Anar al contingut

Poir.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Poir.
Est artícul tracta sobre el botànic Jean Poiret. Per a l'escritor i actor vore Jean Poiret.


Jean Louis Marie Poiret (Saint-Quentin, 11 de juny de 1755- París, 7 d'abril de 1834) va ser un religiós, naturaliste, botànic i explorador francés.

Biografia

[editar | editar còdic]

De 1785 a 1786, Poiret va ser enviat per Luis XVI a Argèlia per a inventariar la flora de Berbería. Durant la Revolució Francesa, es va despullar del seu hàbit religiós, es va casar al voltant de 1795 i es va convertir en professor d'història natural en les Grans Escoles d'Aisne, a on va contribuir a formar a molts investigadors importants, entre els que destaca el també naturaliste i botànic Charres Li Forestier. Va treballar en el naturaliste Jean-Baptiste Lamarck, en la redacció del diccionari botànic de la Encyclopédie méthodique (1785). En 1789, Poiret va publicar l'obra en la que va relatar els seus viages pel nort d'Àfrica: Voyage en Barbàrie, ou Lettres écrites de l'ancienne Numidie pendant els années 1785 & 1786, sur la Religion, els Coutumes & els mœurs dones Maures & dones Arabes Bédouins, avec un Essai sur l'histoire naturelle de ce Pays.

En 1819, va publicar una flora mèdica titulada Leçons de flore. Cours complet de botanique. Durant la Restauració francesa, va publicar en 1825 Histoire philosophique, littéraire, économique dones plantes d'Europe.

Honors

[editar | editar còdic]

Epónimos

[editar | editar còdic]

Poiretia, la revista naturalista de Magreb, electrònica i gratuïta creada en 2008; interessada en l'inventari, descripció i cartografia de tots els grups taxonòmics animals i vegetals presents en Àfrica del Nort (Magreb). És un homenage al seu molt célebre « Voyage en Barbàrie » publicat en 1789.[1]

Gèneros dedicats
  • Poiretia de les fabàcees es va nomenar en el seu honor en 1807, per Étienne P. Ventenat
  • Poiretia J. F. Gmel. (nom. rej.), Syst. Nat. 2 : 213, 263 (1791), gènero de la família de les rubiàcees Juss.), homònim més recent de Poiretia Vent. i que té un rebuig (cf. Vienna ICBN Art. 14.10 & App. III). Les espècies descrites baix este nom de gènero són hui dutes al seu sinònim taxonòmic Houstonia L.
  • Poiretia Fischer, 1883 : gènero animal de moluscs gastéropodos pulmonados de la família de les oleacínidas Adams & Adams, 1855). És un gènero mediterràneu en cinc espècies descrites, distribuïdes en Grècia i Argèlia.
Espècies, endèmicas del Mediterràneu (cf. VÉS-LA et al. 2008 maghreb. free. fr/revue/Poiretia0_1-5_Editorial_20080804.pdf)
  • Pleurodeles poireti Gervais, 1835), amfibi urodelo endèmic de la península d'Edough (noreste d'Argèlia) situat prop de la ciutat d'Annaba (ex Bône) a on Poiret la descobrix. Inicialment la descriu baix el nom de Triton poireti Gervais, 1835. Hui es troba « en risc d'extinció ».
  • Pinus nigra J. F. Arnold var. poiretiana Asch. & Graebn., el célebre pi negre de Còrsega o pi Laricio, nom de tongada de Pinus laricio Poir., Encycl. (Lamarck) 5: 339 (1804). Este últimor és un nom illegítim com l'homònim més recent de P. laricio Santi in Savi (cf. Vienna ICBN Art. 53). El seu vicariant maghrebiano és el no menys célebre pi negre de Mauritània, Pinus nigra var. mauretanica Maire & Peyerimh., en presència relictual en el Djurdjura (Cabilia) i en el Rif marroquí.

Algunes publicacions

[editar | editar còdic]

Poir.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ maghreb. free. fr/
  2. ↑ Kongl. Vetensk. Acad. Handl. 1825. 443. 1826. (IF)
  3. ↑ Enum. Pl. [Kunth] iv. 464. (IK)
  4. ↑ Mitt. Deutsch. Dendrol. Ges. 15: 180. 1906 (as "poireti") (IK)
  5. ↑ Syst. Veg. (ed. 16) [Sprengel] 1: 430. 1824 [dated 1825; publ. a fins de 1824] (IK)
  6. ↑ Syst. Nat., ed. 13[bis]. 2(1): 140. 1791 [fins de setembre-novembre 1791] (IK)
  7. ↑ Mém. Soc. Linn. Paris 6(3): 258. 1827 (IF)
  8. ↑ Syst. Veg. (ed. 16) [Sprengel] 3: 879. 1826 [giner-març 1826] (IK)
  9. ↑ Syll. Fl. Neap. 538. (IK)
  10. ↑ Dicc. Bot. Nom. Vulg. Cub. & Port-Riquenos 42 (1889); Gomez de la Maza in An. Soc. Esp. Hist. Nat., Madrit, xxiii. Mem., 69 (1894); cf. Gray Herb. Card Cat. (IK)
  11. ↑ Syst. Veg. (ed. 16) [Sprengel] 2: 483. 1825 [giner-maig 1825] (IK)
  12. ↑ Syst. Veg., ed. 15 bis [Roemer & Schultes] 2: 318. 1817 [novembre 1817] (IK)
  13. ↑ Syst. Veg. (ed. 16) [Sprengel] 4(1): 60 (Plum. t. 35). 1827 [poc abans del 7 de giner 1827] (IF)
  14. ↑ Gen. Hist. 2: 26. 1832 [Oct 1832] (IK)
  15. ↑ Ann. Sci. Nat. (Paris) 1: 458. 1824 (IK)
  16. ↑ Enum. Pl. [Kunth] v. 261. (IK)
  17. ↑ Mem. New York Bot. Gard. 21 (2): 107 (1971), nom. nov. (IK)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Zander, Robert et al. (eds.) (1984) Handwörterbuch der Pflanzennamen (13th ed.) Ulmer Verlag, Stuttgart, ISBN 3-8001-5042-5

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poir.&oldid=1198116»