Estoló
En biologia, els estolons (del llatí: stolo, «branca»), igualment coneguts com a corredors, són conexions horisontals entre organismes, que poden ser part de l'organisme o del seu esquelet. Típicament, els estolons d'animals són esquelets externs.

Mentres en botànica, un estoló és un brot immens que naix en la base del brot d'algunes plantes herbàcees i que creix de forma horisontal, ya siga a nivell del sol o subterráneament.
Té entrenucs llarcs i curts alternats que generen raïls adventícies. Són molt coneguts els estolons de les fraules, els trébols i les cintes.[1] La separació d'estos segments arrelats produïx noves plàntules.[2]
Terme usat també en zoologia per a definir l'orgue d'alguns invertebrats que unix entre sí als individus d'una colónia.[3]
Referències
- ↑ Campos, Patricia (2002). Biologia/ Biology (en es), Editorial Limusa. ISBN 978-968-18-6078-3. Consultat el 2021-11-10.
- ↑ Propagacion Asexual de Plants (en es), Corpoica. ISBN 978-958-8210-57-5. Consultat el 2021-11-10.
- ↑ ASALE, RAE-. «estoló | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-11-10.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estolón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.