Protozou

Protozoo

Blepharisma, un ciliat de vida lliure.

El flagellat Giardia és un paràsit intestinal.

Amoeba, un rizópodo de forma ameboide.

Els protozous o protozoarios són organismes microscòpics, unicelars protistas; heterótrofos, fagótrofos, depredadors o detritívoros, a voltes mixótrofos (parcialment autótrofos); que viuen en ambients humits o directament en mijos aquàtics, ya siguen aigües salades o aigües dolces, i com a paràsits d'uns atres sers vius. La reproducció pot ser asexual per bipartición i també sexual per isogametos o per conjugació intercanviant material genètic. En este grup encaixen tàxons molt diversos en una relació de parentesc remota, que s'enquadren en molts talls distints del regne Protista, definint un grup parafilético, sense valor en la classificació d'acort en criteris cladísticos. El protozoólogo Thomas Cavalier-Smith ha recuperat la versió llatina d'este nom per a denominar a un regne eucariota, el regne Protozoa, els llímits del qual no coincidixen en el concepte tradicional.

Característiques

Els protozous solen ser de 10-50 μm, pero poden créixer fins a alguns milímetros, i poden fàcilment ser vists a través d'un microscopi. Es mouen en unes coes en forma de tralla anomenades flagelos. S'han trobat prop de 30 000 espècies. Els protozous existixen en ambients acuosos i en el sol, ocupant una gama de nivells tróficos. Com a depredadors, cacen algues, bactèries i microhongos unicelars o filamentosos. Els protozous eixerciten un paper com a herbívors i com a consumidors en l'acoplament del procés de descomposició de la cadena alimentària. Els protozous també eixerciten un paper vital en el control de biomassa i població bacteriana. Poden absorbir l'aliment a través dels seus membranes celars. Tots els protozous digerixen el seu aliment en compartimientos cridats vacuoles. Com a components de la micro-i del meiofauna, els protozous són una font important de l'aliment per als microinvertebrados. Aixina, el paper ecològic dels protozous en la transferència de la producció bacteriana i algácea als nivells tróficos successius és important. Els protozous tals com els paràsits de malaria (Plasmodium spp.), trypanosomas i leishmania són també importants com paràsits i simbiontes d'animals multicelares. Alguns protozous tenen etapes de la vida que alternen entre les etapes proliferatives (i. g. trofozoïts) i els quiste inactius. Com a quiste, els protozous poden sobreviure condicions difícils, tals com a exposició a les temperatures extremes i als productes químics amoladors, o llarcs periodos sense l'accés als aliments, a l'aigua, o a l'oxigen. El ser un quiste permet a espècie paràsita sobreviure fòra de l'amfitrió, i permet la seua transmissió a partir d'un amfitrió a un atre. Quan els protozous estan baix la forma de trofozoïts (el Grec, trophé = alimentar), s'alimenten i creixen activament. El procés pel qual els protozous prenen la seua forma del quiste es diu enquistamiento, mentres que el procés de la transformació novament dins del trofozoït es diu exquistamiento. Els protozous poden reproduir-se per la fissió binaria o la fissió múltiple. Alguns protozous es reproduïxen sexualment, uns atres ho fan asexualmente, mentres que un tercer grup utilisa una combinació d'abdós processos (eg. Coccidios). Un protozou individual és hermafrodita. Un atre nom per als protozous és Acrita (R. Owen, 1861).

Història

Dibuix de Pseudomonilicaryon anser publicat en Animalcula Infusoria (Muller, 1786).

El primer en observar protozous va ser Leeuwenhoek, que en 1674 els va descobrir en utilisar microscopis de fabricació pròpia. En mostrar-els davant la Royal Society se'ls va denominar animálculos. Este descobriment ho va efectuar en un llac de la seua ciutat natal Delft, a on va observar especialment ciliats com Vorticella i algues unicelars com Euglena i Volvox.

