Dehiscencia

En botànica, el terme dehiscencia designa l'obertura espontànea d'una estructura vegetal, una volta aplegada la seua madurea, per a lliberar el seu contingut.

• Referit a molts tipos de frut, designa el moment en que estos s'òbrin per a lliberar la llavor i dispersar-la; aixina es parla de dehiscencia loculicida quan el frut s'obri pel nervi mig dels carpelos.
• Referint-se a anteres, és el moment en que estes s'òbrin, lliberant el polen.
• En les plantes inferiors, es diu també dehiscencia a l'obertura dels esporangis, lo que llibera les espores sexuals o asexuals.

Silicues de Rorippa microphylla al moment de la dehiscencia o obertura.

Dehiscencia d'anteres

Artícul principal → Antera.

La dehiscencia es produïx gràcies al endotecio. Les seues cèlules presenten parets desigualment engrossades, en filetes lignificados més amples cap a la cara interna de la cèlula, a on s'unixen entre sí; en canvi s'aprimen cap a la cara externa. Per esta raó, en produir-se la deshidratació de les cèlules, estes s'acurten tangencialment, originant tensions que conduïxen a l'obertura de l'antera. La dehiscencia és l'última funció de l'antera, lo que provoca la lliberació dels grans de polen.

Dehiscencia de fruts

Si es classifiquen els fruts pel tipo de desenroll del seu pericarpi, podem distinguir dos classes: els secs i els carnosos.

La dehisencia ocorre únicament en els fruts secs, i segons el tipo de placentaació i de fecundació que va tindre el frut, existixen diferents tipos de dehiscencia:

• Dehiscencia sutural doble: el carpelo s'obri pel nervi dorsal i entre els nervis placentaris com en les llegums.
• Dehiscencia sutural simple: el carpelo s'obri pels nervis placentaris únicament.
  Eixemple: folículs i polifoliculos.
• Dehiscencia placentigrafa: l'obertura del carpelo es realisa per dos llínees paraleles a la placenta.
  Eixemple: silicua i silícula.
• Dehiscenia loculicida.
• Dehiscencia placentifraga.
• Dehiscencia septicida.
• Dehiscencia septifraga.
• Dehisencia poricida.
• Dehiscencia valvar.

Un frut que desenrolla un gineceo compost de carpelos fusionats, que, despuix de la fertilisació, creix transformant-se en silicua, despuix de la maduració seminal tindrà lloc la dehiscencia, i les valvas es desapeguen del septum central lliberant les sement.

Este procés és similar a la dehiscencia d'anteres i la regió que s'esgarra (zona de dehiscencia) corre enterament a lo llarc del frut entre les valvas i el replum (septum extern).

En la madurea, la zona de dehiscencia és efectivament una capa no lignificada entre una regió de cèlules lignificadas en la valva i el replum. L'expulsió ocorre per la combinació de pèrdua de parets celulars en la zona de dehiscencia i les tensions establides per les propietats diferencials mecàniques de les cèlules secantes en la silicua.