Departament d'Estat dels Estats Units
El Departament d'Estat dels Estats Units (DOS) (en inglés: United States Department of State; acrònim: DOS),[1] o simplement el Departament d'Estat,[2] és un departament eixecutiu del Govern federal dels Estats Units responsable de la política exterior i de les relacions internacionals del país. Equivalent al ministeri de relacions exteriors d'atres Estats, les seues funcions principals inclouen assessorar al president dels Estats Units en matèria de relacions internacionals, administrar les missions diplomàtiques, negociar tractats i acorts internacionals, protegir als ciutadans nortamericans en l'estranger i representar als Estats Units davant les Nacions Unides.[3]
El departament té la seua sèu en el Edifici Harry S. Truman, a poques quadres de la Casa Blanca, en el barri de Foggy Bottom de Washington D. C.; per això, el terme «Foggy Bottom» s'utilisa ocasionalment com una metonímia per a referir-se al Departament d'Estat. Creat en 1789 com el primer orgue administratiu del Governe federal, el Departament d'Estat és considerat un dels organismes eixecutius més poderosos i prestigiosos.[4] Està encapçalat pel secretari d'Estat, qui respon directament davant el president i és membre del Gabinet. De forma anàloga a un ministre de Relacions Exteriors, el secretari d'Estat actua com el principal diplomàtic del govern federal i el seu representant en l'exterior, ocupant ademés el primer lloc entre els membres del Gabinet en l'orde de precedència i en la llínea de successió presidencial. El càrrec és ocupat actualment per Marco Rubio, designat pel president Donald Trump i confirmat pel Senat dels Estats Units el 20 de giner de 2025, en una votació de 99–0.[5]
Plantilla:As of, el Departament d'Estat manté 271 missions diplomàtiques en tot lo món, sent superat únicament pel Ministeri de Relacions Exteriors de China.[6] Aixina mateix, administra el Servici Exterior dels Estats Units, proporciona formació diplomàtica a funcionaris civils i personal militar, eixercix competències parcials en matèria d'immigració i presta diversos servicis als ciutadans nortamericans, com l'emissió de passaports i vises, la publicació d'advertències de viage i la promoció de vínculs comercials en l'exterior. El departament també administra l'agència civil d'inteligència més antiga del país, l'Oficina d'Inteligència i Investigació (INR), i manté un cos de seguritat i aplicació de la llei, el Servici de Seguritat Diplomàtica (DSS).
Història
Sigle XVIII
Els Artículs de la Confederació no establien una branca eixecutiva separada del govern. Els assunts exteriors varen ser delegats en 1775 al Comité de Correspondència Secreta pel Congrés Continental, prenent com a base el Comité de Correspondència utilisat per la colónia de Massachusetts per a comunicar-se en les demés colónies. En 1777, este orgue va ser renombrado com a Comité d'Assunts Exteriors.[7] En 1781 es va crear el Departament d'Assunts Exteriors com a organisme permanent per a reemplaçar al Comité d'Assunts Exteriors, junt en el càrrec de secretari d'Assunts Exteriors.[8]
La Constitució dels Estats Units, redactada en setembre de 1787 i ratificada a l'any següent, va otorgar al president la responsabilitat de conduir les relacions del govern federal en els Estats estrangers. Con este fin, el 21 de juliol de 1789 el Primer Congrés va aprovar una llei per a restablir el Departament d'Assunts Exteriors baix el nou govern, la qual va ser promulgada pel president George Washington el 27 de juliol, convertint-ho en la primera agència federal creada conforme a la nova Constitució.[9]
En setembre de 1789, una llei adicional va canviar el nom de l'agència a Departament d'Estat i li va assignar diverses funcions internes, entre elles la gestió de la Casa de Moneda dels Estats Units, la custòdia del Gran Sagell dels Estats Units i l'administració del Cens dels Estats Units. El president Washington va promulgar esta llegislació el 15 de setembre.[10] En el temps, la majoria d'estes funcions internes varen ser transferides a atres departaments i agències federals creats durant el sigle XIX. No obstant, el secretari d'Estat conserva algunes atribucions internes, com la custòdia del Gran Sagell i la recepció formal de les renúncies escrites del president o vicepresident. Reflectint el caràcter incipient dels Estats Units en aquella época, el Departament d'Estat baix la direcció de Thomas Jefferson contava únicament en sis funcionaris, dos missions diplomàtiques (en Londres i París) i dèu oficines consulars.[11] En 1793, la responsabilitat sobre les paleses va ser transferida al Departament d'Estat, creant-se l'oficina del superintendente de palesos, la qual no va ser reconeguda formalment pel Congrés fins a 1830.[12]
Sigle XIX
Durant el sigle XIX, el Departament d'Estat va ser responsable d'administrar els servicis consulars i de seguritat diplomàtica. Estava compost principalment pel servici diplomàtic, encarregat de les llegació i embaixades, i el servici consular, responsable de promoure el comerç nortamericà en l'estranger i d'assistir a ciutadans nortamericans en dificultats.[13]
Abdós servicis es varen desenrollar de forma separada, pero carien de finançament suficient per a constituir una carrera professional, per lo que els càrrecs solien recaure en persones en recursos econòmics propis. Sumat a la pràctica habitual de designació per raons polítiques o clientelares, açò va dur a que el Departament privilegiara les rets polítiques i la riquea per sobre l'experiència o el mèrit.[14]
