Anar al contingut

Dolichandra cynanchoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dolichandra cynanchoides (Dolichandra cynanchoides)

Dolichandra cynanchoides és una espècie d'enredadera de la família Bignoniaceae; nativa de Sudamérica, especialment d'Argentina, Bolívia, Equador, Paraguai, Perú, Uruguai i Brasil. En Argentina li la cita per a les Províncies de: Buenos Aires, Catamarca, Chaco, Còrdova, Corrents, Entre Rius, Formosa, Jujuy, La Rioja, Missions, Salta, Santiago del Estero, Santa Fe i Tucumán.[1]

Descripció

És una liana leñosa, de talle molt llarc, de 4-11 m, en barrugues.

Fulls

Fullage coriáceo, glabro, fulles perennifolies, verda obscures, opostes, compostes per 2 folíols de 3 a 6 cm cada u, aguts, en zarcillo trífido, de 5-8 cm de llarc.

Flores

Flores perfumadas, de corola tubulosa, anaranjada a roig-obscura, de 4,5-7 cm de llarc, agrupades en cims axilars o terminals dicotòmiques, formades per 2-8-flores, a voltes flors solitàries.[2]

Florix tot l'any i la polinisació és per colibríés (ornitofilia).

Fruts

Frut allargat, chato, pardo, llenyós, en numeroses llavors, planes, membranosas. Medix de 6 o 8 cm de llarc per 1 cm de diàmetro en la seua part mija.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Adelbert von Chamisso i publicat en Linnaea 7: 658. 1832[1833].[3]

Sinonímia
  • Bignonia coccinea Vell.
  • Dolichandra cynanchoides var. latifolia Hassl.
  • Macfadyena coccinea (Vell.) Miers
  • Macfadyena cynanchoides (Cham.) Morong
  • Macfadyena dolichandra (Steud.) Benth. & Hook.f. ex B.D.Jacks.
  • Spathodea dolichandra Steud.[4][5]

Noms comuns

  • Sacha guasca, sacha huasca, teyú isipó, sachagusano, toca del mont.El nom comú Sacha huasca (sachaguasca), del quichua 'sacha: del mont, selvat, salvage' i 'guasca / huasca: soga, liana'; en el significat de “liana selvada” o “liana de mont”.[1]

Usos

Pel seu porte trepador, les seues flors vistoses i la seua floració estesa en el temps és una espècie usada preferentment com a ornamental. En medicina popular, la decocció de fulls i flors es beu com antidiarreica, emética (estimula la bossada) i anticonceptiva. [6][7]


La decocció dels fulls es beu com depurativo de la sanc i per a reduir l'àcit úrico, la mateixa decocció, en friccions, s'ampra en afeccions òssees i quan hi ha líquit en els genolls.[8]

Els brots fibrosos i resistents s'ampren per a fabricar cestos i sogues usades localment. Segons els natius, per la durea de les seues fibres, els brots s'usen per a nugar les varetes que constituïxen els sostres dels ranchos (cimbras), substituint a les tires de #cuiro. [9]

Una senya curiosa d'esta espècie és que els mocovíes utilisen esta enredadera en “màgia amorosa”, en l'intenció de conseguir o retindre una parella sentimental.[10]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Dolichandra cynanchoides Cham. / Sacha guasca / Sacha huasca» (en espanyol). http://arbolesdelchaco.blogspot.com.ar/ (18/04/16). Consultat el 19/12/16.
  2. ↑ «Equipe Humà» (en es-ar). Flora Argentina. Consultat el 2025-10-01.
  3. ↑ «Dolichandra cynanchoides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de setembre de 2013.
  4. ↑ Dolichandra cynanchoides en PlantList
  5. ↑ «Dolichandra cynanchoides». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 de setembre de 2013.
  6. ↑ Aguirre, A.; Borneo, R. (2013). Antioxidant Capacity of Medicinal Plants, Elsevier, pp. 527–535. ISBN 978-0-12-397154-8. Consultat el 2025-10-01.
  7. ↑ O, C. H. A. C. (dilluns, 18 d'abril de 2016). «v i r d i c h a c o: Sacha Huasca / Sacha guasca». v i r d i c h a c o. Consultat el 2025-10-01.
  8. ↑ Cabut, M.; Acosta, A.; Diaz, S.(1989-08-16).«Estudis fitosociológicos en els Pasturages de les Serres de Còrdova, Argentina. Les comunitats de la Pampa de Sant Luis».Phytocoenologia.17(4): 569–592.ISSN 0340-269X.doi:10.1127/phyto/17/1989/569.Consultat el 2025-10-01.
  9. ↑ Hieronymus, G. (1882). Plantae diaphoricae florae Argentinae, o, Revista sistemàtica de les plantes medicinals, alimentícies o d'alguna atra utilitat i de les venenoses, que són indígenes de la República Argentina o que, originàries d'atres països es cultiven o es crien éspontáneamente en ella, G. Kraft. Consultat el 2025-10-01.
  10. ↑ Martínez Crovetto, Raúl N.(2014-07-01).«Algunes senyes sobre etnobotánica mocoví».Bonplandia.23(2): 119–131.ISSN 1853-8460.doi:10.30972/bon.232259.Consultat el 2025-10-01.

Bibliografia

  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program.

Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (22 nov. 2007)

  • "El vegetal i el seu us arquitectònic", Facultat d'Arquitectura - Universitat de la República, Uruguay, ed. any 1992.

Enllaços externs