Lobularia maritima

Lobularia maritima (Lobularia maritima)

Lobularia maritima (sense. Alyssum maritimum; nom comú aliso de mar o Alyssum del nom del gènero en el que va estar anteriorment classificat) és una espècie pertanyent a la família de les brasicáceas.

Descripció

És una planta anual o perenne de curt periodo vegetatiu en climes càlits, que alcança de 10 a 30 cm d'altura. Herba débilment lignificada en la base, de menuts fulls lineares i de color blanquecino perque estan cobertes de pèls, d'1 a 4 cm de llongitut i 3 a 5 mm d'esgambi, ovales a lanceoladas, en les vores sanceres.

Desenrolla una inflorescència en numeroses i diminutes flors blanques o violetas (depenent de la varietat), en quatre pétals, que cobrixen tota la planta. Les florés tenen una dolça fragància a mel i es produïxen a lo llarc de tota l'estació de desenroll, o a lo llarc de tot l'any en les zones lliures de gelades hivernals. Les #inflorescència es van allargant a mida que les flors es van obrint i fecundando.

Els fruts madurs són molt característics perque, despuix de la caiguda de les llavors, persistix un replo de forma casi circular.
Existixen numerosos cultivarés.

Distribució i hàbitat

Nativa de la regió Mediterrànea i de la Macaronesia (Illes Canàries, Azores).

Està àmpliament distribuïda, des de zones costeres fins a mija o alta montanya; en la península ibèrica, es descriu en les zones altes de Serra Nevada. Este últim aspecte es deu a l'afinitat pels màrgens de camins. També es troba àmpliament naturalisada a lo llarc de les regions templades del món.

Cultiu i usos

En jardineria s'utilisa com a planta de rocalla o tapisant, per la facilitat de germinació de les llavors i a la seua poca altura. El seu periodo de plantació és a principis de primavera i requerixen pocs contes quan es desenrollen. Florixen en més força si se'ls retiren les flors ya marchitas.

Se situa a ple sol encara que tolera mija ombra i és resistent a la calor i a la sequia. Les plantes en flors de colors obscurs s'adapten millor als climes més frets.

En herboristería és usada com diurético, ajuda a eliminar càlculs renals.

Taxonomia

Lobularia maritima va ser descrita per (L.) Desv. i publicat en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 162. 1814[1815]

Sinonímia

• Alyssum maritimum (L.) Lam.
• Alyssum murcicum Sennen
• Alyssum odoratum hort.
• Alyssum strigulosum (Kuntze) Amo
• Clypeola maritima L. basónimo
• Koniga maritima (L.) R. Br. in Denham & Clapperton
• Koniga strigulosa (Kuntze) Nyman
• Lobularia strigulosa (Kuntze) Willk. in Willk. & Lange
• Ptilotrichum strigulosum Kunze

• Adyseton halimifolium Link
• Adyseton maritimum (L.) Link
• Adyseton orbiculare Bubani
• Alyssum halimifolium L.
• Anodontea halimifolia (DC.) Sweet
• Clypeola halimifolia Link
• Draba maritima (L.) Lam.
• Glyce maritima (L.) Lindl.
• Koniga halymifolia Rchb.
• Lobularia halimifolia Steud.
• Lobularia halimifolia Bluff, Nees & Schauer
• Lunaria halimifolia All.
• Octadenia maritima (L.) Fisch. & C.A.Mey.

Noms comuns

aliso de mar, aliso albar, barba blanca, broqueletes amples, broqueletes de dama, broqueletes d'argent, herba blanca, flor de mel, herba blanca, mastuerzo, mastuerzo marí, mastuerzo marítim, bromera de llet (Argentina), proqueletesoqueletes de dama, proqueletes d'argent, sempre en flor.

Curiositats

La planta originària de les illes Azores, va ser descoberta pel botànic anglés Nicholas Culpeper en l'any 1649 el qual va triar un eixemplar sà per als seus possibles usos medicinals. En tots els seus viages marítims Nicholas Culpeper duya l'eixemplar ya que va descobrir que dita planta servia per a assossegar els càlculs renals que era una afecció molt comuna en els viages marítims per les dietes riques en sodi. En una de les seues parades en les illes Columbretes el botànic es va donar conte de que la planta s'estava morint i va optar per plantar dit eixemplar en una de les illes.

En 1762 un atre botànic francés en una parada efectuada per la reparació del seu barco en les illes Columbretes es va donar conte de que l'espècie hi havia mutado adaptant-se al clima de dites illes, este eixemplar ho nomene Lobularia maritima columbretensis espècie que solament creixeria en estes illes despuix d'un estudi de la geomorfología del terreny. Dita espècie es troba encara coexistint en el mastuerzo marítim.

En 1895 es va editar en Praga el llibre "Columbretes" de Ludwig Von Salvator, la primera monografia sobre la flora i fauna de l'illa, en la qual està escrita la frase "El jardí és l'arquitectura de l'ànima", frase molt utilisada per Nicholas Culpeper.

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
4. Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Brassicaceae through Saxifragaceae). 8: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
5. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
6. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
8. Macbride, J. F. 1938. Cruciferae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/3): 937–983.
9. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
10. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
11. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.