Luisiana
Luisiana[1] (en inglés: Louisiana; en francés: Louisiane) és un dels cinquanta estats que, junt en Washington D. C., formen els Estats Units d'Amèrica. La seua capital és Baton Rouge i la seua ciutat més poblada, Nova Orleans. Està ubicat en la regió Sur del país, divisió Centre Suroest. Llimita al nort en Arkansas, a l'est en els rius Mississipi i Pearl, que ho separen de Mississipi, al sur en el golf de Mèxic (oceà Atlàntic) i a l'oest en Texas (la major part d'esta frontera la forma el riu Sabine). Va ser admés en l'Unió el 30 d'abril de 1812, com l'estat número 18.
Atres ciutats importants són Lafayette i Shreveport. Luisiana és l'únic estat del país les subdivisions polítiques del qual es denominen parròquies, que són els governs locals equivalents als comtats dels demés estats. La parròquia més poblada és la parròquia de East Baton Rouge, i la més gran per àrea és la parròquia de Plaquemines.
Alguns entorns urbans de Luisiana ostenten un patrimoni multicultural i multilingüe, mostrant una intensa mescla de la cultura francesa (especialment de el XVIII), l'espanyola, l'indoamericana (com la nació Caddo) i cultures africanes; tot este mosaic ètnic està considerat com alguna cosa excepcional en els Estats Units.
L'actual estat de Luisiana va ser una colónia francesa, despuix un territori baix domini espanyol i finalment adquirit pels Estats Units en la Compra de Luisiana.
El seu patró de desenroll va incloure l'importació de numerosos esclaus africans en el XVII, molts d'ells capturats i duts a la Luisiana des de la mateixa regió del Àfrica Occidental, concentrant aixina la seua cultura. Despuix de la Guerra de secessió, els angloamericanos varen aumentar la pressió per a la anglificación, i en 1915 l'idioma anglés es va fer l'idioma de facto de l'estat, no obstant, no conta en estatut oficial. Pese a tot, l'estat de Luisiana té més tribus indoamericanas que qualsevol atre estat del sur, entre elles, quatre que són reconegudes pel govern federal, dèu reconegudes per l'estat i quatre que encara no han rebut reconeiximent.
Etimologia
[editar | editar còdic]Luisiana va ser nomenada aixina en honor de Luis XIV, rei de França (1643-1715). Quan René Robert Cavelier de La Salle va reclamar este territori regat pel riu Mississipi para França, la va cridar La Louisiane, que significa «La terra de Luis». Luisiana també va formar part de la Luisiana Espanyola la qual era una gran part del Virreinato de Nova Espanya. Ya formant part dels Estats Units, el territori de Luisiana s'estenia des de Nova Orleans fins a la frontera actual en Canadà.
Història
[editar | editar còdic]Primers establiments
[editar | editar còdic]Luisiana estava habitada per indoamericanos quan els exploradors espanyols varen aplegar en el XVI. Molts noms de llocs en l'estat són transliteraciones d'aquells usats en llengües natives. Les tribus que habitaven Luisiana incloïen als atakapa, els boocana, els opelousa, els acolapissa, els tangipahoa i els chitimacha en el surest de l'estat; els washa, els chawasha, els yagenechito, els bayougoula i els houma (part de la nació choctaw), els quinipissa, els okelousa, els avoyel, els taensa (part de la nació natchez), els corfoll i els koroa. El centre i noroest de Luisiana era part de la nació caddo i la federació dels natchitoches.
Exploració i conquista
[editar | editar còdic]
Els primers exploradors europeus que varen visitar Luisiana en 1528 varen ser espanyols, entre els més renombrados estan: Álvar Núñez Cap de Vaca i Hernando de Soto. Una expedició espanyola, liderada per Pànfil de Narváez, va localisar les boques del riu Mississipi. En 1541, l'expedició d'Hernando de Soto va creuar la regió.
Luisiana francesa
[editar | editar còdic]A finals de el XVII, expedicions franceses procedents de l'àrea canadenca i pròximes a l'actual Canadà Occidental que llavors eren cridades La Nova França, en interessos de sobirania, comercials i religiosos, varen establir forts d'alvançada en el riu Mississipi i en la costa del golf de Mèxic. En estos primers assentaments, França va reclamar com a pròpia esta regió i va establir un imperi comercial des del Canadà colonisat originalment per França, a lo llarc de tota la conca del Mississipi fins a la seua desembocadura en la costa nort del golf de Mèxic.
El primer establiment permanent, Fort Maurepas (actual Ocean Springs, Mississipi, prop de Biloxi) va ser fundat per Pierre Li Moyne d'Iberville, un militar francés del Canadà, en 1699. Per a este temps, els francesos ya havien construït un fort en la desembocadura del riu Mississipi, que varen cridar La Balise o La Balize, baliza en francés, ya que en l'any 1721 varen construir un far de fusta en les costes del delta del Mississipi per a guiar als barcos en la seua travessia per a accedir des del golf de Mèxic el caixer del riu Mississipi.
Els francesos varen reclamar originalment les terres espanyoles situades en abdós costats del riu Mississipi, per a unir Luisiana en el Canadà. Els següents estats varen ser part de Luisiana: Luisiana, Mississipi, Arkansas, Oklahoma, Misuri, Kansas, Nebraska, Iowa, Illinois, Indiana, Míchigan, Wisconsin, Minnesota, Dakota del Nort i Dakota del Sur.
L'establiment de Natchitoches (a lo llarc del riu Rojo, en l'actual noroest de Luisiana) va ser establit en 1714 per Louis Juchereau de St. Denis, considerat com el més antic establiment europeu en Luisiana. Els establiments francesos tenien un propòsit: detindre l'alvanç espanyol des de Texas. També el final de l'Antic Camí de Sant Antonio (també cridat Camí Real) terminava en Natchitoches. Pronte es va convertir en un port floreciente, en terres algodoneras en les riberes del riu. En el temps, els hacendados varen desenrollar immensos latifundis i varen construir cases fines en pobles menuts, que varen escomençar a créixer. Açò es va repetir en Nova Orleans i atres ciutats.
Els establiments de Luisiana varen ajudar a la posterior expansió i exploració del territori, basant-se especialment en el riu Mississipi i els seus tributaris, des de Nova Orleans fins a la regió anomenada Illinois, i en l'actual Sant Luis (Misuri).
Inicialment, Mobile (Alabama) i Biloxi (Mississipi) varen funcionar com a capitals de la colónia. Reconeixent l'importància del riu Mississipi per a operacions comercials i militars, França va fer de Nova Orleáns el centre de poder civil i militar en 1722. Des de llavors fins a l'adquisició de la regió per Estats Units, el 20 de decembre de 1803, França i Espanya es turnaron en el control de la regió. En la década de 1720, immigrants alemans es varen establir al voltant del Mississipi, en la regió coneguda com la Costa Alemana (despuix de l'anexió a Estats Units: German Coast).
Luisiana espanyola
[editar | editar còdic]
França va cedir al Regne Unit o Imperi britànic tot territori a l'est del Mississipi, despuix de la victòria anglesa en la guerra dels Sèt Anys. El restant de Luisiana va passar a mans espanyoles despuix del tractat de París de 1763. Des d'eixe any i fins a inicis de el XIX el extens territori d'aproximadament 2 millons de quilómetros quadrats a l'oest de la vaguada del riu Mississipi (és dir la major part de la conca del Mississipi) va passar a ser —en el nom de Luisiana espanyola— part del Imperi espanyol.
En 1765, durant la dominació espanyola, varis millers de francòfons de la regió d'Acadia (actuals Nova Escòcia, Nou Brunswick i l'Illa del Príncip Eduardo, en Canadà) es varen refugiar en Luisiana, despuix de ser expulsats pels invasores anglesos de les costes orientals del territori que hui és Canadà, establint-se estos refugiats en la regió suroest de la Luisiana espanyola cridada Acadiana. Els espanyols, que desijaven més població catòlica, varen rebre de bona gana als refugiats. Els cajunes són els seus descendents actuals. Ademés, immigrants de les Illes Canàries varen aplegar entre 1778 i 1783; estos colon espanyols i els seus descendents són, per provindre de les illes Canàries, cridats isleños encara que habiten en terra ferma d'Amèrica del Nort des de fa sigles.
En 1800, la França napoleònica va adquirir Luisiana a Espanya per mig del Tractat de Sant Ildefons, mantingut en secret dos anys.
Expansió de l'esclavitut
[editar | editar còdic]En 1709, el financer francés Antoine Crozat va obtindre el monopoli del comerç en Luisiana, que s'estenia des del golf de Mèxic fins a l'actual Illinois. «Esta concessió li va permetre dur negres des del Àfrica tots els anys», diu l'historiador britànic Hugh Thomas.
Quan França va vendre Luisiana als Estats Units, en 1803, es va acceptar que els esclaus africans podrien dur problemes com els que produïen en el veí Mississipi, que incomplia la llei nortamericana. A pesar de que Luisiana era, en l'inici de el XIX, un chicotet productor de sucre en pocs esclaus, ràpidament va aumentar la seua producció en acabant de que els grans hacendados escomençaren a comprar esclaus de l'Àfrica i venuts en Carolina del Sur, abans que en Luisiana, a on els latifundistes obligaven als captius a treballar sense cap paga en les seues plantacions. A pesar dels esforços de membres del govern de reforçar les lleis antiesclavistas en els nous territoris, l'esclavitut va permanéixer perque era una bona font de mà d'obra, numerosa i barata. L'últim governador espanyol de Luisiana va escriure: «Certament, és impossible per a la Baixa Luisiana existir sense esclaus. I en l'esclavitut, la colónia ha alcançat prosperitat i benestar».
l'esclavitut estava llegalisada perque segons William Claiborne, el primer governador nortamericà de Luisiana, els treballadors blancs lliures «no podien treballar en este clima, que és mal per a la salut». Hugh Thomas va escriure que Claiborne era incapaç d'abolir l'esclavitut i el tràfic d'esclaus, puix era pressionat per tota l'èlit terratinent («blanca» o considerada «blanca») en Luisiana.
