Elevador de grans
Un elevador de grans és un complex d'instalacions agràries dissenyat per a acumular o almagasenar gras. En el comerç de grans, el terme "elevador de grans" també descriu una torre que conté un elevador de cangilones o un transportador neumàtic, que arreplega el gra d'un nivell inferior i ho deposita en un sija o una atra instalació d'almagasenament.
En la majoria dels casos, l'elevador de grans també descriu tot el complex d'elevadors, incloses les oficines de recepció i prova, les bàsculas pont i les instalacions d'almagasenament. També pot significar organisacions que operen o controlen varis ascensors individuals, en diferents ubicacions. En Austràlia, el terme descriu solament el mecanisme d'elevació.
Abans de l'arribada de l'elevador de grans, el gra generalment es manipulava en sacs en lloc de granel (grans cantitats de gra solt). l'elevador de Dart va ser una gran innovació. Va ser inventat per Joseph Dart, un comerciant, i Robert Dunbar, un ingenier, en 1842 i 1843, en Búfalo, Nova York. Utilisant els molins harineros a vapor d'Oliver Evans com a model, varen inventar la pata marina, que arreplegava el gra solt dels caixcos dels barcos i ho elevava al cim d'una torre marina.[1]
Els primers elevadors i contenidors de gra a sovint es construïen en fusta emmarcada o armassó, i eren propensos al fòc. Els contenidors, tancs i siges elevadores de grans ara estan fets generalment d'acer o formigó armat. Els elevadors de cangilones s'utilisen per a elevar el gra fins a un distribuïdor o consignador, des del qual cau a través de picos i / o transportadors cap a un o més contenidors, siges o tancs en una instalació. Quan es desija, les siges, contenidors i tancs es buiden per mig de fluix per gravetat, barrenas d'agranada i transportadors. A mida que el gra es buida de contenidors, tancs i siges, es transporta, mescla i pesa en camions, vagons de ferrocarril o barcaces per al seu enviament.
Història
[editar | editar còdic]
Tant la necessitat com la perspectiva de guanyar diners varen donar orige a l'elevador de grans a vapor en Búfalo, Nova York, en 1843. Per la finalisació del Canal Erie en 1825, Búfalo va gojar d'una posició única en la geografia nortamericana. Es trobava en l'intersecció de dos grans rutes d'aigua; un s'estenia des del port de Nova York, riu dalt pel riu Hudson fins a Albany, i més allà, el port de Búfalo; l'atre comprenia els Grans Lagos, que teòricament podrien dur als navegants en qualsevol direcció que desijaren anar (al nort de Canadà, a l'oest de Míchigan o Wisconsin, al sur de Toledo i Cleveland, o a l'est de l'Oceà Atlàntic). A lo llarc de la década de 1830, Búfalo es va beneficiar enormement de la seua posició. En particular, va anar el destinatari de la major part de les cada volta majors cantitats de gra (principalment blat) que es cultivava en granges en Ohio i Indiana, i s'enviava al llac Erie per al seu transbordo al canal Erie. Si Búfalo no haguera estat allí, o quan les coses varen empijorar allí, eixe gra s'hauria carregat en barcos en Cincinnati i enviat pel riu Mississipi a Nova Orleans.[1]
Per a 1842, les instalacions portuàries de Búfalo clarament s'havien tornat antiquades. Encara es basaven en tècniques que havien estat en us des de l'Edat Mija europea; equips de treball de estibadores usaven poleas i aparejos i els seus propis lloms per a descarregar o carregar cada sac de gra que s'ha almagasenat en terra o en el caixco del barco. Es necessitaven varis dies, a voltes inclús una semana, per a servir un sol pot carregat de gra. Els enviaments de grans anaven pel riu Mississipi, no pel sistema dels Grans Lagos/Canal Erie.
