Anar al contingut

Maleza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Maleza

La maleza, mala herba, herba mala, yuyo, planta arvense, adventicia o planta adventicia,[1][2] planta espontànea o planta indesijable és qualsevol planta que creix de forma selvada o espontànea en una zona cultivada o controlada pel ser humà com cultius agrícoles o jardins. Qualsevol planta puga ser considerada mala herba si creix en un lloc a on els sers humans desigen que creixca una atra planta. Un eixemple característic és el de la menta, que encara sent una planta aromàtica en valor econòmic, es considera indesijable en praderies d'herba a on té tendència a prosperar. Un atre eixemple és l'avena, que era originalment considerada maleza dels trigals, fins que es va escomençar a consumir de manera habitual.[3][4][5][6]

Este penca (Centaurea solstitialis), natiu del sur d'Europa i d'Orient mig és una maleza invasiva en algunes parts d'Amèrica del Nort.

Per regla generals mals herbes solen créixer de forma natural, i ademés en considerable vigor per tractar-se en la majoria de les ocasions d'espècies endèmiques molt adaptades al mig i per tant en gran facilitat per a estendre's. Per això, la catalogació de mals herbes és poc menys que impossible i ademés tiren sifres tremendament dispars en funció de cada ubicació geoecològica. En sentit general, són plantes considerades com una molèstia, especialment entre persones dedicades a la jardineria o l'agricultura. També es consideren com maleza les plantes que creixen de forma agressiva, impedint el desenroll normal d'atres espècies. Les malezas són 8.000 de les 250.000 espècies de plantes que existixen i representen el 0,1% de la flora mundial. Poden restringir la llum a atres plantes desijables i utilisar nutrients llimitats del sol d'un lloc determinat. Ademés, poden contindre o escampar patógenos que degraden la calitat d'un cultiu, tindre espines i productes químics que causen irritament en la pell. Algunes són nocives si s'ingerixen. Unes atres tenen parts que s'adherixen a la roba. Inclús en arrancar-les poden ser confoses en raïls superficials d'espècies cultivades entorn. Es denomina malherbología a la ciència, relativament moderna, que es dedica a l'estudi de les malezas.

Etimologia

Maleza ve del llatí malitia, malus, és dir "mal".[6]

Yuyo, habitualment usat com a sinònim de maleza en Amèrica del Sur, prové del quechua, a on no té una connotació negativa sino que fa referència a qualsevol alga o herba selvada comestible o medicinal. D'una manera similar a com s'utilisa el terme quelite en Mèxic.[7][8]

Significancia ecològica

Certes classes de malezas són ruderals en adaptacions que les beneficien en certs ambients. És dir: ambients pertorbats, a on el sol o la coberta vegetal natural han segut danyats o es danyen en freqüència, estos destorbament donen ventages a les malezas sobre els cultius desijables, les pastures o les plantes ornamentals. La naturalea de l'hàbitat i les seues alteracions afectaran o inclús determinaran qué tipos de comunitats de malezas es convertixen en dominants.[9]

Entre els eixemples d'estes espècies ruderals o pioneres es troben les plantes adaptades a entorns pertorbats de forma natural, com les dunas i atres zones agranades pel vent en sols canviants, les planures d'inundació aluvials, les riberes dels rius i els deltes, i les zones que es cremen repetidament.[10] Ya que les pràctiques agrícoles i hortícoles humanes a sovint imiten estos entorns naturals en els que han evolucionat les espècies de malezas, algunes malezas estan efectivament esteses per a créixer i proliferar en àrees pertorbades per l'home, com a camps agrícoles, herbes, jardins, vores de carreteres i obres de construcció. La naturalea de maleza d'estes espècies a sovint els dona una ventaja sobre les espècies més desijables perque a sovint creixen ràpidament i es reproduïxen ràpidament, solen tindre llavors que persistixen en el banc de llavors del sol durant molts anys, o poden tindre una vida curta en múltiples generacions en la mateixa temporada de creiximent. En canvi, les malezas perennes solen tindre brots subterràneus que s'estenen baix la superfície del sol o, com l'hedra terrestre (Glechoma hederacea), tenen brots rastreros que arraïlen i s'estenen pel sol.[11]

