Reproducció asexual
La reproducció asexual és una forma de reproducció d'un ser vivent en la que a partir d'una cèlula o un grup de cèlules,[1] es desenrolla per processos mitòtics un individu complet, genèticament idèntic al primer (excepto si hi ha mutacions). Es porta a terme per mig d'un sol progenitor i sense l'intervenció dels núcleus de les cèlules sexuals o gamets.[2]
Els organismes celulars més simples es reproduïxen per un procés conegut com a fissió o escissió, en el que la cèlula mare es fragmenta en dos o més cèlules filles, perdent la seua identitat original.[3]
La divisió celular que dona lloc a la proliferació de les cèlules que constituïxen els teixits, òrguens i sistemes dels organismes pluricelulares no es considera una reproducció, encara que és casi idèntica al procés d'escissió binaria.
En certs animals pluricelulars, tals com celenterats, esponges i tunicados, la divisió celular es realisa per ulls. Estes s'originen en el cos de l'organisme mare i despuix se separen per a desenrollar-se com a nous organismes idèntics al primer. Este procés, conegut com gemació, és anàlec al procés de reproducció vegetativa de les plantes.
Processos reproductors com els citats, en els que un únic organisme origina la seua descendència, es denominen científicament “reproducció asexual”. En este cas, la descendència obtinguda és idèntica a l'organisme que el ha originat sense la necessitat d'un gamet.
Reproducció asexual en els animals
[editar | editar còdic]
1. Sense reproduir-se
2. Creant un brot
3. Filla creixent
4. Escomençant a dividir-se
5. Filla separada
6. Filla clon
La reproducció asexual solament es presenta en els organismes les cèlules dels quals conserven encara la totipotencia embrionària, és dir, ’la capacitat de no solament multiplicar-se’, sino també de diferenciar-se en distints tipos de cèlules per a conseguir la reconstrucció de les parts de l'organisme que pogueren faltar.[4]
Com la totipotencia embrionària és tant més comú quant més senzilla és l'organisació animal, esta té lloc en esponges, celenterats, anèlits, nemertea, equinoderms i també en els estats larvarios i embrionaris de tots els animals.
Les modalitats bàsiques de reproducció asexual en animals són:
- La bipartició.
- La fragmentació o escissió.
- La gemació o yemaació.
- La poliembrionía.
- La partenogénesis.
En esta reproducció no intervenen espermatozoides ni òvuls, és la diferència principal entre la reproducció sexual i l'asexual.
Eixemples
[editar | editar còdic]La reproducció asexual es troba en casi la mitat dels talls animals.[5]La partenogénesis ocorre en el taburó martell (Sphyrnidae) [6] i en el taburó de puntes negres (Carcharhinus limbatus).[7] En abdós casos, els taburons havien alcançat la madurea sexual en captiveri en absència de mascles, i en abdós casos es va demostrar que les crío eren genèticament idèntiques a les mares. El fardacho Aspidoscelis neomexicanus de Nou Mèxic és un atre eixemple.
Alguns reptils utilisen el sistema ZW de determinació del sexe, que produïx mascles (en cromosomes sexuals ZZ) o femelles (en cromosomes sexuals ZW o WW). Fins a 2010, es pensava que el sistema cromosòmic ZW utilisat pels reptils era incapaç de produir descendència WW viable, pero es va descobrir que una boa constrictor femella (ZW) havia produït descendència femenina viable en cromosomes WW.[8] La boa femella podria haver elegit qualsevol número de parelles masculines (i ho havia fet en èxit en el passat), pero en esta ocasió es va reproduir asexualment, creant 22 bebés femella en cromosomes sexuals WW.
La poliembrionía és una forma molt estesa de reproducció asexual en animals, per mig de la qual l'òvul fertilizado o una etapa posterior del desenroll embrionari es dividix per a formar clons genèticament idèntics. En els animals, este fenomen s'ha estudiat millor en els paràsits himenòpters. En els armadillos de nou bandes (Dasypus novemcinctus), este procés és obligatori i normalment dona lloc a cuatrillizos genèticament idèntics. En atres mamífers, la gemelaació monocigótica no té una base genètica aparent, encara que ocorre en freqüència. Hui en dia hi ha en el món a lo manco 10 millons de bessons i trillizos humans idèntics.
