Clonació
La clonació (del grec: κλών, ‘refillol, branca’;[1] còpia idèntica d'un organisme a partir del seu ADN) es pot definir com el procés pel que es conseguixen, de forma asexual,[2] còpies idèntiques d'un organisme, cèlula o molècula ya desenrollat.
Es deuen prendre en conte les següents característiques:
- En primer lloc, es necessita clonar les cèlules (producte embrionari), perque no es pot fer un orgue o part de el "clon" si no es conta en les cèlules que formen dit cos.
- Es partix d'un organisme ya "desenrollat", perque la clonació respon a un interés per obtindre còpies d'un determinat organisme, i solament quan és adult es poden conéixer les seues característiques.
- Per un atre costat, es tracta de crear-ho de forma asexual.[2] La reproducció sexual no permet obtindre còpies idèntiques, ya que este tipo de reproducció per la seua mateixa naturalea genera diversitat múltiple.
Clonació en la naturalea
[editar | editar còdic]La reproducció asexual, també cridada reproducció clonal, és una forma natural de reproducció utilisada per numeroses formes de vida des de que existixen, escomençant per les bacterianes. Encara que la forma fonamental de reproducció en els eucarionte és la sexual, en la que els descendents són genèticament distints del seu progenitor o progenitors, en tots els grups es recorre freqüentment a la multiplicació asexual (clonal). Té este caràcter també l'extensió del número de peus de plantas en les cridades colónies clonales; alguns eixemples són el nabiu, els avellaners, el Pando, el cafetero de Kentucky, les myricas o el liquidámbar americà.
Clonació molecular
[editar | editar còdic]
La clonació molecular és utilisada en una àmplia varietat d'experiments biològics i les aplicacions pràctiques van des de la pren d'huella dactilar a producció de proteïnas a gran escala.
En la pràctica, en la finalitat d'amplificar qualsevol seqüència en un organisme viu, la seqüència a clonar té que estar vinculada a un orige de replicació; que és una seqüència de ADN.
- Transfección
- S'introduïx la seqüència formada dins de cèlules.
- Selecció
- Finalment se seleccionen les cèlules que han segut transfectadas en èxit en el nou ADN.
Inicialment, el ADN d'interés necessita ser aïllat d'un segment de ADN de tamany adequat. Posteriorment, es dona el procés de ligación quan el fragment amplificat s'inserta en un vector de clonació: El vector es linealiza (ya que és circular), usant enzimas de restricció i a continuació es incuban en condicions adequades el fragment de ADN d'interés i el vector en l'enzima ADN ligasa.
Despuix de la ligación del vector en l'inserte d'interés, es produïx la transfección dins de les cèlules, per a això les cèlules transfectadas són cultivades; este procés, és el procés determinant, ya que és la part en la que veem si les cèlules han segut transfectadas exitosamente o no.
Tindrem que identificar per tant les cèlules transfectadas i les no transfectadas, existixen vectores de clonació moderns que inclouen marcadors de resistència als antibiòtics en els que solament les cèlules que han segut transfectadas poden créixer. Hi ha atres vectores de clonació que proporcionen color blau/ blanc erejat. De modo, que l'investigació de les colónies és necessària per a confirmar que la clonació s'ha realisat correctament.
Clonació celular
[editar | editar còdic]Clonar una cèlula consistix en formar un grup d'elles a partir d'una sola. En el cas d'organismes unicelulars com bactèrias i rents, este procés és molt senzill, i solament requerix l'inoculació dels productes adequats.
No obstant, en el cas de cultius de cèlules en organismes pluricelulares, la clonació de les cèlules és una tasca difícil, ya que estes cèlules necessiten unes condicions del mig molt específiques.
Una tècnica útil de cultiu de teixits utilisada per a clonar distints linajes de cèlules és l'us de rogles de clonació (cilindres).
D'acort en esta tècnica, una agrupació de cèlules que han segut expostes a un agent mutagénico o a un medicament utilisat per a propiciar la selecció es posen en una alta dilució per a crear colónies aïllades; cada una provenint d'una sola cèlula potencialment i clónicamente diferenciada.
En una primera etapa de creiximent, quan les colónies tenen solament unes poques cèlules; se sumergixen rogles estèrils de poliestireno en greix, i es posen sobre una colónia individual junt en una menuda cantitat de tripsina.