Algunes plantes es convertixen en dominants quan s'introduïxen en nous entorns perque els animals i plantes del seu entorn original que competixen en elles o s'alimenten d'elles estan absents; en lo que a voltes es diu la "hipòtesis dels enemics naturals", les plantes lliberades d'estos consumidors especialisats poden convertir-se en dominants. Un eixemple és la maleza de Klamath, que va amenaçar a millons d'hectàrees de cereals i terres de pastoreig de primera calitat en Amèrica del Nort en acabant de que s'introduïra accidentalment, pero es va reduir a una rara maleza a la vora de la carretera en varis anys en acabant de que s'importaren alguns dels seus enemics naturals durant la Segona Guerra Mundial.[12] En llocs a on no hi ha depredació ni relacions de competència mútua, les malezas disponen de més recursos per a créixer i reproduir-se. Les malezas d'algunes espècies que s'introduïxen en nous entorns poden deure's a la seua producció de substàncies químiques alopática a les que les plantes autòctones encara no estan adaptades, un escenari que a voltes es denomina "hipòtesis de les noves armes". Estes substàncies químiques poden llimitar el creiximent de les plantes establides o la germinació i el creiximent de llavors i plántulas.[13][14]

Una atra de les formes en les que el paper ecològic d'una planta pot convertir-la en una maleza encara que siga en sí mateixa inofensiva, és si alberga una plaga que depén d'ella per a sobreviure; per eixemple, les espècies de Berberis són hostes intermijos dels foncs de la roya del talle, per lo que promouen greus danys en els cultius de blat quan creixen prop dels camps.

Competència en plantes cultivades i endèmiques

Austràlia, 1907: Els ganaders examinen 700 cadàvers de ganado que varen morir durant la nit per una planta venenosa[15].

Una série de plantes natives o no natives no són desijades en un lloc específic per diverses raons.[16] Una important és la funcional: interferixen en la producció d'aliments i fibres en l'agricultura, per lo que deuen ser controlades per a evitar que es perga o disminuïxca el rendiment dels cultius. Atres raons importants són que interferixen en atres objectius cosmètics, decoratius o recreatius, com en herba, arquitectura paisagística, camps de joc i camps de gòlf. Aixina mateix, poden ser motiu de preocupació per raons migambientals, ya que les espècies introduïdes competixen pels recursos o l'espai en les plantes endèmiques desijades. Per totes estes raons, horticultura (tant funcionals com a cosmètiques) i ambiental, les malezas interferixen al:

  • competir en les plantes desijades pels recursos que una planta sol necessitar, és dir, la llum solar directa, els nutrients del sol, l'aigua i (en menor mida) l'espai per al seu creiximent;
  • proporcionar hostes i vectores per als patógenos de les plantes, donant-els una major oportunitat d'infectar i degradar la calitat de les plantes desijades;
  • proporcionar aliment o refugi a plagues animals com les aus que mengen llavors i les mosques de la fruta Tephritid que, d'un atre modo, a penes podrien sobreviure a l'escassea estacional;[17]
  • produir irritament a la pell o al tracto digestiu de les persones o els animals, ya siga irritament físic a través d'espines, púas, o fraulas, o irritament químic per mig de verins naturals o irritantes en l'herba (per eixemple, els verins que es troben en les espècies de Nerium);[18]
  • causar danys en les raïls d'obres d'ingenieria com a desaiguadors, superfícies de carreteres i fonaments,[19] bloquejant rieres i rieres.[20]

En l'ecologia de les malezas, algunes autoritats parlen de la relació entre "les tres P": planta, posició (en anglés: plau) i percepció. Estes han segut definides de forma molt variada, pero les traces de les malezas enumerades per H. G. Baker són àmpliament citats.[21][22]

Les malezas han segut una preocupació des de fa molt temps, tal volta des de que els sers humans han cultivat plantes. Es mencionen en varis texts històrics, com el Sonet 69 de Shakespeare:

"A la teua bella flor afig l'olor rància de les mals herbes: / Pero per qué la teua olor no coincidix en el teu espectàcul, / El sol és este, que tu creixes comunament".[23]

i la Bíblia:[24]

"Malaïda siga la terra per la teua culpa; en dolorós treball menjaràs d'ella tots els dies de la teua vida. Et produirà espines i penques, i menjaràs les plantes del camp. En la suor del teu front menjaràs el teu menjar fins que tornes a la terra."[25]

Usos de les malezas

¿Qué seria del món, una volta desprovisto,
de lo humit i lo salvage? Deixem-els.
Oh, deixem-els; lo salvage i lo humit;
Llarga vida a la maleza i a lo salvage encara.
Poema Inversnaid de Gerard Manley Hopkins

Si be la paraula "maleza" generalment posseïx una connotació negativa, moltes plantes conegudes com maleza són comestibles o poden tindre atres propietats beneficioses.

