Sapindaceae

Erro al crear miniatura:

Sapindaceae

Les sapindàcees (Sapindaceae) són una família de plantes pertanyent al orde Sapindales. Compartix en atres famílies de l'orde Sapindales els seus fulls creixent en espiral, la seua forma pinaticompuesta (a voltes palmada, trifoliada o en un sol foliolo), en un foliolo en l'àpiç i les flors tenen un disc nectarífero evident rodejant a l'ovari. Hi ha al voltant de 140-150 gèneros en 1400-2000 espècies natives de països càlits. Entre atres gèneros, pertanyen a ella els arces, els castanys d'Índies, el litchi i el castañito chinenc florido.

Característiques

Són arbres, arbusts, lianas i herbes, freqüentment bejucos. Fulls escampats. A sovint en cèlules secretoras. Flores hermafroditas, o unisexuadas per abort, zigomorfas, en general pentámeras, generalment en un disc anular excèntric entre la corola i l'androceo, en 8-10 estams; gineceo de 2-3 carpelos concrescentes, en un únic òvul cada u. Frut variable, capsular, sec i indehiscente, esquizocárpico, en baya o drupa.

Ex Aceraceae

Com Aceraceae s'agrupava anteriorment a unes 125 espècies natives de les regions fredes del hemisferi nort, en els gèneros vegetals Acer (els arces) i Dipteronia; estudis genètics recents han dut a reclasificarlos en la família de les sapindàcees, subfamília Hippocastanoideae, tribu Acerae, i no s'ampra actualment.

Les espècies d'este tàxon són arbres o arbusts, generalment caducifolios, en fulls oposts palmatilobadas o en ocasions pinnaticompuestas. Presenten flors hermafroditas o unisexuales, actinomorfas, diclamídeas o a voltes apétalas, és dir, (monoclamídeas sense corola), tetrámeras o pentámeras, hipoginas; agrupades en corimbes o en panículas. Fruts en disámara (aquenios alados).