Les cèlules que es clonen, es recolecten dins del rogle i es duen a un nou contenidor per a que continue el seu creiximent en forma natural.
Clonació d'organismes de forma natural
[editar | editar còdic]La clonació d'un organisme és crear un nou organisme en la mateixa informació genètica provinent d'una cèlula existent. És un método de reproducció asexual, a on la fertilisació no ocorre. En térmens generals, solament hi ha un progenitor involucrat. Esta forma de reproducció és molt comuna en organismes com les amebas i atres sers unicelulars, encara que la majoria de les plantas i fongos també es reproduïxen asexualmente.
També s'inclou l'obtenció de bessons idèntics de manera natural. Es considera com una alteració espontànea durant el desenroll embrionari, ignorant-se la seua causa, encara que existix una correlació familiar estadísticament significativa.
Gemelación artificial
[editar | editar còdic]Este tipo de clonació consistix en prendre un embrió de fins a 8 cèlules i generar embrions idèntics preimplantatorios (es podrien generar fins a 8 embrions idèntics, un a partir de cada blastómera). Les blastómeras biopsiadas de l'embrió original s'introduïxen individualment o de dos en dos en una zona pelúcida buida (pot procedir d'un atre animal, puix despuix l'embrió ix d'ella), o en una coberta artificial (ZPA), i de cada u es generen embrions idèntics a l'original (clons).[1]
En veterinària es du fent més de 30 anys (per a preservar les races pures i mantindre els caràcters desijats d'un determinat animal). En humans en la FIV, per a millorar resultats en dònes en pobra estimulació ovàrica.[1] Està èticament prohibida en humans, principalment perque els embrions humans poden morir durant el procés.[2][3]
Separació de blastòmers per a estudis de diagnòstic prenatal
[editar | editar còdic]En algunes espècies, com els equins, s'ha utilisat la separació de blastòmers d'embrions previs a la seua implantació per a efectuar estudis de diagnòstic de malalties genètiques. En ells s'ha determinat la viabilitat dels embrions analisats despuix de la seua transferència en femelles receptores, trobant-se taxes de gestació de 21 %. La tècnica de separació dels blastòmers implica el removiment de la zona pelúcida, ya siga per métodos químics, mecànics o enzimàtics, per a posteriorment obtindre els blastòmers per mig d'aspiració, extrusió o disminució de les seues interaccions en solucions lliures de Ca2+ i Mg2+.
En humans la separació i cultiu de blastòmers aïllats també han segut utilisats en estudis de biòpsies d'embrions en diferents etapes de segmentación en la finalitat de donar alternatives als estudis de diagnòstic prenatal, evaluant a la seua volta el desenroll embrionari in vitro en el propòsit de que se seleccionen els millors embrions capaços de desenrollar-se en blastocistos i congelar-los mentres s'evaluen els seus blastòmers aïllats.
Clonació reproductiva
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Iáñez Parella E.. «Clonació: aspectes científics. 4.1 Gemelación artificial». Universitat de Granada.
- ↑ Huguet Sants P.(2004).Universitat Complutense de Madrit.
- ↑ Velarde Félix J.S.(2004).Bol Med,.Facultat de Medicina UAS.1(3)
És imprecís distinguir entre clonació humana reproductiva i un atre tipo de clonació degut a que tota clonació humana és reproductiva, puix sempre es produïx un embrió humà. La diferència realment residix en el destí que se li done a eixe embrió.[1] Este tipo de clonació es basa en la creació d'una còpia genèticament idèntica a una còpia actual o anterior d'un ser humà o animal. És tècnicament possible, puix s'ha conseguit en animals, encara que té baix rendiment i comporta certs riscs, com per eixemple, problemes epigenéticos (síndrome LOS: el clon creix molt més, que l'animal original) i de senescencia. Este tipo de clonació està absolutament prohibit en humans, puix no té cap sentit terapèutic, aparte de que al no ser una tècnica perfeccionada, poden morir els humans en el procés.cita requerida
En 1996, va ser clonada l'ovella Dolly. Va ser el primer mamífer clonat a partir de el ADN derivat d'un adult en lloc de ser utilisat el ADN d'un embrió. Pero encara que Dolly tenia una apariència saludable, es qüestionava que envellira abans que una ovella normal, és dir, que la font (Dolly) va transmetre la seua edat celular al clon. Ademés varen ser necessaris 277 embrions per a produir este naiximent.
