Anar al contingut

Búfalo (Nova York)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Búfalo (Nova York)
«Buffalo» redirigix ací. Para atres acepcions, vore Buffalo (desambiguació).

Búfalocita requerida (en anglés: Buffalo) és la segona ciutat més gran del estat de Nova York en Estats Units, despuix de la ciutat de Nova York. La ciutat s'ubica al oest de l'estat de Nova York, en l'àrea coneguda com Western New York i és la capital del comtat de Erie, llimitant en el comtat de Niágara. La seua població aproximada és de 279 745 habs. segons el cens de 2005. Pertany al àrea metropolitana Búfalo-Niágara, que conta en una població d'1,1 milló d'habitants. Gràcies a la seua gran proximitat a Canadà, en concret a la província d'Ontario, trobant-se la frontera entre abdós països a molt escassos minuts del centre de la ciutat, Búfalo forma junt en l'àrea de Toronto i del sur d'Ontario una regió binacional per la que no és estrany vore fluctuar els seus habitants, i en la que l'ambient nocturn i cultural de Búfalo cobra una gran importància.

Història

[editar | editar còdic]

Prehistòria i exploració europea

[editar | editar còdic]
Un mapa primerenc del poble de Búfalo i lots exteriors en 1854. El requadro és el pla de 1804 de Ellicott.

Es creu que els primers habitants del estat de Nova York varen ser nómades paleoindios, que varen emigrar despuix de la desaparició dels glaciars del Pleistoceno durant o abans del 7000 a. C.[1]

Al voltant de l'any 1000 d. C., va començar el periodo silvícola, marcat pel sorgiment de la Confederació Iroquesa i les seues tribus en tot l'estat.[2]

Durant l'exploració francesa de la regió en 1620, la regió va ser ocupada simultàneament per la Nació del Gat, una tribu fòra de les Cinc Nacions dels iroqueses al suroest de Buffalo Creek,[3] i el poble Wenro o Wenrohronon, una branca tribal de parla iroquesa del gran Nació Neutral que vivia a lo llarc de la costa sur de l'interior del llac Ontario i en l'extrem est del llac Erie i una miqueta de la seua costa nort.[4] Per a comerciar, la gent neutral es guanyava la vida cultivant tabac i cànem per a comerciar en els iroqueses,[5] utilisant camins d'animals o camins de guerra per a viajar i moure mercaderies per tot l'estat. Estos camins varen ser posteriorment pavimentados i ara funcionen com a carreteres principals.[6]

Més vesprada, durant les guerres dels castors de les décades de 1640 a 1650, els guerrers combinats de les Cinc Nacions dels iroqueses varen conquistar als poblats neutrals i el seu territori peninsular, mentres que els senecas sols es varen apoderar dels wenro i el seu territori, c. 1651-1653.[7][8][9] Poc despuix, els iroqueses varen destruir la nació i el territori de Erie[10] per la seua ajuda als furons durant les Guerres dels Castor.[11]


Louis Hennepin i René Robert Cavelier de La Salle varen fer els primers descobriments europeus de les regions superiors del Niágara i Ontario a finals de el XVII.[12] El 7 d'agost de 1679, La Salle va botar un barco, Li Griffon, que es va convertir en el primer barco de tamany complet en navegar a través dels Grans Lagos abans de desaparéixer en Green Bay, Wisconsin.[13]

Despuix de la Revolució de les Tretze Colónies, la província de Nova York, ara un estat dels Estats Units, va començar a expandir-se cap a l'oest, buscant terres habitables seguint les tendències dels iroqueses.[14] La terra propenca a l'aigua dolça era de considerable importància.[15] Nova York i Massachusetts estaven lluitant pel territori en el que es troba Búfalo, i Massachusetts tenia dret a comprar tot menys una porció de terra de 1600 metros d'ample. Els drets dels territoris de Massachusetts es varen vendre a Robert Morris en 1791 i dos anys més vesprada a la Holland Land Company.[16][17]

Com a resultat de la guerra, en la que la tribu iroquesa es va posar del costat de l'eixèrcit britànic,[18] el territori iroqués va ser reduït gradualment a mediats i finals de el XVIII pels colon europeus a través de successius tractats en tot l'estat, com el Tractat de Fort Stanwix (1784), el Primer Tractat de Buffalo Creek (1788) i el Tractat de Geneseo (1797). Els iroqueses varen ser acorralats en reserves, inclós Buffalo Creek. A fins de el XVIII, solament quedaven 880 km² de territori de reserva.[19]

Fundació, Erie Canal i ferrocarrils

[editar | editar còdic]

