Anar al contingut

Govern federal dels Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Govern federal dels Estats Units
Est artícul tracta sobre l'administració pública que governa el territori dels Estats Units. Per a les entitats subnacionals de primer nivell dels Estats Units vore estats dels Estats Units.

El Govern federal dels Estats Units[1] (en anglés, The Federal Government of the United States; abreviat O. S. Federal Government) és el govern nacional dels Estats Units, una federació constitucional d'Amèrica del Nort composta per cinquanta estats, el districte federal de Washington D. C. (la capital del país) i varis territoris depenents. Està constituït baix les teories de separació de poders, pesos i contrapeso (checks and balanços). L'Estat federal està partit en tres branques distintes, dividides i separades: llegislativa, eixecutiva i judicial, els poders del qual estan conferits per la Constitució dels Estats Units en el Congrés, el president i els tribunals federals, respectivament.[2] Cada branca té una exclusiva esfera de competència pròpia i poders que els permeten llimitar les accions de les atres dos branques. La finalitat d'este sistema és evitar la tirania que ocorreria si una branca del poder públic concentrarà massa poder i dominara a les atres dos. Els poders i deures d'estes branques es definixen en major detall per les actes del Congrés, inclosa la creació de departaments eixecutius i tribunals inferiors a la Talle Suprema.[3]

Les lleis dels Estats Units estan contingudes en la llegislació federal, recopilades en el Còdic dels Estats Units; les regles dictades per les agències administratives reconegudes per la llegislació a promulgar-les; i les decisions judicials i d'agències interpretant els estatuts i reglamentacions.

Història

thumbnaila Constitució dels Estats Units, aprovada en 1789 per una convenció constitucional en Filadèlfia, establix el marc bàsic del govern dels Estats Units en els seus sis artículs. Esta Constitució va substituir el sistema confederado, que va estar en vigor de 1781 a 1788. La Constitució actualment s'exhibix en els Archius Nacionals d'Estats Units.
thumbnaila Constitució dels Estats Units, aprovada en 1789 per una convenció constitucional en Filadèlfia, establix el marc bàsic del govern dels Estats Units en els seus sis artículs. Esta Constitució va substituir el sistema confederado, que va estar en vigor de 1781 a 1788. La Constitució actualment s'exhibix en els Archius Nacionals d'Estats Units.

El bosqueig del govern dels Estats Units es presenta en la Constitució. El govern es va formar en 1789, quan va entrar en vigor la seua Constitució reemplaçant als Artículs de la Confederació, convertint als Estats Units en la primera república constitucional del món.[4]

El govern dels Estats Units es basa en els principis del federalisme i el republicanisme, en els quals el poder es compartix entre el govern federal i els governs estatals.[5] L'interpretació i eixecució d'estos principis, inclosos els poders que deu tindre el govern federal i cóm es poden eixercir eixos poders, s'han debatut des de l'adopció de la Constitució. Alguns defenen els poders federals expansius, mentres que uns atres advoquen per un paper més llimitat per al govern central en relació en els individus, els estats o atres entitats reconegudes. Des de la guerra de Secessió, els poders del govern federal s'han expandit en general, encara que hi ha hagut periodos des de l'época de domini del poder llegislatiu (per eixemple, les décades immediatament posteriors a la guerra de Secessió) o quan els defensors dels drets dels estats han conseguit llimitar poder federal a través d'acció llegislativa, prerrogativa eixecutiva o interpretació constitucional per part dels tribunals.[6] Un dels pilars teòrics de la Constitució dels Estats Units és l'idea de «pesos i contrapeso» entre els poders i responsabilitats de les tres branques del govern nortamericà: l'eixecutiu, ellegislatiu i el judicial.[7] Per eixemple, mentres que la branca llegislativa (el Congrés) té el poder de crear lleis, la branca eixecutiva baix el president pot vetar qualsevollegislació, un acte que, a la seua volta, pot ser anulat pel Congrés.[8] El president nòmina als juges a l'autoritat judicial més alta de la nació, la Cort Suprema, pero eixos candidats deuen ser aprovats pel Congrés.[9] la Talle Suprema, a la seua volta, pot invalidar els actes eixecutius i llegislatius inconstitucionals, i des de primera instància es pot suspendre l'aplicació d'una llei o orde eixecutiva.[10]