En 1833, el secretari d'Estat Louis McLane va impulsar una reorganisació que va estructurar formalment el Departament en sèt oficines, número que va ser reduït a l'any següent pel seu successor, John Forsyth.[15] En les décades següents es varen crear i varen reorganisar diverses oficines, incloent la del Comissionat de Palesos, l'Oficina d'Estadístiques, el càrrec de subsecretari d'Estat i múltiples oficines especialisades.[16]
Sigle XX
En 1903, l'Oficina de Comerç Exterior va ser transferida al recent creat Departament de Comerç i Treball. En 1909, el Congrés va ampliar significativament el finançament del Departament, establint divisions regionals especialisades.[17]
La reforma més important es va produir en la promulgació de la Llei Rogers de 1924, que va fusionar els servicis diplomàtic i consular en el Servici Exterior dels Estats Units, establint un sistema professional basat en el mèrit i exàmens altament competitius. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el Departament d'Estat va experimentar una expansió sense precedents en personal i presupost, d'acort en la consolidació dels Estats Units com a superpotencia i la seua competència en la Unió Soviètica durant la Guerra Freda.[18]
En 1997, Madeleine Albright es va convertir en la primera dòna en ocupar el càrrec de secretària d'Estat i en la primera dòna naixcuda en l'estranger en integrar el Gabinet presidencial.[19]
Present
L'inici del tercer mileni va supondre una profunda transformació del Departament d'Estat en resposta a la ràpida digitalisació de la societat i de l'economia global. En 2007 va llançar el seu blog oficial, Dipnote, junt en un conte en Twitter del mateix nom, en l'objectiu d'interactuar en una audiència global. En l'àmbit intern, va implementar una wiki institucional denominada Diplopedia, un fòrum de sugerències conegut com Sounding Board[20] i una plataforma de rets professionals internes denominada «Corridor».[21][22]
En maig de 2009 es va crear el Virtual Student Federal Service (VSFS), en la finalitat d'oferir pràctiques professionals remotes a estudiants.[23] Eixe mateix any, el Departament d'Estat va ser classificat com el quarto empleador més desijat per estudiants universitaris, segons la revista BusinessWeek.[24]
Entre 2009 i 2017, el Departament va impulsar l'iniciativa 21st Century Statecraft, l'objectiu oficial de la qual va ser «complementar les ferramentes tradicionals de la política exterior en instruments innovadors i adaptats que aprofiten plenament les tecnologies d'un món interconectado».[25] Esta iniciativa va buscar utilisar tecnologies digitals i Internet per a promoure objectius de política exterior, incloent campanyes de SMS per a recaptar ajuda humanitària despuix de desastres naturals en Pakistan[26] i l'enviament de personal del Departament a Líbia per a colaborar en el desenroll d'infraestructura d'Internet i de govern electrònic.[27]
Colin Powell, qui va dirigir el Departament entre 2001 i 2005, es va convertir en el primer afroestadounidense en ocupar el càrrec. La seua successora immediata, Condoleezza Rice, va ser la segona dòna i la segona afroestadounidense en eixercitar-se com a secretària d'Estat. En 2009, Hillary Clinton es va convertir en la tercera dòna en ocupar el càrrec. En 2014, el Departament d'Estat va iniciar la seua expansió cap al complex Navy Hill, ubicat a l'atre costat del carrer 23 NW front a l'Edifici Truman.[28] Un consorci integrat per les firmes d'arquitectura Goody, Clancy i elouis Berger Group va obtindre en giner de 2014 un contracte per 2,5 millons de dólars per a planificar la renovació dels edificis del campus Navy Hill, de 11.8 acres (4.8 ha), que havien albergat durant la Segona Guerra Mundial la sèu de la Oficina de Servicis Estratègics i posteriorment la primera sèu de la Agència Central d'Inteligència.[29]
En juny de 2022, el Departament d'Estat va llançar una nova associació transnacional, la Minerals Security Partnership. El 28 d'agost de 2025, el Departament d'Estat va anunciar una nova política que exigix al National Visa Center programar entrevistes ordinàries per a vises d'immigrant en totes les embaixades i consulats d'Estats Units en l'estranger per als solicitants de vises d'immigrant —inclosos els pares de ciutadans nortamericans que no es troben en el país pero que hagen completat la tramitació documental—, a partir de l'1 de novembre de 2025.[30]
Funcions i responsabilitats
La branca eixecutiva i el Congrés compartixen responsabilitats constitucionals en matèria de política exterior dels Estats Units. Dins del Poder Eixecutiu, el Departament d'Estat és el principal organisme encarregat dels assunts exteriors, i el seu titular, el secretari d'Estat, actua com el principal assessor del president en política internacional. El Departament promou els objectius i interessos nortamericans en el món per mig del seu paper central en la formulació i eixecució de la política exterior presidencial, ademés de prestar una àmplia gama de servicis a ciutadans nortamericans i a estrangers que busquen visitar o inmigrar als Estats Units. Totes les activitats de política exterior —inclosa la representació diplomàtica, els programes d'assistència internacional, la lluita contra el crim transnacional, els programes de formació militar estrangera i els servicis consulars— es financen en el presupost d'assunts exteriors, que representa poc més de l'1 % del presupost federal total.[31]
Les funcions essencials del Departament inclouen:
- Protegir i assistir a ciutadans nortamericans que residixen o viagen en l'estranger.
- Recolzar a les empreses nortamericanes en els mercats internacionals.
- Coordinar i respalar les activitats internacionals d'atres organismes del govern nortamericà, tant federals com a estatals i locals, aixina com les visites oficials i atres iniciatives diplomàtiques.
