Aesculus hippocastanum

castanyer d'Índies (Aesculus hippocastanum)

Aspecte general

Detalle d'ull

El castanyer d'Índies (Aesculus hippocastanum) és un arbre de gran porte pertanyent a la família de les sapindáceas. Es denomina comunament fals castanyer degut a que els seus fruts presenten una gran similitut externa en els de els arbres del gènero Castanea, de la família de les fagáceas.

Descripció

És un arbre que alcança els 30 metros d'altura. Té el tronc erecto que desenrolla numeroses brancas. Les fulls caduques, són grans i opostes, tenen un llarc peciol i estan dividides en 5 o 7 foliolos. Les florés són blanques i formen panículas piramidals. La corola té cinc pétals i el cáliz té forma de campana. Hi ha 7 estams en anteras roig-marró.

El frut, la "castanya d'índies", és una càpsula en un bolic espinós dehiscente en tres parts per a lliberar les llavors contingudes en el seu interior (normalment una i en ocasions dos), d'uns 5 cm, i que presenten una pell de color marró obscur en una notable marca clara o blanquecina en la seua base. La llavor, especialment les que són jóvens i fresques, no són comestibles per a l'home per la seua alta toxicitat; pero certs animals són immunes a la esculina, una saponina hemolisiante, que és el principal compost venenós que conté.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea considera que l'espècie és ''vulnerable''.

Distribució i hàbitat

Contràriament a lo que podria sugerir el seu nom vernàcul "castanyer d'Índies" Aesculus hippocastanum és nativa d'un àrea menuda i fragmentada en els boscs mixts dels monts Pindo i els boscs mixts dels Balcans (Albània, Bulgària, antiga Yugoslàvia i Grècia). No obstant, es pot trobar en moltes parts d'Europa, des del nort com Gästrikland (Suècia), fins al sur com Burgos (Espanya), a on és un component essencial de la seua gastronomia, en plats tradicionals com "el cojonudín", que es compon de pa, pimentó, morcilla i una castanyes pilonga. També es pot trobar en molts parcs i ciutats en el nort d'Estats Units i Canadà.

Creix allí en la seua àrea original naturalment en boscs caducifolios mixts, a sovint coexistint en carpes (Carpinus betulus), arces i tiles, en estacions fresques i humides, a una altitut de 700 a 1200 m, en sols prou rics, a sovint en el fondo de la pendent de valls calizos o sobre sols aluvials.

Este ranc original molt restringit en realitat correspon a un refugi a on l'espècie va ser espentada i arrinconada durant les últimes glaciacions. El clima del Holoceno (periodo climàtic actual) va tornar a ser favorable per a este castanyer en gran part d'Europa, pero va quedar bloquejat en el sur dels Balcans a on s'acontentava en pujar d'altura quan el clima es calfava. Esta espècie va tindre un ranc molt més ampli durant el Pleistoceno primerenc. S'han trobat #polen antics d'esta espècie que daten de interglaciares anteriors en tota Europa, inclús en la península ibèrica. Ha permaneixcut confinat al sur dels Balcans per topografia, donat el baix poder de dispersió de les llavors. Les castanyes són molt sensibles a la dessecació i no poden germinar a l'aire lliure en sols massa secs, per lo que l'espècie no pot propagar-se per sí sola fora dels microhábitats frescs i humits. Donada la morfologia dels fruts, és provable que un mamífer o un au, possiblement una megafauna del Pleistoceno, estiguera especialisat en el consum i dispersió de les castanyes (zoocoria, com el gayo en les bellotes de les carrasques i roures o la farda en les avellanes), i este animal en el que hi hauria coevolucionado el castanyer hauria desaparegut durant les últimes glaciacions, reduint aixina en gran medida el poder de dispersió i reconquista del castanyer. La fauna europea actual rara volta consumix castanyes (no obstant, la Cotorra de Kramer, espècie invasora introduïda en Europa, aprecia els insectes i els consumix en grans cantitats, mentres que rebuja les castanyes, per lo que podria convertir-se en un nou agent de dispersió). Hui és l'home qui ha tornat a dispersar l'espècie per tota Europa, plantant-la abundantment per a l'ornamentació de ciutats i parcs. Els chiquets que juguen en castanyes solen sembrar castanyers prop, o inclús molt més llunt en llançar-les, per lo que l'espècie s'ha tornat subespontánea en gran part d'Europa.

Taxonomia

Aesculus hippocastanum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p. 344, en l'any 1753.

