Clonació humana
La clonació humana és la creació d'una còpia del material genètic exacta d'un ser humà viu. Dita paraula s'ha implementat per als tipos de clonació artificial, que comprén gran part de la còpia de cèlules i teixits humans d'un o més sers humans vius. No es referix a la concepció natural de bessons idèntics. La possibilitat de la clonació humana ha plantejat controvèrsia ètiques. Estos dilemes ètics han dirigit a varis països a dirigir lleis i la seua edició sobre la clonació humana i la seua llegalitat per a dos còpies.
Dos tipos de clonació humana teòrica comunament discutits són: clonació terapèutica i clonació reproductiva. La clonació terapèutica implica la clonació de cèlules d'un ser humà per al seu us en ciències mèdiques i transplants, i és un àrea activa d'investigació, no obstant no té aplicació mèdica en ninguna parte del món, segons senyes del 2014. Dos métodos comuns de clonació terapèutica que estan en investigació són la transferència nuclear de cèlules somàtiques i, més recentment l'inducció de cèlules mares pluripotentes. La clonació reproductiva implicaria clonar un ser humà complet.
Història
[editar | editar còdic]Encara que la possibilitat de clonar sers humans va ser causa d'especulació i polèmica durant la major part de el XX, els científics i llegisladors varen començar a prendre en sério esta perspectiva durant la década dels 60 o 70.
Joshua Lederberg, genetista guanyador del Premi Nobel, va advocar per la clonació i l'ingenieria genètica en un artícul en The American Naturalist en 1966 i una atra volta, a l'any següent, en The Washington Post.[1] Es va suscitar un debat en el bioético conservador Leon Kass, qui va escriure en el seu moment que "la reproducció programada de l'Home, de fet, lo deshumanizará". Un atre guanyador del Premie Nobel, James D. Watson, publicitó el potencial i els perills de la clonació en un ensaig en el The Atlantic Monthly titulat "Cap a l'Home clonal", en 1971.[2]
En la clonació de l'ovella Dolly en 1996, per mig de la transferència nuclear de cèlules somàtiques (SCNT per les seues sigles en anglés), l'idea de la clonació humana es va convertir en un concorregut tema de debat.[3] Molts països la varen proscriure, mentres que alguns científics varen prometre crear un clon en els pròxims anys.
En 2000 i 2005, Hwang Woo-suk, un professor de l'Universitat Nacional de Seül, va publicar dos artículs en la revista Science que declaraven haver cultivat cèlules mare embrionàries pluripotentes de manera exitosa a partir d'un blastocisto humà clonat utilisant tècniques de transferència nuclear de cèlules somàtiques. Hwang va declarar haver creat onze diferents llínees de cèlules mare específiques patentades. Est podria haver segut el primer gran alvanç en la clonació humana.[4] No obstant, en 2006 Science es va retractar d'abdós artículs en evidències contundents de que moltes senyes experimentals eren falsos.[5]
En giner de 2008, el Dr. Andrew French i Samuel Wood, de la companyia d'biotecnología Stemagen, varen anunciar que havien creat en èxit els primers cinc embrions humans madurs usant SCNT. En este cas, cada embrió hauria segut creat prenent el núcleu d'una cèlula de pell (donada per Wood i un colega) i insertant-ho en un òvul humà sense núcleu. Els embrions es varen desenrollar fins a l'etapa de blastocisto, en eixe punt els processos d'estudi els varen destruir. Els membres del laboratori varen declarar que la seua següent série d'experiments tindria com a objectiu generar llínees de cèlules mare embrionàries; estes cèlules serien el "sant grial", útils per a la clonació terapèutica o reproductiva.[6][7]
En 2011, científics de la Fundació de Cèlules Mare de Nova York varen anunciar que havien conseguit generar llínees de cèlules mare embrionàries, pero el seu procés involucrava deixar el núcleu de l'ovòcit en el seu lloc, lo que resultava en cèlules triploides, inútils per a fer clonació.[8][9][10]
En 2013, un grup de científics dirigit per Shoukhrat Mitalipov va publicar el primer informe sobre cèlules mare embrionàries creades usant SCNT. En este experiment, els investigadors varen desenrollar un protocol per a l'us de SCNT en cèlules humanes, que diferix llaugerament de la metodologia utilisada en atres organismes. Es varen derivar quatre llínees de cèlules mare embrionàries a partir de cèlules somàtiques fetals humanes a partir de blastocistos. Les quatre llínees es varen obtindre utilisant ovòcits del mateix donador, assegurant que tot l'ADN mitocondrial hereditari fora idèntic.[8] Un any més tart, un equip dirigit per Robert Llança en Advanced Cell Technology va informar de que havien reproduït els resultats de Mitalipov i demostrat l'eficàcia de la clonació de cèlules adultes usant SCNT.[3][11]
Métodos
[editar | editar còdic]Transferència nuclear de cèlules somàtiques
[editar | editar còdic]
En la transferència nuclear de cèlules somàtiques (SCNT per les seues sigles en anglés) s'extrau el núcleu d'una cèlula somàtica d'un donador i es transplanta en un òvul hospedero el propi material del qual genètic ha segut eliminat prèviament. En acabant de que el material genètic de la cèlula somàtica donadora es transferix a l'ovòcit hospedero en una micropipeta, el material genètic de la cèlula somàtica es fusiona en l'òvul aplicant una lleu corrent elèctrica. Una volta que les dos cèlules s'hagen fusionat, la nova cèlula es pot desenrollar dins d'una mare substituta o artificialment.[12] Est va ser el procés en el que es va clonar exitosamente a l'ovella Dolly
.[3]
Cèlules mare pluripotentes induïdes
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Cèlula mare pluripotente induïda.
