Virginitat
La virginitat és un constructo social que denota l'estat d'una persona que mai ha tingut relacions sexuals.[1][2] Al no ser un terme objectiu en una definició operacional,[3] les definicions socials de lo que constituïx la virginitat, o la seua absència, varien. Persones heterosexuals poden o no considerar que la pèrdua de la virginitat ocorre solament a través de la penetració pene-vaginal,[4][5][6] mentres que les persones d'atres orientacions sexuals a sovint inclouen el sexe oral, el sexe anal o la masturbació mútua en les seues definicions de la pèrdua de la virginitat.[4][7] Les implicacions socials de la virginitat encara permaneixen en moltes societats i poden tindre diversos efectes en l'agència social d'un individu. El terme verge originalment solament es referia a les dònes sense experiència sexual, pero ha evolucionat per a comprendre una série de definicions, com es troba en els conceptes tradicionals, moderns i ètics.[4][8][5][9] Existixen tradicions culturals i religioses que assignen un valor i importància especials a este estat, predominantment cap a dònes fadrines, associats a nocions de purea personal, honor i valia. Moltes societats premodernas otorgaven gran importància a evaluar la virginitat de les seues filles, com ho atesten diverses fonts, des de la mitologia fins a la lliteratura popular, el folore i registres oficials.[10] En aquelles cultures, a sovint un himen intacte és altament valorat en el matrimoni en tant es té la creència de que constituïx una prova de virginitat,[11][12][13] baix el supòsit erròneu de que l'única forma de que s'esgarre és com a resultat del coit. De la mateixa manera que la castitat, el concepte de virginitat ha implicat tradicionalment l'abstinència sexual. El concepte de virginitat sol implicar qüestions morals o religioses i pot tindre conseqüències sobre estatus social i en les relacions interpersonals.[4][14] Si be la virginitat té implicacions socials i ha tingut implicacions llegals importants en algunes societats en el passat, no té conseqüències llegals en la majoria de societats actuals. Les implicacions socials, en tot, persistixen en moltes societats i poden tindre efectes diferents en l'agència social d'una persona. l'Organisació Mundial de la Salut califica la virginitat com un constructo social per al control de dònes i chiquetes i una forma amoladora de discriminació de gènero.[15]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula verge prové del francés antic virgine, de la raïllingüística dellatí virgo, genitiu virginis, que significa lliteralment «donzella» o «verge»,[16] una jove sexualment intacta o «dòna sexualment inexperta». De la mateixa manera que en ellatí, la paraula en llengües modernes com l'anglés i l'espanyol també s'utilisa a sovint en una referència més àmplia, en relaixar els criteris d'edat, gènero o sexualitat.[17] En este cas, dònes més madures poden ser vérgens (la Reina Verge), els hòmens poden ser vérgens, i els possibles iniciats en molts camps poden denominar-se coloquialmente vérgens; per eixemple, una «verge» de paracaigudisme. En este últim us, verge significa no iniciat. La paraula llatina provablement va sorgir per analogia en un trage de lexema basats en vireo, que significa «ser vert, fresca o floreciente», sobretot en referència botànica, en particular, virga que significa «tira de fusta».[18]
Ðar haueð ... martirs, and confessors, and uirgines maked faier bode inne to women.
En est i molts atres contexts posteriors, la referència és específicament cristiana, aludint als membres del Ordo Virginum (Orde de les Vérgens), que s'aplica a les vérgens consagrades que se sap que han existit des de l'iglésia primitiva a partir dels escrits dels Pares de l'Iglésia.[19] Cap a 1300, la paraula es va ampliar per a aplicar-se també a María, la mare de Jesús, i per lo tant a la virginitat sexual explícitament:
Conceiud o þi hali gast, born o þi virgine marie.
L'expansió de la paraula per a incloure a les jóvens virtuoses (o ingènues), sense tindre en conte la conexió religiosa, va ocórrer durant aproximadament un atre sigle, fins que al voltant de 1400 trobem:
Buidar i desocupar els vicis com si foren vérgens.
Estes són tres de les díhuit definicions de verge de la primera edició del Oxford English Dictionary (OED1, pàgines 230-232). La majoria de les definicions d'OED1, no obstant, són similars.