Els primers colon blancs a lo llarc de la riera varen ser presoners capturats durant la Guerra d'Independència. El primer resident i terratinent de Búfalo en presència permanent va ser el capità William Johnston, un intérpret iroqués blanc que havia estat en l'àrea des dels dies posteriors a la Guerra Revolucionària i a qui els senecas varen otorgar terres junt a la riera com a regal d'agraïment. La seua casa es trobava en els actuals carrers Washington i Seneca. L'ex esclau Joseph "Black Joe" Hodges, i Cornelius Winney, un comerciant holandés d'Albany que va aplegar en 1789, varen anar els primers colon a lo llarc de la desembocadura de Buffalo Creek.


El 20 de juliol de 1793, es va completar la compra de terres d'Holanda, que contenia la terra de l'actual Búfalo, negociada per inversors holandesos d'Holanda. El Tractat de Big Tree va eliminar el títul de Iroquois sobre les terres a l'oest del riu Genesee en 1797. En l'autumne de 1797, Joseph Ellicott, l'arquitecte que va ajudar a inspeccionar Washington D. C. en el seu germà Andrew,[20][21] va ser nomenat Cap de Topografia de Holland Land. Empresa. Durant l'any següent, va començar a examinar l'extensió de terra en la desembocadura de Buffalo Creek. Açò es va completar en 1803, i els nous llímits del llogaret es varen estendre des del costat de la riera en el sur fins a l'actual carrer Chippewa en el nort i el carrer Carolina en l'oest,[22] que és a on varen permanéixer la majoria dels colon durant la primera década de el XIX. Encara que la companyia va nomenar a l'assentament "New Amsterdam", el nom no es va popularisar, tornant a Búfalo dins de dèu anys.[23][24] Búfalo va fer construir la primera carretera a Pennsilvània en 1802 per als migrants que passaven per la Reserva Occidental de Connecticut en Ohio.


En 1804, Ellicott va dissenyar un pla de cuadrícula radial que es ramificaría des del llogaret formant radis en forma de bicicleta, interromputs per diagonals, com el sistema utilisat en la capital del país.[25] En mig del poble estava l'intersecció de huit carrers, en lo que es convertiria en Niagara Square. Vàries quadres al surest va dissenyar un semicírcul front a Main Street en un parc vert allargat, abans la seua propietat.[26] Açò es coneixeria com Shelton Square,[27] en eixe moment el centre de la ciutat (que s'alteraria dràsticament a mitan de el XX),[28] en els carrers que es creuen en els noms dels membres de Dutch Holland Land Company,[29] que són els actuals carrers Erie, Church i Niagara. La Plaça Lafayette també es troba a una quadra al nort, que després estava delimitada per carrers en noms iroqueses.

Segons un dels primers residents, el poble tenia setze residències, una escola i dos tendes en 1806, principalment prop dels carrers Main, Swan i Seneca. També hi havia herrerías, una taverna i una farmàcia. Els carrers eren menuts, de 12 metros d'ample, i el poble encara estava rodejat de boscs. El primer lot venut per Holland Land Company va ser l'11 de setembre de 1806 a Zerah Phelps. Per a 1808, els lots es vendrien entre 25 i 50 dólars.

En 1804, la població de Búfalo es va estimar en 400, similar a Batavia, pero el creiximent del comtat de Erie estava darrere dels comtats de Chautauqua, Genesee i Wyoming. El poble veí Black Roc al noroest (hui un veïnat de Búfalo) també va ser un centre important. Horatio J. Spafford va senyalar en A Gazetteer of the State of New York que, de fet, a pesar del creiximent que va tindre el llogaret de Búfalo, Black Roc "es considera un millor lloc de comerç per a una gran ciutat comercial que la de Búfalo", especialment si es considera el perfil regional de les carreteres mundanes que s'estenen cap a l'est. Ans que es completara l'autopista de peage d'est a oest, viajar de Albany a Búfalo prendria una semana, mentres que inclús un viage des de la propenca Williamsville a Batavia podria prendre més de tres dies.

Erro al crear miniatura:
El poble de Búfalo, 1813

Encara que l'esclavitut era poc comuna en l'estat, s'havien produït casos llimitats d'esclavitut en Búfalo durant la primera part de el XIX. Es diu que el general Peter Buell Porter va tindre cinc esclaus durant el seu temps en Black Roc, i varis anuncis de notícies també anunciaven esclaus a la venda.

En 1810, es va construir un palau de justícia. En 1811, la població era de 500 habitants, i moltes persones cultivaven o realisaven treballs manuals. El primer periòdic que es va publicar va ser el Buffalo Gazette en octubre d'eixe mateix any.