Poder llegislatiu

Artícul principal → Congrés dels Estats Units.
Sagell del Congrés

l'Artícul I de la Constitució assigna tots els poders llegislatius del govern federal al Congrés, que està dividit en dos cambres, el Senat i la Cambra de Representants. El Senat està compost de dos membres per cada Estat. El seu número de membres actual és de cent. Els membres de la Cambra de Representants estan basats en la població de cada Estat. El total de membres està fixat pel seu estatut en 435. Els membres de la Cambra de Representants i del Senat són elegits per votació a un sol regrés (first-past-the-post) en cada Estat, llevat en Luisiana i Washington, que ho fan a dos regressos (runoff). La Constitució no exigix específicament l'establiment de Comités del Congrés dels Estats Units. No obstant, a mida que la nació va ser creixent, també ho va fer la necessitat d'investigar més profundament la llegislació pendent. El 117 Congrés (2021-2023) va aplegar a tindre vintiquatre comités actius en la Cambra de Representants i veintiuno en el Senat, ademés de quatre comités adjunts permanents en membres d'abdós Cambres supervisant la Biblioteca del Congrés, la prensa, els imposts i l'economia. Ademés, cada Cambra pot nomenar, o seleccionar, comités especials per a l'estudi de problemes específics. Per l'increment de la càrrega de treball, els comités establits s'han distribuït en al voltant de cent cinquanta subcomités. El Congrés té la responsabilitat de controlar i influir en aspectes de la branca eixecutiva.[11] La supervisió del Congrés evita el balafiament i el frau, protegix les llibertats civils i els drets individuals, assegura el compliment de la llei per l'eixecutiu, rastreja informacions per a formular lleis i educar a la població, i evalua l'actuació de l'eixecutiu. Açò s'aplica als departaments ministerials, agències de l'eixecutiu, comissions reguladores, i a la presidència. La supervisió del Congrés adopta moltes formes:

  • Requeriments i audiències del Comité;
  • Consultes formals al President i informes rebuts d'ell;
  • Assessorament al Senat i consentiment dels nomenaments presidencials i per als tractats;
  • Procediments de censura de la Cambra de Representants i subsegüents juïns en el Senat;
  • Procediments de la Cambra de Representants i del Senat d'acort en la 25.ª esmena, en el cas de que el president quede discapacitat, o el càrrec de Vicepresident quede vacant;
  • Trobades informals entre llegisladors i secretaris de l'eixecutiu;
  • Assignació de membres del Congrés a comissions governamentals;
  • Estudis dels comités del Congrés i agències auxiliars tals com l'Oficina del Congrés per al Presupost, i l'Oficina d'Auditoria del Govern, que són abdós seccions del Congrés.

Responsabilitats d'un congressiste

Cada u dels congressistes deu assumir quatre funcions. Estes funcions inclouen les de: llegislador, membre de comité, representant dels seus electors i servidor dels seus electors.[12]

Facultats del Congrés

la constitució concedix al Congrés numeroses facultats. Inclouen el poder per a: establir i cobrar imposts, pagar deutes, proveir per a la defensa comuna i el benestar general dels Estats Units, prendre prestat diners segons el crèdit dels Estats Units, regular el comerç en atres nacions, establir una regulació uniforme per a la naturalisació, falcar moneda i regular el seu valor, proveir per al castic de les falsificacions, establir oficines postals i carreteres, promoure el progrés i la ciència, crear tribunals inferiors a la Talle Suprema, definir i castigar actes de pirateria i felonía, declarar la guerra, fer levas i mantindre eixèrcits, proveir i mantindre una flota, dictar regles per a la regulació de les forces terrestres i navals, proveir la milícia, armar i disciplinar la milícia, eixercitar la llegislació exclusiva en Washington, i dictar les lleis necessàries per a eixecutar les facultats del Congrés.[13]

Poder eixecutiu

L'artícul II de la Constitució establix la branca eixecutiva de l'Estat, que és en sí mateixa el govern federal del país.