NUS, Quelites, Buenezas o PANC

El ecólogo argentí Eduardo H. Rapoport va falcar el terme buenezas per a referir-se a les plantes espontànees comestibles que eren combatudes en els cultius tradicionals, tals com el dent de lleó (Taraxacum) i el Chenopodium album. El seu propòsit era posar émfasis en les seues propietats alimentícies i llevar-els la connotació negativa de ser "malezas".[26][27][28] Rapaport considerava que el control d'estes plantes podia realisar-se consumint-les, d'una manera similar a com succeïx en els quelites en Mèxic.[29]

En Brasil, el botànic Kinupp Valdely Ferreira va falcar el terme PANC, Plantes Alimentícies No Convencionals, en 2007 en el mateix propòsit que buenezas, pero incloent també dins del terme les parts de les plantes cultivades que podrien ser consumides pero, per qüestions culturals, no es consumixen, com els fulls de la batata.[30]

Des de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura es va falcar el terme NUS o Cultius subutilizados (per les seues sigles en anglés Neglected and underutilized crops: Cultius abandonats i subutilizados), per a referir-se a plantes que varen tindre us en el passat o en atres àrees geogràfiques i tenen potencial comercial pero no s'utilisen o inclús són considerades malezas. Este terme també inclou frutals, plantes medicinals i leños.[31]

Plantes medicinals

La bardana és comuna en gran part del món, i a voltes s'utilisa per a fer sopa i medicina en Àsia oriental.[32] Algunes atrauen a insectes beneficiosos, que a la seua volta poden protegir els cultius de plagues amoladores. Estes plantes també poden impedir que els insectes plaga troben un cultiu, perque la seua presència interromp l'incidència de les senyals positives que les plagues utilisen per a localisar el seu aliment.

Mantillo i fertilitat del sol

Les malezas també poden actuar com "mantillo viu", proporcionant una cobertura del sol que reduïx la pèrdua d'humitat i evita l'erosió. Ademés, poden millorar la fertilitat del sol; el dent de lleó, per eixemple, aporta nutrients com el calcio i el nitrogen des de les profunditats del sol en la seua raïl pivotante, i el trébol alberga bactèries fijadoras de nitrogen en les seues raïls, fertilizando el sol directament. La dent de lleó és també una de les moltes espècies que trenquen el sol en els camps excessivament cultivats, ajudant als cultius a desenrollar sistemes de raïls més profunts.

Ornamentals

Algunes flors de jardí tenen el seu orige en les mals herbes dels camps cultivats i han segut criades selectivament per les seues flors o el seu fullage. Un eixemple d'una maleza cultivada en els jardins és la neguilla, Agrostemma githago, que era una maleza comuna en els camps de blat europeus, pero que ara es cultiva a voltes com a planta de jardí.[33]

Control de malezas

Les malezas són plantes que algunes persones consideren indesijables en un lloc determinat. A lo llarc de la llarga història humana de l'horticultura, la gent ha treballat per a controlar les mals herbes per moltes raons. El control de les malezas és un camp de coneiximent molt desenrollat. Els métodos de control de les malezas varien en funció de l'hàbit de creiximent de les mateixes, aixina com del context. Per eixemple, es poden utilisar diferents métodos de control de les malezas en un cultiu alimentari front a un cultiu de fibra o un camp de gòlf, perque sol haver més preocupació pels efectes en la salut dels productes químics utilisats en els cultius alimentaris. Les malezas es poden classificar pel seu hàbit de vida. En general, poden agrupar-se com a anuals o perennes. Una maleza anual creix a partir de les llavors que han caigut en la temporada de creiximent anterior. Les malezas perennes tornen a créixer a partir de raïls prèviament establides, estolons latents, tubèrculs, rizomas, aixina com de les llavors. Comprendre l'hàbit de les malezas també és important en els métodos no químics per al seu control, com ellaurat, el raspat de la superfície, la promoció de cultius de cobertura més beneficiosos i la prevenció de l'acumulació de llavors en els camps. Per eixemple, l'amaranto és una planta comestible que l'agricultura moderna considera una maleza. Produïx abundants llavors (fins a un milló per planta) que duren molts anys, i és de creiximent ràpit i primerenc. Aquells que busquen controlar l'amaranto citen el dit "¡Les llavors d'enguany es convertixen en les malezas de l'any que ve!".[34] No obstant, una atra visió de l'amaranto valora la planta com una font d'aliment resistent.[35]

