Anar al contingut

Tropaeolum majus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tropaeolum majus 2005 G1.jpg
capuchina (Tropaeolum majus)


La capuchina, paraulota de reina, espuela de galà, flor de la sanc, llagues de Crist, marañuela, mastuerzo d'Índies, pelón o texao (Tropaeolum majus), és una planta ornamental originària de Sudamérica, caduca, que es cultiva en parcs i jardins, en les zones de costa en Espanya s'ha asilvestrado.




És una planta anual, lampiña, suculenta i estesa. Existixen numeroses varietats en florés roges, anaranjadas o grogues, el cáliz té cinc sàpia-hos i la corola cinc pétals desiguals. Les flors i els fulls tenen un sabor picante similar al del berro.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes trepadoras o rastreras anuals. Fulls suborbiculares, que alcancen un tamany de 3–10 cm de diàmetro, glabras, sanceres o en els màrgens undulados, peltadas; pecíols 15–20 cm de llarc. Pedúnculs 10–20 cm de llarc; sépals 15–18 mm de llarc i 8–9 mm d'ample, vert-groguencs, espolón 25–35 mm de llarc; pétals sancers o ondulats, grocs a rojos en llínees i punts grocs a morats, els superiors cuneados, 30–40 mm de llarc, els inferiors 15–20 mm de llarc i d'ample, en ungla 12–15 mm de llarc, ciliada. Carpelos de 10 mm de llarc quan en frut, en costelles rugosas.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El terme tropaeolum deriva del grec Τροπαιον, o menut trofeu, per la disposició dels seus fulls i flors. En algunes zones li la denomina capucha de monge, expressant la forma de les seues flors. Els jesuïtas varen introduir la planta a Europa en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, donant constància de la seua utilisació culinària, tant dels seus fulls com de les seues flors. Es denominava mastuerzo de les Índies, berro del Perú o dels jesuïtes. El botànic Dodoens la va cultivar en el seu jardí en 1600.

En els altiplanos de Bolívia i en l'àrea andina en general, existix l'espècie Tropaeolum tuberosum, que té uns tubèrculs del tamany d'una castanya, unes flors de bell color carmesí, l'altura del qual no sobrepassa els 50 cm. Estos tubèrculs tenen un sabor asprós molt accentuat i un sabor que recorda al de la capuchina. En estos països és un aliment prou consumit. El Tropaeolum també és conegut com texao i és la flor símbol de la ciutat d'Arequipa, en el sur del Perú.

Propietats

[editar | editar còdic]

Atres elements: àcit ascórbico isoquercitrina i helenina.

  • Servix per a tractar colps lleus en la pell (moratón). Per a tal efecte es deu martafallar suaument els fulls fins que solten el seu oli i després colocar-la sobre el #hematoma. Inicialment provocarà una coentor que disminuirà al poc temps.[2]

En la cuina

[editar | editar còdic]

La planta sancera és comestible.

En alguns països utilisen els capolls de les flors tendres, macerados en vinagre per a atenuar el gust de les tapereras. Per a això basta macerar en vinagre els capolls florals verts, abans de madurar. Despuix de la flor, es pot afegir al vinagre estragón o alguna guindilla. En ser la capuchina d'orige suramericà, és en eixe continent a on s'utilisa més com a condiment. Les flors de capuchina, pel seu agradable sabor i el seu immillorable aspecte, servixen per a adornar plats de carn, peixos, verdures i ensalades.[3]

En els Estats Units els fulls, tallos, i flors es mengen crues o en ensalades.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Tropaeolum majus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 345. 1753.[1]

Etimologia

Tropaeolum: nom genèric conegut com la capuchina de jardiners, encara que no dels botànics, i nomenat per Linneo, que deriva del grec tropaion i del llatí tropaeum de "trofeu", per la manera en que creix la planta, sobre un soport. recordant un trofeu clàssic en escuts i caixcos d'or com les que penjaven com un signe de la victòria en un camp de batalla.[4]

majus: epítet llatío que significa "el més gran".

Sinonímia
  • Cardamindum majus Moench
  • Nasturtium indicum Garsault
  • Tropaeolum pinnatum Andrews
  • Tropaeolum quinquelobum Bergius
  • Trophaeum majus (L.) Kuntze[5]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: canaris, capuchina (11), capuchinas, espuela de galà (2), flor de la sanc (2), llagues de Crist (2), llagues de Sant Francisco (2), marañuela (2), mastranzo d'Índies (2), mastuerzo d'Índies (2), pelonchili, pelón. (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Tropaeolum majus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de maig de 2015.
  2. Brondani, J. C., Cuelho, C. H. F., Marangoni, L. D., de Lima, R., Guex, C. G., Bonilha, I. de F., & Manfron, M. P. (2016). Usos tradicionals, botànica, fitoquímica, activitat biològica i toxicologia de Tropaeolum majus L. - Una revisió. Bolletí Llatinoamericà I Del Carib De Plantes Medicinals I Aromàtiques, 15(4), 264-273. Recuperat a partir d'https://blacpma.ms-editions.cl/index.php/blacpma/article/view/280
  3. J.L. Berdonces:(2005) Espècies i Plantes Aromàtiques Oceà Barcelona
  4. En Noms Botànics
  5. «Tropaeolum majus». The Plant List. Consultat el 8 de maig de 2015.
  6. «Tropaeolum majus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 8 de maig de 2015.