President i vicepresident

Artícul principal → President dels Estats Units.
Erro al crear miniatura:
Sagell del president

el president dels Estats Units és al mateix temps cap d'Estat i cap de Govern, aixina com també comandant en cap de les Forces Armades dels Estats Units, i cap de la diplomàcia. El president, com diu la Constitució, deu «tindre al seu conte el que es complixquen fidelment les lleis». Per a portar a terme esta responsabilitat, ell o ella presidixen la branca eixecutiva del govern federal, una extensa organisació en quatre millons de funcionaris, inclós el milló del personal militar en actiu. Ademés el president té importants facultats llegislatives i judicials. Dins de la pròpia branca eixecutiva, el president té amplis poders constitucionals per a gestionar assunts nacionals i els treballs del govern, i pot emetre órdens eixecutives que afecten a polítiques internes. El president pot vetar la llegislació promulgada pel Congrés; pot ser censurat per una majoria de la Cambra de Representants i cessat de les seues funcions per una majoria de dos terços en el Senat per «traïció, soborn, o uns atres grans crims o malifets». El president no pot dissoldre el Congrés ni convocar eleccions especials, pero té la facultat d'indultar a criminals convictes de delictes federals (encara que no de crims contra un Estat), promulgar órdens eixecutives, i, en el consentiment del Senat designar juges de la Cort Suprema i juges federals.

Sagell del vicepresident

el vicepresident dels Estats Units és el segon més alt càrrec de l'eixecutiu del govern. Com a primer en la llínea de successió al president, el vicepresident accedix a president dels Estats Units (lo que ha succeït nou voltes) al decés, dimissió o destitució del president. El seu únic un atre deure constitucional és servir com a president del Senat i desempatar votacions en eixa cambra, pero, en el transcurs dels anys l'oficina del vicepresident ha passat a ser un conseller sénior del President.

Gabinet, departaments eixecutius i agències

Artícul principal → Gabinet dels Estats Units.


El compliment del dia a dia i l'administració de lleis federals estan en mans de varis departaments eixecutius federals o Secretaries d'Estat dels Estats Units (lo que en atres països li'ls denomina ministeris), creats pel Congrés per a gestionar àrees específiques d'assunts nacionals i internacionals. Els caps dels quinze departaments, elegits pel president i aprovats en el «assessorament i consentiment» del Senat conformen un consell d'assessors generalment conegut com el Gabinet del President. Els departaments són:

Poder judicial

Escut del Poder Judicial
Escut del Poder Judicial
Artícul principal → Talle Suprema d'Estats Units.

L'artícul III de la Constitució establix les bases per al sistema de tribunals federals: «El poder judicial dels Estats Units radicarà en una Cort Suprema, i aquells tribunals inferiors que el Congrés en el transcurs del temps puga ordenar i establir». La judicatura federal es compon de la Cort Suprema dels Estats Units, que els seus nou juges són designats en caràcter vitalici pel president i confirmats pel Senat, i varis «tribunals més baixos o inferiors», entre els quals estan les Corts d'Apelacions dels Estats Units i els tribunals de districte. En esta guia, el primer Congrés va dividir la nació en districtes judicials i va crear tribunals federals per a cada districte. D'este inici s'ha evolucionat a l'estructura actual: la Cort Suprema, tretze tribunals d'apelació, noventa y cuatro tribunals de districte, i dos tribunals de jurisdicció especial. El Congrés seguix retenint la facultat per a crear o eliminar tribunals federals, aixina com per a determinar el número de juges en el sistema judicial federal. No obstant, no pot abolir la Cort Suprema. Hi ha tres nivells de tribunals federals en jurisdicció general, en el sentit de que estos tribunals són competents per a casos criminals i per a processos llegals civils entre particulars. Els atres tribunals, com els tribunals de fallida i el tribunal d'imposts, són tribunals especialisats que solament atenen determinats tipos de casos. Els tribunals de fallida són branques dels de districte, pero tècnicament no són considerats com per a de l'Artícul III perque els seus juges no són designats per a servir mentres observen bona conducta. De modo similar, el tribunal d'impost no ho és dels recollits per l'Artícul III. Els tribunals de districte dels Estats Units, són els «tribunals de juïns» a on els casos queden registrats i decidits. Els tribunals d'apelació, són tribunals de recurs que senten els recursos decidits pels tribunals de districte, i determinades apelacions directes de les agències administratives. La Cort Suprema dels Estats Units, atén apelacions sobre les decisions de les sentències recorregudes davant els tribunals d'apelació o sobre els tribunals suprems d'un estat (en temes constitucionals) en un molt reduït número de casos. El poder judicial s'estén a casos que sorgixen de la Constitució, actes del Congrés, o tractats dels Estats Units; casos que afecten a embaixadors, ministres, i cònsuls de països estrangers en els Estats Units; controvèrsia en les que el govern dels Estats Units és part; controvèrsia entre estats americans (o els seus ciutadans) i nacions estrangeres (o els seus ciutadans o subjectes); i casos de fallida. La 11.ª esmena va anular la jurisdicció federal sobre casos en els que ciutadans d'un estat (d'EE. UU.) foren els demandants i el govern d'un atre estat (també d'EE. UU.) fora el demandat. Açò no alterava la jurisdicció federal en casos en els que el govern d'un estat (sempre d'EE. UU.) fora el demandant i el ciutadà d'un atre estat, el demandat. Les facultats dels tribunals federals alcancen a accions tant civils per danys i atres conceptes, com a criminals, subjectes a la llei federal. L'artícul III ha donat com resultat un joc complet de relacions entre els tribunals dels estats i els federals. Normalment, els tribunals federals no atenen casos que tenen que vore en les lleis d'un estat. No obstant, alguns casos per als que els tribunals federals tenen jurisdicció poden ser també seguits i decidits pels tribunals de l'estat. Per tant, abdós sistemes de tribunals tenen jurisdicció exclusiva en algunes àrees i jurisdicció concurrent en unes atres. La Constitució salvaguarda l'independència judicial per mig del recapte de que els juges federals mantindran el seu càrrec «mentres observen bon comportament». Normalment, ostenten el càrrec fins que fallixen, es retiren o renuncien. Un juge que comet un delicte mentres eixercix pot ser censurat en la mateixa forma que ho poden ser el president i atres secretaris del govern federal. Els juges dels Estats Units són designats pel president i confirmats pel Senat. Un atre recapte constitucional prohibix que el Congrés reduïxca el sòu d'un juge: el Congrés pot decretar un nou salari més baix que s'aplicaria als juges a nomenar en el futur, pero no aquells que ya estigueren en el càrrec.

