Lindisfarne
Lindisfarne és una illa en un castell i monasteri, localisada al nort de Gran Bretanya. Va ser el primer monasteri atacat pels vikingos el 8 de juny de l'any 793 d. C.,[1][2] data considerada com l'inici de la Era vikinga.
Etimologia
[editar | editar còdic]Les cròniques contemporànees mencionen a Lindisfarena,[3] que en anglés antic significa "illa dels que viagen des de Lindsey",[4] un indicatiu de que l'illa va ser ocupada per habitants del regne de Lindsey, o possiblement que els seus habitants viajaren fins a allí.
Història
[editar | editar còdic]El monasteri va ser fundat a principis de el VII per San Aidan, un monge irlandés al que el rei Oswaldo de Bernicia va encarregar evangelizar les inhòspites regions del Nort d'Anglaterra. En el temps es convertiria en un important núcleu de cultura: del seu escritori varen eixir grans obres, com els Evangelios de Lindisfarne, còpia en llatí dels texts sagrats, i a la que en el X es varen afegir comentaris en anglés antic, lo que els convertix en els més antics texts bíblics en llengua anglesa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Oxenstierna, Eric Graf (1959) Els Vikingos, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 84-217-4224-8 p. 49
- ↑ Graham-Campbell (2001). «Salt-water bandits», The Viking World (Google BooksGoogle Books), 3 edició, London: Frances Lincoln Ltd., pp. 10 and 22. ISBN 0711218005, 9780711218000.
- ↑ Dennis Freeborn, From Old English to Standard English: A Course Book in Language Variation across Clave (second edition), p. 39
- ↑ A. D. Mills, Oxford Dictionary of English Plau-Names (2nd edition), OUP, 1997, p. 221
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lindisfarne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.