Sphagnum

Erro al crear miniatura:

Sphagnum

Sphagnum és un gènero de verdets comunament cridats verdets de turbera. Els membres d'este gènero poden retindre grans cantitats d'aigua dins de les seues cèles. Inclou entre 150 i 350 espècies algunes de les quals poden retindre més de 20 voltes el seu pes sec en aigua.

Descripció

Sphagnum consta d'un pseudotallo principal en fascículos de branques, per lo general de dos a tres branques esteses, i de dos a quatre branques colgantes. La part de dalt de la planta, o capítul conté fascículos de branques jóvens densament agrupades.

Erro al crear miniatura:

Esporófito (càpsula negra) sostingut per un pseudopodi.

El Sphagnum es pot distinguir d'atres espècies de verdets: (1) per les branques agrupades en fascículos a lo llarc dels tallos; (2) per les cèles dels fulls de dos tipos, unes verdes, en clorofila ("clorocistos"), alternant en atres grans, transparents i porosas ("hialocistos"); i (3) pels esporófitos esfèrics, sense peristoma, sostinguts per un pseudopodi (estructura de teixit gametofítico). La planta, la disposició, forma i anatomia de les branques, el talle i els fulls (de les branques i dels tallos), la forma, disposició i número dels poros dels hialocistos, són totes elles característiques usades per a identificar les diferents espècies de Sphagnum'.

Distribució i hàbitat

El verdet Sphagnum es distribuïx àmpliament en l'hemisferi nort, sobretot en àrees de tundra humides, a on pot cobrir grans extensions de territori. Les poblacions més septentrionals del verdet de turbera estan en l'archipèlec de Svalbard. Existixen també grans superfícies de Sphagnum en l'hemisferi sur, principalment en Nova Zelanda, Tasmania, i el sur de Chile i Argentina, pero estes contenen relativament poques espècies. Existixen moltes espècies de Sphagnum que habiten en les altures dels Vages tropicals, aixina com també existixen vàries espècies de la conca del Amazones i de les costes del mar Carib.

Usos

El esfagno sec també s'usa en les regions del nort Àrtic com un material aïllant. També com a substrat en els vivers

Espècies

Erro al crear miniatura:

Gametófito d'un verdet Sphagnum

Algunes de les espècies de Sphagnum:

Sphagnum affine
Sphagnum apiculatum
Sphagnum auriculatum
Sphagnum balticum
Sphagnum capillifolium
Sphagnum compactum
Sphagnum cuspidatum
Sphagnum cymbifolium
Sphagnum fallax
Sphagnum fuscum
Sphagnum girgensohnii
Sphagnum magellanicum
Sphagnum majus
Sphagnum molle
Sphagnum novo-caledoniae
Sphagnum palustre
Sphagnum papillosum
Sphagnum platyphyllum
Sphagnum riparium
Sphagnum rubellum
Sphagnum russowii
Sphagnum squarrosum
Sphagnum subnitens
Sphagnum subsecundum
Sphagnum warnstorfii
Sphagnum carnivorous
i moltes més

Bibliografia

• Eddy, A. (1988). A Handbook of Malesian Mosses. Volume 1. Sphagnals to Dicranals. UK: British Museum (Natural History). pp. 202 pp. ISBN 0565010387.
• Jan-Peter Frahm: Biologie der Moose. Spektrum Akademischer Verlag, Heidelberg und Berlín 2001, ISBN 3-8274-0164-X
• Jan-Peter Frahm, Wolfgang Frey, J. Döring: Moosflora. 4., neu bearbeitete und erweiterte Auflage (UTB für Wissenschaft, Band 1250). Ulmer, Stuttgart 2004, ISBN 3-8001-2772-5 (Ulmer) & ISBN 3-8252-1250-5 (UTB)
• Ludwig, Gerhard: Exkursions-Bestimmungsschlüssel der Sphagnen Mitteleuropas. - Landwirtschaftsverlag (Münster) 2005, 35 S., ISBN 3-7843-3856-9
• Strasburger. Tractat de Botànica. Diversos autors. Editorial OMEGA. 35ena edició (2004).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sphagnum.
• musgosdechile. cl/sphagnum. html Sphagnum en Verdets de Chile
• archive. org/web/20061013183442/http://www. botanik. univie. ac. at/~temsch/ Pàgina sobre Sphagnum (alemà)
• archive. org/web/20061001181923/http://www. itis. usda. gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt? search_topic=TSN&search_value=15683 Pàgina informativa taxonómica sobre Sphagnum, ITIS. (anglés)