Cort Suprema dels Estats Units

Cort Suprema dels Estats Units

La Cort Suprema o el Tribunal Suprem dels Estats Units (en anglés, Supreme Court of the United States) és el tribunal federal que ostenta el màxim poder judicial en els Estats Units. Es tracta del cap del Poder Judicial Federal dels Estats Units.

El tribunal es compon d'un president (Chief Justice) i huit juges associats (Associate Justices), que són nomenats pel president dels Estats Units i confirmats per mig del «consell i consentiment» del Senat dels Estats Units. Els juges nomenats del tribunal servixen de per vida i només poden ser destituïts pel Congrés per mig d'un processe d'impugnació (impeachment). Els juges poden renunciar al seu càrrec per voluntat pròpia. Cap juge ha segut destituït del seu càrrec, encara que molts s'han retirat o renunciat. El Tribunal Suprem és l'única cort establida per la Constitució dels Estats Units; tots els demés tribunals han segut creats pel Congrés. La Cort posseïx la facultat de revisió judicial i la facultat de declarar inconstitucionals lleis federals o estatals i actes dels poders eixecutius federal i estatals. Les seues decisions no poden ser apelades. La Cort Suprema es reunix en Washington D. C. En ocasions es fa referència a ella pels acrònims en anglés SCOTUS (per Supreme Court of the United States) i USSC (United States Supreme Court).

Composició

Número de membres

Membres de la Cort Suprema (2022):
Fila inferior, d'esquerra a dreta: Sonia Sotomayor, Clarence Thomas, John Roberts, Samuel Alito i Elena Kagan. Fila superior, d'esquerra a dreta: Amy Coney Barrett, Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Ketanji Brown Jackson

Judiciary Act de 1789.

La Constitució no especifica el número de membres que deu tindre la Cort Suprema. És el Congrés el que té la facultat de fixar el número de juges. Originalment, el número total de juges va ser fixat en sis per la Llei Judicial (Judiciary Act) de 1789. Quan el país va créixer geogràficament, el número de juges va aumentar. La Cort va ser ampliada a sèt membres en 1807, a nou en 1837 i a dèu de 1863. Per la Llei de Juges de Circuit (Circuit Judges Act) de 1869, el número de juges va ser fixat una atra volta en nou (un juge president i huit juges associats), composició que s'ha mantingut des de llavors.

Nomenament

Una representació gràfica del procés de nominació a la Cort Suprema.

L'atribució del nomenament dels seus membres li correspon al president d'Estats Units. Com a regla general, el president nomena a una persona que compartixca els seus ideals polític-judicials. No obstant, regularment el president tracta de buscar un candidat que siga acceptat tant per lliberals com per conservadors, ya que un candidat els pensaments del qual siguen considerats massa extrems poden ser rebujats pel Senat. En alguns casos, les decisions dels juges poden ser lo opost a lo que el president esperava d'ell quan ho va nominar. Un eixemple d'açò és el cas del juge president Earl Warren qui va ser nominat pel president Dwight D. Eisenhower anticipant que seria un juge conservador. No obstant, durant la presidència de Warren, es varen emetre decisions que varen ser considerades entre les més «lliberals» (progressistes en el sentit nortamericà del terme) de tota la seua història. El «consell i consentiment» del Senat és requerit per a tots els nominats a la Cort Suprema. El procés de confirmació regularment atrau a un gran número de grups activistes els qui fan campanya en pro o en contra del nominat. El Comité d'Assunts Judicials porta a terme els oïments per a examinar la calitat del nominat. Posteriorment, el ple del Senat considera la nominació. Es requerix de majoria simple per a confirmar o rebujar al nominat. Dotze nominats han segut explícitament rebujats pel Senat. El més recent va ser en 1987, quan el Senat va rebujar a Robert Bork. En 1991, la nominació del juge Clarence Thomas va ser casi rebujada per imputacions d'índole sexual, pero el nominat finalment va ser aprovat en una votació de 52 a 48. En alguns casos, el Senat pot rebujar a un nominat al no votar per ell. Per eixemple, la minoria pot utilisar la tècnica del «filibusterisme» (allargament del debat per varis dies). Ademés, el president pot retirar un nomenament si veu clarament que el nominat no serà confirmat. Per eixemple, el president George W. Bush va retirar la nominació d'Harriet Miers després de crítiques per part de sectors republicans. Fins a la década dels huitanta, el procés de confirmació dels nominats era relativament curt, en al voltant d'un més es decidia si el nominat integraria la cort o no. No obstant, a partir de la presidència de Ronald Reagan, el temps del procés de confirmació s'ha estés. S'ha estimat que això pot deure's a la percepció pública de que els juges de la Cort Suprema tenen molt poder. El promig de temps entre el sorgiment d'una vacant en el Tribunal i la seua substitució és d'aproximadament dos anys. No obstant, hi ha periodos a on no han sorgit vacants per un llarc temps. Per eixemple, no va haver vacants des del nomenament del juge Stephen Breyer en 1994 fins que la jueza Sandra Day O'Connor va anunciar el seu retir en l'estiu de 2005. Els periodos de jurisprudència de la Cort es designen coloquialmente pel nom del juge president de tanda. Per eixemple, el Tribunal durant 1969-1986 se li coneix com la «Cort Burger» (pel nom del juge president Warren Burger) i durant 1986 a 2005 se li coneix com la «Cort Rehnquist» (pel nom del juge president William Rehnquist). En l'idioma anglés, el títul oficial d'un membre de la Cort Suprema és justice, lo que es traduïx lliteralment com a justícia, mentres el terme judge es traduïx lliteralment com a «juge». No obstant, eixe no és el títul utilisat per als membres de la Cort Suprema, pero comunament es diu en espanyol «juges» als membres del Cort Suprema i, ocasionalment, «magistrats».

