Planta carnívora

Planta carnívora

Nepenthes × cincta (és un híbrit natural entre N. albomarginata i N. northiana).

Una planta carnívora (també cridada planta insectívora) és una planta que obté part o la majoria de les seues necessitats nutricionals per mig de la captura i el consum de protozous i animals, especialment insectes (ademés d'uns atres artròpodes). Estes plantes creixen generalment en llocs a on el sol és pobre, especialment en nitrogen, com les terres àcides pantanosas i els farallones rocosos. Charles Darwin va escriure el primer tractat conegut sobre estes plantes en 1875.

Es pensa que el hàbit carnívor ha evolucionat en, a lo manco, onze linajes separats que es troben representats per més d'una dotzena de gèneros en cinc famílies. Estes inclouen al voltant de siscentes trenta espècies que atrauen i atrapen als seus assuts, produïxen enzimas o posseïxen bactèrias digestives i absorbixen els nutrients resultants. Ademés, més de trescentes espècies de plantes protocarnívoras en varis gèneros mostren algunes d'estes característiques, encara que no totes.

Espècies de plantes carnívores

Existixen tres tipos distints de plantes carnívores, identificant-se per la forma en la que capturen als seus assuts, tenint, el plegament de fulls, tricomas en pegament i fulls en forma de "gerra".

Pinces

Animació del creiximent d'una "venus atrapamoscas".

Venus atrapamoscas: trampa pinça

És el mecanisme de la venus atrapamoscas (Dionaea muscipula), junt en Aldrovanda vesiculosa. Són les dos úniques espècies que tenen tal mecanisme. L'insecte o animal chicotet és atret per un néctar dolç, es posa en el full i quan roça a lo manco dos dels cilios detectors dins d'un lapsus màxim de cinc segons, es tanca automàticament com una pinça o tenaza. La raó per la que deuen tocar-se dos cilios detectors és per a evitar la confusió en gotes d'aigua. Les espines de les vores impedixen l'escape del seu assut. L'assut una volta dins es mou, i estimula la secreció de sucs digestius per a la seua desintegració, que dura varis dies. Una volta digerit l'insecte, el full s'obri novament fins a trobar a un atre assut. En el moment que l'insecte es para per primera volta i toca un dels cilios la planta és alertada per a esperar el següent contacte, segons la voltes que l'insecte roce la planta hi ha una reacció; si ho fa solament una volta la planta no fa res, pero si la roça de nou, la planta, de manera automàtica, es tanca deixant a l'insecte immòvil i tancat dins d'ella per a ser digerit.

Pèls pegajosos

Pinguicula gigantea: els fulls estan coberts de mucosidad que produïxen les glàndules que servixen a la planta per a la captura de chicotets insectes.

Drosera: trampa de pèls pegajosos

És el mecanisme usat per Drosera, Byblis, Drosophyllum i Pinguicula, entre unes atres. Drosera posseïx fulls en rosetes pegades al sol que segreguen un decorregut viscós en un aroma similar al de la mel.

Quan un insecte es posa dins del full, queda atrapat en els pèls pegajosos. Despuix, els tentàculs de Drosera es curven cap a dins fins que es tanquen. Pot tardar des d'un minut a vàries hores en tancar i transcorren entre 7 a 14 dies fins que els tentàculs es tornen a obrir completament.^{cita requerida}

Trampes de caiguda

Heliamphora chimantensis: trampa de caiguda

Trampa de Nepenthes villosa.

Les trampes de caiguda són les utilisades pels gèneros Heliamphora, Nepenthes, Sarracenia, Cephalotus, Darlingtonia i Brocchinia reducta. Estes plantes també es coneixen com plantes odre o planta gerra. Estes trampes tenen forma de gerro o de copa i al fondo tenen una substància líquida a on els insectes s'ofeguen. Estos són atrets per aromes que produïxen les vores de la trampa, quan es posen, esvaren i cauen dins, llavors la planta els digerix. En alguns gèneros com Nepenthes, les trampes tenen ademés taps, que actuen com a parasols, evitant que l'aigua de pluja les òmpliga completament.

Darlingtonia californica és única perque no atrapa l'aigua de pluja en la seua gerra, sino que la regula dins bombejant des de les seues raïls o expulsant-la, segons convinga. Les seues fulles no produïxen enzimes digestives, ya que les cèlules que absorbixen els aliments són idèntiques a les raïls del sol, confiant en bactèries simbiòtiques. També compartix el seu mecanisme de captura en Sarracenia psittacina, en la que l'insecte atret per un néctar que produïx l'entrada de la trampa és confòs per "falses eixides" o "falses finestres", que solament faran que l'animal vaja més avall fins que queda agotat i cau en el líquit.

Trampes mecàniques

Erro al crear miniatura:

Utricularia: trampa mecànica

Este mecanisme és exclusiu del gènero Utricularia, és el més complex i ràpit de totes les plantes carnívores. Estes plantes aquàtiques posseïxen numeroses trampes en cada brot que s'assemblen a globos diminuts. Cada trampa té una trampilla molt chicoteta que sol estar ben tancada. Per a tendir les trampes, la planta bombeja cap a fòra una part de l'aigua, per a que la pressió en l'interior siga menor que l'exterior. Si un diminut animal res massa prop de la trampa, roça unes cerdes que es troben pegades a la trampilla. La trampilla s'obri i la trampa absorbix aigua, arrastrant a l'animal cap a dins. Quan la planta ha digerit a la seua víctima, torna a tendir la trampa per a capturar un atre assut.