El 31 de decembre de 1813, Búfalo i el poble de Black Roc varen ser cremats pels britànics despuix de la Batalla de Búfalo.[30][31] La batalla i el fòc subsegüent varen ser en resposta a la destrucció no provocada de Niagara-on-the-Lake, llavors coneguda com "Newark", per les forces nortamericanes.[32] El 4 d'agost de 1814, les forces britàniques al mando del tinent coronel John Tucker i el tinent coronel William Drummond, nebot del general Gordon Drummond, varen intentar assaltar Black Roc i Búfalo com a part d'una desviació per a forçar una rendició anticipada en Fort Erie al sendemà. pero varen ser derrotats per una chicoteta força de fusileros nortamericanes al mando del major Lodwick Morgan en la batalla de Conjocta Creek, i es varen retirar a Canadà. En conseqüència, el sege de Fort Erie baix Gordon Drummond va fracassar més vesprada i les forces britàniques es varen retirar. Encara que solament varen quedar tres edificis en el poble, la reconstrucció va ser ràpida i va terminar en 1815.[33]

Archiu:Walk in the Water (steamboat). caps block 38
Walk-in-the-Water va ser el primer barco de vapor que va navegar pel llac Erie en 1818.

La població en 1840 era de 18.213.[34] El poble de Búfalo era part i la sèu del comtat de Niágara fins que la llegislatura va aprovar una llei que els separava el 2 d'abril de 1861.

Archiu:Lars Gustaf Sellstedt - Buffalo Harbor, 1871.jpg
Port de Búfalo des del peu de Porter Avenue, 1871.

El 26 d'octubre de 1825,[35] es va completar el Canal de Erie, format per part de Buffalo Creek,[36] en Búfalo com a port d'escala per als colon que es dirigien cap a l'oest.[37] En eixe moment, la població era d'aproximadament 2400.[38] En 1826, la reserva de Buffalo Creek de 130 milles quadrades en la frontera occidental del llogaret va ser transferida a Búfalo. El Canal Erie va dur un aument en la població i el comerç, lo que va dur a Búfalo a incorporar-se com a ciutat en 1832.[39] L'àrea del canal estava madura en 1847, en l'activitat dels bucs de càrrega i de passagers que va provocar la congestió en el port.[40]


A mitan de el XIX es va produir un auge demogràfic, i la ciutat va duplicar el seu tamany entre 1845 i 1855. En 1855, casi dos terços de la població de la ciutat eren immigrants naixcuts en l'estranger, en gran partix una mescla de catòlics alemans i irlandesos no calificats o educats, que va començar a autosegregarse en diferents punts de la ciutat. Els immigrants irlandesos varen plantar les seues raïls a lo llarc del riu Búfalo i el canal Erie al surest, a on encara hi ha una forta presència en l'actualitat; Els immigrants alemans varen trobar el seu camí cap al East Side, vivint una vida residencial més relaixada. Alguns immigrants estaven preocupats pel canvi d'ambient i varen deixar la ciutat cap a la regió occidental, mentres que uns atres varen intentar quedar-se arrere en l'esperança d'expandir les seues cultures natives.

Archiu:City of Buffalo.jpg
Gravat de Búfalo en 1872.

Els esclaus negres fugitius varen començar a dirigir-se cap al nort, a Búfalo, en la década de 1840, i molts es varen establir en el East Side de la ciutat. En 1845, va començar la construcció de l'Iglésia Batista Macedònia, un lloc de trobada en el veïnat de Michigan i William Street, a on els negres es varen establir per primera volta.[41] L'activitat política entorn al moviment contra l'esclavitut va tindre lloc en Búfalo durant este temps, incloses les convencions celebrades per la Convenció Nacional de Ciutadans de Color i el Partit de la Llibertat i les seues filials.[42] Búfalo era un punt final del ferrocarril subterràneu en molts esclaus fugitius que creuaven el riu Niágara fins a Fort Erie, Ontario, en busca de llibertat.

En 1843, el comerciant local Joseph Dart i l'ingenier Robert Dunbar varen construir el primer elevador de grans a vapor del món.[43] l'elevador de Dart va permetre una descàrrega més ràpida dels cargueros del llac junt en l'elevador de grans a granel des de barcaces, pots de canal i vagons de ferrocarril.[44] En 1850, la població de la ciutat era de 81.000 habitants.[45]


En 1860, moltes companyies i llínees ferroviàries varen creuar i varen terminar en Búfalo. Els principals varen ser el ferrocarril de Búfalo, Bradford i Pittsburgh (1859), el ferrocarril de Búfalo i Erie i el ferrocarril central de Nova York (1853). Durant este temps, els bufaleses controlaven una quarta part de tot el tràfic marítim en el llac Erie, i la construcció naval era una indústria pròspera per a la ciutat.

