Estaca (botànica)
En Botànica, una estaca és un fragment de talle en ulls (o esqueje) de consistència leñosa que se separa d'un arbre o d'un arbusto i s'introduïx en el sol o en un substrat per a que arraïle en ell i forme una nova planta. Les estacas, per tant, són un mig per a la propagació vegetativa o asexual de moltes varietats i espècies arbòrees i arbustivas. El procés de tallar la estaca i plantar-la per al seu posterior enraizamiento es denomina estaquillado. Es tracta d'una clonació: la estaca és genèticament idèntica a la planta mare. Si la estaca és de menudes dimensions o es realisa en un fragment semileñoso d'una planta es denomina estaquilla.[1]
Algunes de les espècies en les que el estaquillado s'usa freqüentment per a la propagació vegetativa són els sauces (Salix), els àlbers (Populus), la tila (Tilia). En general, les espècies en fusta blanca i llaugera es presten en major facilitat per a esta operació, arrelant i brotant ràpidament a partir de estacas. Unes atres, la fusta del qual és dura i resinosa, també poden multiplicar-se per mig d'este método, tals com els pins (Pinus) i avets (Abies).
Per a assegurar el enraizamiento i el brotat de la estaca és convenient deixar dos o tres ulls en la base de la mateixa, que després seran cobertes en el substrat. Aixina mateix, és convenient realisar algunes incisions llongitudinals en la base de la estaca per a facilitar la formació de raïls.
Tipos de estaquillado
[editar | editar còdic]
Hi ha varis tipos de estaquillado:
- El estaquillado herbáceo: es porta a terme en les plantes no leñosas a sovint al final de l'estiu.
- El estaquillado en plantes de fusta blana: es practica sobre les branques desenrollades el mateix any (encara verts) en el moment en que escomencen a endurir-se. Els brots propicis per a les estaquillas de fusta blana són els es poden trencar fàcilment doblant-los en els dits polze i índex, i quan encara tenen els fulls nous menuts. Per a la majoria dels arbres, esta etapa es produïx en(hemisferi?). Cal anar en conte de no deixar que se sequen les estacas abans de plantar-les. Per lo general, tiren raïls ràpidament.
- El estaquillado en fusta semidura: es practica sobre branques de l'any la base del qual ya s'ha endurit i la punta, vert, encara seguix creixent (des de mediats de juliol fins a mediats de setembre segons les espècies).
- El estaquillado en fusta dura: es realisa en les branques latents a finals d'autumne, hivern o primavera. La fusta és dura i no es dobla en facilitat.
- El estaquillado a l'ofegat: es practica en qualsevol moment, ficant les estacas en una campana de cristal (o tancant-les en una botella gran o una bossa de plàstic en el seu defecte) per a mantindre la humitat propenca al 100%. És necessari airejar cada dos o tres dies per a evitar problemes en la putrefacció. Esta tècnica millora significativament el enraizamiento de les estacas en impedir que se sequen.
Quan estaquillar
[editar | editar còdic]El periodo de estaquillado depén de l'espècie elegida, del tipo de estaquillado, i de l'us previst. Per a la majoria de les plantes, els estaquillados són més exitosos quan es realisen durant el periodo de creiximent de les plantes.
A principis de juny és un bon moment (en l'hemisferi nort) per als estaquillados de fusta dura de (arce om azalea). Es deuen agarrar branques de l'any la base del qual escomence a endurir-se i en una llongitut de 5 o 6 fulls des de la base, sumergir la base en una hormona de enraizamiento i colocar-les en un mini-hivernàcul (fet en una botella de plàstic, per eixemple).
Per a les coníferas, el determini és a finals de l'autumne i l'hivern, quan fa fret.
Alguns eixemples:
| Arbres | Herbáceos | |
|---|---|---|
| Giner | artemisa, crisantem | |
| Febrer | acant, sàlvia, grosellero | |
| Març | dalia, gerani, lliri, sàlvia | |
| Abril | menta, grosellero | |
| Maig | higuera | áster, madreselva, hortensia, lavanda, passiflora, sedum, lli |
| Juny | codonyer, arce, ficus, granat, jazmín d'hivern, liles, aligustre | begonia, madreselva, clemátide, euforbia, menta, sàlvia |
| Juliol | cornejo, llorer, sirimomos, aligustre | camelia, roser, sàlvia |
| Agost | llorer, liles | cistus, lavanda, menta, sàlvia, verbena |
| Setembre | saüc, magnolia | gerani, romer, roser, sàlvia, verbena |
| Octubre | buxus, àlber, roser, aligustre, aliso, arce | grosellero, frambuesa, roser, vinya |
| Novembre | castany d'índies, àlber | grosellero |
| Decembre | cornejo, castany d'índies, àlber, banana, saüc, aligustre | roser |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estaca (botànica), p. 169, en Google Libros
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estaca (botánica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.