Incorporació als Estats Units (1803-1860)
[editar | editar còdic]
Com a resultat dels seus fracassos en Haití, Napoleón I va renunciar als seus somis del seu «imperi americà» i va vendre Luisiana als Estats Units per 15 millons de dólars, els qui conseqüentment la varen dividir en dos territoris: L'enorme districte de Luisiana d'uns millons de quilómetros quadrats va passar a ser pràcticament una continuació de l'antiga Indiana per a ser repartit paulatinament en nous territoris nortamericans que devindrien en states (estats federats) com Arkansas, Misuri, Kansas, Iowa, Nebraska, Dakota del Sur, la major part del Wyoming, Dakota del Nort, Territori Indi (després transformat en Oklahoma) i atres extenses regions dels EUA per una part; solament el relativament molt chicotet encara que estratègic Territori d'Orleans terminaria sent convertit en l'estat de Luisiana en 1812, i el districte de Luisiana, que eren les terres que no pertanyien al Territori d'Orleans. Una chicoteta part de Florida, les parishes (parròquies) de Florida, varen ser anexionados de l'estratègica i important República de Florida Occidental, proclamada independent per James Madison en 1810. Açò és: l'actual state o estat federal de Luisiana és el nom donat a un territori que correspon solament a un 10 % (aproximadament solament la dècima part) de l'original territori de la Luisiana.
Una atra conseqüència de la revolució en Haití va ser una major emigració de refugiats a Luisiana, especialment Nova Orleans, i incloïen a blancs i negres lliures de la mateixa manera que esclaus. Estos varen ajudar a aumentar el número de francòfons en la regió. Atres immigrants varen ser els cubans, en 1809. En 1811, el major tumult d'esclaus en Estats Units, la Revolució de la Costa Alemana, va tindre lloc en les afores de Nova Orleans. Al voltant de 500 esclaus es varen alçar en la Costa Alemana i varen marchar contra les portes de la ciutat. La revolució va prendre per sorpresa a les forces militars del Territori d'Orleans i va ser una gran amenaça a la sobirania nortamericana en Nova Orleans.
Luisiana es va convertir en estat el 30 d'abril de 1812. El llímit occidental de Luisiana en la Texas espanyola es va mantindre en disputa fins al Tractat d'Adams-Onís de 1819,[2] en l'Estat Lliure del Sabina, també cridada «Terra de Ningú», servint com una zona tampó neutral, aixina com un paraís per als criminals.
En el creiximent de la població en el noroest i extrem sur d'Estats Units, durant les primeres décades de el XIX, el comerç va créixer en Nova Orleans. Productes dels nous territoris eren transportats pel riu Mississipi i embarcats en Nova Orleans cap a l'exterior. Per a 1840, la ciutat s'havia convertit en el major mercat d'esclaus en Estats Units, aixina com unes de les ciutats més saludables i la tercera en població en el país. Durant estes décades, més d'un milló d'esclaus varen ser venuts cap als nous territoris.cita requerida
L'agricultura en el país, que era fonamentalment de tabac i sucre, es va anar diversificando, per lo que molts hacendados es varen quedar en esclaus de sobres, que varen ser enviats als nous territoris. En l'adheriment en 1861 de l'estat de Luisiana als Estats Confederados d'Amèrica, Nova Orleans es va convertir en la ciutat més poblada de la Confederació.
Huracà Katrina
[editar | editar còdic]El 29 d'agost de 2005, el huracà Katrina va assotar l'estat de Luisiana. Va ser un gran huracà que va alcançar la categoria 5 de l'escala d'huracans de Saffir-Simpson. Els vents varen alcançar més de 280 quilómetros per hora i varen causar grans estralls en la part llitoral del sur dels Estats Units, especialment en les afores de la zona metropolitana de Nova Orleans i en la parròquia de Plaquemines. Uns dies despuix del desastre, la nit del 31 d'agost, l'alcalde Ray Nagin va declarar l'estat d'emergència; posteriorment l'àrea federal del desastre va quedar baix el control de la FEMA i la Guàrdia Nacional.
En Nova Orleans, com a conseqüència de les pluges, el llac Pontchartrain es va desbordar deixant més del 80 % de la ciutat inundada i al voltant de 200 000 cases baixe l'aigua. Més d'un milló de persones varen tindre que ser evacuades cap a atres estats del país, principalment Florida, Misuri i Texas, mentres que uns atres varen ser transportats a estats més distants, tals com Washington, Ontario i Illinois.
La ciutat va necessitar més de tres mesos per a bombejar completament l'aigua acumulada cap a a la mar, per a trobar els cadàvers dels desapareguts i per a escomençar a habitar novament les vivendes, encara que les previsions varen ser que les vivendes es podrien tornar a ocupar per a l'estiu de 2006. Les interrupcions de les importacions i exportacions, aixina com de les activitats en esta zona de l'indústria del petròleu, no solament varen afectar l'economia local, ademés varen repercutir en l'economia de tot el país.
.jpg){kind=link}
Política i Govern
[editar | editar còdic]El governador de Luisiana és elegit per a un mandat de quatre anys, i pot ser reelegit una volta. Despuix del republicà Bobby Jindal, primer indi-americà elegit per a tal càrrec en 2007 i reelegit en 2011, el governador és el demócrata John Bel Edwards des de l'11 de giner de 2016.
La Cambra de Representants està composta per 105 membres elegits per a mandats de quatre anys. El Senat està format per 39 senadors elegits per a mandats de quatre anys. En la llegislatura 2012-2016, la Cambra està dominada per 59 republicans, front a 44 demócrates i 2 independents, i el Senat conta en 26 republicans i 13 demócrates.
El Poder Judicial de Luisiana, també conegut com Poder Judicial o Poder Judicial de Luisiana, està format pels següents tribunals58
- el Tribunal Suprem;
- tribunals d'apelació;
- tribunals de districte;
- tribunals parroquials i municipals;
- tribunals d'alcaldia;
- jujats de pau.
L'estructura política i jurídica de Luisiana ha mantingut varis elements dels temps del govern francés i espanyol. Un d'ells és l'us del terme «parròquia» (del francés: paroisse) en lloc de «comtat» per a la subdivisió administrativa. Un atre és el sistema jurídic de dret civil basat en els còdics jurídics francés, alemà i espanyol i, en última instància, en el dret romà, en contraposició al dret consuetudinari anglés.
El sistema de dret civil de Luisiana és el que utilisen la majoria dels estats sobirans del món, especialment en Europa i les seues antigues colónies, excloent aquells que deriven els seus sistemes jurídics del Imperi britànic. No obstant, és incorrecte equiparar el Còdic Civil de Luisiana en el Còdic Napoleònic. Encara que el Còdic Napoleònic i el Dret de Luisiana tenen raïls jurídiques comunes, el Còdic Napoleònic mai va estar en vigor en Luisiana, ya que va ser promulgat en 1804, en acabant de que Estats Units haguera comprat i anexionado Luisiana en 1803.[3]
Encara que el Còdic Civil de Luisiana de 1808 ha segut contínuament revisat i actualisat des de la seua promulgació, encara es considera l'autoritat de control en l'estat. Existixen diferències entre el dret civil de Luisiana i el common law dels demés estats de EE. UU.. Encara que algunes d'estes diferències s'han salvat per la forta influència de la tradició del common law,[4] la tradició del dret civil seguix estant profundament arraïlada en la majoria dels aspectes del dret privat de Luisiana[cita requerida] Aixina, la propietat, els contractes, l'estructura de les entitats empresarials, gran part del procediment civil i el dret de família, aixina com alguns aspectes del dret penal, es basen principalment en el pensament jurídic romà tradicional.
.jpg)
Geografia
[editar | editar còdic]
Gran part de les terres de l'Estat es varen formar a partir de sediment depositats pel riu Mississipi, en la seua enorme delta i les àmplies marismas i pantàs de les zones costeres.[5] Estos contenen una rica biota; eixemples típics inclouen aus com ibis i garzas. També hi ha moltes espècies de granotes i peixos com el esturión i peixos espátula. En les zones més elevades, el fòc és un procés natural en el paisage, i ha produït grans extensions de boscs de pins de full llarc i sabanes humides.
Estos soporten un número excepcionalment elevat d'espècies de plantes, incloent moltes espècies d'orquídeas i plantes carnívores.[5] té un clima templat que està marcat per huracans en les regions a lo llarc de la costa del golf de Mèxic que generalment ocorren entre finals d'estiu i principis d'autumne. Les gelades d'hivern són escasses en esta regió, permetent el cultiu d'arròs, tabac, i añil. El paisage d'esta àrea està caracterisat pels seus molts pantans, en pantans grans en el delta del Mississipi i pantans d'acompanyament, que varen començar quan les rieres i les corrents es varen separar del Mississipi per a formar canals (bayous) llarcs, llents per lo pantanosos i la presència de boscs inundats, formant una ret navegable de mils de quilómetros d'aigua.
Geologia
[editar | editar còdic]
Les roques més antigues de Luisiana estan expostes en el nort, en zones com el bosc nacional de Kisatchie. Les roques més antigues es remonten a principis de l'Era Cenozoica, fa uns 60 millons d'anys.[6] Les parts més jóvens de l'estat es varen formar durant els últims 12 000 anys com a deltes successives del riu Mississipi: el Maringouin, el Teche, el Sant Bernardo, el Lafourche, l'actual Mississipi, i ara el Atchafalaya.[7] Els sediment varen ser transportats de nort a sur pel riu Mississipi.
Entre les roques terciarias del nort i els sediment relativament nous de la costa s'estén un vast cinturó conegut com a terrats pleistocénicas. La seua edat i distribució poden relacionar-se en gran mida en la pujada i baixada del nivell de la mar durant les glaciacions passades. Els terrats septentrionals han tingut temps suficient per a que els rius tallen canals profunts, mentres que els terrats més recents tendixen a ser molt més planes.[8]
En Luisiana també hi ha domo salinos. El seu orige es remonta als primers temps del Golf de Mèxic, quan l'oceà poc profunt presentava altes taxes d'evaporament. Hi ha varis centenars de cúpules salinas en l'estat; una de les més conegudes és la de Avery Island, Luisiana.[9] Les cúpules salines són importants no solament com a font de sal, sino també com a trampes subterrànees per a petròleu i gas.[10]
.jpg)
Clima
[editar | editar còdic]Luisiana té un clima subtropical humit (classificació climàtica de Köppen Cfa), en estius llarcs, calorosos i humits i hiverns curts i suaus. Les característiques subtropicales de l'estat es deuen a la seua baixa latitut, la seua topografia baixa i l'influència del Golf de Mèxic, que en el seu punt més alluntat no dista més de 320 km.
