Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau (en noruec i en suec, Nobels fredspris) és un dels cinc Premis Nobel que varen ser instituïts pel fabricant d'armament, inventor i industrial suec Alfred Nobel, junt en els premis en Física, Química, Fisiologia o Medicina, Lliteratura. S'otorga cada any des de 1901 (en excepcions) «a la persona que haja treballat més o millor en favor de la fraternitat entre les nacions, l'abolició o reducció dels eixèrcits alçats i la celebració i promoció d'acorts de pau», segons el testament d'Alfred Nobel.[1][2] Per voluntat de Nobel, qui ho rep és seleccionat pel Comité Noruec del Nobel, cinc persones determinades pel Parlament Noruec.[3]
Este premi és l'únic que s'otorga en Oslo (Noruega) —els atres quatre s'otorguen hores despuix, en Estocolm—. Des de 1990, el premi s'ha entregat cada 10 de decembre en l'Ajuntament d'Oslo —abans, el premi s'otorgava en la Facultat de Dret de l'Universitat d'Oslo (1947-1989), en l'Institut Noruec del Nobel (1905-1946) i en el Parlament Noruec (1901-1904)—.cita requerida
Per la seua naturalea política, el premi ha estat subjecte a diferents controvèrsia.[4][5][6][7][8]
Història
De la mateixa manera que les demés categories del Premi Nobel, el de la Pau es remonta al testament d'Alfred Nobel, en el que disponia que es creara el premi i estiguera dotat en els rèdits de la seua fortuna. El text en suec del paràgraf corresponent diu:
- Öfver hela min återstående realiserbara förmögenhet förfares på följande sätt: Kapitalet av utredningsmännen realiseradt till säkra värdepapper skall utgöra en fond, hvars ränta årligen utdelas som prisbelöning åt dem som under det förlupna året hafva gjort menskligheten donen största nytta. Räntan delas i fem lika delar som tillfalla: […] och en d'el åt donen som har verkat mest eller best för folkens förbrödrande och avskaffande eller minskning av stående arméer samt bildande och spridande av fredskongresser. Prisen [...] för fredsförfäktare [utdelas] af ett utskott af fem personer som väljas af Norska Stortinget. Det *är min uttryckliga vilja att vinya prisutdelningarna intet afseende fästes vinya någon slags nationstillhörighet sålunda att donen värdigaste erhåller priset antingen han *är skandinav eller ej.Alfred Nobel, Testament del 27 de novembre de 1895
Premi entregat en Oslo

A diferència dels atres Premis Nobel, que es concedixen en Estocolm, el de la Pau s'entrega en l'Ajuntament d'Oslo, capital de Noruega. El guanyador del Nobel de la Pau és elegit pel Comité Noruec del Nobel, compost per cinc persones designades pel Parlament noruec. El fet de que este premi s'entregue en Oslo és provable que es dega a que Suècia i Noruega varen estar unides en vida de Nobel i a que els assunts de política exterior es decidien en el parlament suec. Nobel mai va explicar per qué no desijava que este premi s'otorgara i entregara en Suècia, com els demés. No obstant, se supon que era de l'opinió de que el parlament noruec, que solament era responsable de la política interior, estaria menys expost a manipulacions per part del govern. Ademés, Alfred Nobel apreciava molt al escritor noruec Bjørnsjerne Bjørnson, lo que podria haver influït en la seua decisió.
Actualitat
En 2011, el premi, dotat en 10 millons de corones sueques, es va reduir a 8 millons. A partir del 2017, està dotat en 9 millons de corones sueques.[9]
Guanyadors
- Artícul principal → Anexe:Guanyadors del Premi Nobel de la Pau.
El Premi Nobel de la Pau s'ha otorgat a 98 persones i a 20 organisacions, des de la seua creació en 1901. el Comité Internacional de la Creu Roja ho ha rebut en tres ocasions: en 1917, en 1944 i en 1963; l'oficina del Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, en 1954 i en 1981.[6]
Este premi no es va otorgar durant els principals anys de les guerres mundials.[6]
Crítiques
Omissions notables
Foreign Policy ha calificat a Mahatma Gandhi, Eleanor Roosevelt, O Thant, Václav Havel, Ken Saro-Wiwa, Fazle Hasan Abed i Cor Aquino com a persones que «mai varen guanyar el premi, pero ho mereixien».[10][7]
El pare de l'investigació acadèmica sobre la pau («Estudis de la Pau o Irenología»), Johan Galtung, fundador del Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), Journal of Peace Research (JPR). Va ser guardonat en el Right Livelihood Award («Premi Nobel Alternatiu») en 1987.[11][12]
Guanyadors
En ocasions s'ha criticat l'elecció de certs guanyadors, en acusacions de que varen tindre motivacions polítiques, varen ser prematurs o es varen guiar per una definició errònea de lo que constituïx el treball per la pau.