Algunes persones han apreciat les malezas per la seua tenacitat, el seu caràcter salvage i inclús pel treball i la conexió en la naturalea que proporcionen. Com va escriure Christopher Lloyd en El jardí ben temperado:

Molts jardiners estaran d'acort en que desbrozar a mà no és el terrible treball que a sovint es fa. Algunes persones troben en això una espècie de monotonia tranquilisadora. Els deixa la ment lliure per a desenrollar l'argument de la seua pròxima novela o per a perfeccionar la lluenta rèplica en la que deurien enfrontar-se a l'últim eixemple de sinrazón d'un parent.[36]

Vore també

Referències

  1. ↑ mapa. gob. es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_Ferti%2FFerti_2007_31_50_54.pdf «¿Qué nos diuen les adventicias de l'hort?».La fertilitat de la terra.(31)ISSN 1576-625X.Consultat el 17 de giner de 2025.
  2. ↑ «plataformaecologica. com/agricultura-ecologica/plantas-adventicias/ Plantes adventicias i mals herbes». Plataforma Ecologica. Consultat el 17 de giner de 2025.
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ infojardin. net/glosario/plantas-acuaticas/plantas-arvenses. htm Plantes arvenses (InfoJardín)
  5. ↑ Diccionario de la lengua española
  6. ↑ 6,0 6,1 doi. org/10.3726/978-3-0352-6365-7/6 II. Cartes del Con Sur entre Dos vores, Peter Lang.
  7. ↑ Calvo-Pérez (1998). worldcat. org/oclc/40997875 Estudis de llengua i cultura amerindias II : llengües, lliteratures i mijos : actes de les IV Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Amerindias, Valéncia, 17-20 de novembre de 1997, Universitat de Valéncia, Departament de Teoria. OCLC 40997875. ISBN 84-370-3862-6.
  8. ↑ gob. mx/cms/uploads/attachment/file/231814/Los_quelites_una_tradicion_milenaria_en_mexico.pdf «Els quelites, tradició milenària en Mèxic».Universitat Autònoma Chapingo.Consultat el 13 de juliol de 2020.
  9. ↑ Bell, Graham (2005). org/details/permaculturegard0000bell/page/63 El jardí de permacultura, Chelsea Green Publishing, pp. 63,64. ISBN 9781856230278.
  10. ↑ google. com/books? aneu=PXBq6jsT5SYC&pg=PA507 Ecologia fisiològica de les plantes, Springer, pp. 507-. ISBN 978-0-387-78341-3.
  11. ↑ Saupe, Stephen G.. «csbsju. edu/ssaupe/biol327/Lecture/Plant_Foraging_case_study.pdf Plant Foraging: Dos estudis de cas».
  12. ↑ Maleza de Klamath, Hypericum perforatum. [L. II. http://faculty. ucr. edu/~legneref/biotact/ch-66. htm]
  13. ↑ Willis, Rick J. (2007). google. com/books? id=C-nPBYjDAjYC&pg=PA3& The History of Allopathy, Springer, p. 8. ISBN 978-1-4020-4092-4.
  14. ↑ «dbs. umt. edu/Full%20text%20papers%20and%20abstracts/2004%20papers/Callaway&Ridenour2004NOVELL.pdf Callaway. qxd».
  15. ↑ (1989) Coupe Sheena (ed.). Frontier country: El patrimoni de l'interior d'Austràlia, Weldon Russell, p. 298.
  16. ↑ google. com/books? aneu=VytWKxw3M_IC&pg=PA525 Producció de cultius per a la millora agrícola, Springer, pp. 525-. ISBN 978-94-007-4116-4.
  17. ↑ Annecke, D. R., Moren, V. C. (1982). Insectes i àcars de les plantes cultivades en Suràfrica, Londres: Butterworths. ISBN 0-409-08398-4.
  18. ↑ Watt, John Mitchell; Breyer-Brandwijk, Maria Gerdina: The Medicinal and Poisonous Plants of Southern and Eastern Africa 2nd ed Pub. I & S Livingstone 1962
