Anar al contingut

Human Rights Watch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Human Rights Watch

Human Rights Watch (HRW, ‘Observatori de Drets Humans’) és una organisació no governamental (ONG) dedicada a l'investigació, defensa i promoció dels drets humans. La seua sèu es troba en Nova York (Estats Units), i conta en oficines en Beirut, Berlín, Brusseles, Chicago, Ginebra, Johannesburgo, els Àngeles, Moscou, París, Sant Francisco, Tòquio, Toronto i Washington.[1]

Història i campanyes

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]
Kenneth Roth, director eixecutiu parla durant la 44.ª Conferència de Seguritat de Munich en 2008.

Human Rights Watch va començar en 1978 en la creació d'Helsinki Watch, l'objectiu de la qual era ajudar als grups ciutadans formats en tot el bloc soviètic a verificar el compliment governamental dels Acorts d'Helsinki de 1975. Conforme l'organisació va créixer, es varen crear els Comités d'Observació (Watch Committees) per a cobrir atres regions del món. En 1988, l'organisació va adoptar formalment el nom d'Human Rights Watch. Robert L. Bernstein era el president de l'organisació i és un dels fundadors originals, aixina com Jeri Laber, entre uns atres.

Perfil: defensa dels drets humans bàsics

[editar | editar còdic]

Seguidora de la Declaració Universal dels Drets Humans, Human Rights Watch s'opon a les violacions de drets humans bàsics, que inclouen la pena capital i la discriminació basada en l'orientació sexual. Human Rights Watch defén les llibertats en relació en els drets humans fonamentals, tals com la llibertat de religió i de prensa. Human Rights Watch produïx informes d'investigació sobre violacions de normes internacionals de drets humans, obedint a la Declaració Universal dels Drets Humans i a lo que percep com atres normes de drets humans acceptades internacionalment. Estos informes són utilisats com a base per a denunciar davant la comunitat internacional els abusos i pressionar als Governs i a les organisacions internacionals a efectuar reformes. Els investigadors realisen missions per a descobrir els fets en situacions sospitoses i generar cobertura periodística en la prensa local i internacional. En els seus informes, Human Righs Watch ha abordat qüestions com la discriminació social i de gènero, tortura, l'utilisació de chiquets per part d'eixèrcits, corrupció política, abusos en els sistemes de justícia criminal, i la llegalisació de l'abort. Human Rights Watch documenta i informa sobre violacions a les lleis de la guerra i al dret internacional humanitari. Cada any, Human Rights Watch otorga el Premi als Defensors de Drets Humans a activistes del món sancer que demostren liderage i valentia per a defendre els drets humans. Els guardonats treballen en Human Rights Watch en investigar i expondre abusos als drets humans.[2]

Human Rights Watch va ser una de sis ONG internacionals que varen fundar la Coalició per a erradicar l'us de chiquets soldats en 1988. També copresidió la Campanya Internacional per a Prohibir les Mines Terrestres, una coalició global de grups de la societat civil que va advocar exitosamente per a introduir el Tractat d'Ottawa, un tractat que prohibix l'us de mines antipersonas. Human Rights Watch és membre fundador de l'Intercanvi Internacional per la Lliberteu d'Expressió, una ret global d'organisacions no governamentals que monitorea la censura al voltant del món. Human Rights Watch conta en una planta laboral de 230 treballadors pagats, i un presupost de més de 30 millons de dólars nortamericans a l'any.[3]

L'actual director eixecutiu d'Human Rights Watch és Kenneth Roth, qui ha mantingut esta posició des de 1993. Roth és egresado de les universitats de Yale i Brown. El seu pare va fugir de l'Alemània nazi en 1938. Roth va escomençar a treballar en drets humans despuix de la declaració de la llei marcial en Polònia en 1981, i posteriorment es va involucrar en assunts en Haití.[4]

En 2010, Human Rights Watch rep 100 millons de dólars del multimillonari nortamericà George Soros.[5]

Temes específics i campanyes d'Human Rights Watch

[editar | editar còdic]

Publicacions d'Human Rights Watch

[editar | editar còdic]

