Raphanus sativus
Raphanus sativus, el rave, és una espècie de la família Brassicaceae que es cultiva per les seues raïls comestibles. En ser fàcils de cultivar i ràpits de collir, els jardiners solen plantar ràvens. Un atre us del rave és com cobertura o cultiu intermig en hivern,[1] o com a cultiu de forraje.[2]
Hi ha certes subespècies que reben noms vulgars diferents, per eixemple, R. sativus var. sativus és el rave o rabanito i R. sativus var. longipinnatus es coneix, entre atres noms, com a rave blanc, rave japonés o daikon.
- Observacions: El gènero Raphanus podria concebre's com constituït per una sola espècie, Raphanus raphanistrum, molt polimorfa, de la que hauria sorgit per domesticació el rave cultivat (Raphanus sativus) que, ací, sí es considera una espècie[3] encara que no estiga reconeguda encara com a tal, i la seua validea subjecta a revisió.[4]
Descripció
Planta anual o bienal de raïl axonomorfa. Talle de 20-100 cm, erecto, poc ramificado, glabro o alguna cosa hispido en la base. Fulls basals de fins a 30cm, pecioladas, en rosetes, lirado-pinnatisectas, en 2-3 parells de segments laterals i un de terminal de major tamany, sub-orbicular; les superiors, de ovadas a oblongo-lanceoladas. Arracades de 10-50 flors en pedicels de 5-15 mm en la antesis, 10-30 en la fortificació. Sàpia-hos de 6-11 mm i pétals 15-20 mm, blanc-rosats o violetas més o menys vetejats. Els fruts són silicuas indehiscentes de 30-60 per 6-12 mm, erecto-palesos en artejo valvar residual d'1,5-2,5 mm, sense llavor, rarament monospermo i el superior de 25-70 per 8-15 mm, cilíndric, llongitudinalmente estriado, en 2-10 llavors i terminat en un pic cònic de 10-15 mm. Dites llavors, de 3-4 mm, de contorn elipsoidal truncat, reticulada-estriadas i de color vert quan són inmaduras i que es tornen pardas en la madurea, estan immerses en un tupido teixit esponjoso blanc que es desenrolla durant esta maduració.[3]
El rave és una espècie diploide i té 18 cromosomes (2n=18).[5] S'estima que el genoma del rave conté entre 526 i 574 millons de pares de bases.[6]
La polpa dels ràvens collits en el moment adequat és crujiente i dolç, pero es torna amarga i dura si esta verdura es deixa en el sol per molt temps.[7]Les fulles estan disposts en roseta. Tenen forma de lira, és dir, que estan dividits pinnadamente en un lòbul terminal engrandit i lòbuls laterals més menuts. Els fruts són chicotetes baïnes que es poden menjar quan són jóvens.[8]
Distribució i hàbitat
Originària d'Eurasia i o del Mediterràneu oriental, introduït i cultivat en casi tot lo món.
A voltes escapat de cultiu en cunetes, ribazos i baldíos. Creix des del nivell de la mar fins a 1300 m d'altitut, i florix tot l'any.[3]
Referències
- ↑ Price, Andrew J.; Jason, K. Norsworthy(2013).«Cover Crops for Weed Management in Southern Reduced-Tillage Vegetable Cropping Systems».Weed Technology.27(1): 212–217.doi:10.1614/WT-D-12-00056.1.
- ↑ Fitzgerald, J. J.; Black, W. J. M.(1984).«Finishing Store Lambs on Green Forage Crops: 1. A Comparison of Rape, Kale and Fodder Radish as Sources of Feed for Finishing Store Lambs in Autumn».Irish Journal of Agricultural Research.23(2/3): 127–136.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Raphanus sativus en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit, p. p.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTPL - ↑ Dixon, 2007, p. 35.
- ↑ Takeshi Nishio (2017-10-04). Takeshi Nishio, Hiroyasu Kitashiba (ed.). The Radish Genome, Springer, pp. 3–4. ISBN 978-3-319-59253-4.
- ↑ (2004) Vegetable Gardening: Growing and Harvesting Vegetables (en anglés), Murdoch Books, p. 242. ISBN 978-1-74045-519-0. Consultat el 2016-01-10.
- ↑ (1992) The Royal Horticultural Society Encyclopedia of Gardening, London: Dorling Kindersley, pp. 356–357. ISBN 978-0-86318-979-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Raphanus sativus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.