A un comerciant cridat Joseph Dart generalment se li atribuïx ser el que va adaptar l'elevador de grans d'Oliver Evans (originalment un dispositiu de fabricació) per al seu us en un marc comercial (el transbordo de grans a granel de lakers a barcos de canal), pero el disseny i la construcció reals del primer "almagasén d'almagasenament i transferència de grans" impulsat per vapor del món varen ser eixecutats per un ingenier cridat Robert Dunbar. Gràcies a l'històric Dart's Elevator (en funcionament l'1 de juny de 1843), que va funcionar casi sèt voltes més ràpit que els seus predecessors no mecanisats, Búfalo va poder seguir el ritme i, per lo tant, estimular encara més el ràpit creiximent de la producció agrícola nortamericana en les décades de 1840 i 1850, pero sobretot despuix de la Guerra Civil, en l'arribada dels ferrocarrils.[1]
El segon i tercer elevador de grans del món es varen construir en Toledo, Ohio, i Brooklyn, Nova York, en 1847. Estes incipients ciutats nortamericanes estaven conectades a través d'un comerç internacional emergent de grans de proporcions sense precedents. Els enviaments de grans de les granges d'Ohio es varen carregar en barcos per mig d'ascensors en Toledo; estos barcos varen ser descarregats per ascensors en Búfalo que enviaven el seu gra als barcos del canal (i, més tart, vagons de ferrocarril), que eren descarregats per ascensors en Brooklyn, a on el gra es distribuïa als molins harineros de la costa este o es carregava per al seu posterior enviament a Anglaterra, els Països Baixos o Alemània. No obstant, este fluix de gra cap a l'est va ser acompanyat per un fluix igualment important de persones i capital en la direcció oposta, és dir, d'est a oest. Pels diners que es guanyava en la producció de cereals i, per supost, a l'existència d'una ruta fluvial per a aplegar allí, un número cada volta major d'immigrants de Brooklyn varen aplegar a Ohio, Indiana i Illinois per a convertir-se en agricultors. Més agricultors significava que més praderies es convertien en terres de cultiu, lo que a la seua volta significava una major producció de grans, lo que per supost significava que es tindrien que construir més elevadors de grans en llocs com Toledo, Búfalo i Brooklyn (i Cleveland, Chicago i Duluth. A través d'este bucle de productivitat posat en marcha per l'invenció de l'elevador de grans, Estats Units es va convertir en un important productor internacional de blat, dacsa i avena.[1]
A principis de el XX, va sorgir la preocupació per les pràctiques monopólicas en l'indústria dels elevadors de grans, lo que va dur a un testimoni davant la Comissió de Comerç Interestatal en 1906.[2] Açò va dur a que s'incendiaren varis elevadors de grans en Nebraska, supostament com a protesta.[2]
Hui en dia, els elevadors de grans són una vista comuna en les àrees de cultiu de grans del món, com les praderies d'Amèrica del Nort. Els elevadors de terminals més grans es troben en els centres de distribució, com Chicago i Thunder Bay, Ontario, a on el gra s'envia per al seu processament o es carrega a bordo de trens o barcos per a anar més llunt.
Búfalo, Nova York, el port de grans més gran del món des de la década de 1850 fins a la primera mitat de el XX, una volta va tindre la major capacitat d'almagasenament de grans dels Estats Units en més de 30 elevadors de grans de concret ubicats a lo llarc dels ports interior i exterior. Si ben varis encara estan en us productiu, molts dels que queden estan actualment inactius. En una tendència incipient, part de la capacitat inactiva de la ciutat ha tornat a estar en llínea recentment, en una planta d'etanol iniciada en 2007 que utilisa un dels elevadors prèviament inactius per a almagasenar dacsa. A principis de el XX, els elevadors de grans de Búfalo varen inspirar a arquitectes modernistes com Li Corbusier, qui va exclamar: ¡Els primers fruts de la nova era! quan els va vore per primera volta. Els elevadors de grans de Búfalo han segut documentats pel Registre històric d'ingenieria nortamericana i agregat al Registre nacional de llocs històrics. Actualment Enid, Oklahoma, ostenta el títul de major capacitat d'almagasenament de grans en els Estats Units.