No obstant, alguns han especulat que hi havia un factor agreujant al decés de Dolly i era que tenia una edat genètica de sis anys, la mateixa edat de l'ovella de la qual va ser clonada. Una base per a esta idea va ser la troballa de les seues telómeros curts, que són generalment el resultat del procés d'envelliment. No obstant, el Roslin Institute ha establit que els controls intensius de la seua salut no varen revelar cap anormalitat en Dolly que pogueren pensar en envelliment prematur.
En 2018, es va produir un important alvanç en este camp, quan un grup de científics del Institut de Neurociencias de Shanghái va conseguir clonar a les primeres mones de l'història usant la tècnica de transferència nuclear (la mateixa en la que, en 1996, es va crear l'ovella Dolly). Encara que la clonació s'ha conseguit ya en vàries espècies de mamífers, la rellevància d'este fet residix en la rodalia evolutiva entre mones i humans, abdós de l'orde dels primats.[2]
Els investigadors varen usar cèlules del teixit conectivo d'un feto d'mono, els núcleus celulars de la qual varen ser introduïts en òvuls buits. Finalment, estos varen ser incubados per mares fins que varen nàixer els dos clons, batejats com Zhong Zhong i Hua Hua, que junts formen la paraula Zhonghua, o nació chinenca.
Encara que resulta tècnicament possible, este tipo de clonació seguix sent molt complicada i ineficiente. De fet, per a obtindre els dos clons, els investigadors varen desenrollar un total de 109 embrions, dels que solament varen conseguir sis embarassos i dos naiximent. L'èxit d'esta investigació, que aplega més de 20 anys despuix de l'ovella Dolly, ha segut l'inducció de la reprogramación celular de l'embrió per mig de l'us de factors epigenéticos.
Actualment, l'objectiu d'este tipo de tècniques se centra en crear grups de mones genèticament idèntiques per a l'investigació, especialment en malalties com en malaltia de Parkinson, en les que és necessari utilisar mones per a provar nous fàrmacs. Per tant, este tipo d'animals podria reduir el número de simis usats en els estudis farmacològics.
Clonació terapèutica (o andropátrica)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ingenieria de teixits.
La clonació terapèutica, àrea en la que s'està investigant molt actualment, no consistix en clonar persones o crear bebés de reserva,[3] sino teixits i òrguens que poder transplantar al pacient-donant i curar aixina malalties.[4] Els diferents alvanços en llegislació internacional i investigació permeten la clonació de determinats teixits animals i humans en fins d'investigació mèdica. Este tipo de clonació consistix en fusionar el núcleu d'una cèlula adulta (mare o diferenciada) i un ovòcit al que se li ha extret el núcleu (enucleado), per a crear un embrió en el que treballar.
De dit embrió es poden aïllar cèlules mare embrionàries compatibles en el futur receptor del teixit. Les cèlules mare s'aïllen de la massa celular interna de l'embrió clonat una volta alcançat l'estat de blastocisto. Estes cèlules mare posseïxen la mateixa dotació genètica que el pacient-donant del que es va prendre la cèlula adulta i, per tant, reproduïxen la seua mateixa dotació antigénica, l'estructura de proteïnas superficial de la cèlula, per lo que es pot evitar una reacció de rebuig al transplant. Una volta que s'han extret les cèlules mare de la massa celular interna, es destruïx l'embrió clonat.
De fet, en giner de 2008, es va anunciar que s'havien creat cinc embrions clonats a partir de cèlules de pell humana, en vistes a proporcionar una font viable de cèlules mare embrionàries per al tractament de malalties; valent-se de la mateixa tècnica que va donar orige a l'ovella Dolly, científics de l'empresa californiana Stemagen Corporation, en sèu en La Jolla, Califòrnia, encapçalats per Andrew French, han amprat les cèlules de la pell de dos varons adults aixina com els òvuls de tres dònes jóvens (entre 20 i 24 anys) que s'estaven sometent a un tractament de fertilitat.[5] Ademés, en maig de 2013 l'Universitat d'Oregó va desvelar que s'havien conseguit obtindre per mig de clonació cèlules embrionàries humanes. La tècnica té grans implicacions en la medicina regenerativa, ya que es podrien obtindre cèlules mare d'un embrió en fase de blastocisto en les que poder regenerar parts del cos humà del propi donant sense risc de rebuig durant el transplant. Ademés, en l'any 2013 es va conseguir la clonació d'un eixemplar de rata de laboratori a partir d'una simple gota de sanc de la coa del rata donant, fet que va produir un canvi en el panorama de la clonació animal, puix esta ha segut la primera volta que s'ha conseguit clonar un animal sense necessitat de eutanasiar a l'animal donant, que és lo que es venia fent fins ara en la clonació d'animals com per eixemple en el cas de l'ovella Dolly.[6]
Clonació de substitució
[editar | editar còdic]Un quart tipo de clonació seria l'anomenada clonació de substitució que seria una combinació de la clonació reproductiva i la clonació terapèutica. En este tipo de clonació es produiria la clonació parcial d'un teixit o una part d'un humà necessària per a realisar un transplant.