- Informar al públic sobre la política exterior i les relacions internacionals dels Estats Units, i transmetre les opinions ciutadanes a les autoritats governamentals.
- Gestionar la matriculació de vehículs del personal no diplomàtic i dels diplomàtics estrangers acreditats en el país en immunitat diplomàtica.[6]
.jpg)
El Departament d'Estat desenrolla estes activitats per mig d'una força laboral civil i utilisa principalment el sistema del Servici Exterior per als càrrecs que requerixen destinación en l'estranger. El personal pot ser assignat a missions diplomàtiques per a representar als Estats Units, analisar i reportar tendències polítiques, econòmiques i socials, tramitar vises i atendre les necessitats de ciutadans nortamericans en l'exterior. Estats Units manté relacions diplomàtiques en al voltant de 180 països i vínculs formals en numeroses organisacions internacionals, lo que es traduïx en aproximadament 273 representacions en tot lo món. En territori nacional, prop de 5000 empleats professionals, tècnics i administratius s'encarreguen d'analisar informes provinents de l'estranger, proporcionar respallogístic a les missions, comunicar-se en el públic nortamericà, formular i supervisar el presupost, emetre passaports i advertències de viage, entre atres funcions. En l'eixercici de les seues responsabilitats, el Departament d'Estat treballa en estreta coordinació en atres organismes federals, com els departaments de Defensa, Tesor i Comerç, i manté consultes periòdiques en el Congrés sobre iniciatives i polítiques de política exterior.[32]
Organisació
Secretari d'Estat i estructura de liderage
El funcionari de major jerarquia dins del Departament és el secretari d'Estat. El secretari és el director eixecutiu del Departament d'Estat i membre del Gabinet, i respon directament davant el president dels Estats Units, a qui assessora en matèria de política exterior. El secretari organisa i supervisa la totalitat del Departament i del seu personal.[33]
Immediatament subordinats al secretari es troben el subsecretari d'Estat i el subsecretari d'Estat per a Gestió i Recursos, els qui constituïxen el segon i tercer càrrec de major ranc dins del Departament.[34] Per baix d'ells se situen sis subsecretaris, cada u responsable de supervisar varis burós i oficines encarregades d'àrees específiques de política pública i administració. Cada buró o oficina és dirigit per un alt funcionari, generalment un secretari adjunt d'Estat, encara que alguns càrrecs utilisen atres denominacions, com a director o embaixador en missió especial. El nivell jeràrquic immediatament inferior és el de subsecretari adjunt. El personal situat per baix d'este ranc es considera de nivell operatiu. Els funcionaris des del secretari d'Estat fins als secretaris adjunts són nominats pel president i confirmats pel Senat.
Personal
Durant l'administració de Barack Obama, el Departament d'Estat contava en 75 547 empleats, inclosos 13 855 funcionaris del Servici Exterior; 49 734 empleats contractats localment, principalment destinats en l'estranger; i 10 171 empleats del servici civil, en la seua majoria en funcions en territori nacional.[35]
| Organisació del Departament d'Estat dels Estats Units (2025) | |
|---|---|
| Secretari d'Estat | Cap de Gabinet |
| Missió dels Estats Units davant les Nacions Unides | |
| Oficina d'Inteligència i Investigació | |
| Oficina d'Assunts Llegislatius | |
| Oficina d'Assunts Globals de la Dòna | |
| Oficina de l'Assessor Jurídic | |
| Oficina de Planificació de Polítiques | |
| Conseller | |
| Secretaria Eixecutiva | |
| Oficina de Drets Civils | |
| Oficina del Defensor del Poble | |
| Oficina del Cap de Protocol | |
| Enviats especials i representants especials | |
| Vicesecretari d'Estat | Oficina de Política de Ciberespai i Política Digital |
| Oficina de l'Embaixador Extraordinari per a Assunts de l'Àrtic | |
| Secretari Adjunt d'Estat per a Gestió i Recursos |
Oficina d'Assistència Exterior dels Estats Units |
| Oficina d'Utilisació de chicotetes Empreses i Empreses Desfavorides | |
| Subsecretari d'Estat per a Assunts Polítics |
Oficina d'Assunts Africans |
| Oficina d'Assunts d'Àsia Oriental i el Pacífic | |
| Oficina d'Assunts Europeus i Euroasiàtics | |
| Oficina d'Assunts d'Organisacions Internacionals | |
| Oficina d'Assunts del Propenc Oriente | |
| Oficina d'Assunts d'Àsia Meridional i Central | |
| Oficina d'Assunts de l'Hemisferi Occidental | |
| Subsecretari d'Estat per a Gestió |
Oficina d'Administració |
| Oficina de Presupost i Planificació | |
| Oficina d'Assunts Consulars Oficina d'Assunts de la Chiquea | |
| Oficina de Seguritat Diplomàtica Servici de Seguritat Diplomàtica | |
| Oficina de Missions Estrangeres | |
| Oficina de Gestió Global del Talent | |
| Servici Exterior dels Estats Units | |
| Oficina de Tecnologia Diplomàtica | |
| Oficina de Servicis Mèdics | |
| Oficina d'Operacions d'Edificis en l'Estranger | |
| Director de les Sals de Recepció Diplomàtica | |
| Centre Nacional de Formació en Assunts Exteriors | |
| Oficina d'Estratègia i Solucions de Gestió | |
| Subsecretari d'Estat per a Creiximent Econòmic, Energia i Mig ambient |
Oficina d'Assunts Econòmics i Empresarials |
| Oficina de Recursos Energètics | |
| Oficina d'Oceans i Assunts Ambientals i Científics Internacionals | |
| Oficina de Seguritat Alimentària Global | |
| Oficina d'Aliances Globals | |
| Oficina de l'Assessor Científic i Tecnològic | |
| Oficina de l'Economiste Cap | |