Més vesprada, el ferrocarril de Lehigh Valley terminaria la seua llínea en Búfalo en 1867.

Auge de l'indústria pesada, decliu, renovació urbana

[editar | editar còdic]

A principis de el XX, els molins locals varen ser dels primers en beneficiar-se de l'energia hidroelèctrica generada pel riu Niágara. La ciutat va rebre el renom de la Ciutat de la Llum en este moment per l'allumenament elèctric generalisat.[46] També va ser part de la revolució de l'automòvil, en albergar als constructors d'automòvils de l'Época de Latón Pierce Arrow i els Seven Little Buffaloes a principis de sigle.[47] Al mateix temps, l'eixida d'empresaris locals i titanes industrials va provocar una etapa incipient que voria la ciutat perdre la seua competitivitat front a Pittsburgh, Cleveland i Detroit.

A crowd surrounds a man being shot by an assailant
Assessinat de William McKinley en el Temple de la Música, 1901.

El president William McKinley va ser baleado i ferit de mort per un anarquiste en l'Exposició Panamericana en Búfalo el 6 de setembre de 1901.[48] McKinley va morir huit dies despuix i Theodore Roosevelt va prestar jurament en la Mansió Wilcox.[49] La Gran Depressió de 1929-1939 va vore una severa desocupació, especialment entre els hòmens de la classe treballadora. Els programes d'ajuda del New Deal varen funcionar en tota la seua força. La ciutat es va convertir en un bastió dels sindicats i del Partit Demòcrata.[50]

Archiu:Buffalo City Hall 1930.jpg
Construcció del Ajuntament de Búfalo.

Durant la Segona Guerra Mundial, Búfalo va vore la tornada de la prosperitat i la plena ocupació per la seua posició com a centre de fabricació.[51][52] Com una de les ciutats més poblades de la década de 1950, l'economia de Búfalo girava casi per complet en la seua base de fabricació. Empreses importants com Republic Steel i Lackawanna Steel varen amprar a decenes de mils de bufaleses. Les rutes marítimes nacionals integrades utilisarien les esclusa de Soo prop del Llac Superior i una vasta ret de ferrocarrils i patis que creuaven la ciutat.

El cabildeo de les empreses locals i els grups d'interés contra el St. Lawrence Seaway va començar en la década de 1920, molt abans de la seua construcció en 1957, que va aïllar a la ciutat de valioses rutes comercials. La seua aprovació va ser reforçada per la llegislació poc abans de la seua construcció. La construcció naval en Búfalo, com la American Ship Building Company, va tancar en 1962, posant fi a una indústria que havia segut un sector de l'economia de la ciutat des de 1812 i un resultat directe de la reducció de l'activitat costera.

En la desindustrialización i la tendència nacional a la suburbanización, l'economia de la ciutat va començar a deteriorar-se.[53] Com a gran part del Rust Belt, Búfalo, que havia aplegat a tindre més de mig milló de persones en la década de 1950, ha vist disminuir la seua població pel tancament d'indústries pesades, en lo que la seua població va escomençar a mudar-se als suburbis o a atres ciutats.[54]

Geografia

[editar | editar còdic]

Búfalo es troba ubicada en les coordenades 42°54′17″N 78°50′58″O / 42.90472, -78.84944</noinclude>. Segons l'Oficina del Cens,la ciutat té un àrea total de 136 km², de la qual 105,2 km² és terra i 30,8 km² (22,66 %) és aigua.

Archiu:Niagara Falls, Image of the Day caps block 64 .jpg
Búfalo està a la vora del llac Erie (avall), molt pròxim al riu Niágara, que desemboca en el llac Ontario (dalt).

Búfalo es troba a uns 30 minuts de les Catarates del Niágara i a 1 hora i mija de distància de la ciutat de Toronto, al costat de la regió del sur d'Ontario coneguda com Golden Horseshoe, que conta en més de 8,5 millons d'habitants.

Búfalo yacer a l'extrem est del llac Erie, molt pròxim al riu Niágara, que desemboca en el llac Ontario. El llac Erie rodeja gran part de la ciutat. Debido a ello, Búfalo presenta a sovint un cel gris i una atmòsfera nuvolada i humida, produint-se l'efecte conegut com Lake Effect entre els seus habitants o efecte del llac, per l'evaporament de les seues aigües.

