Aldrovanda vesiculosa és l'única espècie vivent del gènero Aldrovanda de plantes carnívores i aquàtiques pertanyent a la família de les droseràcees. Hi ha diferents espècies extintes que únicament existixen en registres fòssils. És nativa del Vell Món i d'Austràlia.[1]

Vista de la planta
En el seu hàbitat

Morfologia

La Aldrovanda vesiculosa és una planta aquàtica sense raïls. Les plántulas desenrollen una protoraiz curt; no obstant, este no aplega a desenrollar-se i senece. La planta està formada per brots flotants que alcancen una llongitut de 6-40 cm (2-16 polzades).[2] Les fulles trampa de 2-3 mm (1⁄16-1⁄8 polzades) creixen en verticilos d'entre 5 i 9 en estreta successió a lo llarc del brot central de la planta. Les trampes pròpiament dites estan subjectes per peciols que tenen sacs d'aire que ajuden a la flotació. Un extrem del brot creix contínuament mentres que l'atre extrem mor. El creiximent és prou ràpit (4-9 mm (3⁄16-3⁄8 polzades) per dia en les poblacions japoneses[3]), de modo que en condicions òptimes es produïx un nou verticilo una volta o més cada dia.cita requerida

És una planta herbàcia perenne d'aigua dolça que no posseïx raïls, només l'embrió presenta una rudimentària raïl. Captura als seus assuts en uns fulls que presenten un event de plegament similar a una versió més chicoteta de la Venus atrapamoscas. Captura en l'aigua chicotets animals, de preferència les puces d'aigua, i atres animals chicotets com a jóvens larves de mosquits.

Trampa

Les trampes pròpiament dites consistixen en dos lòbuls que es pleguen per a formar una trampa de dispar similar a la de la Venus atrapamoscas, llevat que és més chicoteta i es troba baix l'aigua. Estes trampes, que es retuercen per a que les obertures de la trampa apunten cap a fòra, estan revestides en el seu interior per una fina capa de pèls gatell, que es tanquen de colp en resposta al contacte en els invertebrats aquàtics i els atrapen. El tancament d'esta trampa tarda entre 10 i 20 milisegons,[4][5] lo que la convertix en un dels eixemples més ràpits de moviment vegetal del regne. Este atrapament només és possible en condicions càlides d'a lo manco 20 °C.[6] Cada trampa està rodejada por entre quatre i sis cerdes de 6-8 milímetros de llongitut que impedixen que s'activen les trampes pels residus presents en l'aigua.cita requerida

Reproducció

Flores

Les chicotetes i solitàries flors blanques de la vesiculosa se sostenen per damunt de l'aigua per mig de curts pedúnculs que sorgixen dels eixos del talle. La flor només s'obri durant unes hores, despuix de les quals l'estructura torna a situar-se baix l'aigua per a la producció de llavors. Les llavors són criptocotiledóneas: els cotiledones permaneixen amagats dins de la coberta de la llavor i servixen com a almagasén d'energia per a la plántula. La floració, no obstant, és rara en les regions templades i poc exitosa sobre el desenroll de fruts i llavors.[7]

Divisions

Aldrovanda vesiculosa es reproduïx en major freqüència per mig de la reproducció vegetativa. En condicions favorables, les plantes adultes produiran un refillol cada 3-4 centímetros (1.2-1.6 plg),[8] donant lloc a noves plantes a mida que les puntes seguixen creixent i els extrems vells moren i se separen. Per la ràpida taxa de creiximent d'esta espècie, es poden produir innumerables plantes noves en un curt periodo de temps d'esta manera.cita requerida

Us

Utilisada com planta ornamental i control biològic.

Referències

  1. ↑ Degreef, J.D. 1997. Fossil Aldrovanda. Carnivorous Plant Newsletter 26(3): 93–97.
  2. ↑ Aston, H. I.. «Aldrovanda vesiculosa L.», Flora of Austràlia (vol. 8), pp. 64–66.
  3. ↑ Komiya, S.. “A report on the natural habitat of Aldrovanda vesiculosa found in Hanyu City”. Amatores Herb 27: 5–13.
  4. ↑ Ashida, J. 1934, Studies on the leaf movement of Aldrovanda vesiculosa L. I. Process and mechanism of the movement. Mem. Coll. Sci. Univ. Kyoto Ser. B 9: 141-244.
  5. ↑ Ashida, J. 1935, Studies on the leaf movement of Aldrovanda vesiculosa L. II. Effect of mechanical, electrical, thermal, osmotic and chemical influences. Mem. Coll. Sci. Univ. Kyoto Ser. B 11: 55-113.
  6. ↑ Diels, L. 1906, Droseraceae, in Dones Pflanzenreich 26 (IV, 112): 1-136, Leipzig.
  7. ↑ (2012) «Aldrovanda, The Waterwheel Plant», Carnivorous Plants of Britain and Ireland (en en), Dorset, UK: Redfern Natural History Productions.
  8. ↑ Breckpot, Christian (1997). “Aldrovanda vesiculosa: Description, Distribution, Ecology and Cultivation”. Carnivorous Plant Newsletter 26: 73–82.

Bibliografia

  • LECOUFLE, M. Plantes carnívores classificació, orige, cultiu i plagues. 2007. edicions Omega. S.A. Barcelona-Espanya. 127 pp.
  • Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Brassicaceae through Saxifragaceae). 8: 1–506. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.