Anar al contingut

Raphanus raphanistrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
rabaniza (Raphanus raphanistrum)


La rabaniza, rabizón o rave selvat (Raphanus raphanistrum) és una planta herbàcea anual de la família de les brasicáceas. Li la considera una de les possibles antepassades del rave domèstic (Raphanus sativus).



Descripció

Les seues primeres fulles creixen en forma de roseta en la base d'un talle erecto pubescente, mentres que les demés creixen a lo llarc d'ell. Té flors tetrámeras de color rosat i el seu frut és una silicua. De la mateixa manera que el rave domèstic, el seu raïl està engrossada perque allí almagasena almidó de reserva.

Són herbes anuals o bianuals grosses, en raïls axonomorfas, erectes i ramificadas, de 3–8 dm d'alt, en general escassament híspidas. Fulls inferiors obovado-oblongas, pinnatífidas en 5–15 segments oblongos, progressivament més grans cap al segment terminal, fulls superiors reduïts i freqüentment sanceres o casi aixina. Pétals 1–1.5 cm de llarc, groguencs tornant-se blancs; estams tetradínamos. Silicua indehiscentes, cilíndriques o casi aixina quan fresques, tornant-se acostilladas en secar-se, estretides entre les llavors en la porció fèrtil, la qual és 2–4 cm de llarc i 4–8 mm d'ample, un rostre estèril de 1–3 cm de llarc es troba sobre la part fèrtil; llavors esfèriques, cotiledones conduplicados.[1]

Distribució

És una espècie originària d'Àsia o del Mediterràneu que està present en tots els continents i, per la seua facilitat de dispersar-se i no tindre usos rellevants, es considera una maleza. Té bona capacitat d'adaptació, per lo que creix tant a la vora dels camins i en terrenys abandonats d'escassa fertilitat, com dins de cultius de tot tipo.

Taxonomia

Raphanus raphanistrum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 669. 1753.[1]

Etimologia

Raphanus: nom genèric que deriva del grec ράφανος i després del llatí rǎphǎnus, -i, que designava el Raphanus sativus i les seues varietats, particularment la varietat niger en l'antiguetat, i que ve descrit en la Història naturalis (19, XXVI, 80) de Plinio el vell.

raphanistrum: epítet llatí que pot traduir-se per “semblança al rave”.

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Brassica heleniana Burch. ex Loudon
  • Crucifera raphanistrum I.H.L.Krause
  • Durandea unilocularis Delarbre
  • Raphanistrum arvense (All.) Mérat
  • Raphanistrum fugax (C.Presl) Nyman
  • Raphanistrum innocuum Moench
  • Raphanistrum innocuum subsp. fugax Nyman
  • Raphanistrum lampsana Gaertn.
  • Raphanistrum segetum Baumg.
  • Raphanistrum selvat Asch.
  • Raphanistrum vulgare Gray
  • Raphanus fugax C.Presl
  • Raphanus microcarpus (Lange) Willk.
  • Raphanus segetum Clavaud
  • Raphanus sylvestris Lam.
  • Rapistrum arvense All.
  • Rapistrum raphanistrum (L.) Crantz
  • Sinapis raphanistrum (L.) Gueldenst. ex Ledeb.[2]

Usos

En l'illa de Gran Canària és típic de fer el potaje de jaramago.

Nom comú

  • Castellà: abresto, achesnas, alesnas, arrabasnos, cerrayas, erbiaca, erviana, géniva, jaramago (6), jaramago blanc (8), jaramago menor (3), jaramago negre, jábena, jaramago blanc, jévenes, labresto, labrestos, lesnas, morón, mostaça, nabestro, nabicilla, nabieyo, nabiza (2), nabiza blanca, nap selvat, nabresto, oruga, oruga giganta, oruga selvat (2), pa i quesillo, pa i quesito, pa i quesito blanc, pa i formage, pimpájaro picotúo, piques alts, rabanillo (24), rabanillo groc, rabanillo blanc, rabanillo de flor blanca, rabanito, rabaniyas, rabaniza (14), rabaniza d'Andalusia, rabaniza selvada, rave selvat (2), ram de Sant Josep, rebanisa (2), rave (2), rave blanc, rave salvage (2), rave selvat (16), samargo, samargos, xebena de flor blanca, yerbana blanca. (El número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Raphanus raphanistrum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de setembre de 2013.
  2. ↑ «Raphanus raphanistrum». The Plant List. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
  3. ↑ «Raphanus raphanistrum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 13 d'octubre de 2014.

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Böcher, T. W. 1978. Greenlands Flora 326 pp.
  3. Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
  4. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  5. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  6. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  7. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  8. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
  9. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  10. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Raphanus_raphanistrum&oldid=1242864»