Urbanisme

[editar | editar còdic]

Barris

[editar | editar còdic]
Archiu:20080307 Niagara Square to Lafayette Square. caps block 65
El Monument a McKinley en la Plaça Niágara. Al fondo, la Plaça Lafayette.

La ciutat consta de 31 barris diferents.[55] Els veïnats més destacats de Búfalo (Districte Històric de J. N. Adam–AM&A, Canalside, Buffalo Niagara Medical Campus, University Heights) es troben en o prop del centre de la ciutat. El districte històric J. N. Adam – AM & A és un districte històric nacional.[56] La seua tenda departamental principal va ser dissenyada per Starrett & van Vleck i construïda en 1935. Canalside originalment va començar com un àrea dominada per italians, i el Buffalo Niagara Medical Campus es va establir en 2001. Canalside i University Heights són districtes predominantment d'us mixt.

Búfalo i els seus suburbis han estat remodelant veïnats i districtes des de principis de la década de 2000 en un esforç per mitigar una població en decliu i atraure negocis.[57][58][59][60] En juny de 2020, l'Organisació Verda en sèu en Búfalo va adquirir un complex d'apartaments en l'intenció de remodelar-ho i dur nous residents.[61]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

L'arquitectura de Búfalo és diversa, en una colecció d'edificis dels sigles XIX i XX.[62] La majoria de les estructures i obres encara estan en peu, com el sistema de parcs intactes més gran del país dissenyat per Frederick Llei Olmsted i Calvert Vaux.[63][64] A fins de el XIX, el Guaranty Building, construït per Louis Sullivan, va anar un eixemple destacat d'un rascacels de gran altura enjorn.[65][66] La Casa Darwin D. Martin, dissenyada per Frank Lloyd Wright i construïda entre 1903 i 1905, es considera un dels proyectes més importants de l'era de la Prairie School de Wright. El Larkin Administration Building, ara demolit, va anar el primer encàrrec comercial de Wright.

El XX va vore obres com l'Ajuntament de Búfalo d'estil art déco i la Buffalo Central Terminal, l'Electric Tower, el Richardson Olmsted Complex i el Rand Building. La renovació urbana de les décades de 1950 i 1970 va donar pas a la construcció del Buffalo City Court Building, d'estil brutalista, i la Seneca One Tower, anteriorment el HSBC Center, l'edifici més alt de la ciutat.[67]

Clima

[editar | editar còdic]

Cultura

[editar | editar còdic]

En Búfalo es troba el Museu Albright-Knox, conegut internacionalment pels seus fondos dels sigles XIX i XX, de Van Gogh a Jasper Johns, té com a principal joya El Crist groc de Paul Gauguin. Ademés, Búfalo acull molts festivals, incloent Sabor de Búfalo, el festival gastronòmic de dos dies més gran dels Estats Units.

Música

[editar | editar còdic]

Òperes

[editar | editar còdic]
Archiu:Shea’s Buffalo Theater, Main Street, Buffalo, caps block 90 .jpg
Shea's Performing Arts Center en Buffalo, sèu principal de la Nickel City Opera

La Nickel City Opera (també coneguda com NC Opera Buffalo i NCO) és un teatre d'òpera nortamericana en Buffalo, Nova York. Hui en dia, Nickel City Opera és un dels principals teatres d'òpera dels Estats Units i, en més de 3.000 assents, un dels teatres d'òpera més grans del món.[68]La Nickel City Opera va ser fundada en 2004 per Valerian Ruminski i ha comissionat òperes i ha realisat estrenas mundials d'obres notables. Michael Ching va ser director musical i director principal de la NCO de 2012 a 2017. Va ser succeït per Matthias Manasi com a director musical i director principal de la NCO de 2017 a 2021.[69][70]La Nickel City Opera colabora en l'Orquesta Filharmònica de Buffalo, produint una àmplia gama d'obres, des del barocco de el XVIII i el Bel vora de el XIX fins al minimalisme de el XX i les òperes contemporànees dels sigles XX i XXI.[71] Estes òperes es presenten en produccions escèniques que varien en estil, des d'aquelles en elaborades decoració tradicionals fins a unes atres que conten en dissenys conceptuals moderns.

La Nickel City Opera té la seua sèu en el Centre d'Arts Escèniques Shea (3.019 assents) en el Districte de Teatres de Buffalo en el centre de Buffalo.[72] El Centre d'Arts Escèniques Shea va ser dissenyat per la coneguda companyia de Chicago, "Rapp and Rapp". El número original de 4.000 assents es va reduir al número actual de 3.019 assents en la década de 1930. El disseny interior va ser dissenyat pel dissenyador i artiste de renom mundial Louis Comfort Tiffany utilisant elements que en la seua majoria encara estan presents en l'actualitat.

