Anar al contingut

Buddleja davidii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Buddleja davidii (Buddleja davidii)

Buddleja davidii, cridada popularment arbust de les palometes, és una espècie pertanyent a la família de les escrofulariàcees. Originària del noroest de China i Japó, el seu us s'ha estés com planta ornamental pels jardins de tot lo món, pero en molts llocs s'ha comportat com espècie exòtica invasora.


Descripció

Arbusto perennifolio que alcança uns 2-3 m d'altura. Fulles lanceoladas, de color vert pel fes i blanquecino pel envés. Entre primavera i autumne, les seues branques estovades porten en les seues extrems flors agrupades en inflorescència denses, de diversos colors segons la varietat, molt perfumadas. Estes atrauen a les palometes, que s'alimenten de la seua néctar.

Cultiu

Requerix sols llaugers, be drenados, encara que aguanta els calizos. Clima templat, resistint la fredor sense dificultat. Exposició solejada. Es deu podar anualment en hivern, per a que es produïxquen nous brots que floriran en els seus extrems. Es reproduïx per esqueixos, en hivernàcul de multiplicació.

Espècie invasora

Buddleja davidii s'ha naturalizado en Austràlia[1] i en la major part de ciutats del centre i sur d'Europa, a on s'estén en facilitat per baldíos i jardins. Pot ser invasora en moltes regions, inclós les illes britàniques i Nova Zelanda. Ademés, en els EE. UU., s'ha naturalizado a partir d'escapes de cultius, i ha segut classificada com a planta amoladora en els estats d'Oregó i Washington.

En Espanya

Pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[2]

Taxonomia

Buddleja davidii va ser descrita per Adrien René Franchet i publicat en Nouvelles archives du muséum d'histoire naturelle, sér. 2, 10: 65. 1887.[3]

Etimologia

Buddleja: nom genèric otorgat en honor d'Adam Buddle, botànic i rector en Essex, Anglaterra.

davidii: epítet otorgat en honor d'Armand David, un misionero naturaliste francés que la va descobrir en 1869. Sinonímia:

  • Buddleja shaanxiensis Z.I.Zhang
  • Buddleja shimidzuana Nakai
  • Buddleja striata Z.I. Zhang
  • Buddleja striata Z.I. Zhang ex Govaerts
  • Buddleja striata var. zhouquensis Z.I. Zhang
  • Buddleja variabilis Hemsl.
  • Buddleja variabilis var. magnifica I.H.Wilson
  • Buddleja variabilis var. nanhoensis Chitt.
  • Buddleja variabilis var. prostrata C.K.Schneid.
  • Buddleja variabilis var. superba Veitch
  • Buddleja variabilis var. veitchiana Veitch
  • Buddleja variabilis var. wilsonii I.H.Wilson[4]

Referències

  1. ↑ «Buddleja davidii». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government, Canberra. Consultat el 18 de març de 2012.
  2. ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
  3. ↑ «Buddleja davidii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2013.
  4. ↑ Buddleja davidii en PlantList

Bibliografia

  1. Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. sér. 2, 10:65. 1887
  2. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. Buddleja davidii en GRIN
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Flora of China Editorial Committee. 1996. Flora of China (Myrsinaceae through Loganiaceae). 15: 1–387. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Hokche, O., P.I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P.I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  8. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  9. Norman, I. M. 1982. 176. Buddlejaceae. 16: 1–24. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg and Swedish Museum of Natural History, Göteborg and Stockholm.
  10. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Buddleja_davidii&oldid=1223517»