Cultura
[editar | editar còdic]Concepte
[editar | editar còdic]El concepte de virginitat té importància solament en contexts socials, culturals o morals particulars. Segons l'historiadora nortamericana Hanne Blank, «la virginitat no reflectix cap imperatiu biològic conegut i no otorga cap ventaja evolutiva demostradora».[20]
Els bestiarios medievals afirmaven que l'única forma de capturar o domesticar un unicorn era utilisant a una verge com a enza, per la seua purea implícita.[21] El tema és popular en les pintures renaixentistes. Encara que la virginitat s'ha correlacionado històricament en la purea i el valor, moltes acadèmiques feministes creuen que la virginitat en sí mateixa és un mit. Argumenten que no existix una definició mèdica estandardisada de virginitat, que no hi ha proves científicament verificables de la pèrdua de la virginitat i que les relacions sexuals no produïxen canvis en la personalitat.[22] Jessica Valenti, escritora feminista i autora de El mit de la purea, sosté que el concepte de virginitat també és dubtós per les moltes definicions individuals de la pèrdua de la virginitat, i que valorar la virginitat ha posat la moralitat de la dòna «entre les seues cames». Critica la noció de que l'activitat sexual tinga alguna influència en la moralitat o l'ètica.[22]
El desig de desijar que el cònjuge o parella mai haja tingut relacions sexuals es denomina complex de virginitat. Una persona també pot tindre un complex de virginitat dirigit cap a sí mateixa..[23][24][25]

La virginitat com constructo social
[editar | editar còdic]La virginitat no és un concepte mèdic, científic ni demostrador, sino una construcció social de control sexual de les chiquetes i les dònes.[26] l'Organisació Mundial de la Salut califica la virginitat com una forma amoladora de discriminació de gènero,[15] i Nacions Unides considera que les proves de virginitat són una violació dels drets humans de les chiquetes i dònes, sense base científica, que comporten greus conseqüències físiques i mentals a aquelles que les patixen.[27]
La virginitat en les religions
[editar | editar còdic]Per al Diccionari de la llengua espanyola els vérgens, en el seu primer significat, són aquelles persones que no han tingut mai una relació sexual. Un significat més acotat del Diccionari és reservat per a les persones que han conservat la seua castitat i l'han «guardat» per a una divinitat, com és el cas de la verge María.[28] Tant el DLE com l'us habitual del terme, sol relacionar virginitat en castitat, terme este últim que en realitat està més orientat a descriure un aspecte subjectiu, com és l'absència de sensualitat o goge sexual.
En les antigues Grècia i Roma
[editar | editar còdic]La virginitat a sovint era considerada una virtut que denotava purea i autocontrol físic i era una característica important en la mitologia grega. En la lliteratura grega antiga, com en els Himnes homéricos, hi ha referències a les deeses del Partenón, Artemisa, Atenea i Hestia que proclamaven promeses d'eterna virginitat (en grec: παρθενία, parthenía, "partenía").[29] No obstant, s'ha argumentat que l'estat de partenía d'una donzella (en grec: παρθένος, parthénos, "partenos"), com l'invocada per estes deidades, té un significat llaugerament diferent del que normalment s'entén com a virginitat en les religions occidentals modernes. Més be, la partenía es va centrar més en la capacitat de matrimoni i conceptes abstractes sense requisits físics estrictes que es vorien afectats negativament, pero no completament abandonats, per les relacions sexuals prematrimonials. Per açò, atres deeses que no estan eternament compromeses en la partenía, dins dels Himnes homéricos poden renovar-la per mig de rituals, com en el cas d'Hera o elegir una apariència que implique la possessió d'ella (com Afrodita).[29]
En l'antiga religió romana, el símbol de purea i consagració a la ciutat romana estava posat en les vérgens vestals, sacerdot molt respectades, estrictament célibes, consagrades a la deesa de la llar Vesta, i guardianes de mantindre el fòc sagrat. Les vestals estaven compromeses en el sacerdoci abans de la pubertat (quan tenien entre 6 i 10 anys) i juraven el celibat per un periodo de 30 anys.[30]
Es considerava que la castitat de les vestals tenia una relació directa i fonamental per a la continuïtat i seguritat de l'estat romà. Permetre que el fòc sagrat de Vesta s'extinguira, sugeriria que la deesa hauria retirat la protecció de la ciutat, per lo que es considerava un delicte greu i es castigava en la flagelació.[31] Com es pensava que la castitat d'una Vestal estava directament relacionada en el fòc sagrat, si s'extinguira, es podria supondre que una Vestal hauria perdut la seua castitat. La pena per a una verge Vestal que haguera tingut relacions sexuals mentres estava en el càrrec era la de ser enterrada vixca.[30]
Les Vestals eren una excepció en el món sacerdotal romà, que estava casi por entero compost d'hòmens. Era l'únic cos femení de la religió romana, puix tots els demés sacerdots eren hòmens. L'exigència de la virginitat en les vestals, prové dels temps dels antics pobladors, quan a les chicones jóvens i fadrines se'ls encarregava la tasca de vigilar el fòc sagrat, ya que no tenien família ni tasques hogareñas que atendre. L'importància de les Vestals era enorme, la seua importància i benestar eren considerats fonamentals, per això se'ls va crear una Casa de les Vestals en el fòrum, per a que pogueren gojar de totes les comoditats. Inicialment, varen poder ser dos, despuix en temps de Plutarco sabem que eren quatre i posteriorment en oferir la seua participació en la vida pública el seu número va ascendir a sis.