Les pluges són freqüents durant tot l'any, encara que d'abril a setembre són llaugerament més humides que el restant de l'any, que és l'estació humida de l'estat. Les precipitacions disminuïxen en octubre. En estiu, les tormentes es formen durant la calor del dia i provoquen aiguada tropicals intensos pero breus. En hivern, les precipitacions són més frontals i menys intenses.
.jpg)
Els estius en el sur de Luisiana tenen temperatures màximes de juny a setembre de 32 °C (90 °F) o més de mija, i mínimes nocturnes de 21 °C (70 °F) de mija. A voltes, les temperaturas de 32-37 °C (90 °F), combinades en punts de rocío de 24-26 °C (70 °F), creen temperatures sensibles de més de 49 °C (120 °F). La calor humida, espés i selvático del sur de Luisiana és un famós tema d'innumerables històries i películas.
Les temperatures solen ser càlides en hivern en el sur de l'estat, en màximes entorn a Nova Orleans, Baton Rouge, el restant del sur de Luisiana i el Golf de Mèxic de 19 °C (66 °F) de mija. La partix nort de l'estat és llaugerament fresca en hivern, en màximes de 15 °C (59 °F) de mija. Les mínimes nocturnes en hivern se situen per damunt del punt de congelació en tot l'estat, en 8 °C (46 °F) de mija prop del Golf i 3 °C (37 °F) de mija en hivern en la partix nort de l'estat.
En ocasions, els fronts frets dels centres de baixes pressions del nort apleguen a Luisiana en hivern. Les baixes temperatures propenques als 20 °F (−7 °C) es donen en ocasions en la partix nort de l'estat, pero rara volta ho fan en la partix sur. La neu és rara prop del Golf de Mèxic, encara que els residents en les parts septentrionals de l'estat poden rebre una nevada unes poques voltes cada década.[11] La temperatura més alta registrada en Luisiana és de 114 °F (46 °C) en Plain Dealing el 10 d'agost de 1936, mentres que la temperatura més freda registrada és de −16 °F (−27 °C) en Minden el 13 de febrer de 1899.
Luisiana es veu afectada a sovint per ciclons tropicals i és molt vulnerable els embats dels grans huracans, sobretot en les terres baixes entorn i en la zona de Nova Orleans. La singular geografia de la regió, en els seus numerosos bayous, pantàs i ensenar, pot provocar danys per l'aigua en una àmplia zona a causa dels grans huracans. La zona també és propensa a freqüents tormentes, sobretot en estiu.[12]
Tot l'estat registra una mija de més de 60 dies de tormentes a l'any, més que cap atre estat llevat Florida. Luisiana té una mija anual de 27 tornados. Tot l'estat és vulnerable als tornados, encara que l'extrem sur ho és alguna cosa menys que el restant. Els tornados són més comuns de giner a març en el sur de l'estat, i de febrer a març en el nort.[12]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fauna de Luisiana.
La fauna de Luisiana es caracterisa per ser la típica dels pantans baixos, bayous, rieres, boscs, marismas costeres, plages i illes barrera que cobrixen una superfície estimada de 52.000 quilómetros quadrats, lo que correspon al 40 % de la superfície total de Luisiana. El sur de Luisiana conté fins al cinquanta per cent dels chapulls del territori continental d'Estats Units, i està format per innumerables bayous i rieres.
L'Estat criollo té un clima subtropical humit, potser el millor eixemple de clima subtropical humit de tot el sur d'Estats Units, en estius llarcs, humits i calorosos i hiverns curts i suaus. Les característiques subtropicales de l'estat es deuen en gran part a l'influència del Golf de Mèxic, que en el seu punt més alluntat no dista més de 320 quilómetros (200 milles). Els variats hàbitats de Luisiana —marismas, bayous, pantans, boscs, illes, boscs i praderies— oferixen una gran diversitat de vida salvage.
.jpg)
Alguns dels animals més comuns en totes les parròquies són la llúdria, el cérvol, el visón, la rata almizclera, el mapache, la zarigüeya, el conill, la farda, la llúdria, la tortuga, el caimà, la becada, la mofeta, el rabosot, el castor, el rabilargo, el armadillo, el coyot i el gat montés. El cérvol, la farda, el conill i l'orso es cacen com a animals de caça, mentres que la rata almizclera, les serps, la llúdria, el visón, la zarigüeya, el gat montés i la mofeta es comercialisen per la seua pell. Entre les aus de caça més apreciades figuren la guala, el pavo, la becada i diverses aus aquàtiques, de les que l'ànet motejat i l'ànet silbón són autòctones. En Luisiana hi ha vàries plantes i animals endèmics que no es troben en cap atre lloc del planeta; un eixemple podria ser el bluestar de Luisiana o el caimà leucístico blanc.[13] La tortuga mapa del riu Pearl i la tortuga mapa anellada només es troben en Luisiana i en el veí estat de Mississipi.
Luisiana conté una série de zones que, en major o menor grau, estan protegides de l'intervenció humana. Ademés dels parages i zones del Servici de Parcs Nacionals i el Bosc Nacional de Kisatchie, Luisiana conta en un sistema de parcs estatals, llocs històrics estatals, una zona de conservació estatal, un bosc estatal i moltes zones de gestió de la fauna salvage. The Nature Conservancy també posseïx i gestiona un conjunt d'àrees naturals.
Gran part de les terres de l'estat es varen formar a partir dels sediment arrastrats pel riu Mississipi, deixant enormes deltes i vastes zones de marismas i pantans costers. Les zones septentrionals de Luisiana estan formades principalment per boscs a on viuen cérvols, fardes, conills, orsos, rates almizcleras, visones, zarigüeyas, gats monteses i mofetas. Els boscs de Luisiana oferixen una mescla de roures, pins, hages, nogales negres i ciprers. En els boscs de Piney Woods, en la regió de Ark-La-Tex, són comuns mamífers com el puma nortamericà, el rabosot gris, els javalins (razorback), i serps com la boca de cotó occidental, la serp cuc occidental, la serp de pi de Luisiana, aixina com atres animals.[14]
El major bosc de Luisiana, el Bosc Nacional de Kisatchie, en les tossals boscoses del centre de Luisiana, conta en 155 espècies d'aus reproductores, 48 espècies de mamífers, 56 espècies de reptils i 30 espècies d'amfibis. Té una superfície de 240 000 hectàrees, més de la mitat de les quals corresponen a vegetació de bosc pla, que alberga moltes espècies rares de plantes i animals. Entre elles es troben la serp de pi de Luisiana, el pardal carpintero de pico roig, l'orso negre de Luisiana i la closca perlada de Luisiana.[15]
Els caimanés són comuns en els extensos pantans, ciènages, rieres, llac, rius, chapulls i bayous de Luisiana. Atres reptils aquàtics, com la tortuga caimà, viuen en els pantans de Luisiana. Esta tortuga es caracterisa per tindre un cap molt gran i tres files d'escuts en púas. Estos pantans de Luisiana són la llar ideal per a vàries espècies de tortugues, carrancs i siluros, tots ells aliments populars dels acadianos.
.jpg)
Entre les espècies invasoras que prosperen en els chapulls de Luisiana està la llúdria, un rosegador suramericà que provablement es va introduir quan alguns animals varen escapar de granges pelliceres.
En Luisiana viuen quaranta espècies de mamífers,[16] exclosos els mamífers marins. S'han registrat 70 espècies de mamífers en Luisiana o en les seues aigües adjacents.[17] Luisiana té, per eixemple, dos espècies de fardas: fardes grises orientals i fardes rabosot, segons el Departament de Vida Selvada i Peixca de Luisiana.[18]
Luisiana té dos espècies de conills: la coa de cotó oriental i el conill dels pantans. Encara que la coa de cotó es considera més una espècie de terres altes i el conill dels pantans una espècie de terres humides, abdós espècies estan presents en tot l'estat. Els conills tenen alts índexs productius en Luisiana quan l'hàbitat i les condicions meteorològiques són bons.
Hidrografia
[editar | editar còdic]L'aigua és abundant i cobrix uns 9000 quilómetros quadrats. Luisiana està drenada per la conca del Mississipi, que forma la delta del Mississipi en la seua desembocadura aigües avall de Nova Orleans.
A l'oest, una vasta praderia natural, esguitada de arboledas, dona pas a marismas costeres encenagadas, vorejades de plages de barrera fangosas (chéniers). A l'est, amenaçat per les inundacions, encara que protegit per numerosos dics, el terreny aluvial està drenado per canals seminaturales i semiartificiales coneguts com bayous. La planura deltaica termina en una franja d'arena, fanc i manglars, a on l'aigua i la terra es mesclen baix una vegetació exuberante, i a on des de fa un sigle l'home lluita contra la naturalea en jagantescs acondicionament (canals, dics, etc.),[19] que potser només hagen pospost (i agravat) els riscs.[20]
Demografia
[editar | editar còdic]
l'Oficina del Cens dels Estats Units estima que la població de Luisiana per a l'1 de juliol de 2013 era de 4 625 470 habitants, un aument del 2,0 % des del Cens de 2010.[21] La densitat de població de l'estat és de 40,5 habitants per quilómetro quadrat.[22]
En juliol de 2005 la població estimada en Luisiana era de 4 523 628 habitants, lo que supon un increment del 0,4 % sobre l'any anterior i un aument de l'1,2 % respecte a l'any 2000. Açò inclou un aument natural des de l'últim cens de 129 889 persones (és dir 350 818 naiximent menys 220 929 morts) i una disminució per la migració neta de 69 373 persones. L'immigració procedent de fòra dels Estats Units va donar lloc a un aument net de 20 174 persones, i la migració dins del país va produir una pèrdua neta de 89 547 persones.[22]
El centre de la població (punt geogràfic més propenc a tots els habitants, per terme mig) de Luisiana està localisat en la parròquia de Pointe Coupee en la ciutat de New Roads.[23]
Religió
[editar | editar còdic]- Diverses denominacions protestants: 59 % (2 831 563).