En les comunitats agrícoles, cada poble tenia un o més menuts elevadors de grans que servien als agricultors locals. L'elevador de grans clàssic es va construir en soports de fusta i tenia nou o més contenidors quadrats o rectangulars més grans disposts en patrons de 3 × 3 o 3 × 4 o 4 × 4 o més. Els ascensors en armassó de fusta per lo general tenien un camí d'entrada en una bàscula per a camions i una oficina en un costat, una llínea de ferrocarril en l'atre costat i contenidors anexos adicionals per a l'almagasenament de grans en cada costat.
En temps més recents, en transport millorat, ascensors centralisats i molt més grans servixen a moltes granges. Alguns d'ells són prou grans. Dos ascensors en Kansas (un en Hutchinson i un atre en Wichita ) tenen mija milla de llarc. La pèrdua dels elevadors de grans dels pobles menuts a sovint es considera un gran canvi en la seua identitat, i es realisen esforços per a preservar-los com a estructures patrimonials. Al mateix temps, moltes granges de grans més grans tenen les seues pròpies instalacions de maneig de grans per a almagasenament i càrrega en camions.
Els operadors d'elevadors compren grans als agricultors, ya siga en efectiu o a un preu contractat, i després venen contractes de futurs per la mateixa cantitat de grans, generalment tots els dies. Es beneficien a través de la "base" de reducció, és dir, la diferència entre el preu de contat local i el preu de futurs, que es produïx en determinades époques de l'any.
Ans que estiguera disponible el transport econòmic en camions, els operadors d'elevadors de grans a voltes usaven el seu poder adquisitiu per a controlar els preus. Açò va ser especialment fàcil, ya que els agricultors a sovint tenien solament un ascensor a una distància raonable de les seues finques. Açò va dur a alguns governs a fer-se càrrec de l'administració dels elevadors de grans. Un eixemple d'açò és la Reserva de Blat de Saskatchewan. Per la mateixa raó, les cooperatives varen comprar molts ascensors.
Un problema recent en els elevadors de grans és la necessitat de proporcionar almagasenament separat per a grans ordinaris i modificats genèticament per a reduir el risc d'una mescla accidental dels dos.
En el passat, els elevadors de grans a voltes experimentaven explosions de siges. La pols fina dels millons de grans que passen per l'instalació s'acumularia i es mesclaria en l'oxigen de l'aire. Una purna podria passar d'una partícula flotant a una atra, creant una reacció en cadena que destruiria tota l'estructura. (Esta explosió de combustible dispers és el mecanisme darrere de les bombes de combustible i aire ). Per a evitar açò, els ascensors tenen regles molt estrictes contra fumar o qualsevol atra flama oberta. Molts ascensors també tenen varis dispositius instalats per a maximizar la ventilació, protecció contra el sobrecalentamiento en les cintes transportadoras, pates, cojinetes i dispositius elèctrics a prova d'explosions , com a motors elèctrics, interruptors i allumenament.
Els elevadors de grans en les chicotetes comunitats canadenques a sovint tenien el nom de la comunitat pintat en dos costats de l'elevador en grans lletres mayúscules, en el nom de l'operador de l'elevador estampat en els atres dos costats. Açò va facilitar l'identificació de la comunitat per als operadors ferroviaris (i, de pas, per als conductors i pilots perduts). L'antic nom de la comunitat a sovint permaneixia en un ascensor molt despuix de que la ciutat desapareguera o es fusionara en una atra comunitat; L'elevador de grans en Ellerslie, Alberta , va permanéixer marcat en el seu antic nom comunitari fins que va ser demolit, lo que va tindre lloc més de 20 anys en acabant de que Edmonton anexara el poble.