La creació de cèlules mare pluripotentes induïdes (IPSC per les seues sigles en anglés) és un procés llarc i ineficiente. El terme pluripotencia es referix a una cèlula mare que té el potencial para diferenciar-se en qualsevol de les tres capes germinals: l'endodermo (revestiment interior de l'estòmec, tracto gastrointestinal, pulmons), el mesodermo (músculs, ossos, sanc, sistema urogenital), o l'ectodermo (teixits epidérmicos i del sistema nerviós).[13] Un conjunt específic de gens, a sovint cridats "factors d'reprogramación", s'introduïxen en un tipo específic de cèlula adulta. Estos factors envien senyals en la cèlula madura que causen que es convertixca en una cèlula mare pluripotente. Este procés està altament estudiat; noves tècniques es descobrixen en freqüència per a optimisar el procés d'inducció.
Depenent del método utilisat, la reprogramación de cèlules adultes a cèlules IPS per al seu posterior implantació podria tindre greus llimitacions en els sers humans. Si un virus s'utilisa com un factor d'reprogramación per a la cèlula, els gens causants de càncer cridats oncogenes podrien activar-se. Estes cèlules podrien començar a dividir-se ràpidament com a cèlules canceroses que no responen als processos de senyalisació celular del cos. No obstant, en 2008 equips de científics varen descobrir una tècnica que podria eliminar la presència d'estos oncogenes despuix d'induir la pluripotencia, aumentant aixina l'us potencial de cèlules iPS en sers humans.[14]
Comparació entre SCNT i reprogramación
[editar | editar còdic]Tant el procés de transferència nuclear de cèlules somàtiques com les cèlules iPS tenen ventages i deficiències. Històricament, els métodos d'reprogramación han segut més estudiats que les tècniques de SCNT per a produir cèlules mare embionarias (CME).[8] No obstant, els estudis més recents han posat major émfasis en el desenroll de nous procediments de SCNT. La principal ventaja de SCNT sobre les cèlules iPS en este moment és la velocitat en la que les cèlules es poden produir. Les producció de CME per mig de cèlules iPS tarda varis mesos, mentres que prendria molt manco temps en SCNT, este fet podria ser important per a aplicacions mèdiques. Nous estudis estan treballant en optimisar el procés de cèlules iPS en térmens de velocitat i eficiència en el descobriment de nous factors d'reprogramación en ovòcits.cita requerida Una atra ventaja que el procés de SCNT podria tindre sobre el de cèlules iPS és el seu potencial per a fungir de tractament per a la malaltia mitocondrial, ya que utilisa un ovòcit donador.[8] En este moment no es coneixen atres ventages de l'us de cèlules mare derivades a partir d'un método sobre les cèlules mare derivades a partir d'un atre.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Joshua Lederberg. (1966). Experimental Genetics and Human Evolution. The American Naturalist 100, 915, pp. 519-531.
- ↑ Watson, James. "Moving Toward a Clonal Man: Is This What We Want?" The Atlantic Monthly (1971).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alice Park. Researchers Clone Cells From Two Adult Men, TIME. Recuperate le 18 d'abril de 2014.
- ↑ Fischbak, Ruth L., John D. Loike, Janet Mindes, and Columbia Center for New Mija Teaching & Learning. The Cloning Scandal of Hwang Woo-Suk, part of the online course, Stem Cells: Biology, Ethics, and Applications
- ↑ Kennedy, Donald. "Responding to Fraud." Science 314.5804 (2006): 1353. PMID 17138870
- ↑ Rick Weiss for the Washington Post January 18, 2008 Mature Human Embryos Created From Adult Skin Cells
- ↑ French AJ et al Development of human cloned blastocysts following somatic cell nuclear transfer with adult fibroblasts. Stem Cells. 2008 Feb; 26 (2): 485-93. Epub 17 de giner 2008. PMID 18202077
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Trounson, Alan and DeWitt, Natalie D. Pluripotent Stem Cells from Cloned Human Embryos: Success at Long Last. Cell Stem Cell 12.6 (2013): 636-638. PMID 23746970
- ↑ Noggle S, et al Human oocytes reprogram somatic cells to a pluripotent state. Nature. 2011 Oct 5;478(7367):70-5. PMID 21979046
- ↑ Daley GQ, Solbakk JH. Stem cells: Triple genomes go far: Comment on Human oocytes reprogram somatic cells to a pluripotent state. Nature. 5 d'octubre 2011; 478 (7367): 40-1. PMID 21979039
- ↑ Chung YG et al Human Somatic Cell Nuclear Transfer Using Adult Cells Cell Stem Cell. 2014 Apr 15. Epub ahead of print. PMID 24746675
- ↑ Gilbert, Scott F.. Developmental Biology, 10th ed., Sinauer Associates, Inc., pp. 32–33. ISBN 9780878939787. Consultat el 18 de febrer de 2014.
- ↑ (2009) Encyclopedia of neuroscience, [Online-Ausg.] edició, Berlin: Springer. ISBN 978-3540237358.
- ↑ Kaplan, Karen. Cancer threat remogau from stem cells, scientists say.
- ↑ Langerova, Alena, et. al. Somatic Cell Nuclear Transfer–Derived Embryonic Stem Cell Lines in Humans: Pros and Cons. Cell Reprogram. 2013 Dec;15(6):481-3. PMID 24180743
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clonación humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.