Propágulo

Esqueixos de Pelargonium de full de hedra

Propágulo (del llatí propagulum) en biologia és un tipo de germen, part o estructura d'un organisme (planta, fongo o bactèria), produït sexual o asexualment, capaç de desenrollar-se de manera separada per a donar lloc a un nou organisme idèntic al que ho va formar. És dir, és qualsevol estructura de reproducció i propagació biològica.

Els propágulos poden ser multicelulares com les ulls, bulbos, tubèrculs, llavors, o unicelulars com les esporas, entre uns atres.

En el regne vegetal junt a les llavors (reproducció sexual), trobem els propágulos que són la base de la reproducció asexual o propagació vegetativa, per la que s'obtenen noves plantes i òrguens individualisats. Els teixits de la porció separada deuen recuperar la condició de meristemos per a produir tot el conjunt d'òrguens de la planta.

Com a formes més importants de propágulos vegetatius tenim a:

• Els estolones: branques que, despuix de créixer molt, apleguen a tocar el sol i enraízan engendrant una nova planta. Açò ocorre en el fraulal i moltes gramíneas.
• Els rizomas: brots subterràneus que creixen allargats horisontalment. Al cercenarse, originen noves plantes. Són típiques en els lliris.
• Els tubèrculs: porcions més o menys esfèriques de brots subterràneus, rics en material nutritiu. En la seua superfície es desenrollen els ulls (ulls) capaços de donar orige a una nova planta. Eixemples són la creïlla i la chufa.
• Els bulbos: brots curts i cònics en una gran ull terminal rodejada per numeroses fulles que almagasenen substàncies de reserva. En les aixelles d'estos fulls es formen els bulbos de renove. Estos bulbos es desprenen per a donar lloc a una nova planta. Eixemples són la ceba i el tulipán.

Vore també

• Dispersió dels propágulos