Archiu:Kleinhans buffalo.jpg
Kleinhans Music Hall

Orquestes

[editar | editar còdic]

La Buffalo Philharmonic Orchestra és una orquesta simfònica nortamericana fundada en 1935 i actua en el Kleinhans Music Hall, que la seua acústica ha segut apreciada.[73]JoAnn Falletta es va convertir en directora musical de l'Orquesta Filharmònica de Buffalo en 1998. Encara que l'orquesta casi es va dissoldre a finals de la década de 1990 per la falta de fondos, es va estabilisar gràcies a donacions filantrópicas i respal governamental.[74] Els directors musicals anteriors de l'Orquesta Filharmònica de Buffalo inclouen a William Steinberg, Josef Krips, Lukas Foss, Michael Tilson Thomas, Semyon Bychkov i Maximiano Valdés. Atres directors famosos que varen dirigir l'orquesta varen ser Leonard Bernstein, Igor Stravinsky, Ralph Vaughan Williams, Sir Neville Marriner i Henry Mancini. Baixe la direcció de JoAnn Falletta, ha segut orquestat en nominacions als Premis Grammy i varis Premis Grammy a la millor composició clàssica moderna en 2009.[75]

Demografia

[editar | editar còdic]

Segons l'Oficina del Cens en 2000 els ingressos mijos per llar en la localitat eren de 24 536 dólars, i els ingressos mijos per família eren 30 614 dólars. Els hòmens tenien uns ingressos mijos de 30 938 dólars front als 23 982 dólars per a les dònes. La renda per càpita per a la localitat era de 14 991 dólars. Al voltant del 26.6 % de la població estaven per baix del llindar de pobrea.Plantilla:Senyes cense

Evolució de la composició racial 2020 2010 1990 1970 1940
Blancs 41.9 % 50.4 % 64.7 % 78.7 % 96.8 %
Blancs no hispans 39.0 % 45.8 % 63.1 % n/a |-


Afroamericanos 36.9 % 38.6 % 30.7 % 20.4 % 3.1 %
Hispans (de qualsevol raça) 12.8 % 10.5 % 4.9 % 1.6 % - Asiàtics 7.6 % 3.2 % 1.0 % 0.2 % - Atres races 5.3 % 3.1 % 2.8 % 0.2 % }.


Educació

[editar | editar còdic]

Les dos universitats més importants de Búfalo són l'Universitat Canisius i l'Universitat de Búfalo.

Deports

[editar | editar còdic]
Equip Deport Competició Estadi Creació
Buffalo Bills Archiu:American football pictogram.svg Fútbol americà NFL New Era Field 1960
Buffalo Sabres Archiu:Ice hockey pictogram.svg Hockey sobre gèl NHL KeyBank Center 1970
Buffalo Braves (extint) Archiu:Basketball pictogram.svg Bàsquet NBA Buffalo Memorial Auditorium 1970-1978
Buffalo Bisons Archiu:Baseball pictogram.svg Béisbol IL Coca-cola Field 1988


Transport

[editar | editar còdic]

l'Aeroport Internacional de Búfalo-Niágara conecta la ciutat en tot lo món.