| Subsecretari d'Estat per a Diplomàcia Pública i Assunts Públics |
Oficina d'Assunts Educatius i Culturals Programa d'Accés i Capacitació en Internet |
| Oficina d'Assunts Públics Portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units Oficina de l'Historiador Centre de Diplomàcia dels Estats Units | |
| Oficina de Programes Internacionals d'Informació | |
| Oficina de Polítiques, Planificació i Recursos per a la Diplomàcia Pública i Assunts Públics | |
| Subsecretari d'Estat per a Control d'Armament i Seguritat Internacional |
Oficina de Control d'Armament i No Proliferació |
| Oficina d'Assunts Polític-Militars | |
| Oficina d'Assunts Internacionals de Narcòtics i Aplicació de la Llei | |
| Oficina de Lluita contra el Terrorisme i l'Extremisme Violent | |
| Subsecretari d'Estat per a Assistència Exterior, Assunts Humanitaris i Llibertat Religiosa | Oficina de Democràcia, Drets Humans i Treballe |
| Oficina de Població, Refugiats i Migració | |
| Oficina de Seguritat Sanitària Global i Diplomàcia | |
| Oficina de Justícia Penal Global | |
| Oficina de Llibertat Religiosa Internacional | |
| Oficina per a Supervisar i Combatre la Tracta de Persones | |
Atres agències
Des de la reorganisació de 1996, l'administrador de la Agència dels Estats Units per al Desenroll Internacional (USAID), encara que encapçala una agència independent, també reporta al secretari d'Estat, de la mateixa manera que el embaixador dels Estats Units davant les Nacions Unides.
Sèu
.jpg){kind=link}
Entre 1790 i 1800, el Departament d'Estat va tindre la seua sèu en Filadèlfia, que era la capital nacional en eixe periodo.[36] Va ocupar un edifici situat en l'intersecció de Church Street i Fifth Street.[37][38] En 1800 es va traslladar a Washington D. C., a on va ocupar temporalment l'Edifici del Tesor[37] i posteriorment els Seven Buildings en l'intersecció de 19th Street i Pennsylvania Avenue.[39]
En les décades següents, el Departament d'Estat es va traslladar en numeroses ocasions dins de la capital, incloent sis edificis distints en setembre de 1800;[40] l'edifici del Departament de Guerra, a l'oest de la Casa Blanca, en maig de l'any següent;[41] novament l'Edifici del Tesor entre setembre de 1819 i novembre de 1866;[42][43][41] el Washington City Orphan Home entre novembre de 1866 i juliol de 1875;[44] i finalment l'Edifici d'Estat, Guerra i Marina a partir de 1875.[45]
Des de maig de 1947, el Departament d'Estat té la seua sèu en el Edifici Harry S. Truman, originalment concebut per a albergar al Departament de Defensa. L'edifici ha segut objecte de diverses ampliacions i remodelacions, la més recent en 2016.[46] Conegut anteriorment com Main State Building, en setembre de 2000 va ser renombrado en honor al president Harry S. Truman, destacat impulsor de l'internacionalisme i la diplomàcia.[47]
Ya que el Departament d'Estat es troba ubicat en el barri de Foggy Bottom en Washington D. C., en freqüència se li denomina de manera metonímica com «Foggy Bottom».[48][49][50]
Programes
Professional Fellows
En els últims anys, el Departament d'Estat dels Estats Units ha desenrollat el programa Professional Fellows, dirigit a professionals que han alcançat posicions destacades en els seus respectius àmbits i que són seleccionats per les embaixades nortamericanes en tot lo món. Els participants realisen estàncies en els Estats Units, a on interactuen en colegues, líders i contraparts nortamericans.[51] Entre els exalumnos destacats del programa es troben Edmond Fernandes i Anoka Abeyratne.[52]
Programa Fulbright
.jpg)
El Programa Fulbright, inclós el Programa Fulbright-Hays, és un sistema de becas competitives i basades en el mèrit destinat a l'intercanvi educatiu internacional per a estudiants, acadèmics, docents, professionals, científics i artistes. Va ser fundat en 1946 pel senador J. William Fulbright en l'objectiu de promoure l'enteniment mutu entre els pobles dels Estats Units i atres països per mig de l'intercanvi de persones, coneiximents i habilitats. El Programa Fulbright otorga aproximadament 8 000 beques anuals per a estudis de postgrau, investigació alvançada, docència universitària i ensenyança en aules. En el cicle 2015–2016, el 17 % i el 24 % dels solicitants nortamericans varen obtindre, respectivament, beques d'investigació i d'assistència per a l'ensenyança de l'anglés. No obstant, la selectivitat varia considerablement segons el país i el tipo de beca.[6][53]
El programa és finançat per l'Oficina d'Assunts Educatius i Culturals del Departament d'Estat per mig d'assignació anuals del Congrés dels Estats Units, i conte ademés en el respal de governs associats, fundacions, corporacions i institucions amfitriones.[54] És administrat per organisacions cooperante com el Institute of International Education i opera en més de 160 països. Més de 360 000 persones han participat en el programa des de la seua creació; 54 exalumnos han rebut el Premi Nobel i 82 el Premi Pulitzer.[55]
Iniciativa Nacional de Llengües per a la Seguritat
L'Iniciativa Nacional de Llengües per a la Seguritat (NSLI-I) és un programa de beques competitives del Departament d'Estat, gestionat pel ECA, destinat a enfortir les competències llingüístiques en idiomes considerats estratègics entre estudiants nortamericans d'educació secundària. Els idiomes impartits inclouen coreà, mandarí, rus, àrap, hindi, indonesi, tayiko i turc, per mig de programes d'estiu, any acadèmic i modalitats en llínea.