En el catolicisme
[editar | editar còdic]Indica la doctrina catòlica que tant el sacrament del matrimoni com la virginitat pel Regne de Deu vénen del mateix Jesucristo que és el que els dona sentit a abdós aixina com les gràcies per a viure'ls d'acort en la seua doctrina. Abdós, la virginitat i el matrimoni, es consideren inseparables i es recolzen mútuament.[32]
- Denigrar el matrimoni és reduir al mateix temps la glòria de la virginitat; elogiar-ho és realçar al mateix temps l'admiració que correspon a la virginitat... (Sant Joan Crisóstomo)[33]
No obstant l'Iglésia catòlica aclarix que «la virginitat és un consell evangèlic, no un precepte obligatori» i que el matrimoni és un ben encara que la virginitat siga un ben major. La virginitat deu ser sempre frut d'una total i lliure elecció, no és per a la majoria sino que té un caràcter excepcional.[34] També indica que «la virginitat no és l'únic camí de salvació; també ho és el matrimoni». En l'Iglésia hi ha diferents membres i graus de virtut, pero tots en conjunt, casats, viudos i vérgens constituïxen l'Iglésia que és Jesucristo.[35]En este sentit, va ser molt habitual durant l'Edat Mija i els Sigles d'Or el debat sobre l'estat de la dòna que més agradava a Deu. Competien per tal títules vérgens (donzelles), les religioses i les casades. Els parecer dels moralistes, si ben diversos, tendixen a coincidir que l'estat més convenient per a les dònes és el matrimoni.[36]
Durant molts anys, es conminaba a les persones a aplegar vérgens al seu matrimoni. Mes en el pas del temps i l'arribada dels métodos anticonceptius esta tradició ha anat disminuint (aun cuando hi ha moralistes que es rigen pels preceptes ortodoxos).
En el hinduisme
[editar | editar còdic]En el hinduisme, la virginitat prematrimonial per part de la nóvia es considera ideal.[37] La cerimònia de matrimoni hindú predominant, o la boda védica, se centra en el ritual kanyadan, que lliteralment significa l'entrega d'una verge, per part del pare de la donzella, per mig del qual els hindús creuen que obtenen el major mèrit espiritual, i els matrimonis de les filles es consideren una obligació espiritual.[38] La purea de les dònes es valora especialment en el sur d'Àsia, a on el hinduisme es practica en major freqüència. El sexe mai ha segut un tabú en l'antiga Índia i l'integritat del himen no té res a vore en la virginitat.[39]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cite dictionary
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ “Hymen and virginity: What every paediatrician should know” . Journal of Paediatrics and Child Health 58 (3): 382–387. doi:. ISSN 1034-4810. PMID 35000235.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Carpenter, Laura (2005-11). Virginity Lost: An Intimate Portrait of First Sexual Experiences (en en), NYU Press. ISBN 978-0-8147-1653-3.
- ↑ 5,0 5,1 Strong, Bryan; DeVault, Christine; Cohen, {{{nom3}}} (2010-02-16). The Marriage and Family Experience: Intimate Relationships in a Changing Society (en en), Cengage Learning. ISBN 978-0-534-62425-5.
- ↑ «Sex on Tuesday: Virginity: A Fluïu Issue - The Daily Californian». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2009. Consultat el 2020-11-06.
- ↑ Strong, Bryan; DeVault, Christine; Cohen, {{{nom3}}} (2010-02-16). The Marriage and Family Experience: Intimate Relationships in a Changing Society (en en), Cengage Learning. ISBN 978-0-534-62425-5.
- ↑ «The Ambiguity of "Having Sex": The Subjective Experience of Virginity Loss in the United States.(Statistical Data Included) - The Journal of Sex Research | HighBeam Research». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2013. Consultat el 2020-11-06.
- ↑ Blank, Hanne (2008-12-10). Virgin: The Untouched History (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-59691-719-4.