Human Rights Watch publica informes sobre una varietat de temes[6] i compila informes anuals (Informe Mundial) a on presenta una visió general de la situació dels drets humans en el món. Human Rights Watch ha publicat extensament sobre el Genocidi de Ruanda de 1994[7] i els conflictes en la República Democràtica del Congo. En l'estiu de l'any 2004, la Llibreria de Llibres i Manuscrits Excepcionals en la Universitat de Columbia en Nova York es va convertir en l'institució depositària de l'archiu d'Human Rights Watch, que és una colecció activa que documenta décades d'investigacions sobre els drets humans al voltant del món. L'archiu va ser transferit de la seua ubicació prèvia en la Llibreria de Norlin en la Universitat de Colorat en Boulder. L'archiu inclou documents administratius, de relacions públiques, i també sobre països o casos. A excepció de certes consideracions de seguritat, la comunitat de l'Universitat de Columbia i el públic tenen accés a informes, entrevistes transcritas i gravades en presuntes víctimes d'abusos als drets humans, cintes d'àudio i video, i atres materials que documenten les activitats de l'organisació des de que va ser fundada en l'any 1978 en el nom d'Helsinki Watch.[8]

El 26 de novembre de 2019, Human Rights Watch va emetre un informe[9] sobre l'us excessiu de la força, abusos de detenció i violació als drets humans portades a terme per agents de l'estat de Chile contra manifestants i transeünts durant el cridat esclat social que es va portar a terme en eixe país des d'octubre de 2019, a on en el seu informe referix que membres de la policia nacional de Chile (Carabineros) varen cometre greus violacions de drets humans, que inclouen us excessiu de la força en els carrers i abusos en detenció, després de massives protestes que varen començar el 18 d'octubre de 2019 i varen continuar durant vàries semanes.

Comparació en Amnistía Internacional

[editar | editar còdic]

Human Rights Watch i Amnistía Internacional són les dos úniques organisacions internacionals de drets humans d'Occident que operen en tot lo món en la majoria de les situacions d'opressió o abús greu. Encara que són aliats propencs, els dos grups eixerciten funcions complementàries, lo que supon una divisió del treball. Les principals diferències radiquen en l'estructura i métodos dels grups per a promoure el canvi. Amnistía Internacional és una organisació de masses. El seu instrument de promoció principal és la movilisació dels seus membres. Els principals productes d'Human Rights Watch són les seues investigacions dirigides a les situacions de crisis i els seus amplis informes, mentres que Amnistia cabildea i escriu informes detallats, pero també s'ocupa de campanyes per a l'enviament de cartes per part de les masses, i advoca per la lliberació dels «presos de consciència». Human Rights Watch cabildea obertament per a que atres Governs prenguen accions específiques contra els infractors dels drets humans, inclús nomenant a persones específiques per a la seua detenció, o per a que s'imponguen sancions contra alguns països. Recentment va demanar impondre sancions punitives contra els principals dirigents en Sudan que han supervisat una campanya de matances en Darfur. El grup també ha demanat la lliberació dels activistes de drets humans que han segut detinguts en Sudan.[10]

La seua documentació de violacions dels drets humans a sovint inclou extensos anàlisis de les raïls polítiques i històriques dels conflictes en qüestió, alguns dels quals han segut publicats en revistes acadèmiques. Els informes d'Amnistía Internacional, pel contrari, tendixen a contindre menys anàlisis, i se centren en abusos de drets específics. Hi ha algunes chicotetes diferències en la política: per eixemple, Human Rights Watch creu que les dònes deurien tindre el dret a dur un vel[11] mentres que Amnistia no té una política sobre esta qüestió.

Crítiques

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El president salvadoreny, Nayib Bukele, ha segut un crític de l'organisació per defendre els drets constitucionals de les colles en El Salvador.[12]