El gènero de alamejas Corbicula inclou algunes espècies de pechines que només posseïxen mascles i que es reproduïxen per mig d'androgénesis, un procés a on l'embrió hereta únicament el material genètic patern.
Encara que l'autofecundaació és comuna, també ocorre creuament extern, inclús entre diferents espècies, lo que pot dur a la retenció parcial de genomes materns i contribuir a la diversitat genètica observada.
Aixina mateix el hibridació entre espècies ha dut a la creació de linajes o espècies androgéneticas genèticament diverses.[9]
Els rotíferos bdelloideos es reproduïxen exclusivament de forma asexual i tots els individus de la classe Bdelloidea són femelles. L'asexualitat va evolucionar en estos animals fa millons d'anys i ha persistit des de llavors. Hi ha evidència que sugerix que la reproducció asexual ha permés als animals desenrollar noves proteïnes a través de l'efecte Meselson que els ha permés sobreviure millor en periodos de deshidratació.[10] Els rotíferos bdelloides són extraordinàriament resistents al dany causat per la radiació ionisant per les mateixes adaptacions de preservació de el ADN utilisades per a sobreviure a la latencia.[11] Estes adaptacions inclouen un mecanisme extremadament eficient per a reparar trencaments del doble bri de el ADN.[12] Este mecanisme de reparació es va estudiar en dos espècies de Bdelloidea, Adineta vaga,[12] i Philodina roseola.[13] i sembla implicar recombinació mitòtica entre regions de ADN homòlogues dins de cada espècie.
L'evidència molecular sugerix fermament que vàries espècies del gènero d'insectes pal Timema han utilisat només la reproducció asexual (partenogenética) durant millons d'anys, el periodo més llarc conegut per a qualsevol insecte.[14]] Troballes similars sugerixen que l'espècie d'àcar Oppiella nova pugues haver-se reproduït completament asexualment durant millons d'anys.[15]
En el gènero Aptinothrips dels tisanópteros hi ha hagut vàries transicions a l'asexualitat, provablement per diferents causes.[16]
Reproducció asexual en les plantes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Propagació vegetativa.
Es dona en les plantes quan una part d'elles es dividix (talle, branca, brot, tubèrcul, rizoma...) i es desenrolla per separat fins a convertir-se en una nova planta.[17] Es troba extraordinàriament difosa i les seues modalitats són moltes i molt variades. Entre elles es troben:
- l'esporulaació o esporogénesis.
- La reproducció vegetativa.
- Les mitosporas.
- Els propágulos.
- La apomixis.
- La multiplicació vegetativa artificial:
- Esgalls: Un fragment de brot d'una planta (esgalls òsseus), s'introduïx dins del brot o tronc de la mateixa espècie o distinta. Se sol usar en arbres frutales o espècies ornamentals.
- Estacas: la reproducció per estacas consistix en tallar un fragment de brot en ulls i enterrar-ho. Despuix s'espera fins que broten raïls. Aixina s'obté una nova planta.
- Esqueix o gajos: brots que es preparen, en recipients en aigua o en terra humida, a on formen noves raïls, despuix de lo que poden plantar-se.
- Cultiu de teixits: cultiu realisat en un mig lliure de microorganismes i utilisant soluciones nutritives i hormonas vegetals, que provoquen el creiximent de raïls, brots i fulls a partir d'un fragment d'una planta.
- Acodo: consistix en enterrar una part de la planta i esperar a que arraïle. Llavors es talla i es transplanta, s'utilisa en les vinyes.
- Esporulación: tipo de reproducció per mig d'esporas.
Vore també
[editar | editar còdic]- Sexe
- Apomixis
- Clon
- Clonació
- Partenogénesis
- Androgénesis
- Regeneració (biologia)
- Reproducció
- Reproducció sexual
- Hermafroditismo
- Gemació
- Cicle biològic de vida
- Conjugació procariota
- Autogamia
- Alternança de generacions
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Biologia Per a l'Accés a Cicles Formatius de Grau Superior 6.prova Lliure Per a l'Obtencion Del Titule de Bachiller Ebook (en és), MAD-Eduforma. ISBN 9788466536189.