- ↑ Burge, Amy. «1. 'I Will Cut Myself and Smear Blood On the Sheet'», Virgin Envy: The Cultural (In)significance of the Hymen, Regina, Saskatchewan: University of Regina Press, pp. 17-19, 26-33. ISBN 978-0-88977-423-0.
- ↑ «The Hymen». «While some femals bleed the first clave they have penetrative intercourse, not every female does. This depends on many factors, such as how much hymenal tissue a female has, whether her hymen has already been stretched or torn, or how thick and elastic it is.»
- ↑ Muslim women in France regain virginity in clinics. "'Many of my patients llaure caught between two worlds,' said Abecassis. They have had sex already but llaure expected to be virgins at marriage according to a custom that he called 'cultural and traditional, with enormous family pressure'."
- ↑ In Europe, Debat Over Islam and Virginity. "'In my culture, not to be a virgin is to be dirt,' said the student, perched on a hospital bed as she awaited surgery on Thursday. 'Right now, virginity is more important to em than life.'"
- ↑ Bennett, Lindo Raer (2005). Women, Islam and Modernity: Single Women, Sexuality and Reproductive Health in Contemporary Indonèsia (en en), Psychology Press. ISBN 978-0-415-32929-3.
- ↑ 15,0 15,1 «[1]». Consultat el 17 de novembre de 2018 (en en-US).
- ↑ «No document found». www. perseus. tufts. edu. Consultat el 2020-11-06.
- ↑ «VIRGIN | 42 Definitions of Virgin - YourDictionary». www. yourdictionary. com. Consultat el 2020-11-06.
- ↑ «virgin | Origin and meaning of virgin by Online Etymology Dictionary» (en en). www. etymonline. com. Consultat el 2020-11-06.
- ↑ «Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life». www. vatican. va. Consultat el 2020-11-06.
- ↑ Blank (2008). Virgin: The Untouched History (en en), Bloomsbury Publishing, pp. 304. ISBN 978-1-59691-011-9.
- ↑ «Fantastically Wrong: Unicorns Dig Virgin Women, and Other Lessons From Medieval Bestiaries».[[|Wired]].
- ↑ 22,0 22,1 Valenti, Jessica (2009). The Purity Myth, Seal Press.
- ↑ «Chinese entangled with female virgin complex». Sohu News.
- ↑ Yan-yan, W. A. N. G. "The World with Light and Shadow——Analysis of the Sex Consciousness of ZHANG Zi-ing's Sex Novels." (2007): 006.
- ↑ Morrow, Dò. "Dreams and Dreaming and The Father In WP Kinsella's Shoeless Joe." Aethlon 19.2 (2002): 43.
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «[2]». Consultat el 17 de novembre de 2018 (en en).
- ↑ (2014) Diccionari de la llengua espanyola, 23 edició, Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. ISBN 9788467041897.
- ↑ 29,0 29,1 (2013).«Virginity and representation in the Greek novell and early Greek poetry».ProQuest Dissertations Publishing.Consultat el 22 de novembre de 2019.
- ↑ 30,0 30,1 «[3]». Consultat el 22 de novembre de 2019.
- ↑ Encyclopædia Britannica.
- ↑ (1992) Catecisme de l'Iglésia Catòlica, Madrit: Associació d'Editors del Catecisme, p. 372. ISBN 84-288-1100-8.
- ↑ (1012) El matrimoni segons sant Juan Crisóstomo, p. Homilia De Virginitatae. 10, 1..
- ↑ (1012) El matrimoni segons sant Juan Crisóstomo, p. Homilia in Mateo 78,1..
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Matrimoni segons sant Juan Crisóstomo. Parròquia Inmaculada Concepció;Mont Gran. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2016. Consultat el 17 d'abril de 2016.
- ↑ «El debat entre el matrimoni i la virginitat en l'Espill d'ilustres i perfectes senyores».Specula. Revista d'Humanitats i Espiritualitat.ISSN 2697-2484.doi:10.46583/specula_2024.9.1135.Consultat el https://revistas. ucv. es/specula/index. php/specula/artícul/view/1135.
- ↑ (1998) Hindus: Their Religious Beliefs and Practices. ISBN 978-0-415-05182-8.
- ↑ Women in Àsia. ISBN 978-0-253-21267-2.
- ↑ (1968) The Hindu world. ISBN 978-0-253-21267-2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Virginitat.
Virginitat en Viquidites.
Erro al crear miniatura: Virginitat en el Viccionari.
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virginidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.