Programa Jefferson Science Fellows
El Jefferson Science Fellows Program va ser establit en 2003 pel Departament d'Estat dels Estats Units en l'objectiu de crear un nou model de vinculació entre les comunitats acadèmiques nortamericanes de ciència, tecnologia, ingenieria i medicina i la formulació i implementació de la política exterior del país.[56][57]
Els participants del programa, denominats Fellows, reben una remuneració aproximada de 50 000 dólars durant la seua permanència, en la possibilitat d'obtindre bonificacions adicionals de fins a 10 000 dólars. El propòsit del programa és dotar als Fellows d'un coneiximent pràctic sobre els procediments i el funcionament intern del Departament d'Estat i d'USAID, en la finalitat de contribuir a les seues operacions quotidianes.[58]
El procés de postulació comença generalment en agost i pot estendre's per aproximadament un any fins a la notificació de resultats. La selecció no es basa únicament en els guanys acadèmics, sino també en capacitats analítiques, intelectuals i de redacció, segons l'evaluació del comité. La postulació es realisa en llínea i inclou la presentació d'un curriculum vitae, una declaració d'interés i un ensaig escrit, ademés de la possibilitat d'adjuntar cartes de recomanació i nominacions.
Programa Franklin Fellows
El Franklin Fellows Program va ser creat en 2006 pel Departament d'Estat en la finalitat d'incorporar a eixecutius de nivell intermig provinents del sector privat i d'organisacions sense fins de lucre per a assessorar al Departament i colaborar en proyectes específics.[59]
Els Fellows poden eixercitar-se també en atres entitats governamentals, incloent el Congrés dels Estats Units, la Casa Blanca i agències del Poder eixecutiu dels Estats Units, com el Departament de Defensa, el Departament de Comerç i el Departament de Seguritat Nacional. El programa rep el seu nom en honor a Benjamin Franklin i té com a objectiu atraure a professionals en etapes intermiges de la seua carrera per a enfortir i ampliar les capacitats del Departament. A diferència del Jefferson Science Fellows Program, la beca Franklin és una posició voluntària en una duració d'un any, que pot realisar-se en respal de patrocinadors o per mig de recursos personals. Les àrees de participació assignades als Franklin Fellows es determinen en funció de prioritats nacionals, aixina com del nivell d'experiència professional i els interessos personals de cada candidat.[60]
Iniciativa de Jóvens Líders del Surest Asiàtic (YSEALI)
La Young Southeast Asian Leaders Initiative (YSEALI) és un programa del Departament d'Estat dirigit a líders emergents del Surest Asiàtic. Va ser llançat pel president Barack Obama en Manila en decembre de 2013[61] en el propòsit d'enfortir el desenroll de liderage, la creació de rets i l'intercanvi cultural entre jóvens d'entre 18 i 35 anys[62] provinents dels dèu Estats membres de la Associació de Nacions del Surest Asiàtic i de Timor-Leste-Leste. Els programes de YSEALI inclouen intercanvis competitius en els Estats Units, tallers presencials i virtuals en el Surest Asiàtic,[63] i oportunitats de finançació per mig de subvenciones llavor. Les iniciatives s'estructuren entorn a cinc eixos temàtics principals: participació ciutadana, desenroll sostenible, desenroll econòmic, gobernanza i mig ambient.[64]
Entre els exalumnos destacats de YSEALI es troben Vico Sotto,[65] Syed Saddiq, Carrie Tan i Lee Chean Chung.