Etimologia

Aesculus: nom llatí dau per Linneo en 1753 i 1754, a partir del Llatí antic aesculus, -i, el roure, lo que és sorprenent, encara que en els numerosos autors de l'antiguetat que ho varen usar, Plinio el Vell precisa en la seua Història naturalis (16, 11) que és un dels arbres que produïxen bellotes ("Glandem, quae proprie intellegitur, ferunt robur, quercus, aesculus, ..." -La bellota pròpiament dita la duen el roure, ..., el aesculus, ...) i, potser d'allí prové la confusió, puix les castanyes d'índia tenen un lluntà i superficial semblat en la bellotes per la seua pell dura i la seua carn ferma i groguenca.

hippocastanum: del grec ἵππος, hippos, el cavall i el llatí castanea, derivat del grec χάστανον, la castanya, i que significa lliteralment "castanya de cavall" puix la llegenda conta que "els Turcs suministraven els fruts del Castanyer d'Índies als seus cavalls vells a l'objecte de calmar-los la tós i aliviar-los l'asma."

Sinonímia

• Aesculus asplenifolia Loudon
• Aesculus castanea Gilib. nom. invalid.
• Aesculus hippocastanum var. argenteovariegata Loudon
• Aesculus hippocastanum var. aureovariegata Loudon
• Aesculus hippocastanum var. beaumanii C.K.Schneid.
• Aesculus hippocastanum f. beaumanii (C.K.Schneid.) Dole
• Aesculus hippocastanum var. flore-ple Loudon
• Aesculus hippocastanum var. incisa Booth ex Loudon
• Aesculus hippocastanum var. pendula Puvill.

• Aesculus hippocastanum f. pendula (Puvill.) Rehder
• Aesculus hippocastanum var. variegata Loudon
• Aesculus memmingeri K.Koch
• Aesculus procera Salisb.
• Aesculus septenata Stokes
• Hippocastanum aesculus Cav.
• Hippocastanum vulgare Gaertn.
• Pawia hippocastanum Kuntze

Noms vernàculs

Castellà: castanya, castanya vora (2), castanya bravía, castanya d'Índies (2), castanya de l'Índia, castanya índia, castanya loca (3), castanya montesina, castañera vora, castanyer amarc, castanya vora, castany bravíe, castany caballar, castany caballuno (4), castanyer d'Índies (24), castanyer de cavall, castanyer d'índies (7), castanyer d'ombra, castanyer fals, castanyer loco (5), erizo. Entre paréntesis, la freqüència del vocablo en Espanya.

Farmacognosia

• Conté diversos principis actius com saponinas i taninos.
• Pels seus flavonoides s'utilisa per a tractar flebitis, varices, hemorroides i problemes vasculars.
• Per via externa protegix el cabell i existixen champús en els seus extractes.
• El seu extracte decorregut s'usa en preparacions antisolares per a protegir la pell.
• En grans dosis aplega a ser tòxic, per lo que no deu suministrar-se a persones de risc.

Restants de flors de castanyer d'índies despuix de la caiguda del frut

Principis actius

• En la corfa: heterósidos cumarínicos (2-3%): esculósido, fraxósido, escopoletósido. taninos catéquicos; leucoantocianósidos, flavonolés: glucósidos del quercetol. Alantoína. Fitoesterolés.

• En el pericarpi: taninos catéquicos, saponósidos, pectina, potassi, calcio, fòsfor, oli etéreo.

• En els cotiledones: flavonoides (esculina), saponósidos triterpénicos (escina).

• En els fulls: heterósidos cumarínicos: esculósido, escopoletósido, fraxósido; flavonoles derivats del quercetol, ramnetol i kenferol; taninos leucoantocianósidos. Traces d'escina. Fitosteroles: sitosterol, estigmasterol, campestrol.

Acció farmacològica

És un tònic venoso o vasoprotector que conseguix disminuir la viscosidad de la sanc, tornant-la més líquida, reduïx el temps de sedimentación provocant una descongestión dels gots sanguíneus i aumenta la resistència capilar gràcies a l'acció de la escina i el esculósido. La escina també té propietats antiinflamatorias i controla la permeabilidad dels gots (activitat antiedematosa). En conjunt realisa una activitat antivitamínica P. Els saponósidos faciliten la difusió d'atres principis actius quan s'apliquen per via tòpica. Els taninos provoquen un efecte astringente.

 Avís mèdic

Usos en medicina tradicional

Pot aplicar-se en forma de pomada per via externa ya que reduïx el diàmetro de les venes disminuint l'inflamació provocada per várices, flebitis, insuficiència venosa i atres trastorns circulatoris (com per eixemple edemas, equimosis, cuperosis rosácea). En ser un potent vasoconstrictor s'utilisa en les hemorroides per a reduir el seu volum (en tindre una elevada turgencia) i aliviar el seu dolor. L'extracte sec es prepara en forma de càpsules que s'ingerixen per via oral en casos de fragilitat capilar, epistaxis, metrorràgia, dismenorreas, etc.

Enllaços externs

• Aesculus hippocastanum en Arbres Ibèrics
• Propietats de la Castanya d'Índies Artícul en Espanyol