El premi de 1973 a Henry Kissinger i Lê Đức Thọ ha segut considerat com un dels més controvertits, sino és que el més controvertit, de l'història, en dos membres del comité de selecció renunciant en protesta i rebent una condena mundial generalisada.[13][14][15]
També han segut criticats els premis entregats a Mijaíl Gorbachov,[16] Jimmy Carter,[17][18] Barack Obama,[19][20] Abiy Ahmed Ali,[21][22] l'Unió Europea[23][24] i María Corina Machado.[25][26][27]
Denúncia de Julian Assange
Pel Nobel de la Pau, otorgat a María Corina Machado en 2025, el periodiste Julian Assange, va realisar una denúncia formal en contra de 30 persones relacionades en la Fundació Nobel, acusant-els de "cometre delictes greus", com facilitar crims de guerra, apropiar-se de fondos de manera indeguda, aixina com de crims de lesa humanitat. Esta acusació, realisada el 17 de decembre de 2025, està fonamentada segons Assange que l'haver-li otorgat el Nobel de la Pau a Machado contradiu el testament d'Alfred Nobel, que indica que se li tindria que otorgar a la persona que haja realisat "el major benefici a la humanitat" l'any anterior. Aixina mateix senyala que el guardó otorgat es va deure a una decisió política del comité.[28]
Medalla
La medalla del Premi Nobel de la Pau va ser dissenyada per l'escultor noruec Gustav Vigeland en 1901. El perfil d'Alfred Nobel en esta medalla, realisat per Vigeland diferix del perfil del Nobel realisat per Erik Lindberg en les medalles de química, lliteratura, física, fisiologia o medicina. Els troquelar per a la medalla de la pau de Vigeland varen ser realisats per Lindberg, ya que Vigeland no era gravador. [29] El revers de la medalla mostra a tres hòmens en un "llaç fraternal" i l'inscripció " Pro pastura et fraternitate gentium " ("Per la pau i la fraternitat dels hòmens"). [29] En la vora s'indica l'any de concessió, el nom del guardonat i l'inscripció Prix Nobel de la Paix. [29]
Vore també
Referències
- ↑ «Excerpt from the Will of Alfred Nobel» (en en). nobelprize. org. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2007.
- ↑ «Excerpt from the Will of Alfred Nobel» (en en). nobelprize. org. Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2007.
- ↑ «Per qué Einstein no va guanyar el Nobel en la teoria de la relativitat i atres sorprenents revelacions del secret món d'estos prestigiosos premis».
- ↑ «Sants no mereix el seu Nobel de Pau: regidor espanyol» (en és). PanAm Post. Consultat el 10 de setembre de 2020.
- ↑ «Comentaris (2) - Obama reconeix que no es mereix el Nobel de la Pau - Lliberteu Digital». www. libertaddigital. com. Consultat el 10 de setembre de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «¿Quí mereix el Nobel de la Pau?» (en és). La Vanguardia. Consultat el 10 de setembre de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 «Premie Nobel de la Pau: 6 dels premiats més polèmics de l'història (i un notable absent)».
- ↑ «Anàlisis: Nobel de la Pau, el premi de la polèmica».
- ↑ nobelprize. org/press/#/publication/59c911c82a43dd000437b4b7/552bd85dccc8e20c00e7f979 Publicació de prensa del Comité Nobel
- ↑ [1] archivat en Wayback Machine.. Foreign Policy. Retrieved 10 October 2009
- ↑ «a-paz#st#.VvQDMmg1.dpbs Fallix Johan Galtung, pioner dels estudis per a la pau» (en espanyol). Moviment per la Pau (MPDL). Consultat el 15/03/2024.
- ↑ «El rellonge del Premi Nobel de la Pau». https://worldbeyondwar. org/es/nobel-peace-prize-watch/. Consultat el 15/03/2024.
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-10-22 (en en-GB).
- ↑ «[3]». Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «[4]». Consultat el 2025-10-22 (en en-US).
- ↑ «[5]». Consultat el 2025-10-22 (en en).
- ↑ «¿Per qué va guanyar Jimmy Carter el Premi Nobel de la Pau en 2002?» (en és). CNN. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «CNN. com - Jimmy Carter wins Nobel Peace Prize - Oct. 11, 2002». archives. cnn. com. Archivat des d'el original, el 2009-11-21. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «Former Nobel chief: Obama Peace Prize a failure» (en en-us). USA TODAY. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «World Reaction to a Nobel Surprise» (en en). The Lede. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «[6]». Consultat el 2025-10-22 (en en).
- ↑ «[7]». Consultat el 2025-10-22 (en en-US).
- ↑ «[8]». Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «Desmond Tutu, 2 other Nobel Peace Prize laureates contest 2012 winner choice of EU» (en en-us). Associated Press. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «[9]». Consultat el 2025-10-22 (en en-GB).
- ↑ «[10]». Consultat el 2025-10-22 (en en).
- ↑ «Cair calls on Nobel Prize winner to renounce support for far-right, racist and fascist parties» (en en). Middle East Eye. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «Assange denuncia us del Nobel de la Pau com a instrument de guerra» (en és). La Jornada. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ 29,0 29,1 29,2 «The Nobel Peace Prize Medal». Nobel Foundation. Archivat des d'el original, el 2019-03-05. Consultat el 2023-06-20.
Enllaços externs
- org/index. html Institut Nobel Noruec (anglés)
- org/nobel_prizes/peace/laureates/ Pàgina web oficial dels Premis Nobel de la Pau (anglés)
- columbia. edu/~xs23/catala/artículs/2007/Nobel_Paz/Nobel%20Paz. htm Crítica als Premis Nobel de la Pau
- Este artícul conté una traducció derivada de «Premio Nobel de la Paz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.