Clonació d'espècies extintes i en perill d'extinció
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Clonació d'espècies extintes.
- ↑ Bellver, V. (2002). Raons per al rebuig de la clonació en fins d'investigació biomèdica (CIB). Quaderns de bioética, 13, (47-49), 75-88. Valéncia, Espanya.
- ↑ «First monkeys cloned with technique that made Dolly the sheep» (en en). Nature. doi:10.1038/d41586-018-01027-z. Consultat el 16 de decembre de 2018.
- ↑ Enrique Iáñez Parella. Departament de Microbiologia i Institut d'Biotecnología - Universitat de Granada (Espanya) (ed.): «Ètica de la clonació reproductiva. 1.2 Clonació reproductiva en humans».
- ↑ «U.S. Cloning Fact Sheet (Department of Energy Office of Science, Office of Biological and Environmental Research, Human Genome Program)». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2013. Consultat el 31 de març de 2017.
- ↑ «Primer embrió clonat a partir d'una cèlula adulta humana « La certea dels necis».
- ↑ Obtingudes per mig de clonació cèlules mare embrionàries de persones per Emilio de Benito i publicat per El País el 15 de maig de 2013. Comprovat el 15 de maig de 2013.
La clonació d'espècies extintes, ha segut un somi per a molts científics. Un dels objectius prevists per a la clonació va ser el mamut lanudo, pero els intents d'extraure ADN de mamuts congelats no han tingut èxit, encara que un equip rus-japonés està treballant en això.
En 2001, una vaca anomenada Bessie va donar a llum a un gaur (un bisonte indi) clonat d'Àsia, una espècie en perill, pero el vedell va morir despuix de dos dies.
En 2003, un banteng (tipo de bou) va ser clonat en èxit, ademés també varen ser clonades en èxit tres feres d'Àfrica a partir d'embrions congelats. Estos èxits han donat esperances sobre la possibilitat de que atres espècies extintes puguen ser clonades. De cara a esta possibilitat; les mostres de teixits de l'últim bucardo (cabra montesa) varen ser congelats ràpidament despuix de la seua mort.
Els investigadors també estan considerant la clonació d'espècies en perill d'extinció com el panda jagant, el ocelote i el guepardo.
En 2002, els genetistas en el Museu Australià varen anunciar que havien replicat el ADN del Tigre de Tasmania, extint fa 65 anys en la reacció en cadena de la polimerasa. No obstant, en l'any 2005, varen tindre que parar el proyecte ya que les cèlules no s'havien conservat be.
Un dels obstàculs en l'intent de clonar espècies extintes és la necessitat de mantindre el ADN en perfecte estat, molt ben conservat.
