Buddleja

Buddleja

Buddleja, escrit també Buddleia, és un gènero de la família Scrophulariaceae, encara que en el passat va ser classificada en la seua pròpia família, Buddlejaceae.

Descripció

La majoria de les 100 espècies són arbusts, poques són arbres; els més alts apleguen a 30 m d'altura, pero en general no superen els 5 m. Hi ha tant espècies perennifolias com caducifolias. Són natives de les parts càlides del Nou Món des del sur d'EE. UU. fins a Chile, i àmpliament en el Vell Món en Àfrica i parts càlides d'Àsia, absent en Europa i en Australasia.

Les espècies es dividixen en dos grups pel seu tipo floral, aquelles del Nou Món dioiques, i les del Vell Món monoiques.

Fulles lanceoladas en la majoria de les espècies, i en parells oposts sobre els brots (alternada en una espècie, Buddleja alternifolia); d'1 a 30 cm de llongitut. Flors en denses panícules de 10 a 50 cm de llongitut; cada flor individual tubular, d'1 cm de llongitut, en la corola dividida en quatre lòbuls (pétals), de 3 a 4 mm. El color de la flor varia àmpliament: blanc, rosa, roig, púrpura, taronja o groc per les espècies i cultivares; són riques en néctar i freqüentment molt aromàtiques. Frut: chicoteta càpsula d'1 cm de llongitut i d'1 a 2 mm de diàmetro, en numeroses i chicotetes llavors; en poques espècies (prèviament classificades en el gènero Nicodemia) la càpsula és blana i carnosa, formant una baya.

Cultiu i usos

Vàries espècies són populars plantes de jardí.

L'espècie més popular cultivada és Buddleja davidii nativa de China central. Una atra planta comuna de jardí Buddleja globosa del sur de Chile, en un néctar fortament aromàtic i flors globulars de color taronja, i Buddleja alternifolia en flors liles. Híbrits interespecíficos B. × weyeriana (B. globosa × B. davidii). El quishuar, o kiswara (Buddleia incana) és un arbre de fusta molt dura que creix en la Puna andina de Perú i Bolívia (entre els 3500 i 3800 m s. n. m.), mentres que el colli o arbust palometa (Buddleia coriacea), que aixina mateix creix en la puna, és un arbust usat per a combustible.

Hi ha espècies asilvestradas procedents de jardins com B. davidii, que és una gran colonizadora de terres seques; en zones de Bretanya, li la veu prosperar en descampats, directament com una maleza. Apareix en vies férrees, fàbriques, i atres espais marginals; aplegant a viure en climes continentals, no obstant no soporten temperatures per baix de -15 a -20 °C.