Nom

El nom Protozoo (protozous) va ser falcat per Georg Goldfuss en 1818 per a agrupar als que considerava animals primigenis. En 1820 va propondre la classe Protozoa dins del regne Animal, en la qual englobava als infusorios (Ciliophora), als Lithozoa corals, Phytozoa (algues unicelars pigmentades i fotosintetizadoras) i Medusinae (meduses i atres relacionats). Aixina que, el concepte va ser diferent del d'Honigberg (1964), a on solament els ciliats són comuns a abdós definicions. El nom es compon de les raïls gregues πρώτο (proto), primer, i ζώο[ν] (zoo[n]), animal, i revela que, en el seu orige, el concepte expressava la tradició de classificar tota forma de vida en els regnes animal o vegetal. Aixina que es dia protozous a les formes molt senzilles que es considerava animals, lo mateix que protófitas als microorganismes considerats vegetals.

Unicelaridad

En 1845 Carl Theodor Ernst von Siebold va utilisar el nom per a designar, a un tall d'animals dividit en dos classes, Infusoria, equivalents a l'actual tall Ciliophora (Ciliats), i Rhizopoda, més o menys equivalents als d'Honigberg. Von Siebold els va descriure com a «animals unicelars». Cal tindre en conte que en eixos anys estava rebent la seua consagració la teoria celar. No tots, en les décades següents, varen estar d'acort en l'interpretació de Von Siebold, veent molts estos organismes com un cas d'organisació acelar. Va ser necessari el desenroll de la microscopía electrònica, a mitan del XX, per a que es vera confirmada de manera definitiva l'homologia entre l'organisme protozoario sancer i cada una de les cèlules en que es basa l'organisació microscòpica dels organismes complexos. Va ser Dujardin qui primer, en eixos anys, va reconéixer el caràcter unicelar del protoplasma dels foraminíferos, trobant Von Siebold aixina l'autoritat per a definir com a unicelars als membres del tall. En 1858, R. Owen eleva a Protozoa a la categoria de regne per a separar-ho d'animals i vegetals.

Protoctistas i protistas

Durant el restant del XIX, la manera d'abordar la diversitat de les formes senzilles va seguir basant-se en el desig de trobar raïls per als dos regnes clàssics, animals i vegetals. La dificultat per a conseguir-ho va fer que per primera volta Hogg, en 1860, proponguera un nou regne, el Regnum Primigenum o Protoctista, per a agrupar els primitius sers intermijos a plantes i animals; un dels seus eixemples era l'esponja verda dulceacuícola Spongilla, que la seua fotosíntesis, encara que real, és atribuible a algues verdes simbiòtiques. Poc despuix Haeckel va propondre el regne Protista, «els primordials», per a totes les formes unicelars i senzilles, destacant el seu caràcter basal i indiferenciado, pero independent en la seua evolució de plantes i animals. Els Protozoa no existixen en esta visió de la diversitat, pero en una revisió posterior Haeckel va recuperar els conceptes de protozoa (animal unicelar) i protophyta (planta unicelar), com a subregnes del regne Protista. Aixina que, Haeckel va propondre el regne Protista el qual va dividir en Protozoos, Protófitos i protistas atípics. No obstant molts tractats posteriors a Haeckel han seguit classificant els sers vius en animals i vegetals, de tal manera que Protozoa ha segut considerat un tall dins del regne animal constituït per organismes unicelars. Al canvi del sigle el concepte d'Haeckel, que no va pretendre mai ser més que un concepte pragmàtic, va ser sent vist com excessivament polifilético, en autors, com Otto Butschli, que rebujaven el tercer regne, al mateix temps que es recuperava la noció de Protozoa com a conjunt d'organismes de tipo animal i nucleados.

H. F. Copeland va abordar en 1938 la diversitat global proponent quatre regnes —Monera, Protista, Plantae i Animalia— traent a les bactèries i cianobacterias, com a regne Monera, de Protista, a on Haeckel les havia deixat. Per eixos anys Chatton havia mostrat el caràcter anucleado d'eixos organismes. En successives revisions es va ser precisant la composició del regne Protista, al mateix temps que rescatava el nom d'Hogg (Protoctista), ara en un significat molt diferent. D'eixa classificació de Copeland deriva nominalmente la de R. H. Whittaker, qui separant als foncs (regne Fungi) de Protoctista, va establir finalment una classificació en cinc regnes que ha durat molt. No obstant, la definició dels regnes de Whittaker, que era sobretot un ecólogo, es va basar excessivament en els tipos de metabolisme.

