Lilium
Les espècies de Lilium, comunament cridades azucenas o lliris, constituïxen un gènero en al voltant de cent dèu integrants que s'inclou dins de la família de les liliàcees.
Descripció
Els lliris són herbàcees perennes de brots erectos en numeroses fulles alternes, lineares a lanceoladas. Creixen a partir de bulbos formats per escates carnosas sense corfoll.
En algunes espècies nortamericanes la base del bulbo desenrolla rizomas sobre els que es troben numerosos bulbillos chicotets. Unes atres desenrollen estolones. La majoria dels bulbos estan profundament enterrats, no obstant uns quants es formen prop de la superfície del sol.
Hi ha espècies que desenrollen raïls adventicias en el talle, en elles, el bulbo creix de forma natural a certa profunditat i cada any el nou talle, a mida que emergix del sol, emet raïls adventicias per damunt del bulbo. Estes són adicionals a les raïls basals.
La majoria d'espècies perden la part aérea en hivern, llevat unes quantes (com Lilium candidum, Lilium catesbaei) que mantenen una roseta de fulls basals durant el periodo d'inactivitat hivernal.
l'inflorescència és terminal, en arracada o umbela, en una sola flor o fins a vinticinc. Les flors en les espècies poden ser erectes, ascendents o horisontals; en periant en forma de campana o embut recurvados o reflexos. Tenen sis tépals en una varietat de colors que comprén el blanc, groc, taronja, rosa o roig, en taques o punts magenta o marró. Els estams són sis. El frut és una càpsula en tres valvas, més o menys oblonga, de color vert tornant-se marró en madurar. Pot contindre més de trescentes llavors.[1]
Algunes espècies incloses abans dins d'este gènero han segut transferides a uns atres, com Cardiocrinum i Nomocharis.cita requerida
-
Híbrit del grup cultivar Martagon: Lilium × dalhansonii 'Mrs R. O. Backhouse' -
Lilium bulbiferum cultivar 'Ukraine' -
Híbrit del grup de cultivares asiàtics 'Cancun' -
Híbrit del grup de cultivares trompeta 'Fanfare'
Distribució geogràfica i hàbitat
Natiu de les regions templades del hemisferi nort. En el Vell Món s'estén per la major part d'Europa des del nort fins a la costa del Mediterràneu, la major part d'Àsia, Japó, sur de les montanyes Nilgiri en l'Índia, i sur de Filipines. En el Nou Món s'estén des del sur de Canadà i la major part d'Amèrica del Sur i Estats Units.
Estan comunament adaptades a hàbitats boscosos, a sovint montanyosos o a voltes praderies. Algunes de les espècies poden sobreviure en pantans i les epifitas es troben en el surest asiàtic (com L. arborícola). En general preferixen sols moderadament àcits o lliures de calç.[1]
Referències
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lilium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.