- Iglésia catòlica: 26 % (1 247 807).
- Atres religions: 2 % (95 985).
- Sense religió: 13 % (623 903).
Com estat ètnica i culturalment divers, els habitants precoloniales, colonials i actuals de Luisiana s'han adherit a una varietat de religions i tradicions espirituals; els pobles precoloniales i colonials de Luisiana varen practicar vàries religions natives americanes junt en el cristianisme a través de l'establiment de missions espanyoles i franceses;[24] i atres religions com el vudú haitiano i el vudú de Luisiana es varen introduir en l'estat i es practiquen en l'actualitat. En l'estat colonial i actual de Luisiana, el cristianisme va créixer fins a convertir-se en la religió més predominant, representant el 84 % de la població adulta en 2014 i el 76,5 % en 2020,[25] segons dos estudis distints del Pew Research Center i el Public Religion Research Institute.
Entre la seua població cristiana —i de la mateixa manera que en atres estats del sur d'Estats Units— la majoria, sobretot en el nort de l'estat, pertany a diverses confessions protestants. El protestantisme es va introduir en l'estat en la década de 1800, en els batistes establint dos iglésies en 1812, seguits pels metodistas; els episcopals varen entrar per primera volta en l'estat en 1805.[26] Els cristians protestants constituïen el 57 % de la població adulta de l'estat en l'estudi del Pew Research Center de 2014, i el 53 % en l'estudi del Public Religion Research Institute de 2020. Els protestants es concentren en el nort de Luisiana, el centre de Luisiana i el nort de les parròquies de Florida.
Per l'herència francesa i espanyola, i als seus descendents els criollos, i més vesprada els immigrants irlandesos, italians, portuguesos i alemans, el sur de Luisiana i el Gran Nova Orleans són predominantment catòlics en canvi; segons l'estudi del 2020 Public Religion Research Institute, el 22 % de la població adulta era catòlica. Ya que els criollos varen ser els primers colon, plantadores i dirigents del territori, tradicionalment han estat ben representats en la política; per eixemple, la majoria dels primers governadors eren criollos catòlics, en lloc de protestants. Com els catòlics seguixen constituint una fracció significativa de la població de Luisiana, han seguit sent influents en la política de l'estat. L'elevada proporció i influència de la població catòlica distinguix a Luisiana entre els estats del sur. l'archidiòcesis catòlica de Nova Orleans, la diòcesis de Baton Rouge i la diòcesis de Lafayette en Luisiana són les majors jurisdiccions catòliques de l'estat, situades dins de les àrees estadístiques metropolitanes de Greater New Orleans, Greater Baton Rouge i Lafayette.
Luisiana era un dels estats meridionals en una important població judeua abans de el XX; Virginia, Carolina del Sur i Geòrgia també contaven en influents poblacions judeues en algunes de les seues principals ciutats des dels sigles XVIII i XIX. Els primers colon judeus varen ser judeus sefardíes que varen emigrar a les Tretze Colónies. Més vesprada, en el XIX, varen escomençar a inmigrar judeus alemans, seguits dels procedents d'Europa de l'Est i de l'Imperi Rus a finals de el XIX i principis de el XX. S'han establit comunitats judeues en les ciutats més grans de l'estat, sobretot en Nova Orleans i Baton Rouge.[27] La més important és la comunitat judeua de la zona de Nova Orleans. En 2000, abans de l'huracà Katrina de 2005, la seua població era d'uns 12 000 habitants. Els moviments judeus dominants en l'estat inclouen el judaisme ortodox i el judaisme reformiste; el judaisme reformiste era la major tradició judeua en l'estat segons l'Associació d'Archius de Senyes de Religió en 2020, representant a uns 5891 judeus.[28]
Entre els judeus destacats en el liderage polític de Luisiana es troben el whig (més vesprada demòcrata) Judah P. Benjamin, que va representar a Luisiana en el Senat d'Estats Units abans de la guerra civil nortamericana i després en el Senat d'Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial.[29] Benjamin, que va representar a Luisiana en el Senat dels Estats Units abans de la Guerra Civil i després va ser secretari d'Estat de la Confederació; el demócrata convertit en republicà Michael Hahn, que va ser elegit governador entre 1864 i 1865, quan Luisiana estava ocupada per l'eixèrcit de l'Unió, i més vesprada va ser elegit congressiste dels Estats Units en 1884 UU; el demócrata Adolph Meyer, oficial de l'eixèrcit confederado que va representar a l'estat en la Cambra de Representants d'Estats Units des de 1891 fins a la seua mort en 1908; el secretari d'Estat republicà Jay Dardenne, i el fiscal general republicà (demócrata abans de 2011) Buddy Caldwell.
Atres religions no cristianes ni judeues en presència històrica continuada en l'estat han segut l'islam, el budisme i el hinduismo. En l'àrea metropolitana de Shreveport-Bossier City, es calcula que els musulmans constituïen el 14 % de la població musulmana total de Luisiana en 2014.[30] En 2020, l'Associació d'Archius de Senyes Religioses va estimar que hi havia 24.732 musulmans vivint en l'estat. Les majors confessions islàmiques en les principals metròpolis de Luisiana eren l'islam suní, l'islam no confessional i el coranismo, l'islam chiïta i la Nació de l'Islam.[31]
Entre la comunitat irreligiosa de Luisiana, el 2 % s'afiliava al ateisme i el 13 % afirmava no tindre religió en 2014; s'estima que el 10 % de la població de l'estat no practicava res en particular en l'estudi de 2014. Segons el Public Religion Research Institute en 2020, el 19 % no tenia afiliació religiosa.
Raça i ascendència
[editar | editar còdic]| Raça i ètnia[32] | Alone | Total | ||
|---|---|---|---|---|
| Blancs (NH) | Plantilla:Bartable | Plantilla:Bartable | ||
| Negres | Plantilla:Bartable | Plantilla:Bartable | ||
| Hispans o Llatins[33] | Plantilla:Bartable | Plantilla:Bartable | ||
| Asiàtics | Plantilla:Bartable | Plantilla:Bartable | ||
| Natius | Plantilla:Bartable | Plantilla:Bartable | ||
| Nortamericans de les illes del Pacífic | Plantilla:Bartable | Plantilla:Bartable | ||
| Atre | Plantilla:Bartable | Plantilla:Bartable | ||
Segons el cens de 2010 la població de Luisiana es compon de:[34]
- 62,6 % blancs
- 32,0 % afroamericanos
- 4,2 % hispans
- 1,5 % asiàtics
- 0,7 % indis americans
- 1,6 % de dos o més races
Els majors grups d'ascendència de l'estat són:[35]
- 32,0 % afroamericanos
- 15,1 % francesos
- 8,7 % alemans
- 8,1 % irlandesos
- 6,7 % anglesos
| Demografia de Luisiana.[22] | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Per raça | Blanca | Negra | AIAN* | Asiàtica | NHPI* |
| 2000 (població total) | 65,39 % | 32,94 % | 0,96 % | 1,45 % | 0,07 % |
| 2000 (solament hispana) | 2,09 % | 0,28 % | 0,06 % | 0,03 % | 0,01 % |
| 2005 (població total) | 64,77 % | 33,47 % | 0,97 % | 1,60 % | 0,07 % |
| 2005 (solament hispana) | 2,52 % | 0,27 % | 0,06 % | 0,03 % | 0,01 % |
| Increment 2000–05 (població total) | 0,26 % | 2,86 % | 2,26 % | 11,98 % | 2,25 % |
| Increment 2000-05 (solament no hispana) | -0,47 % | 2,89 % | 2,47 % | 12,11 % | 3,93 % |
| Increment 2000-05 (solament hispana) | 22,23 % | -1,03 % | -8,78 % | 6,41 % | -5,82 % |
| * AIAN és natiu americà o natiu d'Alaska; NHPI és natiu hawaiano o isleny del Pacífic. | |||||
Idiomes
[editar | editar còdic]Segons els resultats del cens nortamericà les tres llengües més parlades en Luisiana són l'anglés (91,93 %), l'espanyol (3,82, %) i el francés (2,80 %), en un aument del número de persones que parlen anglés i espanyol des de 1980 i una caiguda del número de persones que parlen francés o dialectes del francés. (del 6,85 % en 1980 a 2,01 % en 2016).
- Idiomes parlats
| Idioma | 1980 | 1990 | 2000 | 2010 | 2016 |
|---|---|---|---|---|---|
| Inglés | 90,01 % | 89,91 % | 90,82 % | 91,47 % | 91,93 % |
| Francés | 6,85 % | 5,86 % | 4,33 % | 2,80 % | 2,01 % |
| Francés cajún | 0,71 % | 0,35 % | 0,51 % | ||
| Espanyol | 1,32 % | 1,86 % | 2,53 % | 3,30 % | 3,82 % |
| Vietnamita | 0,23 % | 0,37 % | 0,56 % | 0,59 % | 0,55 % |
| Atres | 1,58 % | 1,29 % | 1,41 % | 1,33 % | 1,69 % |
Des de principis de el XX, la llengua francesa ha vist disminuir el número de parlants per la política d'assimilació aplicada llavors a la població francòfona. En els anys 40, els francòfons es varen convertir en minoria en Luisiana i la preservació de la llengua francesa es va vore amenaçada. En els anys 60, hi havia un milló de francòfons en Luisiana. En 1980, esta sifra havia caigut per baix dels 100 000. No obstant, el francés està vivint una renaixença i el número de francòfons va alcançar els 200 000 en 2000. Segons les últimes estimacions, prop del 7 % de la població de Luisiana és francòfona, és dir, entre 250 000 i 300 000 persones, lo que convertix al francés en la segona o tercera llengua més parlada en Luisiana (incloent totes les formes del francés).
La comunitat francòfona de Luisiana va rebre un gran impuls en la creació de el CODOFIL (Conseil pour li Développement du Français en Louisiane) en 1968 per James Domengeaux.
En 2018, Luisiana es va unir a l'Organisació Internacional de la Francofonía (OIF), un acontenyiment important en l'història de Luisiana.