Iniciativa de Jóvens Líders Africans (YALI)
La Young African Leaders Initiative (YALI) és un programa del Departament d'Estat orientat a jóvens líders emergents d'Àfrica. Va ser iniciat en 2010 pel president Barack Obama en l'objectiu de promoure l'educació, eliderage i la creació de rets entre jóvens africans, principalment a través del Mandela Washington Fellowship, que permet als participants realisar estàncies acadèmiques de sis semanes en els Estats Units, junt en recursos de seguiment i programes d'intercanvi.[66]
En 2014, el programa es va ampliar en la creació de quatre centres regionals de liderage en Ghana, Kènia, Senegal i Suràfrica.[67][68]
Programa KL-YES
El Kennedy-Lloc Youth Exchange and Study Program (KL-YES) va ser establit en 2002 en l'objectiu de promoure l'intercanvi educatiu i cultural entre els Estats Units i països en poblacions musulmanes significatives. El programa oferix a estudiants d'ensenyança secundària l'oportunitat de cursar un any acadèmic en els Estats Units, fomentant la comprensió intercultural i el desenroll d'habilitats de liderage. KL-YES inclou un procés de selecció competitiu, orientacions prèvies al viage, cursos acadèmics, activitats culturals i servici comunitari. El programa YES Abroad constituïx una iniciativa recíproca que permet a estudiants nortamericans realisar estudis en l'estranger en països participants. Abdós programes busquen enfortir els vínculs internacionals i l'enteniment mutu.[69]
Alumni TIES
El Departament d'Estat dels Estats Units patrocina els Seminaris Temàtics Internacionals d'Intercanvi per a Alumni (Alumni TIES), un programa dirigit exclusivament a exalumnos de programes d'intercanvi patrocinats pel Govern dels Estats Units. Alumni TIES oferix als participants oportunitats de formació sobre temes regionals i globals clau, fomenta la colaboració entre exalumnos i permet postular a chicotetes subvencions destinades a l'implementació de proyectes comunitaris en els seus països d'orige.[70]
Un eixemple d'un seminari Alumni TIES realisat per l'Embaixada dels Estats Units en Tailàndia va estar centrat en la salut pública i la crisis climàtica.[71]
Diplomàtics en residència
Els diplomàtics en residència (DIR) són funcionaris i especialistes de carrera del Servici Exterior que es troben distribuïts en distintes regions dels Estats Units. La seua llabor consistix en oferir orientació i assessoria sobre carreres professionals, pràctiques i instàncies de beques i pasantías relacionades en el Departament d'Estat a estudiants i professionals de les comunitats que atenen. Els diplomàtics en residència estan ubicats en 16 regions definides segons criteris poblacionals en tot el país.[72]
Seguritat sanitària mundial
El Departament d'Estat administra diversos programes de respal a la salut global per mig de l'Oficina de Seguritat Sanitària Mundial i Diplomàcia.[73] Esta oficina és el principal organisme responsable de coordinar els programes de salut global del Departament d'Estat. Entre estos programes es troba el Pla d'Emergència del President per al Consol del Sida (PEPFAR),[74] l'objectiu del qual és mitigar la pandèmia de VIH/Sida a nivell mundial per a l'any 2030.[6]
Una iniciativa recent del Departament d'Estat en esta matèria és la creació del Canal de Ministeris de Relacions Exteriors, el propòsit de les quals és coordinar l'atenció diplomàtica i l'acció conjunta dels ministeris d'assunts exteriors entorn a desafius crítics de la seguritat sanitària mundial.[75]
Components militars
Ala Aérea del Departament d'Estat
En 1978, l'Oficina d'Assunts Internacionals de Narcòtics i Aplicació de la Llei (INL) va crear una unitat destinada a utilisar aeronaus excedents d'orige militar i governamental per a recolzar operacions antidrogas d'Estats estrangers. La primera aeronau amprada va ser un avió fumigador agrícola utilisat per a l'erradicació de cultius ilícits en Mèxic, en cooperació en autoritats locals. L'Ala Aérea independent va ser establida formalment en 1986, a mida que s'expandia l'us d'actius d'aviació en el context de la guerra contra les drogues.[76]
Despuix dels atentats de l'11 de setembre i la posterior guerra contra el terrorisme, l'Ala Aérea va ampliar les seues operacions, passant de centrar-se principalment en missions antidrogas a proporcionar respal de seguritat per a ciutadans i interessos nortamericans, especialment en Afganistan i Pakistan. Es varen realisar missions de transport segur per a diverses operacions diplomàtiques, lo que va requerir l'adquisició d'aeronaus de major capacitat, com el Sikorsky S-61, el Boeing Vertol CH-46 Siga Knight, el Beechcraft King Air i el d'Havilland DHC-8-300. En 2011, l'Ala Aérea operava més de 230 aeronaus en tot lo món, mantenint com a missions principals la lluita contra el narcotràfic i el transport de funcionaris de l'Estat.[76]
Unitat de Respal Naval del Departament d'Estat
En 1964, en el context de la Guerra Freda, membres dels Seabees de l'Armada dels Estats Units varen ser assignats al Departament d'Estat despuix del descobriment de dispositius d'escolta clandestins en l'Embaixada dels Estats Units en Moscou.[77] Esta unitat inicial va ser denominada «Naval Mobile Construction Battalion FOUR, Detachment November». Posteriorment, en 1966, es va crear formalment l'Unitat de Respal Naval, que va adquirir caràcter permanent dos anys més vesprada. L'unitat va eixercitar funcions crítiques en diverses missions diplomàtiques, incloent la protecció d'embaixades, la detecció de dispositius d'espionage, i la seguritat estructural d'instalacions sensibles. En 1986, com a resultat d'expulsions diplomàtiques recíproques entre Washington i Moscou, personal de l'unitat va ser desplegat en Moscou i Leningrado per a mantindre operatives l'embaixada i el consulat nortamericans.[78]
Els integrants de l'Unitat de Respal Naval són suboficials seleccionats, generalment en grau I-5 o superior, assignats al Departament d'Estat i adscrits al Servici de Seguritat Diplomàtica. Les seues funcions inclouen l'instalació de sistemes d'alarma, cambres de vigilància, panys electromagnètics, barreres vehiculares i la protecció de recints diplomàtics, aixina com la supervisió d'obres i contractistes privats en àrees no sensibles. Per raons de protocol diplomàtic, solen vestir roba civil durant l'eixercite de les seues funcions.[79]
Unitat Antiterrorista de la Reserva de l'Eixèrcit
L'Unitat Antiterrorista de la Reserva de l'Eixèrcit (ARCTU) té la seua sèu en Navy Hill, front a l'edifici Harry S. Truman. És un component de la Reserva de l'Eixèrcit dels Estats Units, finançat i dotat de personal pel Comando de Preparació d'Inteligència Militar, pero baix control operatiu del Buró de Contraterrorisme.[80] L'unitat forma part de l'Equip de Respal en Emergències en l'Estranger, encarregat de respondre a crisis internacionals en escàs temps d'avís.