Classificació clàssica

Per a una classificació moderna, vore Protista i Protozoa (regne)

La classificació tradicional més coneguda, dividix a Protozoa en quatre grups, tal com resenyen Bütschli 1880, Delage & Hérouard 1896, Hartog 1906, Jahn & Jahn 1949 i Mackinnon & Hawes 1961, dominant en els texts de Zoologia, tracta als protozous com un sol tall dividit en quatre classes basades sobretot en el modo de locomoció. Degut a que totes estes formes es desenrollen per evolució convergent, les classes són en realitat complexos grups polifiléticos:

• Rizópodos o sarcodinos (Rhizopoda, Sarcodina). Són els protozous ameboides (com les amebas), que es desplacen per mig de pseudópodos, és dir, formant apèndixs temporals des de la seua superfície i com a proyecció de la citoplasma. Els pseudópodos són deformacions de la citoplasma i de la membrana plasmática que es produïxen en la direcció el desplaçament i que arrastren tras de sí al restant de la cèla. Els pseudópodos també són utilisats per a capturar l'aliment, que engloben en l'interior, en el procés cridat fagocitosis. Segons els pseudópodos siguen molt grossos o molt prims, són de dos tipos: en lobopodios (grossos) com Lobosea (Amoebozoa) i en filopodios diversos generalment acompanyats d'un exoesquelet en microtúbuls i són tals com: radiolarios, foraminíferos, nuclearias, heliozoos i uns atres. Poden generar malties conegudes com amebiosis.

• Ciliats (Ciliophora, Ciliata, Infusoria). Est és el grup tradicional que més s'identifica com a grup natural en les classificacions modernes en la categoria de tall; encara que les opalinatas que són cromistas també enquadren dins d'este concepte. Apareixen rodejats de cilios i presenten una estructura interna complexa pero anàloga als flagelos, els quals també es relacionen en citoesquelet i centríols. El paramecio (gènero Paramecium) és un representant molt popular del grup. Ademés, els cilios són filaments curts i molt numerosos que en el seu moviment provoquen el desplaçament de la cèla.

• Flagellats o mastigóforos (Mastigophora, Flagellata). Es distinguixen per la possessió d'un o més flagelos. Els flagelos són filaments més llarcs que els cilios el moviment dels quals impulsa a la cèla. Solen presentar-se en un número reduït. Les formes unicelars nuetes (sense paret celar), dotades de solament un o dos flagelos, representen la forma original de la que deriven tots els eucarionte. Per això són tants i tan variats els protistas diferents que encaixen en este concepte. Les plantes per eixemple deriven ancestralmente de protozous biflagelados que varen adquirir els plasts per endosimbiosis en una Cyanobacteria. Varis protozous porten plasts i són per lo tant autótrofos o mixótrofos com els dinoflagelados i euglenas. Els Metamonada tenen dos o múltiples flagelos, són anaerobio i en la seua majoria simbiontes o paràsits d'animals. Entre els uniflagelados estan els coanoflagelados, ancestrals dels animals i els quitridios, ancestrals dels fongos.

• Esporozoos (Sporozoa). Paràsits en una fase d'esporulación (divisió múltiple) i sense major movilitat. Hi ha varis grups distints sense major relació i no són tots protistas, sino que també hi ha animals i fongos. L'eixemple més conegut és el plasmodi (gènero Plasmodium), causant de la malaria i que pertany al grup dels apicomplejos, grup més conegut que sol reservar per a sí el nom de Sporozoa. Els Haplosporidios se'ls considera part de Cercozoa. A estos dos grups se'ls ha reunit durant molt temps baix el nom de Cnidosporidios. Els Ichthyosporea són un grup més recent i estan dins de Choanozoa. Els microsporidios estan ara adscrits al regne Fungi i els mixosporidios o mixozoos al regne Animal. Per un atre costat, Honigberg & col. (1964), dividix a Protozoa en quatre subfilos: Sarcomastigophora, Sporozoa, Cilophora i Cnidospora; este últim que agrupava a mixozoos i microsporidios.

Vore també

• Infusorio
• Protista
• Protozoa (sensu Cavalier-Smith)
• Eukaryota

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Protozou.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Protozou.