Principals ciutats
[editar | editar còdic]
Població > 10 000
(àrea urbanisada)
- Alexandria
- Hammond
- New
Iberia * Luling
- Opelousas
- Morgan City
- West Monroe
- Ruston
- Thibodaux
- Natchitoches
- Plaquemine
- Abbeville
- Leesville
- Bastrop
- Crowley
- Donaldsonville
- Franklin
- Bogalusa
- Minden
- Eunice
- De Ridder
- Tallulah
- Jennings
- Baton Rouge
- Shreveport
- Lafayette
- Lake Charles
- Houma
- Monroe
Població > 1 milló (àrea urbanisada)
.jpg){kind=link}
Educació
[editar | editar còdic]A pesar d'estar classificat com el tercer estat en menor nivell educatiu en 2023, només per damunt de Mississipi i Virginia Occidental,[40] en Luisiana hi ha més de 40 coleges i universitats públiques i privades, entre les que destaquen l'Universitat Estatal de Luisiana, en Baton Rouge; l'Universitat Tecnològica de Luisiana, en Ruston; l'Universitat de Luisiana en Lafayette, ubicada en la ciutat homònima; o l'Universitat Tulane en Nova Orleans. L'Universitat Estatal de Luisiana és la major i més completa de Luisiana;[41] l'Universitat Tecnològica de Luisiana és una de les més prestigioses de Luisiana;[42] l'Universitat de Luisiana en Lafayette és la segona per número de matriculats. L'Universitat de Luisiana en Lafayette es va convertir en una universitat R1 en decembre de 2021. L'Universitat de Tulane és una important universitat privada d'investigació i l'universitat més rica de Luisiana, en una dotació de més de 1100 millons de dólars.[43] Tulane també està molt ben considerada pels seus acadèmics a escala nacional, i constantment apareix classificada entre les 50 primeres en la llista de les millors universitatés nacionals de U.S. News & World Report.
Les dos universitats històricament negres més grans i antigues de Luisiana són la Southern University de Baton Rouge i la Grambling State University de Grambling. Estes dos escoles de la Southwestern Athletic Conference (SWAC) competixen anualment en fútbol americà en l'esperat Bayou Classic durant la fi de semana d'Acció de Gràcies en el Superdome.[44]
En el sistema educatiu, cal destacar la Llei d'Educació Científica de Luisiana, una controvertida llei aprovada per l'Assamblea Llegislativa de Luisiana l'11 de juny de 2008 i promulgada pel Governador Bobby Jindal el 25 de juny,[45] que permet als professors de les escoles públiques utilisar en classe materials complementaris crítics en la ciència establida, en temes com la teoria de l'evolució i el calfament global.[46]
En 2000, Luisiana era l'estat en major percentage d'alumnes en centres privats. Danielle Dreilinger, de The Times Picayune, va escriure en 2014 que els pares de Luisiana tenen fama nacional de favorir les escoles privades. El número d'alumnes matriculats en escoles privades en Luisiana va disminuir un 9 % des d'aproximadament 2000-2005 fins a 2014, per la proliferació de les escolas concertades, la recessió de 2008 i l'huracà Katrina. Dèu parròquies de la zona de Baton Rouge i Nova Orleans varen registrar un descens combinat del 17 % en la matriculació en coleges privats en eixe periodo. Açò va dur a les escoles privades a pressionar a favor dels vals escolars.[47]
El programa de vals escolars de Luisiana es coneix com a Programa de Becas de Luisiana. Va estar disponible en la zona de Nova Orleans a partir de 2008 i en el restant de l'estat a partir de 2012. En 2013, el número d'estudiants que varen utilisar els vals escolars per a assistir a escoles privades va ser de 6751, i per a 2014 es prevea que superara els 8800. Segons una sentència d'Ivan Lemelle, juge de districte d'Estats Units, el governe federal té dret a revisar l'ubicació de les escoles concertades per a assegurar-se de que no fomenten la segregació racial.[48]
Economia
[editar | editar còdic]La població de Luisiana, els seus productes agrícoles, l'abundància de petròleu i gas natural i els corredors mèdics i tecnològics del sur de Luisiana han contribuït al creiximent i la diversificació de la seua economia.[49] En 2014, Luisiana va ser classificat com un dels estats més favorables a les chicotetes empreses, segons un estudi basat en senyes de més de 12 000 propietaris de chicotetes empreses.[50]
Els principals bens produïts per de l'estat es troben el marisc (és el major productor de langosta del món, en un suministrament aproximat del 90 %), el cotó, la soja, el ganado vacú, la canya de sucre, les aus de corral i els ous, els productes làcteus i l'arròs. L'indústria energètica, els productes químics, els derivats del petròleu i el carbó, els aliments processats, els equips de transport i els productes paperers han contribuït a una part significativa de el SPG de l'estat. El turisme i els jocs d'encert són també elements importants de l'economia, especialment en l'àrea metropolitana de Nova Orleans.[51]
El Port del Sur de Luisiana, situat en el riu Mississipi entre Nova Orleans i Baton Rouge, va anar el port de major volum de transport marítim en l'hemisferi occidental i el quarto més gran del món, aixina com el major port de càrrega a granel en els Estats Units en 2004.[52] El Port del Sur de Luisiana va continuar sent el port més actiu per tonellage en els Estats Units fins a 2018. El sur de Luisiana va ser el número 15 entre els ports mundials en 2016.[53]
Nova Orleans, Shreveport i Baton Rouge alberguen una pròspera indústria cinematogràfica. Els incentius financers estatals des de 2002 i l'agressiva promoció han donat a Luisiana el renom de «Hollywood Sur». Per la seua peculiar cultura dins d'Estats Units, solament Alaska és rival de Luisiana en popularitat com a escenari de programes de telerrealitat.[54] A finals de 2007 i principis de 2008, estava prevista l'obertura en Tremé d'un estudi cinematogràfic de 28 000 m² (300.000 peus quadrats), en instalacions de producció d'última generació, i un institut de formació cinematogràfica. La salsa Tabasco, comercialisada per un dels majors productors de salsa picante d'Estats Units, la McIlhenny Company, és originària de Avery Island.[55]
De 2010 a 2020, el producte estatal brut de Luisiana va aumentar de 213 600 millons de dólars a 253 300 millons de dólars, el 26.º més alt d'Estats Units en eixe moment. A partir de 2020, el seu SPB és major que els PIB de Grècia, Perú i Nova Zelanda. Ocupant el lloc 41 en els Estats Units en un ingrés personal per càpita de $30 952 en 2014, l'ingrés per càpita dels seus residents va disminuir a $28 662 en 2019. L'ingrés familiar mig va ser de $51 073, mentres que el promig nacional va ser de $65,712 en l'Enquesta de la Comunitat Nortamericana de 2019. En juliol de 2017, la taxa de desocupació de l'estat va ser del 5,3 %; va disminuir al 4,4 % en 2019.[56]
Luisiana té tres trams d'impost sobre la renda personal, que van del 2 % al 6 %. El tipo de l'impost estatal sobre les vendes és del 4,45 %, i les parròquies poden aplicar un impost sobre les vendes adicional a est. L'estat també té un impost sobre l'us, que inclou un 4 % que es distribuïx als governs locals. Els imposts sobre la propietat s'evaluen i recapten a nivell local. Luisiana és un estat subvencionat, i els contribuents de Luisiana reben més fondos federals per dólar d'imposts federals pagats en comparació a la mija dels estats.[57]
Per dólar d'imposts federals recaptats en 2005, els ciutadans de Luisiana varen rebre aproximadament 1,78 dólars en concepte de despesa federal. Esta sifra situa a l'estat en quart lloc a nivell nacional i representa un aument sobre 1995, quan Luisiana rebia 1,35 dólars per dólar d'imposts en concepte de despesa federal (ocupava el sèptim lloc a nivell nacional). Els estats veïns i la cantitat de despesa federal rebuda per dólar d'imposts federals recaptats varen ser: Texas (0,94 dólars), Arkansas (1,41 dólars) i Mississipi (2,02 dólars). La despesa federal en 2005 i anys posteriors ha segut excepcionalment alt per la recuperació despuix de l'huracà Katrina.
Transport
[editar | editar còdic]El Departament de Transport i Desenroll de Luisiana és l'organisació governamental estatal encarregada del manteniment del transport públic, carreteres, ponts, canals, dics selectes, gestió de planures aluvials, instalacions portuàries, vehículs comercials i aviació, que inclou 69 aeroports.
En 2011, Luisiana es va situar entre els cinc estats més mortíferos sobre accidents de tràfic causats per enrunes/fem per número total de vehículs matriculats i tamany de la població.
Sis ferrocarrilés de càrrega de Classe I operen en Luisiana: BNSF, Canadian National, CPKC, CSX, Norfolk Southern i Union Pacific. Varis ferrocarrils de Classe II i Classe III també transporten mercaderies.
Amtrak, el ferrocarril nacional de passagers, opera tres rutes ferroviàries de llarga distància a través de Luisiana. Les tres tenen el seu orige en la terminal de passagers Unió de Nova Orleans. El Crescent servix a Slidell i després va cap al noreste fins a Nova York passant per Birmingham, Atlanta, Charlotte i Washington D. C. El City of New Orleans es deté en Hammond abans de continuar cap al nort fins a Chicago passant per Jackson i Memphis. El Sunset Limited presta servici en Schriever, Nova Iberia, Lafayette i Lake Charles en la seua ruta cap a l'oest fins a Los Àngeles via Houston, Sant Antonio, El Pas i Tucson. Abans de l'huracà Katrina, el Sunset Limited aplegava fins a Orlando.
L'Autoritat Regional de Trànsit de Nova Orleans (New Orleans Regional Transit Authority), que presta servici principalment a Nova Orleans, és la major agència de trànsit de l'estat. Atres organisacions de trànsit són St. Bernard Urban Rapid Transit, Jefferson Transit, Capital Area Transit System, Lafayette Transit System, Shreveport Area Transit System i Monroe Transit, entre unes atres.
