Centaurea solstitialis
Centaurea solstitialis, abrepuño - nom vernàcul compartit en atres plantes espinoses de la península ibèrica i a lo manco Argentina- és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les asteràcees (=compostes).
Distribució
És una planta nativa d'Europa, d'orige mediterràneu que ha colonisat àrees de clima similar en el nort i el sur d'Amèrica.
Descripció
Herba bienal prou gran, grisa argentea, de brots erectos i ramificats. Fulls inferiors pécioladas i pennatilobadas, les superiors sésils i sanceres, ondulades i éstrelladas. Inflorescència cimosa. Capítuls d'1 a 2 cm, groc pàlides a dorades, florets tubulosos. Bràctees terminades en una espina horisontal, lignificada, de color blanquecina o groc pàlit.
Florix al solstici d'estiu, en els seus llocs d'orige.
Propietats
Usada en la teràpia floral californiana.[1]
Taxonomia
Centaurea solstitialis va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 2: 917. 1753.[2]
Número de cromosomes de Centaurea solstitialis (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: n=8; 2n=16[3]
Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals. A esta raça pertanyia Quirón qui va curar el seu peu ferit en una flor de abrepuño.[4][5][6][7][8]
solstitialisː epítet latino que fa referència al moment de l'any quan florix esta planta.
- Calcitrapa lutea Delarbre
- Calcitrapa solstitialis (L.) Lam.
- Centaurea cyanifolia Poir.
- Centaurea parvispina Láng ex Gugler
- Centaurea pseudosolstitialis Debeaux
- Cyanus solstitialis J.Presl & C.Presl
- Leucantha solstitialis (L.) Á.Löve & D.Löve[9]
- Calcitrapa carneola (Boiss.) Holub
- Centaurea carneola Boiss.
- Calcitrapa erythracantha (Halácsy) Holub
- Centaurea erythracantha Halácsy
- subsp. pyracantha (Boiss.) Wagenitz
- Calcitrapa pyracantha (Boiss.) Holub
- Centaurea pyracantha Boiss.
- subsp. schouwii (DC.) Gugler
- Calcitrapa schouwii (DC.)
- Centaurea schouwii DC.
- Centaurea sicula subsp. schouwii (DC.) Nyman
- Centaurea solstitialis subsp. schouwii (DC.) Dostál[10]
Noms vernàculs
Castellà: abrepuño, abrimanos, abrojos, argazolla groga, arzolla, penca alazorado, penca estrelada de flor groga, gatinas, ramón pajarero.[11]
Referències
- ↑ «Centaurea solstitialis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ «Centaurea solstitialis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'agost de 2012.
- ↑ Estudis citogenéticos en espècies espanyoles del gènero Centaurea. Granada. Fernández Morales, M. J. (1974)
- ↑ Plinio el Vell, Història Naturalis, 25, 66
- ↑ Virgilio Georgicas 4,270.
- ↑ Centaurea en: Flora Ibèrica, vol. 16, cap. 29, p. 342-603, CSIC/RJB, Madrit, 2015
- ↑ Nicolini, Giacomo (1960) Enciclopèdia Botanica Motta. Volum 1, pag.314, (en italià).
- ↑ Michael L. Charters. «Califòrnia Plant Names: CA-CH». Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology.
- ↑ Centaurea solstitialis en PlantList
- ↑ Centaurea solstitialis subsp. en PlantList
- ↑ en Anthos
Bibliografia
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centaurea solstitialis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.