Human Rights Watch ha segut criticada per governs i atres organisacions no governamentals i pel seu fundador i exdirigente Robert L. Bernstein.[13][14][15] Ha segut acusada per crítics d'haver segut influenciada per l'agenda d'assunts exteriors dels Estats Units, particularment en relació en els seus informes sobre Llatinoamèrica.[16][17][18][19][20][21][22] El govern d'Etiopia també ha acusat a Human Rights Watch d'informar de manera parcializada i injusta.[23] En 2008, el govern de Veneçola ―a través de Tarek El Aissami (ministre de Relacions Interiors) i Nicolás Madur (ministre de Relacions Exteriors)― va acusar a Human Rights Watch d'estar «inmiscuir illegalment en els assunts interns» de Veneçola, per lo que varen expulsar del país als seus representants.[24][25] Per la seua banda ellavors ministre de Comunicació i Informació, i president del canal TeleSUR, Andrés Izarra, va calificar a Human Rights Watch com «una frontera de l'ingerència nortamericana en Veneçola», i ho va acusar d'estar al servici de «els interessos més bastardos de l'oligarquia veneçolana al servici dels interessos imperials».[26] Sobre el conflicte àrap-israelita, s'ha acusat a Human Rights Watch d'estar parcializada a favor d'Israel,[27][28][29][27][30] i que l'organisació ha demanat donacions a ciutadans d'Aràbia Saudita sobre la base de les seues crítiques a Israel;[31] Human Rights Watch ha respost públicament a la crítica relacionada en els seus informes sobre Llatinoamèrica[32][33][34] i sobre el conflicte àrap-israelita.[30][35][36][37][38]

El 12 de maig de 2014, l'irlandesa Mairead Maguire i l'argentí Adolfo Pérez Esquivel ―abdós premis nobel de la pau―, junt en un centenar de professors d'Estats Units i Canadà, varen solicitar a Human Rights Watch que prenguera «mides concretes per a afiançar l'independència» de l'organisació, ya que les seues més alts directius tenien relació directa en el Partit Demócrata, en el Govern d'Estats Units i també en la CIA (Agència Central d'Inteligència). Varen dirigir la carta a Kenneth Roth (director d'Human Rights Watch), i li varen solicitar el fi de les «portes giratòries» entre dites institucions i Human Rights Watch. Entre els personages relacionats en dites institucions estaven Miguel Díaz (analista de la CIA en els anys noranta i actual funcionari del Departament d'Estat), Tom Malinowki, Mills Frechette i Michael Shifte (que tindrien vínculs directes en el Partit Demòcrata).[39][40] El 3 de juny de 2014, Human Rights Watch va respondre argumentant que la seua «preocupació està fòra de lloc».[41] El 8 de juliol de 2014, els dos premis nobel ―junt a atres activistes― varen tornar a solicitar a Human Rights Watch que expulsara de la seua junta directiva a Javier Solana (exsecretario general de la OTAN), i a tots els funcionaris relacionats en el Govern d'Estats Units.[42]

En 2020, The Intercept va reportar que el director Eixecutiu d'Human Rights Watch, Kenneth Roth, va acceptar donacions del magnat immobiliari saudí Mohamed Bin Issa Al Jaber en la condició de que la donació de 470.000 dólars no s'utilisara per a recolzar la defensa dels drets de les persones LGBT en el Orient Mig i el nort d'Àfrica. La donació va ser tornada, i Human Rights Watch va emetre una declaració dient que acceptar la donació era una "decisió profundament llamentable" en resposta a un informe d'investigació del periòdic The Intercept sobre la donació.[43]