L'Autoritat de Transport de Luisiana (depenent del Departament de Transport i Desenroll de Luisiana) es va crear en 2001 per a «promoure, planificar, finançar, desenrollar, construir, controlar, regular, explotar i mantindre qualsevol autopista o via de trànsit que es construïxca dins de la seua jurisdicció. El desenroll, la construcció, la millora, l'expansió i el manteniment d'un sistema de transport intermodal eficient, segur i en bon estat és essencial per a promoure el creiximent econòmic de Luisiana i la capacitat de les empreses i l'indústria de Luisiana per a competir en els mercats regionals, nacionals i mundials, aixina com per a proporcionar una alta calitat de vida als habitants de Luisiana».[58]
.jpg){kind=link}
l'Aeroport internacional de Nova Orleans Louis Armstrong (MSY) és el més transitat de Luisiana per un orde de magnitut. També és el segon aeroport internacional més baix del món, a només 1,4 m sobre el nivell de l'mar. Hi ha atres sis aeroports principals en l'estat: Baton Rouge Metropolitan, Shreveport Regional, Lafayette Regional, Alexandria International, Monroe Regional i Lake Charles Regional. En total existixen 69 aeroports d'us públic en Luisiana.[59]
La via navegable intracostera del Golf és un important mig de transport de mercaderies comercials, com a petròleu i derivats, productes agrícoles, materials de construcció i productes manufacturados. En 2018, l'estat va demandar al govern federal per a reparar l'erosió a lo llarc de la via navegable.[60]
Cultura
[editar | editar còdic]Luisiana té una cultura particular deguda a la colonisació francesa i, en menor mida, a l'espanyola. Les llengües més parlades són hui dia l'anglés i l'espanyol. Sobre el dialecte del francés conegut com cajún (del terme francés acadien, que designava als pobladors procedents de la colónia francocanadiense d'Acadia) s'ha reduït hui al 7 % de parlants, encara que existixen iniciatives del govern estatal per a potenciar el seu us en considerar-ho com una senya d'identitat de l'estat.
Pijor sòrt li ha tocat a l'espanyol vestigial, dut en el XVIII per emigrants canaris i andalusos, el qual està hui pràcticament desaparegut. l'espanyol, no obstant, creix sense cessar en número de parlants, per l'immigració llatinoamericana, sobretot mexicana i centroamericana, en particular cap a la ciutat de Nova Orleans. Aixina i tot, el francés seguix sent l'idioma estranger més estudiat en les escoles de l'estat.
La gran majoria de la població és de religió cristiana, de la que el 58 % és de diversos grups protestants i 26 % és de l'Iglésia catòlica, els de atres religions el 2 % i els no religiosos són el 14 % de la població.
Luisiana és coneguda per la seua música, en particular el jazz, blues i la música cajún. Aixina mateix, l'himne góspel When the Saints Go Marching In se sol associar en Nova Orleans, encara que no és originària de la ciutat.
Entre les universitats de l'estat es troben l'Universitat Estatal de Luisiana, l'Universitat del Surest de Luisiana i l'Universitat Tulane.
Cultura africana
[editar | editar còdic]La colónia francesa de la Louisiane va lluitar durant décades per sobreviure. Les condicions eren dures, el clima i el sol eren inadequats per a certs cultius que els colon coneixien i sofrien malalties tropicals regionals.Tant els colon com els esclaus que importaven tenien altes taxes de mortalitat.Els colon varen seguir important esclaus, lo que va donar lloc a una elevada proporció d'africans natius d'Àfrica Occidental, que varen seguir practicant la seua cultura en el nou entorn.Com descriu l'historiadora Gwendolyn Midlo Hall, varen desenrollar una marcada cultura afrocriolla en l'época colonial.[61]
A finals de el XVIII i principis de el XIX, Nova Orleans va rebre una gran afluència de refugiats blancs i mestizos que fugien de la violència de la Revolució haitiana, molts dels quals varen dur en si als seus esclaus,[62] lo que va afegir una atra infusió de cultura africana a la ciutat, ya que en Saint-Domingue hi havia més esclaus procedents d'Àfrica que en Estats Units.Varen influir molt en la cultura afroamericana de la ciutat sobre dansa, música i pràctiques religioses.
Cultura criolla
[editar | editar còdic]La cultura criolla és una amalgama de les cultures francesa, africana, espanyola (i atres europees) i indígena.[63] Criollo procedix de la paraula portuguesa crioulo; originalment es referia a un colon d'ascendència europea (concretament francesa) naixcut en el Nou Món, en comparació als immigrants procedents de França.[64] El manuscrit més antic de Luisiana en el que s'utilisa la paraula «criollo», de 1782, l'aplicava a un esclau naixcut en la colónia francesa,[65] pero originalment es referia de forma més general als colon francesos naixcuts en Luisiana.
En el temps, es va desenrollar en la colónia francesa un grup relativament numerós de criollos de color (gens de couleur lliures), que descendien principalment de dònes esclaves africanes i hòmens francesos (més vesprada, atres europeus varen passar a formar part de la mescla, aixina com alguns natius americans). A sovint, els francesos lliberaven als seus concubinas i fills mestizos i els traspassaven capital social: per eixemple,[66] podien educar als seus fills en França i ajudar-los a ingressar en l'eixèrcit francés. També traspassaven capital o propietats als seus amants i fills. La gent lliure de color obtenia més drets en la colónia i a voltes educació; generalment parlaven francés i eren educats com a cristians catòlics. Molts es varen convertir en artesans i propietaris. En el temps, el terme «criollo» es va associar a esta classe de criollos de color, molts dels quals varen alcançar la llibertat molt abans de la guerra civil nortamericana.
Els criollos francesos adinerats solien tindre cases en Nova Orleans i en les seues grans plantacions de sucre a les afores de la ciutat, junt al riu Mississipi. Nova Orleans contava en la major població de gent de color lliure de la regió; allí podien trobar treball i varen crear la seua pròpia cultura, casant-se entre ells durant décades.
Cultura acadiana
[editar | editar còdic]Els antepassats dels cajún varen emigrar en la seua majoria del centre-oest de França a Nova França, a on es varen assentar en les províncies atlàntiques de Nou Brunswick, Nova Escòcia i Illa del Príncip Eduardo, conegudes originalment com la colónia francesa d'Acadia.
En acabant de que els britànics derrotaren a França en la Guerra Francesa i Índia (Guerra dels Sèt Anys) en 1763, França va cedir el seu territori a l'est del riu Mississipi a Gran Bretanya. En acabant de que els acadianos es negaren a prestar jurament de llealtat a la Corona britànica, varen ser expulsats de Acadia i es varen dirigir a llocs com França, Gran Bretanya i Nova Anglaterra.[67]
Cultura dels isleños
[editar | editar còdic]Una tercera cultura distinta en Luisiana és la dels isleños. Els seus membres són descendents de colon de les Illes Canàries que es varen establir en la Luisiana espanyola entre 1778 i 1783 i es varen casar en atres comunitats com a francesos, acadios, criollos, espanyols peninsulars i atres grups, principalment a lo llarc de el XIX i principis de el XX.
En Luisiana, els isleños es varen assentar originalment en quatre comunitats: Galveztown, Valenzuela, Barataria i Sant Bernardo. La gran migració de refugiats acadios a Bayou Lafourche va provocar la ràpida galicización de la comunitat de Valenzuela, mentres que la comunitat de Sant Bernardo (Saint Bernard) va poder conservar gran part de la seua cultura i llengua úniques fins a el XXI. En Sant Bernardo, la transmissió de l'espanyol i d'atres costums s'ha detingut per complet, i els qui dominen l'espanyol són octogenaris.[68]
A lo llarc dels sigles, les distintes comunitats isleñas de Luisiana han mantingut vius distints elements de la seua herència canària, a l'hora que adoptaven i aprofitaven les costums i tradicions de les comunitats del seu entorn. En l'actualitat existixen dos associacions de patrimoni de les comunitats: Els Isleños Heritage and Cultural Society of St. Bernard i Canary Islanders Heritage Society of Louisiana. Tots els anys se celebra en la parròquia de Sant Bernardo la Festa dels Isleños, en actuacions de grups locals i canaris.[69]
Lliteratura
[editar | editar còdic]La lliteratura de Luisiana, Estats Units, inclou ficció, poesia i no ficció. Entre els autors més representatius figuren Kate Chopin, Alcée Fortier, Ernest Gaines, Walker Percy, Anne Rice i John Kennedy Toole.[70]
Els periòdics francòfons Courrier de la Louisiane (1807-1860) i L'Abeille de la Nouvelle-Orléans (1827-1923) publicaven «material lliterari».[71]
En 1876 es va crear el Athénée Louisianais francòfon. La Cuina Creole de Lafcadio Hearn, un llibre de cuina, es va publicar en Nova Orleans en 1885.
A finals de el XIX, Kate Chopin (1851-1904), Grace King (1852-1932) i Alice Dunbar Nelson (1875-1935) varen escriure sobre els criollos de Luisiana.[72]
En 1935, Robert Penn Warren va llançar The Southern Review, en sèu en Baton Rouge.
Música
[editar | editar còdic]
La música de Luisiana pot dividir-se en tres regions generals: el sur rural de Luisiana, breçol de l'estil criollo zydeco i del francés antic (ara conegut com a música cajún); Nova Orleans; i el nort de Luisiana. La regió de Nova Orleans i les seues afores posseïx un patrimoni musical únic vinculat al jazz Dixieland, el blues i els ritmes afrocaribeños. La música de la part septentrional de l'estat, que escomença en Baton Rouge i aplega fins a Shreveport, té similituts en la del restant del Sur d'Estats Units.
La música de la zona rural del sur de Luisiana presenta importants aportacions dels no criollos, sobretot dels afroamericanos, que són fonamentals per a l'identitat cultural/musical. Hi ha quatre gèneros musicals autòctons: la música criolla (zydeco), el swamp pop i el swamp blues. Estos gèneros de raïls històriques, en ritmes i personalitats únics, s'han transformat en sons i instruments moderns. El suroest i el centre-sur de Luisiana són breçol de molts artistes i cançons que s'han convertit en èxits internacionals, han guanyat premis Grammy i són molt codiciats pels coleccionistes.
En 1901 es va descobrir petròleu en Jennings i es va produir un boom d'immigració. Molts dels nouvinguts eren hòmens de negocis blancs de fòra de Luisiana que varen intentar obligar als criollos i cajunes a adoptar les formes culturals nortamericans dominants, aplegant inclús a prohibir l'us de la llengua francesa en 1916. A pesar de la llei, molts criollos i cajunes seguien parlant francés en casa, i les actuacions musicals es feyen en francés.