Taula resumixen dels juges del Tribunal Suprem

Retrat	Juge	Estat	Nomenat per ! Edat	Inici del mandat
	John G. Roberts, Jr. (President de la Cort Suprema)	Nova York	George W. Bush	71 anys	Plantilla:Data d'inici
	Clarence Thomas	Geòrgia	George H. W. Bush	78 anys	Plantilla:Data d'inici
	Samuel A. Alito, Jr.	Nova Jersey	George W. Bush	76 anys	Plantilla:Data d'inici
	Sonia M. Sotomayor	Nova York	Barack Obama	72 anys	Plantilla:Data d'inici
	Elena Kagan	Nova York	Barack Obama	66 anys	Plantilla:Data d'inici
	Neil M. Gorsuch	Colorat	Donald Trump	59 anys	Plantilla:Data d'inici
	Brett M. Kavanaugh	Washington D. C.	Donald Trump	60 anys	Plantilla:Data d'inici
	Amy C. Barrett	Luisiana	Donald Trump	54 anys	Plantilla:Data d'inici
	Ketanji Brown Jackson	Washington D. C.	Joe Biden	56 anys	Plantilla:Data d'inici

Requisits per a ser membre

La Constitució no cita explícitament els requisits necessaris per a ser juge de la Cort. De fet, no establix paràmetros com la nacionalitat o la edat necessària, com ho fa en el cas del poder llegislatiu i eixecutiu. No obstant, el president comunament preselecciona individus que hagen tingut experiència judicial prèvia ya siga a nivell estatal o federal. Dels actuals nou juges en el tribunal, huit varen ocupar llocs jurídics en el govern federal. Els nominats a la Cort Suprema són evaluats per la American Bar Association i reben una de tres evaluacions finals: «molt qualificat», «qualificat» o «no qualificat». Esta evaluació no representa obligació alguna ni per al Senat ni per al president, encara que generalment és presa en consideració.

Atres funcions

Cada juge de la Cort Suprema és assignat a un o dos dels circuits judicials federals. El juge president regularment és assignat al Circuit del Districte de Columbia i al Circuit Federal. Els demés juges són assignats als demés circuits. Quan un cas vol ser dut a la Cort Suprema, es deu registrar en el despaig del juge que té competència sobre el circuit en a on va sorgir l'apelació.