Una de les principals tendències històriques en el comerç de grans ha segut el tancament de molts elevadors més menuts i la consolidació del comerç de grans en menys llocs i entre menys empreses. Per eixemple, en 1961, 1642 "elevadors de camp" (el tipo més menut) estaven en Alberta, en 3 452 240 tonellades (3 805 440 tonellades curtes) de gra. Per a 2010, solament quedaven 79 "elevadors primaris" (com li'ls coneix ara), en 1 613 960 tonellades (1 779 090 tonellades curtes).
En 2017, Estats Units tenia 0,88 quilómetros cúbics (25 000 millons de bushels nortamericans) de capacitat d'almagasenament, un creiximent del 25 % en la década anterior.[4]
Risc d'explosions
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]Donada una suspensió suficientment gran de farina combustible o pols de gra en l'aire, pot ocórrer una explosió significativa. Un eixemple històric del poder destructiu de les explosions de grans és l'explosió en 1878 del molí Washburn "A" en Minneapolis, Minnesota, que va matar a 18 persones, va arrasar dos molins propencs, va danyar molts uns atres i va provocar un incendi destructiu que va destruir gran part dels molins propencs en el districte de molienda (el molí Washburn "A" es va reconstruir més tart i es va seguir utilisant fins a 1965). Un atre eixemple va ocórrer en 1998, quan l'elevador de grans DeBruce en Wichita, Kansas, va explotar i va matar a sèt persones.[5] Un eixemple recent és una explosió el 29 d'octubre de 2011 en Bartlett Grain Company en Atchison, Kansas. El número de morts va ser de sis persones. Dos hòmens més varen sofrir cremades greus, pero els quatre restants no varen resultar ferits.
Casi qualsevol substància orgànica finamente dividida es convertix en un material explosiu quan es dispersa com a suspensió d'aire; per tant, una farina molt fina és perillosament explosiva en suspensió d'aire. Açò representa un risc significatiu en moldre el gra per a produir farina, per lo que els molins fan tot lo possible per a eliminar les fonts de purnes. Estes mides inclouen tamizar cuidadosadament el gra abans de moldre-ho o triturarlo per a eliminar les pedres, que podrien generar purnes de les molgues, i l'us d'imans per a eliminar els rebujos metàlics capaços de generar purnes.
La primera explosió de farina registrada va tindre lloc en un molí italià en 1785, pero moltes han ocorregut des de llavors. Estes dos referències donen números d'explosions de farina i pols registrades en els Estats Units en 1994: i 1997 En el periodo de dèu anys fins a 1997 inclusivament, va haver 129 explosions.
Factors que determinen el risc
[editar | editar còdic]En una instalació a on s'almagasenen grans, existix el risc de que es produïxca una explosió de pols de cereal. Per a que això ocórrega deuen donar-se varis factors. Tots ells tenen que estar presents simultàneament. Estes condicions són:
- una font d'ignició, com un rodament calent, una soldadura o un tall;
- una concentració adequada de pols de gra de baixa humitat;
- la pols de gra que està en suspensió
- la presència d'oxigen; i
- l'ignició de la pols de gra en un recint, com un ascensor.
L'eliminació de qualsevol d'estos factors reduïx la provabilitat de que es produïxca una explosió de pols de gra.
Disminució del risc d'explosions
[editar | editar còdic]Les instalacions d'almagasenament de gra poden reduir el risc d'una explosió de pols de gra utilisant bones pràctiques de manteniment per a reduir els nivells de pols de gra i instalant dispositius de control en els equips per a detectar el sobrecalentamiento dels cojinetes.[6][7]
La majoria de les explosions primàries es produïxen en un elevador de cangilonés. Per això, les instalacions modernes es dissenyen en la pata en l'exterior de l'instalació per a reduir el risc. Les instalacions més antigues es varen construir en la pata en l'interior.