El terme «música criolla» s'utilisa per a descriure tant les primeres tradicions musicals folklòriques o de raïl dels criollos rurals francesos i mestizos del sur de Luisiana com el gènero més contemporàneu denominat zydeco. A sovint es dia simplement música francesa o La La. Els criollos la cantaven en patois francés. Esta primitiva música de raïls nortamericana va evolucionar en la década de 1930 cap a un sò més ric acompanyat de més instruments. El pioner criollo Amédé Ardoin va ser la figura més influent de la música i un dels primers en realisar gravacions, només superat pel duo format per Douglas Bellard i Kirby Riley.[73]
.jpg){kind=link}
La música cajún afona les seues raïls en la música dels criollos preexistentes i dels catòlics francòfons de l'est de Canadà i es va transformar en un sò únic de la cultura cajún. En els primers anys de finals de el XVIII, el violí era l'instrument predominant i la música solia sonar més pareguda a la música country primitiva. La música cajún és típicament un vals o dos passos. A diferència de la música folklòrica de Quebec, no s'associa en la tradició celta. Músics cajún famosos varen ser Lawrence Walker, Steve Riley and the Mamou Playboys, Aldus Roger, Marc Savoy, Wilson Savoy, Dewey Segura, Wayne Toups.[74]
A principis de la década de 1950, el zydeco va evolucionar a partir de la música dels criollos del suroest i el centre-sur de Luisiana. En una época anterior, la música criolla i cajún eren més paregudes, pero despuix de la Segona Guerra Mundial, esta música regional francesa va evolucionar fins a convertir-se en una expressió distinta dels criollos, habitants de Luisiana les llengües dels quals i cultura compartides transcendixen la raça. Junt en el acordeón, el segon instrument principal d'un grup de zydeco és una taula de llavar de metal corrugado, cridada Zydeco Rubboard o frottoir. La música es va fer contemporànea afegint instruments elèctrics (guitarra i baix), teclats, bateria i inclús a voltes banyes.
El Swamp blues es va desenrollar entorn a Baton Rouge en la década de 1950 i va alcançar la seua màxima popularitat en els anys xixanta. Sol tindre un tempo llent i incorpora influències d'atres gèneros musicals, en particular els estils regionals del zydeco i la música cajún.[75] Entre els seus defensors més exitosos figuren Slim Harpo i Lightnin' Slim, que varen collir numerosos èxits nacionals i de rhythm and blues i les obres dels quals varen ser versionadas en freqüència per grups de la British Invasion.[76]
El swamp pop va sorgir a mitan de la década de 1950. Tenint en conte el ball cajún i les convencions musicals, es regrabaron, a voltes en francés, gèneros musicals afroamericanos populars en tot el país, com el roc, el pop, el country i les cançons de R&B. El swamp pop és més be una combinació de moltes influències, i el pont entre el zydeco, la segona llínea de Nova Orleans i el roc and roll. L'estructura de les cançons és pur roc and roll, els ritmes es basen clarament en Nova Orleans, els canvis de concordes, les veus i les inflexions tenen influència del R&B, i les lletres a voltes són franceses.
Provablement, l'estil musical més famós originari de la ciutat va ser el jazz de Nova Orleans, també conegut com Dixieland. Va sorgir cap a 1900. Molts dels que recorden l'época afirmen que la figura més important en la formació de la música va ser Papa Jack Laine, que va reclutar a centenars de músics de tots els diversos grups ètnics i estatus socials de la ciutat.
El blues que es va desenrollar en les décades de 1940 i 1950 en la ciutat de Nova Orleans i les seues afores estava fortament influenciat pel jazz i incorporava influències caribenyes, està dominat pel piano i el saxofón pero també ha produït importants bluesmen de guitarra.[77] Entre les principals figures del gènero figuren Professor Longhair i Guitar Slim, que varen produir grans èxits regionals, de R&B i nacionals. El blues de Luisiana va crear una forma especialisada de música blues que a voltes utilisa instrumentació zydeco i ritmes llents i tensos, estretament relacionada en el blues de Nova Orleans i el blues de pantà de Baton Rouge.
A partir de mediats dels noranta, Nova Orleans es va convertir en un centre neuràlgic del hip hop meridional. Primer en Master P i la seua caçola No Limit, en base en el ORD Ward, i més vesprada en la caçola Cash Money, que va popularisar un estil semimelódico de rap propi de Luisiana. Lil Wayne es va convertir en un dels rapers més destacats de Nova Orleans. La ciutat també ha segut un centre del hip hop meridional i el breçol de la música Bounce, originària de Nova Orleans.
Gastronomia
[editar | editar còdic]
L'estat és conegut sobretot per la seua cuina cajún, la seua cuina criolla i la seua cuina indígena.
La cuina criolla està influïda per la cuina tradicional francesa en influències espanyoles, africanes i índies.[78] La cuina cajún és una de les més populars d'Estats Units. Els habitants del sur de Luisiana diuen que els demés mengen per a viure, mentres que ells viuen per a menjar.[79]
Encara que el menjar que més s'identifica en l'estat és el menjar cajún i criolla del sur de Luisiana, el nort de Luisiana també té la seua pròpia cuina única. Tradicionalment, en el nort de Luisiana es menja soul food a l'estil meridional, com chulles de porc torrades, pollet en pilotes, boniatos confitados, pa de dacsa en aigua calenta, pollet fregit, macarrones en formage, berza i pésols d'ulls negres. Natchitoches és famosa pel seu pastiç de carn. Durant molts anys, la langosta no es menjava fòra de la regió cajún. Els habitants del nort de Alexandria solien menjar pollet fregit o barbacoa. Les frituras de peix en bagre varen substituir als hervir de langosta. Hui en dia, el carranc de riu hervir se servix en tot l'estat.
Atres menjars populars en Luisiana són el gumbo, el etouffée, la jambalaya, la muffuletta, el po'boy i les fesols rojos en arròs. El marisc és especialment popular en Luisiana, ya siga com a ingredient o com a plat principal: gambes, llagostins, carrancs, ostres i bagre. Els habitants dels pantans, com el caimà, les anques de granota i la sopa de tortuga, són populars en els bayous del sur de Luisiana.
Els darrerias i aperitius més famosos són el roscón de Reis, els beignets, els pralinés, la coca de boniato i la coca d'anou.
Festivals
[editar | editar còdic]Luisiana és coneguda per numerosos festivalés, com el New Orleans Jazz & Heritage Festival, Bayou Country Superfest, Essence Music Festival, Festival International, Voodoo Experience i el seu més famós, Mardi Gras. Atres festivals populars en tot l'estat són el Alligator Festival, el Andouille Festival de LaPlace, el Bridge City Gumbo Festival, el Etoufee Festival de Arnaudville, el French Quarter Festival, el Gretna Heritage Festival, el International Rulle Festival, el Jambalaya Festival de Gonzales, Louisiana Cajun Food Festival (Festival de menjar cajún de Luisiana) en Kaplan, Louisiana Catfish Festival, Louisiana Crawfish Festival en Breaux Bridge, Louisiana Pequen Festival en Colfax, Louisiana Seafood Festival en Nova Orleans, Louisiana Shrimp & Petroleum Festival en Morgan City, Louisiana Sugar Cane Festival en New Iberia,Louisiana Watermelon Festival en Farmerville, Mudbug Maddness en Shreveport, Natchitoches Christmas Festival, Natchitoches Meat Peu Festival, Natchitoches-NSU Folk Festival, New Orleans Oyster Festival (Festival de l'ostra de Nova Orleans), New Orleans Po-Boy Preservation Festival, Orange Festival en Buras, Ponchatoula Strawberry Festival, Rayne Frog Festival, Ret River Revel, Satchmo SummerFest, Southern Decadence, State Fair of Louisiana en Shreveport, Zwolle Hot Tamale festival en Zwolle, Tals of the Cocktail en Nova Orleans, Tennessee Williams/New Orleans Literary Festival i Yambilee Festival.També són populars els crawfish boils i els crawfish cook-offs.
Deport
[editar | editar còdic]Luisiana conta actualment en dos equips deportius de grans lligues: els New Orleans Saints de la National Football League des de 1967 i els New Orleans Pelicans de la National Basketball Association des de 2002. Anteriorment, els New Orleans Buccaneers varen jugar en la ABA en la década de 1960, i el New Orleans Jazz la NBA en la década de 1970.
Sobre deport universitari, els LSU Tigers de fútbol americà universitari han guanyat 11 campeonats de la Southeastern Conference, sis Sugar Bowl i tres campeonats nacionals. En tant, el Sugar Bowl és un partit de postemporada disputat en Nova Orleans, que té com a amfitrió al campeó de la Southeastern Conference.
Nova Orleans ha segut sèu de sèt edicions del Super Bowl, aixina com el BCS National Championship Game, el NBA All-Star Game i el Campeonat de la Divisió I de Bàsquet Masculí de la NCAA.
Des de 1938 es juga el New Orleans Classic, un torneig de gòlf del POGA Tour. El NOLA Motorsports Park és un autódromo que rebrà a l'IndyCar Séries en 2014.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Luisiana|20px|Vore el portal sobre Luisiana]] Portal:Luisiana. Contingut relacionat en Luisiana.
- Compra de la Luisiana
- Luisiana (Nova França)
- Luisiana (Nova Espanya)
- Cajunes
- Isleños
- Territori de Misuri
- Territori d'Orleans
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Luisiana». Diccionari panhispánico de dubtes. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 22 de decembre de 2008.
- ↑ Íñigo Fernández Fernández. Història de Mèxic II, p. 10 (2004).
- ↑ «About Louisiana - The official website of Louisiana». louisiana.gov. Consultat el 2023-11-03.
- ↑ «Kinsella, Norman (1997). "A Civil Law to Common Law Dictionary" (PDF). KinsellaLaw.com. Archived from the original (PDF)». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2010. Consultat el 3 de novembre de 2023.
- ↑ 5,0 5,1 Keddy, Paul A. (2008). Water, Earth, Fire: Louisiana’s Natural Heritage, Filadèlfia: Xlibris, p. 229. ISBN 978-1-4363-6234-4.
- ↑ Spearing, D. (1995). Roadside Geology of Louisiana. Missoula, Montana: Mountain Press Publishing Company. pp. 5-19.