Famosos naixcuts en esta ciutat

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Thompson 1977, p. 113.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mcfadden, Robert D.. Rev. Malcolm Boyd, an Author, Activist and Counterculture Rebel, Dies at 91.
  3. ↑ Thompson 1977, pp. 114–115, 117.
  4. ↑ Bingham 1931, p. 1.
  5. ↑ Thompson 1977, p. 118.
  6. ↑ Thompson 1977, p. 117–118.
  7. ↑ Bingham 1931, p. 5.
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. ↑ Houghton, Frederick. “The Migrations of the Seneca Nation”. American Anthropologist 29 (2): 241–250. doi:10.1525/aa.1927.29.2.02a00050.
  10. ↑ Donehoo, George P. (1922). “The Indians of the Past and of the Present”. The Pennsylvania Magazine of History and Biography 46 (3): 177–198.
  11. ↑ Thompson 1977, p. 119.
  12. ↑ Becker 1906, pp. 15–20.
  13. ↑ Turner 1849, p. 119–126.
  14. ↑ Thompson 1977, p. 140.
  15. ↑ Thompson 1977, p. 148.
  16. ↑ Sprague 1882, p. 19.
  17. ↑ Becker 1906, p. 108.
  18. ↑ Thompson 1977, p. 141.
  19. ↑ Brush 1901, p. 87.
  20. ↑ Bartlett, George Hunter (1922). Recalling Pioneer Days, The Buffalo Historical Society, pp. 3.
  21. ↑ Stewart, John. “Early Maps and Surveyors of the City of Washington, D. C.”. Records of the Columbia Historical Society, Washington, D.C. 2: 48–71.
  22. ↑ Fernald, Frederik Atherton. The index guide to Buffalo and Niagara Falls, The Library of Congress, Buffalo, N.Y., F.A. Fernald, pp. 21.
  23. ↑ Thomas' Buffalo City Directory for 1862, to which is Prefixed a Sketch of the Early History of Buffalo, Buffalo, NY: E.A. Thomas, Franklin Steam Printing House, p. 16.
  24. ↑ Fernald, Frederik Atherton. The index guide to Buffalo and Niagara Falls, The Library of Congress, Buffalo, N.Y., F.A. Fernald, pp. 21.
  25. ↑ Elmendorf, Dwight L.. “Washington the Capital”. The Mentor 1.
  26. ↑ Powell, Elwin Humphreys. The Design of Discord: Studies of Anomie (en en), Transaction Publishers, pp. 59. ISBN 9781412836494.
  27. ↑ Myers, Stephen G.. Buffalo (en en), Arcàdia Publishing, pp. 25. ISBN 9780738591650.
  28. ↑ Myers, Stephen G.. Buffalo (en en), Arcàdia Publishing. ISBN 9780738591650.
  29. ↑ Buffalo Historical Society (1882). Semi-centennial Celebration of the City of Buffalo: Address of the Hon. E.C. Sprague Before the Buffalo Historical Society, July 3, 1882 (en en), Buffalo, N.Y.: Buffalo Historical Society, pp. 20, 21.
  30. ↑ Quimby, Robert (1997). The U.S. Army in the War of 1812: An Operational and Command Study, East Lansing, MI: Michigan State University Press, pp. 355. ISBN 978-0-87013-441-8.
  31. ↑ Gee, Denise Jewell. «200 years ago, the village of Buffalo burned». Archivat des d'el original, el 2017-02-27.
  32. ↑ The Buffalo of Yesteryear: Chictawauga, Scajaquady and the 'morass' that was Buffalo (in (en-US)), The Buffalo News. Archivate ab le original le 29 de novembre 2017.
  33. ↑ Severance, Frank H. (1879). «Papers relating to the Burning of Buffalo», Publications of the Buffalo Historical Society, Harold B. Llig Library, Buffalo : Bigelow Bros., pp. 334–356.
  34. ↑ The National Cyclopaedia of Useful Knowledge, Vol.III, London (1847), Charles Knight, p.915
  35. ↑ «Erie Canal opens». Archivat des d'el original, el 2014-10-14.
  36. ↑ Proceedings of the Common Council of the City of Buffalo (en en), James D. Warren's Sons Co., pp. 2262.
  37. ↑ «Canal History». New York State Canal Corporation. Archivat des d'el original, el 2016-03-07.
  38. ↑ Champieux, Robin. «John W. Clark papers». University of Michigan. Archivat des d'el original, el 2014-10-29.
  39. ↑ «A Brief Chronology of the Development of the City of Buffalo». Archivat des d'el original, el 2014-11-04.
  40. ↑ The Manufacturing Interests of the City of Buffalo: Including Sketches of the History of Buffalo. With Notices of Its Principal Manufacturing Establishments (en en), C.F.S. Thomas, pp. 13.
  41. ↑ (1994) African American Historic Plaus (en en), Washington, D.C.: Preservation Press, pp. 346–347. OCLC 30976865. ISBN 9780471143451.
  42. ↑ “The Participation of Negroes in Anti-Slavery Political Parties” . The Journal of Negre History 29 (1): 43–44, 51–52, 55, 65. doi:10.2307/2714753.