Despeses
En el any fiscal 2010, el Departament d'Estat, junt en atres programes internacionals com la USAID, va contar en un presupost discrecional proyectat de 51,7 mil millons de dólars.[81]
L'informe financer del Departament d'Estat per a l'eixercici 2010 va indicar costs totals reals de 27,4 mil millons de dólars, en ingressos per 6,0 mil millons, lo que va reduir el cost net a 21,4 mil millons.[82]
Auditoria de despeses
Els auditors independents del Departament d'Estat són Kearney & Company. Des de 2009 es varen identificar deficiències significatives en els controls financers, encara que en l'eixercici fiscal 2010 es va emetre una opinió d'auditoria sense salvetat, reconeixent alvanços en integritat i transparència financera.[83]
Archiu Central de Política Exterior
Des de 1973, el principal sistema d'archiu del Departament d'Estat és l'Archiu Central de Política Exterior, que conté còpies de telegrames oficials, informes, memoràndums, correspondència i atres documents relatius a les relacions exteriors dels Estats Units. Més d'un milló de registres corresponents al periodo 1973–1979 es troben disponibles en llínea a través dels Archius Nacionals.[84]
Eixercite en la tramitació de solicituts baix la Llei de Llibertat d'Informació
En un anàlisis realisat en 2015 pel Centre per a un Govern Eficaç sobre l'eixercite de 15 agències federals en la tramitació de solicituts conforme a la Llei de Llibertat d'Informació (Foya), el Departament d'Estat va obtindre la calificació més baixa, en una puntuació de 37 sobre 100, mantenint el mateix resultat que en 2013. El baix eixercite es va atribuir principalment al seu reduït percentage de processament efectiu de solicituts.[85]
Vore també
Referències
- ↑ «Technical Difficulties». 2001-2009. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «O. S. Department of State – Home» (en en). United States Department of State. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «A New Framework for Foreign Affairs - Short History - Department History - Office of the Historian». history. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Cabinets and Counselors: The President and the Executive Branch» (1997). Congressional Quarterly, p. 87.
- ↑ «Senate votes to confirm Marc Ros as secretary of state, first Trump Cabinet official to be approved | CNN Politics» (en en). CNN. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Global Diplomacy Index – Country Rank» (en en). Consultat el 11 de febrer de 2026.
- ↑ Short, 1923, pp. 46-47.
- ↑ Short, 1923, pp. 55-56.
- ↑ «1 Stat. 28 - An Act for establishing an Executive Department, to be denominated the Department of Foreign Affairs.(a) - Content Details - STATUTE-1-Pg28» (en en). www. govinfo. gov. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ «1 Stat. 68 - An Act to provide for the safe-keeping of the Acts, Records and Seal of the United States, and for other purposes.» (en en). www. govinfo. gov. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ Short, 1923, pp. 114-115.
- ↑ Short, 1923, p. 115.
- ↑ «Frequently Asked Historical Questions» (en en). 2001-2009. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Rogers Act». www. u-s-history. com. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ Short, 1923, p. 116.
- ↑ Short, 1923, pp. 117–229.
- ↑ Short, 1923, pp. 231–233.
- ↑ «Department History - Office of the Historian». history. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Madeleine Albright becomes first female secretary of state | January 23, 1997» (en en). HISTORY. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Hillary Clinton Launches I-Suggestion Box..'The Secretary is Listening'» (en en). ABC News. Archivat des d'el original, el 2017-10-20. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «State to start social network for employees only -- FCW» (en en). FCW. Archivat des d'el original, el 2021-09-24. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Blog | IBM Center for The Business of Government» (en en). www. businessofgovernment. org. Archivat des d'el original, el 2026-01-20. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Remarks at the New York University Commencement Ceremony». O. S. Department of State. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «The Most Desirable Employers - Businessweek» (en en). Businessweek. com. Archivat des d'el original, el 2013-05-30. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «21st Century Statecraft». 2009-2017. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Talking 21st Century Statecraft» (en en-us). thediplomat. com. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ “Undergraduates' Perceptions of Employer Expectations” (1 de maig de 2011). Journal of Career and Technical Education 26 (1). doi:. ISSN 1533-1830.
- ↑ Este complex també és conegut com «Potomac Annex».
- ↑ Sernovitz, Daniel J. «Boston Firm Picked for State Department Consolidation». Washington Business Journal. 14 de giner de 2014.
- ↑ «Adjudicating Immigrant Visa Applicants in Their Country of Residence - August 28, 2025» (en en). travel. state. gov. Archivat des d'el original, el 2025-10-05. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ Kori N. Schake, State of disrepair: Fixing the culture and practices of the State Department. Hoover Press, 2013.
- ↑ William J. Burns, «The Lost Art of American Diplomacy: Ca the State Department Be Saved». Foreign Affairs 98 (2019): 98+.
- ↑ Gill, Cory R.. O. S. Department of State Personnel: Background and Selected Issues for Congress, Washington, DC: Congressional Research Service.
- ↑ «Department of State Organization Chart» (en en). United States Department of State. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ Departament d'Estat dels Estats Units. «Workforce Statistics». Consultat el 12 de febrer de 2020.
- ↑ «Buildings of the Department of State - Buildings - Department History - Office of the Historian». history. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ 37,0 37,1 Plischke, Elmer. O. S. Department of State: A Reference History. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 1999, p. 45.
- ↑ Durant un breu periodo, en el que una epidèmia de febra groga va afectar a la ciutat, el Departament es va traslladar al New Jersey State House en Trenton, Nova Jersey.