En el 27 de març del 2022, despuix de l'inici de la guerra contra les colles en El Salvador, l'organisació va acusar al govern salvadoreny per la forma en que amenaçaven i arrestaven als pandilleros del país, declarant dites accions com a violacions als drets humans.[44] En resposta, el president Nayib Bukele va criticar a l'organisació afirmant que defenia els drets constitucionals dels pandilleros, pero no els drets de les persones respectuoses de la llei.[45][46]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «hrw. org/es/node/76625 Preguntes freqüents». Human Rights Watch.
  2. ↑ hrw. org/news/2008/09/14/five-activists-win-human-rights-watch-awards «Five Activists Win Human Rights Watch Awards. Honored for Courage in Exposing Abuse and Seeking Justice», artícul del 16 de setembre de 2008 en elloc web Human Rights Watch.
  3. ↑ hrw. org/annual-report/finStmt2006.pdf Estat financer, artícul en anglés en elloc web Human Rights Watch.
  4. ↑ archive. org/web/20070111132456/https://www. hrw. org/about/bios/kroth. htm Biografia de Kenneth Roth, artícul en anglés en elloc web Human Rights Watch.
  5. ↑ «hrw. org/news/2010/09/07/george-soros-give-100-million-human-rights-watch ». Consultat el 22 de setembre de 2017 (en en).
  6. ↑ hrw. org/es/publications Publicacions, artícul en anglés en elloc web Human Rights Watch.
  7. ↑ org/doc? t=africa&c=rwanda Informe sobre el genocidi en Ruanda, artícul en anglés en elloc web Human Rights Watch.
  8. ↑ «archive. org/web/20140714213843/http://lj. libraryjournal. com/2004/03/ljarchives/human-rights-watch-archive-moves-to-columbia-university/ Library Journal, March 11, 2004». Archivat des d'el libraryjournal. com/2004/03/ljarchives/human-rights-watch-archive-moves-to-columbia-university/ original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 17 de giner de 2016.
  9. ↑ hrw. org/es/news/2019/11/26/chile-llamado-urgente-una-reforma-policial-tras-les- protestes
  10. ↑ pt/wayback/20160522213609/http://africa. reuters. com/top/news/usnJOE4AQ00Q. html «Grup de Drets Humans informa sobre activistes detinguts en Sudan», artícul en elloc web Reuters Àfrica.
  11. ↑ hrw. org/en/reports/2009/02/25/discrimination-name-neutrality-0 «Discrimination in the name of neutrality», artícul en anglés en elloc web Human Rights Watch.
  12. ↑ «elsalvador. com/noticias/nacional/nayib-bukele-abuso-de-poder-human-rights-watch/942521/2022/ Bukele arremet contra Human Rights Watch despuix de crítiques d'abús de poder» (en en). Notícies del Salvador - Notícies del Salvador, notícies internacionals, salvadorenys pel món, economia, negocis, politica, deports, entreteniment, tecnologia, turisme, tendències, fotos, videos, rets socials. Consultat el 2023-03-10.
  13. ↑ «ngo-monitor. org/artícul/human_rights_watch_hrw_ Human Rights Watch (HRW)». ngo-monitor. org. Consultat el 10 d'agost de 2014.
  14. ↑ «ngo-monitor. org/artícul/collection_of_annual_reports_on_human_rights_watch Collection of annual reports on Human Rights Watch». ngo-monitor. org. Consultat el 11 d'agost de 2014.
  15. ↑ «nytimes. com/2009/10/20/opinion/20bernstein. html?_r=1&em », The NY Claves. Consultat el 20 d'octubre de 2009.
  16. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Huffington Post. Archivat des d'el huffingtonpost. com/robert-naiman/latin-america-scholars-ur_b_265282. html original, el 23 d'agost de 2009. Consultat el 22 d'agost de 2009.
  17. ↑ guardian. co. uk/world/2000/feb/25/chechnya. marktran Russia investigates alleged Chechnya atrocities (The Guardian, Feb. 25, 2000)
    bbc. co. uk/2/hi/1965471. stm 'No Jenin massacre' says rights group (BBC, May 3, 2002)
    bbc. co. uk/2/hi/africa/2677661. stm «Libyan human rights in the spotlight», artícul del 20 de giner de 2003 en elloc web de la BBC (Londres).