  43. ↑ Baxter, Henry. «Grain Elevators». Buffalo and Erie County Historical Society. Archivat des d'el original, el 2014-10-13.
  44. ↑ Kowsky, Francis R.. «Monuments of a Vanished Prosperity: Buffalo's Grain Elevators and the Rise and Fall of the Great Transnational System of Grain Transport», Schneekloth, Lynda H. (ed.). Reconsidering Concrete Atlantis: Buffalo Grain Elevators, The Urban Design Project, School of Architecture and Planning, University at Buffalo, pp. 24–25.
  45. ↑ «A Brief Chronology of the Development of the City of Buffalo». Archivat des d'el original, el 2014-11-04.
  46. ↑ "ELECTRIC LIGHTS TO OPTICS RESEARCH: BUFFALO, "CITY OF LIGHT" [1] archivat en Wayback Machine., by Amanda Marie Rogers, New York Makers, December 18, 2013
  47. ↑ Believe it, or not. Clymer, Floyd. Treasury of Early American Automobiles, 1877–1925 (New York: Bonança Books, 1950), p.178.
  48. ↑ «President William McKinley is shot». Archivat des d'el original, el 2014-10-14.
  49. ↑ «Swearing-In Ceremony for President Theodore Roosevelt». Archivat des d'el original, el 2014-11-01.
  50. ↑ Lansky, Lewis. "Buffalo and the Great Depression, 1929–1933," in Milton Plesur, ed., American Historian: Essays to Honor Selig Adler (1980), pp 204–13
  51. ↑ «1941–1945». History. Parkside Community Association. Archivat des d'el original, el 2010-07-08.
  52. ↑ Rizzo, Michael. «Joseph J. Kelly 1942–1945». Through The Major's Eyes. The Buffalonian. Archivat des d'el original, el 2011-09-26.
  53. ↑ Back in business, The Economist, The Economist Newspaper Limited. Archivate ab le original le 30 de octubre 2014.
  54. ↑ Back in business, The Economist, The Economist Newspaper Limited. Archivate ab le original le 30 de octubre 2014.
  55. ↑ «City of Buffalo - Neighborhoods - Map Collection - University at Buffalo Libraries».
  56. ↑ «Search».
  57. ↑ «Canal Side Hearing: A Packed House and Pertinent Comments» (en en-us). Buffalo Rising. Consultat el 2020-06-27.
  58. ↑ «$326,196 Grant Awarded to UDCDA Will Enhance Historic Main Street Corridor in University Heights» (en en-us). Buffalo Rising. Consultat el 2020-06-27.
  59. ↑ «Downtown Area Development: 2019 Edition» (en en-us). Buffalo Rising. Consultat el 2020-06-27.
  60. ↑ Epstein. «Buffalo's redevelopment boom is, at last, extending out to Broadway» (en en). Buffalo News. Consultat el 2020-06-27.
  61. ↑ June 23. «Buffalo-based partnership acquires Drexel Hill Apartments | Amherst Bee». www.amherstbee.com. Consultat el 2020-06-27.
  62. ↑ «[2]». Consultat el 2014-09-19.
  63. ↑ «Buffalo, NY». Forbes. Forbes.com LLC. Archivat des d'el original, el 2014-10-07. Consultat el 2014-09-19.
  64. ↑
    1. REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
  65. ↑ «Louis Sullivan still has a skyscraper in Buffalo, but Chicago has none». Archivat des d'el original, el 2015-09-25. Consultat el 2015-09-23.
  66. ↑ E. Kaplan. «Preservation Tech Notes: Guaranty Building». National Park Service. Archivat des d'el original, el 2016-01-13. Consultat el 2015-09-23.
  67. ↑ Miller. «Preparing for 38 floors of emptiness at One Seneca Tower». The Buffalo News. Archivat des d'el original, el 2015-09-26. Consultat el 2015-09-26.
  68. ↑ Parlato, Frank. «[3]». Consultat el 16 de setembre de 2021 (en anglés).
  69. ↑ Am-Pol Eagle. «[4]». Consultat el 16 de deciembre de 2021 (en alemà).
  70. ↑ Blech, Volker. «[5]». Consultat el 30 d'agost de 2021 (en alemà).
  71. ↑ Bracely, Dawn. «[6]». Consultat el 16 de febrer de 2016 (en anglés).
  72. ↑ Schober, Jeff. «[7]». Consultat el 19 de març de 2021 (en anglés).
  73. ↑ Rothstein, Edward. «[8]». Consultat el 24 de juny de 2007 (en anglés).
  74. ↑ Woolfe, Zachary. «[9]». Consultat el 3 de setembre de 2018 (en anglés).
  75. ↑ Roberto, Toni. «[10]». Consultat el 4 de setembre de 2023 (en anglés).

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dillaway, Diana. Power failure: politics, patronage, and the economic future of Buffalo, New York, Amherst, N.Y.: Prometheus Books. ISBN 978-1591024002.
  • Goldman, Mark (2007). City on the edge: Buffalo, New York, Amherst, N.Y.: Prometheus Books. OCLC 74648927. ISBN 9781591024576.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Búfalo_(Nova_York)&oldid=808476»