Silicua
En botànica, la silicua és el nom que rep el frut sec dehiscente, més precisament una càpsula dehiscente paraplacentaria, de certes plantes, la llongitut de les quals és a lo manco el triple que l'esgambi (és dir, a modo de "baïna", per eixemple, el frut de Diplotaxis tenuifolia, la rúcula).
Este frut deriva d'un ovari unilocular, format per la reunió de dos carpelos. Els gras estan fixos sobre dos placentas parietals. Durant la maduració del frut, una falsa divisió llibera les dos placentes (cridades septum) es formen i separen dos habitàculs. En la dehiscencia, les parets externes s'alcen d'avall dalt, formen dos valvas estèrils i descobrixen el septum i els grans que estan units.
Est és el frut característic de les plantes de la família de les crucífera (Brassicaceae), tals com col, rave, Capsella bursa-pastoris, mostaça, colza… i que es troben també en atres famílies veïnes: Papaveraceae (Chelidonium sp.), Fumariaceae (cor de Maria), etc.
Les silicua són generalment d'una forma allargada. Les que són curtes, iguals tant en esgambi com en llongitut, li les criden llavors silículas (est és el cas de la Lunaria, de la Lobularia maritima o de la Capsella bursa-pastoris).
-
Silículas de Capsella bursa-pastoris -
Silicua de Chelidonium majus -
Silicua de la colza Brassica napus -
Silicua de Barbarea vulgaris -
Silicua de Cardaminopsis arenenca -
Siliculas de Lunaria annua
- Este artícul conté una traducció derivada de «Silicua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.