  18. ↑ Steve Miller and Joseph Curl. «archive. org/web/20071025010742/http://newsmine. org/archive/war-on-terror/haiti/march-04-coup/aristide-removal/aristide-accuses-us-of-forcing-his-ouster. cht Aristide accuses United States of forcing his ouster». Washington Claves. Archivat des d'el org/archive/war-on-terror/haiti/march-04-coup/aristide-removal/aristide-accuses-us-of-forcing-his-ouster. cht original, el 25 d'octubre de 2007. Consultat el 26 de decembre de 2005.
  19. ↑ «archive. org/web/20060721144302/http://www. democracynow. org/index. pl? issue=20040301 Aristide related artículs». Democracy Now. Archivat des d'el democracynow. org/index. pl? issue=20040301 original, el 21 de juliol de 2006. Consultat el 21 de juliol de 2006.
  20. ↑ «webcitation. org/5ixS2Xhem? url=http://www. zmag. org/znet/viewArticle/4131 Haiti and Human Rights Watch». Z Communications. Archivat des d'el zmag. org/znet/viewArticle/4131 original, el 11 d'agost de 2009. Consultat el 11 d'agost de 2009.
  21. ↑ Council on Hemispheric Affairs (2009): coha. org/2009/01/scholars-respond-to-hrw-directors-riposte-on-venezuelan-human-rights/ «Scholars respond to HRW’s Kenneth Roth’s riposte on Venezuelan human rights» coha. org/2009/01/scholars-respond-to-hrw-directors-riposte-on-venezuelan-human-rights/ archivat en Wayback Machine., artícul del 12 de giner de 2009 en elloc web COHA (Council on Hemispheric Affairs).
  22. ↑ «webcitation. org/5jE3pnzk8? url=http://www. commondreams. org/newswire/2009/08/21 Over 90 experts call on Human Rights Watch to speak out on Hondures abuses». Common Dreams. Archivat des d'el commondreams. org/newswire/2009/08/21 original, el 22 d'agost de 2009. Consultat el 22 d'agost de 2009.
  23. ↑ «economist. com/research/articlesBySubject/displaystory. cfm? subjectid=1521509&story_id=13061682 ».
  24. ↑ archive. org/web/20131220011036/http://www. lahojadearena. com/revista/2013/06/promover-la-injusticia-la-parcialidad-de-human-rights-watch/ «Promoure l'injustícia: la parcialitat d'Human Rights Watch», artícul de juny de 2013 en elloc web El Full d'Arena.
  25. ↑ archive. org/web/20080922011409/http://www. telesurtv. net/noticias/seccions/nota/32983-NN/venezuela-expulso-a-director-de-hrw-por-agredir-a-les-instituciones-democraticas/ «Veneçola va expulsar a director d'Human Rights Watch per agredir a les institucions democràtiques», artícul del 22 de setembre de 2008 en elloc web TeleSur TV (Caracas).
  26. ↑ archive. org/web/20080923021506/http://www. telesurtv. net/noticias/seccions/nota/32998-NN/ministro-izarra-hrw-es-una-fachada-de-la-injerencia-estadounidense/ «Ministre Izarra: Human Rights Watch és una frontera de l'ingerència nortamericana», artícul del 9 d'agost de 2008 en elloc web Telesur TV.
  27. ↑ 27,0 27,1 «huffingtonpost. com/danielevy/the-swiftboating-of-human_b_241634. html », The Huffington Post. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  28. ↑ «jpost. com/Features/Front-Lines/Diplomacy-Israel-vs-Human-Rights-Watch », The Jerusalem Post. Consultat el 19 d'agost de 2009.
  29. ↑ «washingtonpost. com/news/volokh-conspiracy/wp/2014/12/03/who-is-right-about-the-aps-alleged-blacklisting-of-pro-israel-watchdog-ngo-monitor/ », Washington Post. Consultat el 10 de decembre de 2014.
  30. ↑ 30,0 30,1 «archive. org/web/20150322082928/http://www. hrw. org/en/news/2009/08/14/false-allegations-about-human-rights-watch-s-latest-gaza-report False Allegations about Human Rights Watch’s Latest Gaza Report». Human Rights Watch. Archivat des d'el hrw. org/en/news/2009/08/14/false-allegations-about-human-rights-watch-s-latest-gaza-report original, el 22 de març de 2015. Consultat el 17 d'agost de 2009.
  31. ↑ Bernstein, David. wsj. com/artícul/SB124528343805525561. html «Human Rights Watch goes to Saudi Aràbia», artícul del 15 de juliol de 2009 en el diari The Wall Street Journal (Nova York).
  32. ↑ org/node/5369 «Human Rights Watch responds to criticism of Veneçola report», artícul del 5 de giner de 2009 en elloc web NACLA (North American Congress on Latin America). Consultat el 12 de juliol de 2013.