Decisions

Les decisions del Tribunal Suprem constituïxen precedent (binding precedent) que obliga a totes les demés corts a respectar-les. Ademés, els seus fallos tenen la capacitat de derogar lleis. Dos casos que han marcat l'història dels Estats Units han segut Brown contra Consell d'Educació (1954) i Rosega contra Wade (1973, derogada en 2022). En Brown contra Consell d'Educació, la Cort Suprema va establir que la segregació en les escoles públiques era inconstitucional. A partir d'eixa decisió, la segregació en qualsevolloc públic va passar a ser igualment inconstitucional. En Rosega contra Wade, la Cort va determinar que el dret al aborte no podia ser negat a les dònes, ya que existix un dret a la privacitat en la constitució que protegix a les dònes i les seues decisions. Encara hui, esta decisió resulta controvertida per alguns i els juges de la Cort Scalia i Thomas, han expressat la seua opinió de que Rosega va ser una decisió errònea. Finalment, la sentència Rosega contra Wade seria revertida el 24 de juny de 2022. Els juges senten els arguments dels diferents casos i després es reunixen per a discutir-ho entre ells; cada juge del Tribunal té un vot en cada cas. Quan hi ha per lo manco cinc juges a favor d'alguna decisió, eixa passa a ser la opinió de la Cort que representa el precedent final. El juge de major veterania entre els cinc votants té el privilegi de triar com d'ells escriurà l'opinió del Tribunal. Si el juge president es troba entre la majoria, el privilegi passa a ell. Tot juge té dret a escriure una explicació del seu vot. Si el seu vot es troba entre la majoria, el juge escriu una opinió concurrent. Si el juge va votar en contra de la majoria, escriu llavors una opinió dissident. Tinguen-se en conte que només la decisió de la majoria representa un precedent llegal. Les opinions del Tribunal sobre algun cas es publiquen algun temps en acabant de que este va ser vist. Quan s'aplega a una decisió, generalment s'informa el número de juges que va votar a favor de l'opinió del Tribunal. Per eixemple, es diu que «El Tribunal en Rosega contra Wade va votar 7-2 a favor de la llegalisació de l'abort». És dir, sèt juges varen votar a favor de la decisió i dos en contra.

Emplaçament

Artícul principal → Edifici de la Cort Suprema d'Estats Units.

L'edifici de la cort suprema és elloc de treball i sèu del tribunal. Està localisada en la ciutat de Washington D. C. enfront del costat Este del Capitolio.

Història

Abans de l'establiment d'una ciutat Districte Federal, el govern dels Estats Units tenia la seua sèu en la ciutat de Nova York (Nova York), a on la Cort Suprema va tindre la seua primera reunió, en l'edifici Merchants Exchange, i també anaven a Filadèlfia, Pennsilvània a on es reunien en la Casa Estatal de Pennsilvània, ara cridada Saló d'Independència.[1]

Luego que el govern federal es va traslladar a la ciutat de Washington, la cort va ser instituïda en una peça baix del Capitolio. La cort es va mantindre dins del Capitolio fins a l'any 1935, en l'excepció dels anys 1812 fins a 1817, durant l'invasió dels Britànics a Washington en la guerra anglo-nortamericana de 1812. En l'expansió del Congrés, el tribunal es va moure de quarto en quarto del capitolio, en ocasions ocupant recambres en atres tribunals del govern, al final movent-se a la recambra vella del Senat, com hui se li crida. En 1929, el juge major (i expresident) William Howard Taft va demanar, en èxit, que la cort tinguera el seu propi edifici, per a distanciar-se del Congrés, com a branca que és independent del Govern.

L'edifici Temple de la Justícia

L'edifici de la Cort Suprema, c. 1935.

Lema "Igualtat de Justícia baix la Llei"

L'interior de la Cort.

Escala

L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte Cass Gilbert, i és de quatre pisos (92 peus). El primer bloc va ser posat el dia 13 d'octubre de 1932 i completat en 1935 despuix d'haver invertit 9 740 000 dólars.[2]

L'edifici va ser dissenyat en l'escala de donar l'importància i dignitat a la Cort i branca judicial com a iguals i independents respecte al Govern dels Estats Units d'Amèrica, «com a símbol nacional de justícia i l'alta esfera d'activitat».

La frontera de la Cort Suprema està feta en marbre procedent de l'estat de Vermont, i als costats de marbre de l'estat de Geòrgia. El marbre en els espais de l'interior és de l'estat d'Alabama, El Saló interior principal, està decorat en marbre d'Espanya. Per a les 24 columnes d'enfront «El senyor Gilbert va expressar que solament volia marbre fi de les pedreres de Siena, Itàlia». De fet, va felicitar al primer ministre italià Benito Mussolini «per la seua ajuda en garantisar que les pedreres de Siena no manaren res inferior al marbre original».[3]