La neteja de l'instalació també és un factor. La major part de la destrucció en una explosió de pols de gra està causada per explosions secundàries, o una série d'explosions, que es produïxen a través de l'instalació. És important que els elevadors de gra tinguen un bon programa de neteja per a mantindre baixa la concentració de pols. Els directius deuen estar molt atents a qualsevol punt en el que puga produir-se una ignició.
L'Administració de Seguritat i Salut Ocupacional d'Estats Units ha reconegut que la pols del gra és un perill potencial en el lloc de treball, i té normes de manipulació del gra que inclouen mides de precaució. En elles s'aborda la neteja i els perills de les instalacions de manipulació de gra.
Elevador Alley
[editar | editar còdic]
La ciutat de Búfalo no solament és el lloc de naiximent de l'elevador de grans modern, sino que també té la major cantitat d'eixemples existents en el món.[8] Varis dels ascensors històrics de la ciutat estan agrupats a lo llarc de el "Carreró d'ascensors", un estret tram del riu Búfalo immediatament adjacent al port. El carreró passa per baix d'Ohio Street ya lo llarc de Childs Street en el veïnat First Ward de la ciutat.[9]
Renc d'elevadors
[editar | editar còdic]En Canadà, el terme "renc d'ascensors" es referix a un renc de quatre o més garbells d'elevadors de gra.
En els primers temps dels pioners dels pobles de les praderies de l'oest de Canadà, quan s'establia un bon lloc per a l'agricultura, molta gent volia guanyar diners construint els seus propis elevadors de gra. Açò va fer que aparegueren multitut d'empreses privades de cereals. Les ciutats contaven en dotzenes d'empreses elevadores, totes elles situades en fila a lo llarc de les vies del tren. Si una ciutat tenia la sòrt de contar en dos vies férrees, seria coneguda com la pròxima Montreal. Moltes files d'ascensors tenien dos o més ascensors de la mateixa companyia. Les chicotetes ciutats presumien dels seus grans rencs d'ascensors en fullets promocionals per a atraure als colon. En tanta competència en la década de 1920, la consolidació va començar casi immediatament, i moltes chicotetes empreses es varen fusionar o varen ser absorbides per atres més grans.
A mitan de la década de 1990, en el cost del gra tan baix, moltes empreses privades d'elevadors varen tindre que fusionar-se de nou, lo que va provocar el derribe de mils de "centinelas de la praderia". Pel derribe de tants elevadors de gra, en Canadà només queden dos rencs d'elevadors supervivents; una situada en Inglis, i l'atra en Warner. El Inglis Grain Elevators National Historic Site ha segut protegit com National Historic Sites of Canada. El renc d'ascensors de Warner, a partir de 2019, no ha segut designada com a lloc històric, i seguix en us com a elevadors de gra comercials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Brown, William J. (2013). American Colossus: The Grain Elevator 1843 to 1943, Colossal Books. ISBN 978-0578012612.
- ↑ 2,0 2,1 Testimony taken by Interstate Commerce Commission, October 15 – November 23, 1906, in matter of relations of common carriers to the grain trade, 59th Congress, Senate Document #, Washington: Government Printing Office, 1907, pp. 28, 34–35.
- ↑ Grain elevator explosion rocks Halifax, CBC News.
- ↑ Grains piled on runways, pàrquing lots, fields amid global glut, Reuters (11 de abril 2017).
- ↑ «June 8, 1998 - DeBruce Grain Elevator Explosion». City of Wichita. City of Wichita (1998).
- ↑ Explosió de l'Elevador de Grans en DeBruce, U.S. Department of Llabor
- ↑ The DeBruce Grain elevator disaster in Wichita reexamined Our Grandfathers' Grain Elevators
- ↑ «Grain Elevator Conference». State University of New York at Buffalo.
- ↑ (2010) Elevator Alley, Furnace Press. ISBN 9780977274260.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Elevador de granos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.