  33. ↑ Porteus, Tom (2008): newstatesman. com/human-rights/2008/09/hrw-chavez-shaughnessy «Human Rights Watch vs. Chávez II», artícul del 30 de setembre de 2008 en el periòdic New Statesman.
  34. ↑ Human Rights Watch. «webcitation. org/5jNGgJhhK? url=http://www. hrw. org/en/news/2009/08/25/honduras-rights-report-shows-need-increased-international-pressure Hondures: rights report shows need for increased international pressure». Human Rights Watch. Archivat des d'el hrw. org/en/news/2009/08/25/honduras-rights-report-shows-need-increased-international-pressure original, el 28 d'agost de 2009. Consultat el 28 d'agost de 2009.
  35. ↑ [enllaç trencat]
  36. ↑ hrw. org/en/node/84956 «Visit to Saudi Aràbia and false allegations of Human Rights Watch "bias"» (‘visita a Aràbia Saudita, i les falses denúncies sobre que Human Rights Watch és tendenciosa’), artícul publicat en elloc web d'Human Rights Watch.
  37. ↑ «hrw. org/en/node/84512 Human Rights Watch Visit to Saudi Aràbia». Human Rights Watch.
  38. ↑ «archive. org/web/20061020065642/http://www. counterpunch. org/whitson09222006. html Hezbollah's Rockets and Civilian Casualties: A Response to Jonathan Cook». Counterpunch. Archivat des d'el counterpunch. org/whitson09222006. html original, el 20 d'octubre de 2006. Consultat el 14 d'octubre de 2006.
  39. ↑ jornada. unam. mx/2014/05/13/mundo/024n2mun «Premis nobel de la pau demanen a Human Rights Watch medides per a “afiançar” la seua independència», artícul del 13 de maig de 2014 en el diari La Jornada (Mèxic).
  40. ↑ globalresearch. ca/nobel-peace-laureates-to-human-rights-watch-close-your-revolving-door-to-u-s-government/5381992 «Nobel Peace Laureates to Human Rights Watch: Close your revolving door to O. S. Government» (‘premis nobel de la pau a Human Rights Watch: «Tanquen la porta giratòria en el Govern d'Estats Units’), carta original en anglés, del 12 de maig de 2014, en elloc web Global Research. Consultat el 25 de juliol de 2014.
  41. ↑ archive. org/web/20150705201510/https://www. hrw. org/node/126019 «Letter to Nobelaureates» (‘carta als premis nobel’), artícul en anglés del 3 de juny de 2014 en elloc web Human Rights Watch.
  42. ↑ alternet. org/world/nobel-peace-laureates-slam-human-rights-watchs-refusal-cut-ties-us-government? paging=off «Nobel Peace laureates eslam Human Rights Watch's refusal to cut ties to O. S. Government: “Human Rights Watch's affiliation with ex-CIA and NAT officials generates perverse incentives and undermine its reputation for independence”» alternet. org/world/nobel-peace-laureates-slam-human-rights-watchs-refusal-cut-ties-us-government? paging=off archivat en Wayback Machine. (‘els premis nobel de la pau rebugen la negació d'Human Rights Watch de tallar llaços en Govern d'Estats Units: «L'afiliació d'Human Rights Watch en exfuncionaris de la CIA i de l'OTAN genera incentius perverso i socava la seua reputació d'independència»’), artícul en anglés del 8 de juliol de 2014 en elloc web Alternet. org.
  43. ↑ «com/2020/03/02/human-rights-watch-took-money-from-saudi-businessman-after-documenting-his-coercive-labor-practices/ Human Rights Watch Took Money From Saudi Businessman After Documenting His Coercive Llabor Practices» (en en-us). The Intercept. Consultat el 21 d'abril de 2020.
  44. ↑ «bbc. com/mundo/noticias-america-latina-52501875 ». Consultat el 2023-03-10 (en és).
  45. ↑ «hn/bukele-derechos-de-pandilleros-y-gente-honrada/ Bukele: Defenen drets dels pandilleros i no de la gent honrada» (en és). Temps. hn. Consultat el 2023-03-10.
  46. ↑ «vozdeamerica. com/a/6506783. html Bukele arremet contra organismes i organisacions per crítiques a l'estat d'excepció en El Salvador» (en és). Veu d'Amèrica. Consultat el 2023-03-10.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Wikinews Commons

Pàgina d'Human Rights Watch
Notícies de prensa relacionades en Human Rights Watch
Pàgines crítiques en Human Rights Watch

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Human_Rights_Watch&oldid=1299389»