Anar al contingut

Haptonastia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zarcillos de pésol d'olor (Lathyrus odoratus) abraçant una tanca.

Haptonastia són els fenomens que es relacionen en els moviments d'orientació que realisen diversos òrguens vegetals en ser estimulats pel contacte en una determinada zona. El millor eixemple ho oferixen els zarcillos que en ser excitats per contacte en un dels seus costats es produïx un desenroll molt més notori i ràpit en el flanc opost, com a conseqüència es produïx una curvatura del zarcillo sobre l'objecte tocat que, d'esta forma, resulta abraçat.

No es deu confondre en sismonastia de la que es diferencia en la fisiologia de la resposta a l'estímul. Si en l'haptonastia es produïx un creiximent d'una part de l'orgue excitat, en la sismonastia el moviment dels òrguens vegetals es realisa per canvis en la turgencia, sent estos molt més ràpits que aquells, com en el cas d'algunes droseras que envolen al seu assut en dècimes de segon.[1]

Etimologia

En un principi es va falcar la paraula epinastia (del grec επι [epi], sobre, damunt i ναστως [nastos], embotit, farcidura, gros) que feya referència al creiximent excèntric de les branques dels arbres en el seu eix orgànic per baix del geomètric, és dir, branques engrossades des del núcleu cap a dalt. En contraposició es troba hiponastia, engrossat des de núcleu cap a avall.[1] Posteriorment, es varen aplicar estos térmens al creiximent llongitudinal inequilátero de qualsevol orgue. Aixina, existix epinastia quan una branca o un atre orgue vegetal de creiximent llongitudinal, es desenrolla més per la part superior encorvándose cap a l'inferior. Tenint este terme com a base, es va afegir hapto (del grec απτω [apte], agarrar, fixar, tocar) que és un prefix amprat en botànica en el sentit d'agarrar-se o agarrar alguna cosa, tocar, de manera que haptonastia és el creiximent asimètric d'un orgue llongitudinal per a rodejar alguna cosa.[2] Relacionat en este terme apareix haptotropismo que té un significat més ampli que haptonastia ya que el creiximent unilateral pot ser en qualsevol dels dos flancs, l'estimulat o l'opost, o en els dos, per a agarrar o per a evitar a l'objecte estimulant.

Referències bibliogràfiques

  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Pio
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada etim