Anar al contingut

Prova de virginitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cartell de l'Organisació Mundial de la Salut contra les proves de virginitat.

Una prova de virginitat és el procediment pseudocientífico per a determinar si una dòna és verge; és dir, si mai ha tingut relacions sexuals vaginals. La prova consta d'una inspecció del himen, donant per fet que solament pot trencar-se com a resultat d'una penetració vaginal.

Les proves de virginitat són àmpliament considerades controvertides per les seues implicacions per a les dònes i chiquetes examinades, ya que es consideren poc ètiques, i perque dites proves es consideren, en general, poc científiques.

Tipos de proves

Les proves per a comprovar la virginitat varien d'una zona a una atra. En les àrees a on hi ha suficients meges, com en Turquia ans que el govern prohibira esta pràctica, les proves solen fer-se en una consulta mèdica.[1] Si pel contrari escassegen els meges, les practiquen velles o qualsevol que siga capaç d'identificar un himen de forma fiable.[2] Açò és lo habitual en les tribus africanes que realisen este tipo de proves.cita requerida


Una atra forma de prova de virginitat consistix en comprovar la laxitud dels músculs vaginals en els dits (la «prova dels dos dits»). Un doctor realisa la prova insertant un dit en la vagina de la dòna, i per la flaccidez que aprecia en les parets vaginals determina si està «acostumada a les relacions sexuals».[3] Pero les autoritats mèdiques i els grups que s'oponen a les proves de virginitat qüestionen l'utilitat d'estos criteris, ya que tant la laxitud vaginal com l'absència de himen poden estar causades per atres factors, i la «prova dels dos dits» es basa en una observació subjectiva.[4] Les proves de virginitat fetes per l'eixèrcit a les detingudes es varen prohibir el 27 de decembre de 2011,[5] encara que el doctor que va realisar les proves va ser absolt de tots els càrrecs en març de 2012.[6] Samira Ibrahim va ser la dòna que va presentar una denúncia contra el govern, iniciant el debat públic sobre l'us d'estes proves pel govern egipcíac. En resposta a l'absolució del mege, Ibrahim va dir: «El cos d'una dòna no deu utilisar-se com a ferramenta d'intimidació, i ningú deu vore la seua dignitat violada».[7] Encara que no és possible determinar si una vagina ha segut penetrada abans del matrimoni, molts cònjuges demanen proves de virginitat basant-se en el fet de que no va haver sanc durant la primera relació sexual, lo que ha conduït a innumerables problemes socials en molts països d'Orient Mig.

També es feyen proves de virginitat a les dònes que entrabar en el Regne Unit en visat dels cridats «de promesa». Esta pràctica va ser denunciada per The Guardian en 1979.[8] i la política va canviar ràpidament.[9][10] En giner de 1979, funcionaris britànics d'immigració varen exigir a una dòna que es fera una prova de virginitat quan va aplegar a Londres afirmant que venia a casar-se. Este tipo de visita no necessitava visat, pero li varen demanar que se sometera a dit examen com a prova de bona fe.[10]


En Índia es realisen proves per a comprovar activitat sexual prèvia a les víctimes de violació. El tribunal suprem de dit país va fallar que la prova dels dos dits viola el dret a la privacitat de les víctimes, i va exigir al govern indi que proporcione procediments mèdics més adequats per a confirmar l'abús sexual. Human Rights Watch ha criticat en insistència esta prova, tachant-la de «degradant i poc científica», ademés de considerar-l'un segon atac a dònes ya de per sí traumatizadas. HRW tem que estes proves servixquen per a que els tribunals indis basen els seus veredictes en la seua opinió sobre el caràcter moral de la víctima.[11]

En agost de 2013, el cap d'Educació del districte de Prabumulih Sumatra Meridional, Muhammad Rasyid, va anunciar que les alumnes adolescents de secundària deurien sometre's obligatòriament a proves de virginitat anuals a partir de 2014.[12] L'intenció del govern és reduir la promiscuïtat en el districte.

En juny de 2015, Atena Farghadani va ser acusada per les autoritats iranís de «relacions sexuals ilícites sense aplegar a l'adulteri» per estretir la mà del seu advocat. Farghadani es queixa de que els funcionaris i guàrdies de presons li dirigixen gests obscens, comentaris de naturalea sexual i atres insults. En setembre de 2015 va fer una folga de fam «seca» de tres dies per a protestar per eixe maltracte. No obstant, l'acossament ha continuat: en una nota de Farghadani filtrada des de la presó que ha pogut vore Amnistía Internacional, Farghadani diu que el 12 d'agost de 2015, les autoritats judicials la varen dur a un centre mèdic fòra de la presó i la varen obligar a sometre's a una prova de virginitat, supostament en el propòsit d'investigar els càrrecs dels que se li acusa.[13]

Fiabilitat

Molts investigadors afirmen que la presència d'un himen intacte no és un indicador fiable de l'absència de penetració vaginal, ya que l'esgarre del himen pot deure's a relacions involuntàries, com una violació, o a atres circumstàncies.

