Liana


Les lianes o bejucos són plantes trepadores de naturalea llenyosa que germinen en el sòl i permanecixen arraïlades durant tota la seua vida. Per a créixer en direcció a la llum abundant que es troba sobre el dosser arbòreu dels boscs, usen mecanismes especialisats per a ascendir. Encara que els térmens lianes i enredraderes a sovint s'ampren per a referir-se a qualsevol planta trepadora, en un sentit estricte les lianes corresponen únicament a plantes escandents llenyoses, mentres que les enredraderes són plantes escandents herbàcees.[1]
Etimologia
La paraula «liana» prové del francés liane.[2] Per la seua banda, «bejuco» és un vocable caribe que va ser incorporat a l'espanyol en l'era colonial, décades abans que «liana».[3]
Descripció
Hi ha varis métodos que les lianes utilisen per a escalar superfícies. Poden ser volúbles, quan la seua forma es amolda a una superfície, enrollándose i impregnant-se en ella, per mig de circells, raïls grampiformes (l'única funció de les quals és capcionar el brot sobre una superfície vertical), o són lianes facultatives (arbusts en branques llargues o espines, herbes rastreras, que al contacte en una estructura vertical, recolzen les seues branques i es desenrollen verticalment).

Els primers estudis científics sobre eixe tipo de plantes varen ser fets per Charles Darwin (1867) i uns atres biòlecs del XIX.
Referències
- ↑ Cabanillas, P. A.(2012).«Plantas trepadoras: tipo biológico y clasificación».Cs Morfol.14(2): 1–15.ISSN 1851-7862.
- ↑ ASALE, RAE-. «liana | Diccionari de la llengua espanyola». «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenari. Consultat el 2025-12-02.
- ↑ ASALE, RAE-. «bejuco | Diccionari de la llengua espanyola». «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenari. Consultat el 2025-12-02.