Circell
En botànica, un circell (també cirro[1] o maneta)[2] és un talle, full o pecíol especialisat del que se servixen certes plantes trepadoras per a subjectar-se a una superfície o a atres plantes. Existix una gran varietat de circells, sent els més importants els de tipo caulinar i foliar.
Els circells poden ser dextrógiros si el gir en la direcció de creiximent és com les manetes del rellonge, o levógiros, en sentit contrari a les manijas del rellonge.
Estudis botànics
Un dels estudis més extensos i precoços sobre els circells va ser la monografia de Charles Darwin On the Movements and Habits of Climbing Plants (Sobre els moviments i hàbits de les plantes trepadoras), publicat en 1865. Esta obra també va falcar el terme nutaació (moviments de flexió eixercits per alguns òrguens vegetals) per a descriure el moviment dels brots i circells en busca de soport.
Biologia
Orige
Els circells poden ser d'orige foliar o caulinar. Entre els foliares, existixen distints tipos segons es modifique el full complet o part d'ella. En les cucurbitáceas del gènero Bryonia, per eixemple, resulten de fulls reduïts al nervi mig.
En algunes bignoniáceas o en fabáceas com Lathyrus latifolius, es transformen els últims folíols de la full pinada i, a sovint, són ramificats. També pot succeir que solament es modifiquen les estípulas dels fulls, com succeïx en algunes esmiláceas. En el cas de la flor capuchina (Tropaeolum majus), el peciol es retortilla front a un obstàcul, enroscándose com un circell. Pyrostegia venusta presenta un tercer folícul transformat en circell de la mateixa manera que Dolichandra cynanchoides. Smilax campestris i Tropaeolum majus desenrollen estipules transformades en circells. En el pésol comú (Pisum sativum), solament els foliols terminals estan modificats com circells. En atres plantes, com el llegum Lathyrus aphaca, tot el full es troba modificada, mentres que les estípulas s'han allargat i realisen la fotosíntesis. I encara unes atres utilisen el raquis d'un full compost a modo de circell, com els membres del gènero Clematis.
Les trampa gerro especialisades de les carnívores del gènero Nepenthes es formen en l'extrem de circells. Els de les espècies trepadoras normalment estan enroscados en el mig. Si un circell entra en contacte en qualsevol objecte durant el temps suficient es enrosca al seu entorn formant un fort punt per a la trampa, d'esta manera ajuda a soportar el brot en creiximent.[3]
Creiximent
Els circells són òrguens filiformes o ramificats en els quals la planta es fixa a algun atre cos. Posseïxen moviments haptotrópicos estimulats pel contacte unilateral. Estos moviments són reversibles i es deuen a canvis de turgencia. La part més sensible del circell sol ser el terç superior i l'estímul pot ser un colp o una fricció. El temps de reacció varia de 30 segons fins a 18 hores. Despuix d'un contacte passager el circell pot tornar a la seua posició original. Si no troba cap respal, en envellir, es enrolla sobre el seu costat inferior o se seca. Els circells poden girar tant en sentit dextrógiro o levógiro.
Vore també
Referències
- ↑ ASALE, RAE-. «cirro | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-01-10.
- ↑ ASALE, RAE-. «maneta | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-01-10.
- ↑ Clarke, C.M. 1997. Nepenthes of Borneo. Natural History Publications, Kota Kinabalu.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zarcillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.