  19. ↑ Roberts, John; Jackson, Nick; Smith, Mark. Tree Roots in the Built Environment. 2006. ISBN 978-0117536203
  20. ↑ weeds. org. au/cgi-bin/weedident. cgi? tpl=plant. tpl&ibra=all&card=T04 Weeds Austràlia weeds. org. au/cgi-bin/weedident. cgi? tpl=plant. tpl&ibra=all&card=T04 archivat en Wayback Machine. Black Willow
  21. ↑ annualreviews. org/doi/10.1146/annurev. es.05.110174.000245 «The Evolution of Weeds».Annual Review of Ecology and Systematics.5(1)
    1–24.ISSN 0066-4162.doi:10.1146/annurev. és.05.110174.000245.Consultat el 2022-09-21.
  22. ↑ Baker H. G. "Characteristics and modes of origin of weeds". En La genètica de les espècies colonizadoras. H. G. Baker, G. L. Stebbins. eds. Nova York, Academic Press, 1965, pp. 147-172
  23. ↑ org/details/sonnetseditedbyc00shakuoft The Works of Shakespeare: Sonnets, London: Methuen & Company. OCLC 4770201.
  24. ↑ Janick, Jules (1979). Horticultural Science (3rd ed.). Sant Francisco: W. H. Freeman. p. 308. ISBN 0-7167-1031-5.
  25. ↑ Genesis 3:17-19 New International Version
  26. ↑ «conicet. gov. ar/? post_type=post&p=1221 Perdent la por a les malezas en la taula» (en és). Consultat el 2022-09-21.
  27. ↑ cienciahoy. org. ar/ch/hoy49/malez01. htm «Malezas Comestibles. Hi ha yuyos i yuyos...».Ciència Hui.Revista de Divulgació Científica i Tecnològica de l'Associació Ciència Hui.9(49)
    30-49.Consultat el 21/9/2022.
  28. ↑ Rapoport, Eduardo; Drausal, {{{nom3}}} (2009). Malezas comestibles del Con Sur i atres parts del planeta, Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria. OCLC 768841913.
  29. ↑ scielo. org. ar/scielo. php? script=sci_abstract&pid=S1667-782X2017000400017&lng=es&nrm=iso&tlng=es «Recordant a Eddy Rapoport (3/07/1927- 15/05/2017)».Ecologia austral.27(3)
    492–495.ISSN 1667-782X.Consultat el 2022-09-21.
  30. ↑ ufrgs. br/handle/10183/12870 «Plantes alimentícias não-convencionais dona região metropolitana de Porto Alegre, RS».Tesis de Doctorat. Universidade Federal do Rio Grande do Sul. Faculdade d'Agronomia. Programa de Pós-Graduação em Fitotecnia.Consultat el 2022-09-22.
  31. ↑ cgiar. org/handle/10568/45669 «ICUC - International Centre for Underutilized Crops».Spore.ISSN 1011-0054.Consultat el 2022-09-21.
  32. ↑ «chinesesouppot. com/tag/burdock-root Raïl de bardana».
  33. ↑ Preston, C. D.; Pearman, {{{nom2}}}; Dines, {{{nom3}}} (2002). org/details/isbn_9780198510673 New Atles of the British and Irish Flora (en en), Oxford, Regne Unit: Oxford University Press. ISBN 978-0198510673.
  34. ↑ «archive. org/web/20150427215404/http://extension. uga. edu/publications/detail. cfm? number=C1000 La biologia i l'ecologia de l'amaranto Palmer: Implicacions per al control». Extensió de la UGA. Archivat des d'el uga. edu/publications/detail. cfm? number=C1000 original, el 27 d'abril de 2015.
  35. ↑ «unu. edu/en/rethinking-a-weed-the-truth-about-amaranth Rethinking a Weed: the Truth about Amaranth - Our World». ourworld. unu. edu. Consultat el 2022-09-21.
  36. ↑ Lloyd, Christopher (1973). org/details/welltemperedgard0000lloy_n5s5 The Well-Tempered Garden (en en), Londres: Collins. ISBN 9780002119290.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Maleza en el Viccionari.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maleza&oldid=1598245»