Vore també

President

Tribunals

Dret

Agències

Llegislatives i judicials

Estats i territoris

Recursos en espanyol

Bibliografia

  • Wood, Gordon S. (1998). The creation of the American Republic, 1776–1787, Gordon S. Wood, Institute of Early American History and Culture (Williamsburg, Va.), pp. 653. ISBN 0-8078-2422-4.

Referències

  1. ↑ «Branques del Governe». Govern dels Estats Units. Consultat el 5 de setembre de 2021.
  2. ↑ «3», O. S. Government Publishing Office Style Manual, 2016 edició (en en), O. S. Government Publishing Office, p. 32. ISBN 978-0-16-093601-2.
  3. ↑ Contemporary American Federalism: The Growth of National Power, 2nd edició, Albany: State University of New York Press, pp. 4–12. ISBN 9780791475966.
  4. ↑ Wood, 1998 p.208
  5. ↑ «Branques del Govern d'Estats Units | USAGov» (en és). www. usa. gov. Consultat el 2024-11-06.
  6. ↑ 'The Influence of State Politics in Expanding Federal Power,' Henry Jones Ford, 'Proceedings of the American Political Science Association, Vol. 5, Fifth Annual Meeting (1908)' jstor. org/stable/3038511Jstor. org Retrieved on March 17, 2010
  7. ↑ «El nostre Govern» (en és-us). La Casa Blanca. Consultat el 2024-11-06.
  8. ↑ 'The Legislative Branch' «Archived copy». Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2013. Consultat el 20 de giner de 2013. Retrieved on January 20, 2013
  9. ↑ «Juges de la Cort Suprema | Comissió d'Eleccions Netes dels Ciutadans». www. azcleanelections. gov. Consultat el 2024-11-06.
  10. ↑ «Control Abstracte I Recurs Directe D'Inconstitucionalitat En Els Estats Units».Revista Espanyola de Dret Constitucional.(62)
    77–124.ISSN 0211-5743.Consultat el 2024-11-06.
  11. ↑ «El Congrés posseïx la prerrogativa i responsabilitat de supervisar l'implementació de les polítiques llegislatives».
  12. ↑ «Senadors d'Estats Units | Comissió d'Eleccions Netes dels Ciutadans». www. azcleanelections. gov. Consultat el 2024-11-06.
  13. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. uscis. gov. Consultat el 2024-11-06.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Govern_federal_dels_Estats_Units&oldid=1472176»