Anar al contingut

Poble irlandés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Irlandesos»)
Erro al crear miniatura:
Home irlandés de camp
Erro al crear miniatura:
Jóvens en el parlament de irlanda.

El poble irlandés (irlandés: Muintir na hÉireann, na hÉireannaigh, na Gaeil) és un grup ètnic d'Europa del Nort originari d'Irlanda, al noroest d'Europa. Irlanda ha estat poblada des del megalític. Els irlandesos desenrollarien la cultura megalítica, mesolítica i adoptarien la cultura celta, ya que mai va haver cap invasió celta. Tot açò se sap gràcies al professor de genètica humana Bryan Sykes. Els irlandesos es mesclarien en els vikingos, vinguts de Noruega i Dinamarca en l'Edat Mija. Els cambronormandos que varen aplegar a Irlanda es mesclarien molt poc, ya que la majoria va morir d'una epidèmia en les grans ciutats a on es varen establir. De fet, solament el 5% de la població per comtat en Irlanda té ancestros normandos.


En l'actualitat, es calcula que el poble irlandés es compon de 80 millons de persones, repartits de la següent manera: en l'illa d'Irlanda, 4.655.660 (dels quals 3.900.660 residixen en la República d'Irlanda);[1] en Estats Units, 36.495.800;[2] en el Regne Unit, 14.000.000;[3] en Canadà, 4.354.155;[4] en Austràlia, 1.900.000;[5] en Argentina, 600.000;[6][7] i en Chile, en 120.000.[8] Aixina mateix, al voltant de 800.000 persones naixcudes en Irlanda residixen en Gran Bretanya, en uns 14 millons adicionals que reclamen contar en ascendència irlandesa.[9] Entre 70 i 80 millons de persones reclamen tindre ancestros irlandesos en el món.[10]

A lo llarc de l'història, han existit molts irlandesos notables. El monge i misionero irlandés de el VI Columbano de Lexehuil és vist com un dels "pares d'Europa",[11] seguit per Kilian de Wurzburgo i Virgilio de Salzburc. El científic Robert Boyle és considerat el "pare de la química". Entre els exploradors irlandesos famosos es troben Brandán, Ernest Shackleton i Thomas Creen. Segons alguns registres, el primer chiquet europeu naixcut en Amèrica del Nort tenia ascendència irlandesa pels dos costats;[12] mentres que també va ser un irlandés qui hauria posat peu per primera volta en sol americà en l'expedició de Colón de 1492.[13]

El poble irlandés és molt conegut pels seus escritors. Fins a fins del periodo primerenc modern, la majoria dels irlandesos educats parlava i escrivia en llatí i grec.[14] Els escritors irlandesos més notables en idioma anglés inclouen a Bram Stoker, Jonathan Swift, James Joyce, Oscar Wilde, William Butler Yeats, Samuel Beckett, Patrick Kavanagh i Seamus Heaney. Entre els escritors en idioma irlandés de el XX es troben Flann O'Brien, Peig Sayers, Muiris O Súilleabháin i Máirtín O Direáin.

És comú trobar descendents d'irlandesos fòra d'Irlanda, sobretot en països occidentals de parla anglesa. Històricament, l'emigració del poble irlandés es deu a factors polítics, econòmics i a l'opressió religiosa. Hui en dia, la diàspora irlandesa està conformada per més de 80 millons de persones disperses en Regne Unit, Austràlia, Canadà, Argentina, Chile, Nova Zelanda, Mèxic, França, Espanya i Alemània. El major grup de persones d'ascendència irlandesa residix en Estats Units, a on el número de descendents d'irlandesos és més de dèu voltes superior a la població d'Irlanda.

Llista d'irlandesos notables

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El cens (2006) de la República d'Irlanda [1] archivat en Wayback Machine. registra una població total de 4.239.848, dels quals al voltant del 92% són irlandesos ètnics (8% són anglesos ètnics, escocesos, galeses, russos, grecs, judeus, etc.). El cens del Regne Unit de 2006 contabilisa a 1.685.267 ciutadans i residents immigrants d'Irlanda del Nort, dels quals al voltant del 43,8% o 755.000 són irlandesos ètnics (entorn al 54% són escotos i el restant són anglesos, pakistaní, judeus, etc.). El total combinat d'irlandesos ètnics en tota Irlanda és, llavors, 4.655.660.
  2. ↑ «U.S. Census Bureau, 2007». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2020. Consultat el 15 de juliol de 2009.
  3. ↑ One in four Britons claim Irish roots
  4. ↑ «Ethnocultural portrait of Canada». Statistics Canada. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2008. Consultat el 4 de juliol de 2008.
  5. ↑ El cens australià de 2006 [2] archivat en Wayback Machine. registra a 1,9 millons de persones de "ancestros" irlandesos. Recents increments en la cantitat d'aquells identificats com a australians sugerix que este número pot ser un subestimado de la cantitat real en ancestros irlandesos. També l'embaixada australiana en Dublín sosté que fins al 30% dels australians té algun grau d'ascendència irlandesa: [3].
  6. ↑ Peter Berresford: An Irish Argentine in the Easter Rising. Irish Abroad. Consultat el 18 de juliol de 2020.
  7. ↑ «Flying the Irish flag in Argentina». Western People. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2007. Consultat el 4 de juliol de 2008.
  8. ↑ «Irlandesos en Chile». Ohigginstours. Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2015. Consultat el 10 de març de 2008.
  9. ↑ «[4]», The Guardian. Consultat el 15 de juliol de 2009 (en anglés).
  10. ↑ «The Scottish Diaspora and Diaspora Strategy: Insights and Lessons from Ireland» (en en). www.gov.scot. Consultat el 2025-09-28.
  11. ↑ «Pope Calls Irish Monk a Father of Europe». Zenit News Agency. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2008. Consultat el 15 de juliol de 2007.
  12. ↑ Smiley, pág. 630
  13. ↑ MacManus, págs. 343-344
  14. ↑ MacManus, pág. 215; 221-222; 461-462


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_irlandés&oldid=849129»