- ↑ Coleman, J. M.; H. H. Roberts; G. W. Stone (1998). "Mississippi River Delta: an overview". Journal of Coastal Research. 14: 698-716.
- ↑ Holland, W.C. (1944). "Physiographic divisions of the Quaternary lowlands of Louisiana". Proceedings of the Louisiana Academy of Sciences. 8: 10-24.
- ↑ Kniffen, F. B.; S. B. Hilliard (1988). Louisiana: Its Land and People (Revised ed.). Baton Rouge: Louisiana State University Press. pp. 66-68.
- ↑ Spearing, D. (1995). Roadside Geology of Louisiana. Missoula, Montana: Mountain Press Publishing Company. pp. 19-30.
- ↑ «When It Snowed in New Orleans» (en en-us). Consultat el 2023-10-28.
- ↑ 12,0 12,1 «NOAA National Climatic Data Center. Archivat des de l'original el 16 d'octubre de 2011.».
- ↑ «Audubon Nature Institute | Celebrating the Wonders of Nature». audubonnatureinstitute.org. Consultat el 2023-10-28.
- ↑ «Feral hogs, louisiana.gov». Archivat des d'el original, el 23 de març de 2011. Consultat el 28 d'octubre de 2023.
- ↑ United States Department of Agriculture. 1999. Final Environmental Impact Statement. Revised Land and Resource Management Pla. Kisatchie National Forest. Forest Service, Southern Region, Pineville, LA. (Departament d'Agricultura d'Estats Units. 1999. Declaració final d'impacte ambiental. Pla revisat de gestió de terres i recursos. Bosc Nacional de Kisatchie. Servici Forestal, Regió Sur, Pineville, LA.)
- ↑ The Library of Congress, Emma Cecilia; Kean, {{{nom2}}} (1915). The New Orleans book, New Orleans, The L. Graham Co., Ltd., Printers.
- ↑ «Taxonomic groups». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2011. Consultat el 2023-10-28.
- ↑ «Quail, Rabbit, and Squirrel -Hunting, Research, and Management | Louisiana Department of Wildlife and Fisheries». wlf.louisiana.gov. Consultat el 2023-10-28.
- ↑ «De Koninck, R, « Li delta du Mississippi: unix lutte à finir entre l'homme et la nature » [archive, sur Hérodote, 2006, p. 19-41.]».
- ↑ Maret, I. et Cadoul, T., « Peut-on concilier risques côtiers et planification viable?. Li cas de la Nouvelle-Orléans », Territoire en mouvement Revue de géographie et aménagement. Territory in movement Journal of geography and planning, no 1, 2007, p. 83-95
- ↑ «Table 1. Annual Estimates of the Population for the United States, Regions, States, and Puerto Rico: April 1, 2010 to July 1, 2013» (en anglés) (CSV). 2013 Population Estimates. United States Census Bureau, Population Division. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2014. Consultat el 5 de giner de 2014.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 2010 Census Data. «2010 Census Data - 2010 Census». 2010.census.gov. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2012. Consultat el 18 de febrer de 2012.
- ↑ «Population and Population Centers by State – 2000». United States Census Bureau. Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2008. Consultat el 5 de decembre de 2008.
- ↑ Herbermann, Charles, ed. (1913). "Louisiana". Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company.
- ↑ «PRRI – American Values Atles». ava.prri.org. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «The Protestant Intrusion» (en en-us). Country Roads Magazine. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ Isaacs, Ronald H. The Jewish Information Source Book: A Dictionary and Almanac, Northvale, NJ: Jason Aronson, Inc., 1993. p. 202.
- ↑ «Maps and data files for 2020 | U.S. Religion Census | Religious Statistics & Demographics». usreligioncensus.org. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Michael Hahn | Entries | KnowLA, Encyclopedia of Louisiana». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «A Look at Religion in Shreveport-Bossier City» (en en-us). Shreveport News. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Mosques and Islamic schools in Eastern Louisiana, Louisiana - Salatomatic - your guide to mosques & Islamic schools». salatomatic.com. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Race and Ethnicity in the United States: 2010 Census and 2020 Census». census.gov. United States Census Bureau. Archivat des d'el original, el 2021-08-15. Consultat el 2021-09-26.
- ↑ Les persones d'orige hispà o llatí no es distinguixen entre ascendència total i parcial.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2014. Consultat el 2 de novembre de 2014.
- ↑ «Louisiana QuickLinks». United States Census Bureau. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2012. Consultat el 6 de març de 2012.
- ↑ «Language Map Data Center». apps.mla.org. Consultat el 2023-10-28.
- ↑ «Cense 1980».
- ↑ «Cense 1990».
- ↑ «« Language spoken at home by ability to speak English for the population 5 years and over » [archive]». Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2020. Consultat el 28 d'octubre de 2023.
- ↑ «Report: Louisiana third least educated state in nation» (en en). https://www.kplctv.com. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «About LSU: What Is LSU Known For? And Other LSU Facts». lsu.edu. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Louisiana Tech earns 2023-24 U.S News & World Report Best Graduate Schools rànquings» (en en-us). Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «"U.S. and Canadian Institutions Listed by Fiscal Year (FY) 2016 Endowment Market Value and Change* in Endowment Market Value from FY2015 to FY2016" (PDF). A». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2018. Consultat el 29 d'octubre de 2023.
- ↑ «Bayou Classic» (en en-us). Black College Sports History & Legends. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Bill Info - SB733». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2013. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «RDFRS: How 19-year-old Zack Kopplin is making life hell for Louisiana's creationists». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2013. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Private school enrollment falls 5% in Louisiana, even more in New Orleans, Baton Rouge areas» (en en). NOLA.com. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Federal government has right to examine voucher assignments, judge says» (en en). NOLA.com. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ «Key Industries | Louisiana Economic Development». opportunitylouisiana.gov. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «The Most Small Business-Friendly States, Metro Areas». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2017. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Louisiana Research | Louisiana Office of Tourism» (en en). Tourism-pages. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Wayback Machine». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2010. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Shanghai International Shipping Institute». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2021. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «[1]». Consultat el 2023-11-02 (en en-US).
- ↑ Shevory, Kristina. "The Fiery Family", The New York Claves, 31 de març de 2007; p. B1.
- ↑ «News - Louisiana Workforce Commission». laworks.net. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Pew: Arizona, Louisiana among seven states that receive more federal dollars than state tax revenue» (en en). The Center Square. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Louisiana Transportation Authority». wwwsp.dotd.la.gov. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Aviation». wwwsp.dotd.la.gov. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ «Louisiana sues federal government to repair erosion along Gulf Intracoastal Waterway» (en en). NOLA.com. Consultat el 2023-11-02.
- ↑ Gwendolyn Midlo Hall, Africans in Colonial Louisiana: The Development of Afro-Creole Culture in the Eighteenth Century (1992)
- ↑ «"AAME". Inmotionaame.org. Archived from the original on October 31, 2020». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2020. Consultat el 14 d'octubre de 2023.
- ↑ «Laheritage.org». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2014. Consultat el 2023-10-29.
- ↑ Delehanty, Randolph. New Orleans: Elegance and Decadence, Chronicle Books, 1995, pg. 14
- ↑ Kein, Sybil. Creole: The History and Legacy of Louisiana's Free People of Color, Louisiana State University Press, 2009, p. 73.
- ↑ "Creoles". 64 Parishes. Archived from the original on July 1, 2021. Retrieved January 24, 2022. By the 1720s, free mixed-race Louisianans made up such a substantial part of the population that the Code Noir (laws governing race relations in Louisiana) spelled out the group's special plau in colonial society. These Creoles of color, as they were known (gens de couleur lliures in French, "free persons of color"), occupied a middle ground between whites and enslaved blacks. They commonly owned property, including slaves, and received formal educations, sometimes in Europe.
- ↑ «Cajuns» (en en). 64 Parishes. Consultat el 2023-10-31.
- ↑ Lipski, John (July 1, 1990). The Language of the Isleños: Vestigial Spanish in Louisiana. Louisiana State University Press. pp. i, 4. ISBN 0807115347.
- ↑ «Photos: The Els Isleños Festa celebrates Canary Island immigrants, cultural heritage of St. Bernard» (en en). NOLA.com. Consultat el 2023-10-31.
- ↑ Internet Archive, Joseph M.; MacKethan, {{{nom2}}}; Taylor, {{{nom3}}} (2002). The Companion to Southern literature : themes, genres, plaus, people, movements, and motifs, Baton Rouge : Louisiana State University Press. ISBN 978-0-8071-2692-9.
- ↑ «Louisiana; a guide to the state, compiled by workers of the Writers' Program of the Work Projects Administration in the State of Louisiana ... sponsored ...» (en en). HathiTrust. Consultat el 2023-10-31.
- ↑ Donna M. Campbell (2006). "Regionalism and Local Color Fiction". In Tom Quirk; Gary Scharnhorst (eds.). American History Through Literature 1870-1920. Detroit: Charles Scribner's Sons. ISBN 9780684314938.
- ↑ Tomko, Gene (2020-03-11). Encyclopedia of Louisiana Musicians: Jazz, Blues, Cajun, Creole, Zydeco, Swamp Pop, and Gospel (en en), LSU Press. ISBN 978-0-8071-6932-2.
- ↑ «"Wayne Toups Is Back To His Roots".».
- ↑ «Cub Coda, "Swamp blues", Allmusic,». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2010. Consultat el 31 d'octubre de 2023.
- ↑ R. Unterberger, "Louisiana blues", in V. Bogdanov, C. Woodstra, S. T. Erlewine, eds, All Music Guide to the Blues: The Definitive Guide to the Blues (Milwaukee, WI: Backbeat Books, 3.ª ed., 2003), ISBN 0-87930-736-6.
- ↑ «Cub Coda, "New Orleans blues", Allmusic».
- ↑ «The Food Timeline history notes--state foods». foodtimeline.org. Consultat el 2023-10-31.
- ↑ Eyck, Toby A. Tingues (2009). "UNLV Libraries - Connecting from off-campus". Rural Sociology. 66 (2): 227-243. doi:10.1111/j.1549-0831.2001.tb00065.x.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Luisiana.- 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Luisiana.
Luisiana en el Viccionari.
- Pàgina oficial de l'estat de Luisiana (en anglés)
- National Hurricane Center (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luisiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.