Consideracions ètiques a la clonació
[editar | editar còdic]Arguments a favor de la clonació humana terapèutica
[editar | editar còdic]L'aument de l'esperança de vida dels sers humans ha provocat un notable aument de les malalties cròniques o degenerativas, com les malalties cardíaques, l'alzheimer o el càncer. El principal problema és que estes malalties afecten a parts de l'organisme que, per un aument de la longevitat o al dany irreversible sofrit, el cos no pot regenerar per sí solament. Una solució a estes malalties pot ser la clonació terapèutica, en ser una especialisació del tractament en cèlules mare. Quan un orgue o teixit ha segut danyat és necessari regenerar-ho o realisar un transplant, pero els transplants tenen vàries dificultats, com la dificultat per a trobar donants, el possible rebuig inmunitario o l'impossibilitat de transplantar certs teixits o òrguens.[1]
Es creïa que la clonació terapèutica prometia grans possibilitats, pero fins a la data no hi ha hagut grans alvanços en la medicina regenerativa en base a la clonació terapèutica. És més, en el 2007, el professor Ian Wilmut, l'investigador mèdic pioner en clonació animal i qui va crear a l'Ovella Dolly, va anunciar que havia abandonat l'investigació destinada a produir cèlules mare embrionàries humanes per mig de la clonació, és dir, la cridada "clonació terapèutica". El professor Wilmut, va dir que abandonava la clonació terapèutica en favor a les cèlules pluripotentes induïdes, iPS, argumentant que estes cèlules proporcionen els suministraments d'una àmplia gama de cèlules compatibles en els pacients sense els problemes ètics de la clonació i de la disgregació de cèlules mare embrionàries que destruïx als embrions.[2][3][4]
Punt de vista de l'Iglésia catòlica
[editar | editar còdic]Despuix de l'intervenció realisada pels científics Ian Wilmut i Keith Campbell en l'Ovella Dolly, la Pontifícia Acadèmia per a la Vida va publicar un document titulat Reflexions sobre la clonació. En este document es dona una condena ferma de qualsevol experimentació en sers humans o en les seues cèlules en fins de clonació humana:[5]
La condena que l'Iglésia catòlica fa de la clonació humana part del fet de que tal tècnica científica manipula i exclou la creència catòlica de la relacionalidad i complementarietat pròpies de la procreació humana, instrumentalizaría a l'embrió i a la dòna que ha de dur a l'individu clonat en el seu úter i pervertiría les relacions fonamentals de la persona humana (les pròpies del parentesc) que des del punt de vista de la religió catòlica, són la base mateixa d'una societat saludable. Sugerix que la clonació podria dur a una societat malalta.
Unit a tot això, el document indica que la clonació humana implica que unes persones es arrogan el dret de dominar a unes atres inclús programant la seua identitat biològica, una espècie de tirania de la ciència que cap persona té el dret de fer.
Finalment, l'Iglésia catòlica sosté la teoria de que permetre la clonació humana implicaria una violació dels principis fonamentals dels drets de l'home: l'igualtat entre els sers humans i la no discriminació.[5]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]La clonació i les seues implicacions és un tema freqüent en el cine i televisió de ciència ficció.[6] Com a eixemple, en la película Els chiquets del Brasil, es planteja que la ciència sabia en els anys 1970 sobre la clonació, mentres que en la película The 6th Day planteja que la clonació ya seria possible per al 2015. La série de ciència ficció Orphan Black s'enfoca en el canvi radical en la vida d'una jove en descobrir a una atra dòna idèntica a ella,[7] mentres que la série animada Clone High presenta una preparatòria plena dels clons de personages històrics.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Human Reproduction and Genetic Ethics.15(2)
- 75–86.ISSN 1028-7825.Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ «MEDICINE: Dolly's creator abandons therapeutic cloning». newsweekly.com.au. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2018. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ «BBC NEWS | Science/Nature | Dolly scientist abandons cloning» (en en). news.bbc.co.uk. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ Nau JY. (2007). Ian Wilmut abandons his cloning research.Rev Med Suisse., 12;3, (137), 2868.
- ↑ 5,0 5,1 Pontifícia Acadèmia per a la Vidafecha=30 de setembre de 1997. «Reflexiones sobre la clonació». Consultat el 31 de maig de 2009.
- ↑ «Per qué els clons humans suponen una realitat que (encara) no supera a la ficció» (en és-es). GQ Espanya. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «‘Orphan Black’ resucitarà en una nova série» (en és-es). Fotogrames. Consultat el 2023-11-30.
- ↑ «Clone High: de qué tracta i cóm vore la nova versió de la série animada Secundària de clons | HBO Max nnda nnlt | FAMA» (en és). Mag.. Consultat el 2023-11-30.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Clonació.
- Sitie Web en castellà en informació divulgativa i científica sobre clonació i célulasÉ mare
- Clonació humana terapèutica alvança a passos ajagantats
- La deshumanisació de l'home: reflexions de Leon R. Kass sobre la clonació humana
- ¿Qué és la clonació?
- El secret de la clonació: borrant la memòria genètica. Museu Virtual Llegint el Llibre de la Vida
- Clonació, antropologia i ètica
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Clonación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.