El himen, cridat aixina per Himeneo, el deu grec del matrimoni, és un anell de teixit carnoso que s'ubica en l'obertura vaginal. Pot presentar numerosos aspectes, des de ser fi i elàstic a gros i prou rígit. També pot no haver himen en absolut. L'única variació que precisa d'una intervenció mèdica és el himen imperforado, que obstruïx o dificulta el pas del decorregut menstrual. En eixe cas, pot ser necessària la cirugia per a corregir este problema i possibilitar el coit. La creència de que el himen sempre es trenca durant la primera relació sexual o que és necessari que hi haja relació sexual per a que es trenque el himen és errònea. Se sap que algunes dònes naixen sense himen.[14][15]


En 2009, l'Associació Sueca per a l'Educació Sexual va propondre que el terme «himen» se substituïra per «corona vaginal».[16]

Les dònes poden sometre's a una operació quirúrgica, l'himenoplastia, que consistix en reparar o substituir un himen esgarrat, en la finalitat de passar les proves de virginitat.[17]

Vore també

Referències

  1. ↑ Amninstía Internacional
  2. ↑ Karin Brulliard. «Zulus Eagerly Defy Ban on Virginity Test», The Washington Post(NONGOMA, Suràfrica), 26 de setembre de 2008. Consultat el 4 de març de 2009.
  3. ↑ McNeil, Jr., Donald G.. «Rape: Rights Group Calls Test to Determine Sexual Activity a ‘Second Assault’ in Índia», New York Claves, 13 de setembre de 2010. Consultat el 15 de setembre de 2010.
  4. ↑ «Dignity on Trial: Índia’s Need Sound Standards for Conducting and Interpreting Forensic Examinations of Rape Survivors», Human Rights Watch, 6 de setembre de 2010. Consultat el 15 de setembre de 2010.
  5. ↑ Mohamed Fadel Fahmy. «Egyptian court rules against virginity tests», CNN, 27 de decembre de 2011. Consultat el 27 de decembre de 2011.
  6. ↑ «Egypt unrest: Court clears 'virginity test' doctor», BBC world news, 11 de març de 2012. Consultat el 5 d'agost de 2012.
  7. ↑ Deena Adel. «Samira Ibrahim, ‘Virginity Test’ Victim, Fights Egypt’s Military Rule», 'The Daily Beast', 19 de març de 2012. Consultat el 5 d'agost de 2012.
  8. ↑ Phillips, Melanie. «From the archive: Airport virginity tests banned by Rees», 'The Guardian'(Londres), 3 de febrer de 2010.
  9. ↑ Andy Beckett, The changing face of Melanie Phillips, The Guardian, 7 de març de 2003
  10. ↑ 10,0 10,1 Travis, Alan. «Virginity tests for immigrants 'reflected dark age prejudices' of 1970s Britain», 'The Guardian'(Londres), 8 de maig de 2011.
  11. ↑ McNeil, Jr., Donald G.. «Rape: Rights Group Calls Test to Determine Sexual Activity a ‘Second Assault’ in o.s», 'New York Claves', 13 de setembre de 2010. Consultat el 15 de setembre de 2010.
  12. ↑ Bachelard, Michael. «Virginity test for high school girls», 'The Age', 21 d'agost de 2013. Consultat el 21 d'agost de 2013.
  13. ↑ https://www.es.amnesty.org/noticias/noticias/articulo/iran-dibuixant-encarcerada-obligada-a-sometre's-a-una-prova-de-virginitat/
  14. ↑ Emans, S. Jean. Physical Examination of the Child and Adolescent (2000) en Evaluation of the Sexually Abused Child: A Medical Textbook and Photographic Atles, 2ª edició, Oxford University Press pp. 61–65
  15. ↑ J. McCann, A. Roses i S. Boos (2003) Child and adolescent sexual assaults (childhood sexual abuse) Jason Payne-James, Anthony Busuttil i William Smock (editors). Forensic Medicine: Clinical and Pathological Aspects, Greenwich Medical Mija: London, pp. 453, 455 i 460.
  16. ↑ «Hymen renamed “vaginal corona” ». Rfsu.es. Archivat des de l'original, el 19 d'octubre de 2013. Consultat el 18 d'octubre de 2013.
  17. ↑ «Muslim women in France regain virginity in clinics», Reuters, 30 d'abril de 2007.