de 2013). Manual de l'instructor de tir (en és), Editorial Club Universitari. ISBN 9788499480237.

L'aerosol de pebre és un agent inflamatorio opost a un irritante com el mace. Causa el tancament immediat dels ulls, dificultat de respiració, picor de nas i tós. La duració dels seus efectes depén de la força de l'aerosol, pero l'efecte complet mig dura al voltant de 30 a 45 minuts, en efectes disminuïts que duren hores.

La Revista d'Oftalmologia Investigativa i Ciències Visuals va publicar un estudi que concloïa que la simple exposició de l'ull al OC és inocuo, pero l'exposició repetida pot provocar canvis a llarc determini en la sensibilitat de la còrnea. L'equip d'investigació no va trobar un decremento durador en l'agudea visual.

La Comissió d'Opcions Tecnològiques i Científiques del Parlament Europeu (STOA) va publicar en 1998 "Una evaluació de les tecnologies de control polític", una extensa informació de l'aerosol de pebre i el gas llacrimògen. Varen escriure:

"Els efectes de l'aerosol de pebre són prou més severs, incloent ceguera temporal en duració de 15-30 minuts, una sensació ardent de la pell que dura de 45 a 60 minuts, espasmos de la part superior del cos que forcen a la persona a doblar-se cap a davant i provoca una tós incontrolable dificultant la respiració i el parla de 3 a 15 minuts."

Per a les persones que tenen asma, que estan prenent medicaments o són objecte de tècniques restrictives que restringixen la cantitat d'aire en respirar, hi ha riscs de mort. El Los Angeles Claves va informar que a lo manco hi ha 61 morts associades en l'us policial de l'aerosol de pebre des de 1990 en Estats Units.


l'Eixèrcit dels Estats Units va concloure en un estudi del Aberdeen Proving Ground de 1993 que l'aerosol de pebre podia produir "Efectes mutagénicos, carcinogénicos, de sensibilitat, cardiovasculars i toxicitat pulmonar, neurotoxicitat, aixina com atres possibles fatalitat humanes. Hi ha un risc en utilisar este producte en una gran varietat de persones. No obstant, l'esprai de pebre va ser aprovat a pesar de les reserves dels científics militars d'Estats Units despuix d'haver aprovat les proves de la FBI.

Experiència subjectiva

En una prova d'entrenament de l'Eixèrcit d'Estats Units, els individus varen ser rosats en un 18 % OC. El patró de rosat de l'esprai va ser una passada horisontal a lo llarc de la llínea dels ulls en els ulls tancats. El contacte inicial no causa disconformitat, pero quan s'òbrin els ulls, varen sentir una sensació ardent immediatament. L'esprai fa que siga pràcticament impossible obrir els ulls i tindre una visió útil. Est és el principal efecte quan s'és rosat per primera volta. No hi ha incapacitat i la realisació de tasques físiques seguix sent possible, pero despuix d'aproximadament entre 15 segons i un minut un quemazón severa ocorre a on l'esprai haja estat en contacte en la cara. La sensació és reminiscente dels efectes posteriors d'una cremada d'aigua hervir. El dolor ocular comparable seria com posar solució netejadora de lents de contacte en el propi ull, pero molt més persistent i distrayente. El dolor persistix durant algun temps, uns 45 minuts de quemazón intensa. L'únic consol va ser pressionar la cara contra respiraders d'aire acondicionat. El llavat no és possible ya que el OC basat en olis no és soluble en aigua.


Referències