- ↑ Tinkler, Robert. James Hamilton of South Carolina. Baton Rouge, Luisiana: Louisiana State University Press, 2004, p. 52.
- ↑ Burke, Llig H. i Patterson, Richard Sharpe. Homes of the Department of State, 1774–1976: The Buildings Occupied by the Department of State and Its Predecessors. Washington D. C.: O. S. Government Printing Office, 1977, p. 27.
- ↑ 41,0 41,1 Michael, William Henry. History of the Department of State of the United States. Washington D. C.: O. S. Government Printing Office, 1901, p. 12.
- ↑ Burke i Patterson, p. 37.
- ↑ En excepció del periodo comprés entre setembre de 1814 i abril de 1816, quan va ocupar un edifici en l'intersecció de G Street i 18th Street NW mentres es reparava l'Edifici del Tesor
- ↑ Burke i Patterson, 1977, p. 41.
- ↑ Plischke, p. 467.
- ↑ Sernovitz, Daniel J. (10 d'octubre de 2014). «State Department's Truman Building to Get Multimillion-Dollar Makeover». Washington Business Journal.
- ↑ «CNN. com - State Department headquarters named for Harry S. Truman - September 22, 2000». archives. cnn. com. Archivat des d'el original, el 2008-04-23. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Home : Yahoo Academy Learning Center» (en en). www. academy. yahooinc. com. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ Alex Carmine. Donen Brown's The Lost Symbol: The Ultimate Unauthorized and Independent Reading Guide. Punked Books, 2009, p. 37. ISBN 9781908375018.
- ↑ Joel Mowbray. Dangerous Diplomacy: How the State Department Threatens America's Security. Regnery Publishing, 2003, p. 11. ISBN 9780895261106.
- ↑ «Home» (en en). exchanges. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «[1]». Consultat el 26 d'abril de 2024.
- ↑ «US Fulbright Program - Study/Research Grant Application Statistics» (en en-gb). us. fulbrightonline. org. Archivat des d'el original, el 2023-04-07. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Fulbright Program Fact Sheet». Departament d'Estat dels Estats Units. Consultat el 15 d'octubre de 2016.
- ↑ «Notable Fulbrighters». Departament d'Estat dels Estats Units. Consultat el 15 d'octubre de 2016.
- ↑ «MacArthur Supports New Science and Security Fellowship Program at O. S. Department of State» (en en). www. macfound. org. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Jefferson Science Fellowship Program» (en en-us). Careers. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «About the Jefferson Science Fellowship». sites. nationalacademies. org. Archivat des d'el original, el 2023-04-07. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Alumni Corner».
- ↑ «Franklin Talent Exchange Program (FTEP)» (en en-us). Careers. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «FACT SHEET: The President’s Young Southeast Asian Leaders Initiative» (en en). whitehouse. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «About YSEALI». Consultat el 2026-2-11.
- ↑ «Àsia Foundation Announces Participants of YSEALI Regional Workshop on Future Workforce» (en en-us). The Àsia Foundation. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Institute Themes» (en en-us). YSEALI Professional Fellows Program. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Vico Sotto chosen as one of 12 global anti-corruption champions» (en en). SunStar Publishing Inc.. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «[2]». Consultat el 2026-02-11 (en en-US).
- ↑ «BACKGROUND & FACT SHEET: The President’s Young African Leaders Initiative (YALI)» (en en). whitehouse. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Mandela Washington Fellowship» (en en-us). Young African Leaders Initiative. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «The KL-YES Program: Opportunity for the global citizen | The Daily Star» (en en). www. thedailystar. net. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Alumni Thematic International Exchange Seminars (TIES) | International Exchange Alumni». alumni. state. gov. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Mangaluru: US Government selects Indian Physician for Climate crisis, public health deliberation» (en en). www. daijiworld. com. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Wayback Machine». careers. state. gov. Archivat des d'el original, el 2022-10-27. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Technical Difficulties» (en en). www. state. gov. Archivat des d'el original, el 2026-01-16. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «The United States President's Emergency Pla for AIDS Relief - United States Department of State %» (en en-us). United States Department of State. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Technical Difficulties» (en en). www. state. gov. Archivat des d'el original, el 2025-12-24. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ 76,0 76,1 «US Department of State Magazine, May 2011».
- ↑ «[3]». Consultat el 2026-02-11 (en en-US).
- ↑ «[4]». Consultat el 2026-02-11 (en en-US).
- ↑ Barker, J. Craig. The Protection of Diplomatic Personnel, Routledge, p. 92.
- ↑ «Bureau of Counterterrorism» (en en-us). United States Department of State. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «Wayback Machine». www. gpoaccess. gov. Archivat des d'el original, el 2012-01-06. Consultat el 2026-02-11.
- ↑ «United States Department of State FY 2010 Agency Financial Report».
- ↑ «United States Department of State FY 2010 Agency Financial Report».
- ↑ «What's New in AAD: Central Foreign Policy Files».
- ↑ «Making the Grade: Access to Information Scorecard 2015 | Center for Effective Government» (en en). www. foreffectivegov. org. Archivat des d'el original, el 2026-01-27. Consultat el 2026-02-11.
Enllaços externs
- [[Archiu:{{#switch:Estats Units|20px|Vore el portal sobre Estats Units]] Portal:Estats Units. Contingut relacionat en Estats Units.
- state. gov/ Sitie web oficial (anglés)
- usembassy. gov/spanish/ IIP Digital (en espanyol i atres idiomes)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Estado de los Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.