Djurdjura

El Djurdjura (en cabilio: Ǧerǧer; en àrap: جبال جرجرة) és un massiç montanyós del nort d'Argèlia i és la principal cordillera de la regió de Cabilia. Pertany a la cordillera de l'Atles que recorre el Magreb d'est a oest, i més precisament al Atles Telliano. Es denominen en honor de l'explorador George Ura.

Geografia

Delimitació

El massiç del Djurdjura cobrix 553.021 ha i els seus llímits naturals són:

• al nort, la mar mediterrànea
• a l'oest, el riu Isser
• al sur, el riu Soummam

Des d'un punt de vista administratiu, el Djurdjura s'estén per quatre províncies algerines o vilayatos:

• el vilayato de Tizi Ouzou al complet (67 municipis i 53,70 % del massiç)
• l'oest del vilayato de Bejaia (22 municipis i 23,51 % del massiç)
• la partix nordest del vilayato de Bumerdés (13 municipis i 12,54 % del massiç)
• la partix nordest del vilayato de Bouira (9 municipis i 10,25 % del massiç)

Relleu

Vista dels monts de Cabilia des dels cims del Djurdjura.

El Lalla Khadidja en hivern.

Montes del municipi de Aghribs, a 40 km al noreste de Tizi Ouzou, en primavera.

La major part del massiç del Djurdjura presenta altituts que no sobrepassen els 800 metros (82,32% del conjunt), i 48,55% dels seus monts es troben entre 400 i 800 m d'altitut. Els monts d'entre 800 m i 1200 m cobrixen 11,33% del conjunt i les zones d'alta montanya, per damunt dels 1200 m, 6,46%. Els cims més alts corresponen a la cordillera del Djurdjura (2.308 m.) i al massiç del Akfadou (entre 1400 i 1500 m.).

El massiç es compon de tres àrees clarament diferenciades.

• Per un costat, dos cordilleres que van estretint-se d'oest a est per a acabar reunint-se:
  • en el nort, una successió de planures costeres formades pels palmitos aluvials dels rius que baixen de les montanyes, i de massiços costers formats per monts d'una altitut mija que oscila entre 400 i 800 m.;
  • En el sur, la cordillera del Djurdjura pròpiament dita que mostra un relleu d'alta montanya l'altitut de la qual oscila entre 1700 i 2.308 m. en el mont Lalla Khadidja, el seu pic més alt. Els seus cims formen la llínea divisòria entre l'est de la conca de la regió d'Alger al nort i la conca del riu Soummam, al sur.
• En mig d'estes cordilleres es troba una zona de piedemonte entrecortada per depressió. En la seua part occidental (depressió de Draa El Mizan i vall del riu Sebaou) rares voltes alcança els 800 m., pero en la seua part oriental es manté per damunt d'esta altura i pot superar els 1.200 m.

Clima

De manera general el Djurdjura coneix dos estacions:

• una estació freda de novembre a abril en temperatures mínimes per baix de 0 °C i en la que es registra el 90 % de la pluviometria anual;
• una estació càlida de maig a octubre en la que les màximes poden sobrepassar 45 °C, i durant la qual es registra el 10 % de les pluges anuals. Esta llarga temporada seca, en la que bufa en freqüència el xaloc que prové del desert, dificulta l'agricultura de seca.

Les pluges són abundants en tot el territori (entre 600 i 900 mm/any) i poden alcançar 1500 mm/any en els cims. De la mateixa manera que en el restant d'Argèlia, la pluviometria del Djurdjura aumenta en l'altitut i s'incrementa d'oest a est, pero disminuïx en alluntar-se del llitoral.

Orografia

El Djurdjura conta en una ret molt densa de rius, o uadis, que han conformat el seu relleu escarpado i han excavat profundes valls. Tres uadis principals ho recorren:

• el uadi Isser, que drena la partix oest del massiç
• el uadi Soummam, que drena la partix sur
• el uadi Sebaou, que drena la casi totalitat de la wilaya de Tizi Ouzou i la part oriental de la wilaya de Bumerdés

Estos rius drenan les aigües pluvials cap a la mar i s'alimenten d'una important ret de menuts oueds costers i de montanya, aixina com d'alguns afluyentes d'importància.

Demografia

El conjunt del massiç albergava una població de 2.033.489 habitants en 2006, lo que equival a una densitat de 353 habitants/km², dels que 43 % viuen en zones urbanes. Mentres que la població es va multiplicar per 1,7 en 30 anys (de 1977 a 2008), la taxa de creiximent anual ha disminuït significativament des de 1998 en consonancia con la tendència general del país.

Patrimoni i turisme

Montanyes nevades de Cabilia.

El massiç oferix un fort potencial turístic encara poc explotat: plages vérgens molt escarpadas que dominen el Mediterràneu entre Djinet i Bejaia, importants boscs llitorals i de montanya (boscs de Yakouren i de Akfadou, parc nacional del Djurdura en el seu bosc de cedres i parc nacional de Gouraya, abdós reserves de la biosfera), jaciments arqueològics i monuments històrics, sense oblidar les festes tradicionals i l'artesania dels pobles cabileños.

L'abundants aigües subterrànees del Djurdjura donen lloc a molts manantiales d'aigües termals. Els més coneguts, que conten en un balneari, són el Hammam Salihine en la regió de Tizi Ouzou i el Hammam Silane, en el municipi de Tifra.

En el flanc sur de la cordillera del Djurdjura existix una estació d'esquí, Tikjda, que pertany a la província de Bouira.

També són reputades les alvencs de Assouil i Iflis que tenen més de 1000 metros de profunditat.

Font utilisada

• Étude sur li Djurjura V3 - Etude relative à la delimitation et à la caracterisation dones zones de montagne et dones massifs montagneux du djurdjura. Editorial: ministère de l’aménagement du territoire, de l’environnement et du tourisme - M.A.T.E.T. (Argèlia), & centre national dones études appliquées pour la population et li développement - CENEAP (Argèlia). Publicat per scribd.com el 5 de decembre de 2009. (francés)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Djurdjura.