Trampes "gorc de langosta"

Genlisea violacea: trampa gorc de langosta

Són trampes fàcils d'entrar i difícils d'eixir. L'eixida està obstruïda per pèls rígits que apunten cap a dins. Es donen en el gènero Genlisea que s'especialisen en caçar protozous, als que atrauen de forma química. Un full en forma d'I permet l'entrada de l'assut pero no l'eixida. Els pèls que apunten cap a dins obliguen a que l'assut es moga en una sola direcció. La presa passa per l'entrada en espiral que la va duent al voltant dels dos braços superiors de l'I, per això es veuen obligats a moure's inexorablement cap a un estòmec en el braç inferior de la Y. El moviment de l'assut es creu que està ajudat pel moviment de l'aigua a través de la trampa, produït d'una manera similar a la de buit en les trampes de la bufa, i provablement evolutivament relacionat en ella.

Este mecanisme recorda molt al vist en Sarracenia psittacina, Darlingtonia californica i Nepenthes aristolochioides.

Combinació de trampes

Un mecanisme utilisat únicament per Drosera glanduligera, en la que combina característiques de les trampes de pinça i de les seues trampes de pèls pegajosos, estes últimes comunes en les demés droseras.

Cultive

Erro al crear miniatura:

Cultiu de Nepenthes rajah i atres espècies.

Encara que les distintes espècies de plantes carnívores posseïxen diferents necessitats de llum solar, mescla de substrat o humitat, totes compartixen algunes d'estes necessitats. La majoria requerix aigua de pluja, de pH 6,5 en àcit sulfúric. L'aigua corrent conté minerals (en especial ixes de calcio) que s'acumularien fins a matar la planta. Açò ocorre perque la majoria de les plantes carnívores ha evolucionat en substrats àcits i pobres en nutrients i són, en conseqüència, extremadament calcífugues. Per lo tant són massa sensibles a l'aporte continuat de nutrients en el sol. Ya que la majoria vegeta en pantans, casi totes són molt intolerants a la sequia, per lo que en estiu cal colocar el test sobre un platillo en aigua. No obstant, hi ha excepcions, com les tuberosas Drosera que requerixen un periodo sec en estiu (repòs) i Drosophyllum lusitanicum que requerix condicions molt més seques que la majoria.

Les plantes cultivades en l'exterior normalment obtenen insectes més que suficients per a alimentar-se adequadament, encara que en ocasions se'ls deuen suministrar manualment per a suplementar la dieta. No obstant, estes plantes són incapaces de digerir un atre tipo d'aliments que no siguen insectes, com a trossos de carn, per eixemple, ya que estos es podririen en l'interior de la trampa causant la mort de tota la planta. És rar que una carnívora muiga encara que no atrape cap insecte, lo que pot afectar és al seu creiximent. En general, lo millor és deixar que estes plantes utilisen els seus propis recursos: les causes més comunes de mort per a una Venus atrapamoscas, són, ademés de regar-l'en aigua de l'aixeta, intentar forçar la seua trampa per a alimentar-la.

Llevat un parell d'espècies, Nepenthes i Pinguicula, que vegetan be a l'ombra, la majoria requerix llum lluenta o ple sol, per a estimular-los a sintetisar els pigments roig i púrpura de l'antocianina.

La majoria viu en els pantans i les demés, generalment, en regions tropicals, per lo que requerixen un alt grau de humitat. Estes condicions es poden imitar en el cultiu domèstic o a chicoteta escala colocant les plantes dins d'un recipient major en el fondo cobert de cudols que es mantinguen constantment humits. Les espècies chicotetes de Nepenthes vegetan be en un terrario.

Moltes espècies són originàries de regions fredes, per lo que poden cultivar-se en un jardí humit durant tot l'any. La majoria de les espècies de Sarracenia tolera temperatures per baix de 0 °C, a pesar de que casi totes són oriundes de la zona suroriental d'Estats Units. Les espècies de Drosera i Pinguicula també toleren estes temperatures. No obstant, el gènero Nepenthes, que és tropical, requerix entre 20 a 30 °C per a prosperar.

El substrat més adequat per a plantes carnívores és una mescla 3:1 de turba de Sphagnum en arena àcida del tipo usat per a horticultura (la fibra de coco és un substitut més ecològic que la turba). Nepenthes creix be en un compost per a orquídeas o simplement en verdet de Sphagnum.

Irònicament, estes plantes són propenses a sofrir infestacions parasitarias de áfidos o cochinillas. Els atacs menors es poden eliminar a mà, no obstant les infestacions massives requerixen un insecticida. l'alcohol isopropílico és efectiu com a insecticida topical, particularment per a cocoideos. El diazinón és un excelent insecticida sistémico tolerat per la majoria de les carnívores, aixina com el malatión i l'acefato.

Pero encara que les plagues d'insectes puguen ser un problema, el major perill per a plantes carnívores (ademés del maltracte humà) és el verdet gris (Botrytis cinerea). Este medra en condicions càlides i humides, convertint-se en una séria amenaça en hivern. En certa mida, es pot protegir a les carnívores de regions fredes, mantenint-les fresques i ben ventilades i assegurant-se de retirar els fulls morts en regularitat. Si aixina i tot el fongo ataca, serà necessari un fungicida.

• Assuts atrapats per diferents trampes
• 
  Diminuts Collembola (Dicyrtoma minuta) atrapats en un full de Sarracenia purpurea
• 
  Escarabat (Paria) atrapat per Dionaea muscipula
• 
  Mosca grulla (Limonia), atrapada per Drosera filiformis

Vore també

• Plantes protocarnívoras
• Plantes micoheterotróficas
• Trampa de polinisació
• Anex:Gèneros de plantes carnívores