Varis dels membres de la Cort al temps de la seua inauguració varen sentir que l'edifici semblava inapropiat per a la seua funció. Uns atres varen observar que els juges semblaven «nou escarabats en el Temple de Karnak». La frontera oest que dona vista al Capitolio, i correspon essencialment al frontis del mateix, té el lema Equal Justice Under Law («Igualtat de Justícia baix la Llei») i la frontera atrassera (del costat este) té elema Justice, the Guardian of Liberty («Justícia, el Guardià de la Llibertat»). L'edifici conté:

• El sòtol: Centre de manteniment, un garaig i un quarto per a correus.
• El primer pis: Oficina d'Informació Pública, Oficina, Unitat de Publicacions, Saló d'exhibicions, cafeteria, tenda de recorts i oficines d'administracions.
• El segon pis: El Gran Saló, La cort, Sala de conferències, i despachos per als juges.
• El tercer pis: El despachos, l'oficina de l'encarregat d'editar i publicar les decisions del tribunal, l'oficina llegal i les oficines dels assistents dels juges. El menjador i la sala de llectura dels juges també estan en esta planta.
• El quart pis: La Gran Biblioteca de la Cort.
• El quint pis: Un gimnasi, incloent una cancha de bàsquet, referida, en broma, com la «Cancha més alta de la terra». (joc de paraules: en anglés court pot significar «cort» o «cancha»)[4]

L'edifici està baix la jurisdicció de l'arquitecte del capitolio, pero manté el seu propi departament de policia, diferent entitat que la policia del capitolio, creada en 1935, per a vigilar l'edifici i els seus treballadors. La cort va tindre un presupost anual de 16.7 millons de dólars en l'any 2006.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Cas Marbury contra Madison.
• Cas Dred Scott contra Sandford.
• Constitució dels Estats Units.
• Corts d'Apelacions dels Estats Units.
• Corts de Districte dels Estats Units.
• Anex:Juges de la Cort Suprema dels Estats Units.
• Anex:Juges federals d'Estats Units.

Bibliografia

Artículs

• Dalloz.Paris:(26)Consultat el 21 de maig de 2012.
• «Algunes reflexions sobre la Cort Suprema dels Estats Units en la seua actual composició i el rol institucional de la Talle».Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.Madrit:(35)

85-95.

• «Entretien avec Mmes. Sandra Day O'Connor et Ruth Bader Ginsburg , Membres de la Cour suprême dones États-Unis».Dalloz.Paris:(5)Consultat el 22 de maig de 2012.
• «Capital Punishment».The Harvard Law Review Association.Buffalo:102(5)

1035-1046.doi:10.2307/1341469.

• «Control abstracte i recurs directe d'inconstitucionalitat en els Estats Units».Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.Madrit:(62)

77-124.

• «Présentation de la Cour suprême dones États-Unis».Dalloz.Paris:(5)Consultat el 22 de maig de 2012.
• «Els revirements de jurisprudence de la Cour suprême dones États-Unis».Dalloz.Paris:(20)Consultat el 21 de maig de 2012.
• Dalloz.Paris:(22)Consultat el 21 de maig de 2012.

• «Considérations sur els causes de la puissance de la Cour suprême dones États-Unis et de sa retenue».Dalloz.Paris:(33)

231-251.Consultat el 21 de maig de 2012.

Llibres

• Bickel, Alexander M. (1978). The Supreme Court and the Idea of Progress (en anglés), New Haven: Yale University Press. ISBN 978-0-300-02239-1.
• Bickel, Alexander M. (1986). The Least Dangerous Branch: The Supreme Court at the Bar of Politics (en anglés), New Haven: Yale University Press. ISBN 978-0-300-03299-4.
• Black, Charres L. (1960). The People and The Court (en anglés), Nova York: MacMillan.
• (2005) The Oxford Companion to the Supreme Court of the United States, Second Edition (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-517661-2.

• (2009) The Oxford Guide to United States Supreme Court Decisions, Second Edition (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-537939-6.
• Hughes, Charles Evans (1946). , Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica.
• Rehnquist, William H. (2002). The Supreme Court (en anglés), Nova York: Vintage Books. ISBN 978-0-375-70861-9.
• Tocqueville, Alexis de (2002). (2 volums2 volums), Madrit: Aliança Editorial.

Enllaços externs

• [[Archiu:{{#switch:Estats Units|20px|Vore el portal sobre Estats Units]] Portal:Estats Units. Contingut relacionat en Estats Units.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cort Suprema dels Estats Units.
• (anglés) Lloc Oficial de la Cort Suprema.
• (anglés) Supreme Court Historical Society.
• (anglés) Busca de decisions de la Cort.