- ↑ Els nous alvanços científics i la bioética. Escrit per María Luisa Morales Gallego., p. 33, en Google Libros
- ↑ Barea (1951). Biologia Aplicada (en és), EUNED. ISBN 9789977646770.
- ↑ Biologia Per a l'Accés a Cicles Formatius de Grau Superior.prova Lliure Per a l'Obtencion Del Titule de Bachiller Ebook (en és), MAD-Eduforma. ISBN 9788466536189.
- ↑ Minelli, Alessandro (2009). Asexual reproduction and regeneration, Oxford University Press, pp. 123–127. ISBN 978-0198566205.
- ↑ Savage, Juliet Eilperin (23 de maig 2007). Female Sharks Ca Reproduïx Alone, Researchers Find.
- ↑ “'Virgin Birth' By Shark Confirmed: Second Case Ever” . Journal of Fish Biology 73 (6): 1473–1477. Sciencedaily.com. doi:. ISSN 0022-1112.
- ↑ «Boa constrictor produïxes fatherless babies». CBC News – Technology & Science.
- ↑ «Androgenesis: a review through the study of the selfish shellfish Corbicula spp.».
- ↑ “Functional Divergence of Former Alleles in an Ancient Asexual Invertebrate” (2007). Science 318 (5848): 268–71. doi:. PMID 17932297. Bibcode: 2007Sci...318..268P.
- ↑ Gladyshev, Eugene. “Extreme resistance of bdelloid rotifers to ionizing radiation”. Proceedings of the National Academy of Sciences 105 (13): 5139–5144. doi:. PMID 18362355. Bibcode: 2008PNAS..105.5139G.
- ↑ 12,0 12,1 Hespeels B, Knapen M, Hanot-Mambres D, Heuskin AC, Pineux F, LUCAS S, Koszul R,Van Doninck K. “el%202014.pdf Gateway to genetic exchange? DNA double-strand breaks in the bdelloid rotifer Adineta vaga submitted to desiccation”. J. Evol. Biol. 27 (7): 1334–45. doi:. PMID 25105197.
- ↑ Welch, David B. Mark. “Evidence for degenerate tetraploidy in bdelloid rotifers”. Proceedings of the National Academy of Sciences 105 (13): 5145–9. doi:. PMID 18362354. Bibcode: 2008PNAS..105.5145M.
- ↑ “Molecular evidence for ancient asexuality in Timema stick insects” (2011). Current Biology 21 (13): 1129–34. doi:. PMID 21683598.
- ↑ Jens, Brandt, Alexander Van, Patrick Tran Bluhm, Christian Anselmetti, Yoann Dumas, Zoe Figuet, Emeric Francois, Clementine M. Galtier, Nicolas Heimburger, Bastian Jaron, Kamil S. Labedan, Marjorie Maraun, Mark Parker, Darren J. Robinson-Rechavi, Marc Schaefer, Ina Simion, Paul Scheu, Stefan Schwander, Tanja Bast. Haplotype divergence supports long-term asexuality in the oribatid mite Oppiella nova, NATL ACAD SCIENCES. OCLC 1312207506.
- ↑ “Evolution of asexuality via different mechanisms in grass thrips (Thysanoptera: Aptinothrips)” (2014). Evolution 86 (7): 1883–1893. doi:. PMID 24627993.
- ↑ Coneiximents fonamentals de biologia, Volum 1. Escrit per Rosaura Ruiz Gutiérrez. Pàgina 124. (books.google.és).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Avise, J. (2008). Clonality: The Genetics, Ecology, and Evolution of Sexual Abstinence in Vertebrate Animals, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-536967-0.
- (2003) Plant Biology, Upper Saddle River, NJ: Pearson Education, pp. 258–259. ISBN 978-0-13-030371-4.
- (2005) Biology of Plants, 7th edició, NY: W.H. Freeman and Company. ISBN 978-0-7167-6284-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reproducción asexual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.